Refranyer temàtic

divendres 18 de desembre de 2009

Brou (sopa, escudella, caldo...)

A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs
A Gramós, fan el caldo sense carn ni os
A l'Albagés, sopes i no res
A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança
A la Granadella, cada dia escudella
A la peresa, doneu-li sopes
A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent
A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot
A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves
A les tres, sopa de rap
A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot
A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot
A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança
A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha
A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent
A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen
A Montbui fan les sopes en una campana
A qui no té dents, doneu-li sopes
A qui no vol brou, tassa plena
A qui no vol caldo, dues tasses
A qui no vol caldo, tres tasses
A Seròs, sopes amb tomàquet
Aigua i pa sopa farà
Això és bufar en caldo fret
Al bon caldo, el vi li fa coixí
Al bon caldo, el vi li obre el camí
Al bon vi, el brou li fa camí
Al fer escudella es veu la triadella
Al malalt li preguntes si vol caldo
Al que no vol brou, deu escudelles
Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona
Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses
Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja
Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs
Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella
Als vells atuells, bona sopa
Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)
Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí
Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir
Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres
Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir
Amb pa d'altri, sopa espessa
Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir
Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort
Amb sopes i surres se crien les criatures
Amb surres i sopes se crien les bones mosses
Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam
Anar (algú) a la sopa
Beu brou i viuràs prou
Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres
Beure un afront com una sopa de llet
Bon convent, si donen sopa
Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou
Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera
Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
Borratxo com una sopa
Brou de gallina els morts ressuscita
Brou de gallina torna la vida
Brou de gallina, la millor medecina
Brou de gallina, torna la vida
Brou de la taverna no beveu
Brou de llengües
Brou de partera
Brou de partera, gallina sencera
Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust
Brou rescalfat, pel dimoni
Brou sense greix amb escreix
Bufa es brou i el té ben fred
Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)
Bufar es brou i tenir-lo fred
Cada dia cols amarga el caldo
Cada dia olla amarga el caldo
Caldo de gallina, torna la vida
Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent
Caldo dolent, bufant i bullent
Caldo i casament, en calent
Caldo massa calent, caldo dolent
Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust
Caldo rescalfat, pel dimoni
Caldo rescalfat, pel gat
Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
Calent com un caldo
Carn de carpó fa caldo millor
Carn vella fa bon brou
Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema
Constipat com una sopa
Contar sopars de duro
Crear un caldo de cultiu
Cundir més que l'escudella caldosa
De la má á la boca, se pert la sopa
De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa
De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes
De quin pa farem sopes?
Del seu pa faràs sopes
Deixar per un plat d'escudella
Deixar sense pilota l'escudella
Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló
Del plat a la boca es perd la sopa
Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all
D'escudella sense oli
Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants
Després d'una festa major, una sopa amb oli
Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix
Dona d'altre marit, olla de caldo afegit
Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet
Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi
Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit
Donar (o explicar) un sopar d'a duro
El bon brou amb un all de ceba ja en té prou
El bon brou bon vi vol
El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida
El brou amb tassa i sense tatxa
El brou bon vi vol
El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
El brou i el casament, en calent
El brou sense greix i amb escreix
El brou, a gust del malalt
El caldo de gallina per tots mals és medicina
El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
El caldo de gallina, el mort ressuscita
El caldo de gallina, és gran medecina
El caldo és bo pel matiner
El caldo fi, vol vi per coixí
El caldo i el casament, en calent
El dijous, sopes amb ous i la vella no fila
El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila
El llit calent fa menjar la sopa freda
El millor brou és el de palet
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
El que menja sopes se les pensa totes
El que no put ni fa olor, no fa bon brou
El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa
El vi calent i caldo fred
El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent
els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res
Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs
Els de Montbui fan les sopes en una campana
Els llençols calents fan menjar l'escudella freda
Els qui mengen sopes són bons balladors
En fer l'escudella es veu la triadella
En hivern, bona sopa i vi calent
En l'hivern, bona sopa i vi calent
Entre cunyades, caldo al carrer
És un brou que es pot tallar
Escudella a la correguda
Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida
Escudella amb forquilla
Escudella amb mitja polla vol gran olla
Escudella amb pa, menjar de frare
Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
Escudella amb vi fa bon sagí
Escudella amb vi, aixequen el padrí
Escudella ben bullida a tothom convida
Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos
Escudella clara, per rentar la cara
Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més
Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet
Escudella de gallina els morts ressuscita
Escudella de moltó, escudella de senyor
Escudella de sagí, no la vull per mi
Escudella de sagí, olla de mesquí
Escudella de tota carn, olla podrida
Escudella de tripes, bé te'n repiques
Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn
Escudella d'escopina per la meva veïna
Escudella d'esquirol cura diarrea
Escudella endevinada a qui no agrada
Escudella espessa cura la cabeça
Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell
Escudella i aixeca't
Escudella i carn d'olla
Escudella i vi fan bon sagí
Escudella massa bullida, perd sentida
Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar
Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar
Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar
Escudella que bull massa té gust de carbassa
Escudella que bull massa, carabassa
Escudella reposada és la millor menjada
Escudella reposada fa més llarga la dinada
Escudella reposada, la millor menjada
Escudella rescalfada, pel gat o per la criada
Escudella rescalfada, que se la mengi la criada
Escudella sense col no val un caragol
Escudella sense gallina, per la meva veïna
Escudella sense patata, com boda sense ballada
Escudella sense porc no val molt ni poc
Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
Espès com un caldo de faves
Ésser brou de llengua
Ésser el qui va fregir l'escudella
Ésser l'inventor de la sopa d'all
Ésser un sopes
Estar (algú) a la sopa
Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)
Estar (algú) fet caldo
Estar a la sopa
Estar borratxo com una sopa
Estar com una sopa
Estar fet caldo
Estar gat com una sopa
Explicar sopars de duro
Explicar un sopar de duro
Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes
Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella
Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella
Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella
Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella
Fer el caldo gras a algú
Fer escudella
Fer l'escudella
Fer l'escudella magra
Fer olor d'escudella
Fer sopes (d'algú)
Fer-se les sopes (en un lloc)
Fesolet o caldo és bo per a qui matina
Fins a la sopa
Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre
Gallina jove, caldo clar
Gallina vella fa bon brou
Gallina vella fa bon caldo
Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt
Gat com una sopa
Gat que no miola no sopa
Haver inventat la sopa d'all
Haver-li donat brou de llengües
Inventar la sopa d'all
La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca
La bona escudella fa bona costella
La bona escudella infla la mamella
La carn del carpó fa el brou millor
La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida
La cullera fa el brou
La gallina grossa fa el bon brou
La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
La núvia ben ballada, i l'escudella reposada
La peresa vol sopes
La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada
La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
La sopa clara i el xocolate espès
La sopa d'all si no fa bé no fa mal
La sopa de sagí fa de bon pair
La sopa és el coixí del païdor
La sopa és fada
La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)
La sopa escaldada fa sortir el color a la cara
La sopa escaldada treu llustre en cara
La sopa fa la galta grossa
La sopa i el casament, en calent
Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou
Les gràcies es donen després de sopar
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Les sopes i els amors, els primers són els millors
Les sopes són el llevat del ventre
les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
L'escudella a taula, santa paraula
L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa
L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res
L'escudella calenta tempera el ventre
L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues
L'escudella de pagès atipa i saps què és
L'escudella de pagès és el plat que atipa més
L'escudella de sagí no la vol el veí
L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
L'escudella de santa Clara, verdura i aigua
L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau
L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau
L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea
L'escudella endevina a qui no agrada
L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
L'escudella és el llevat del ventre
L'escudella es fa sola
L'escudella és la cadira del menjar
L'escudella és la mare del ventre
L'escudella fa bon ventre
L'escudella i els amors els més promptes són millors
L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola
L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança
L'escudella manté el cos i la butxaca
L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi
L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
L'escudella reposada és la millor menjada
L'escudella reposada fa la vida a la criada
L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha
L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata
L'escudella, ben bullida i ben humida
L'inventor de la sopa d'all
L'olla sense cap patata, escudella de beata
Los bons, al caldo
Llençols calents, fan menjar la sopa freda
Massa cols el caldo amargueja
Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
Menjar la sopa boba
Menjar l'escudella amb forquilla
Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà
Menjar l'escudella freda
Menjar-se la sopa boba
Menjar-se l'escudella freda amb prou temps
Menjar-se-li l'escudella al cap
Mirar el caldo i els talls
Misericòrdia amb escudella, brou amb graella
Misericòrdia en sopes, caldo en graelles
Molt caldo i pocs trossos
Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam
Molts de cuiners junts no fan es brou bo
Mullar-se com una sopa
Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat
Naps i cols, escudella de pagès
Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells
Ni escudella rescalfada ni donzella festejada
Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada
Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all
Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera
Ni put, ni ol, ni fa bon brou
Ni vi calent ni brou fred
No es fa bon brou, amb aigua sola
No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat
No fer-li l'escudella a gust
No haver trencat mai cap escudella
No remenis l'escudella encara que es cremi
No saber de què fer l'escudella
No saber de quin pa fer sopes
No saber ni treure l'escudella del foc
No servir ni per treure l'escudella del foc
No vols "caldo"?; Dues tasses
No vols brou? Tassa i mitja
No vols 'caldo'? Tassa i mitja
No vols caldo? Tres tasses!
Olla petita, escudella pobra i magra
Olla sense sal, escudella que no val
Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar
Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa
Pa i aigua: sopa (o sopes)
Parlar (o fer) sopes
Partir-se l'escudella
Passe avant i afegirem caldo
Pel desembre, farinetes i sopes de tupí
Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades
Pel juliol, molt soroll i poc brou
Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor
Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor
Pels vells escudella i vi novell, és el millor
Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó
Per a la primera tassa mai no hi falta brou
Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina
Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles
Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar
Per qui no té dents l'escudella és el millor element
Per un cigró no es perd l'escudella
Poder-s'hi menjar sopes
Posar-se com una sopa
Precaució i brou de gallina estalvia medecina
Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes
Prou escudella
Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà
Quan l'ase pixi et beus el brou
Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar
Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar
Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya
Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo
Que n'has de menjar de plats d'escudella!
Que no ens faltin sopes, i encara no poques
Quedar fet una sopa
Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu
Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella
Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota
Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu
Qui en tingui més, que mengi més sopes
Qui escudella d'altre espera, dinarà tard
Qui escudella d'altre espera, freda se la menja
Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta
Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera
Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta
Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta
Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja
Qui menja escudella de carn, menja galant
Qui menja sopes les entén totes
Qui menja sopes se les pensa totes
Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona
Qui no menja escudella no està gras
Qui no menja escudella no menja fregit
Qui no menja escudella omple la mamella
Qui no menja sopes, no se les té totes
Qui no té pa no pot fer sopes
Qui no vol «caldo», tres tasses
Qui no vol brou, set escudelles
Qui no vol caldo, dues tasses
Qui no vota no sopa
Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes
Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes
Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes
Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli
Qui tingui més pa, que se'n faci sopes
Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril
Remena, Ramon, que sopes són
Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes
Seguit, seguit, el caldo amarga
Sense pa no es fan sopes
Ser bufar en caldo fred
Ser caldo de borraines
Ser clar com caldo de sopista
Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet
Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua
Ser estudiant de la sopa
Ser un agafa-sopes
Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol
Si eres vella, caldo de tella
Si no vols brou, dues tasses!
Si no vols caldo, dues tasses
Si no vols caldo, tassa i mitja
Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril
Si tens mal de ventre menja sopes de menta
Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi
Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí
Sobretot canyella, que fa bon brou
Sopa bullida allarga la vida
Sopa d'aigua
Sopa d'all, per a esperar el tall
Sopa de flocs de civada
Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri
Sopa de pa, de mon mastegar
Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair
Sopa grassa, testament magre
Sopa sense oli no val un dimoni
Sopes amb pa, menjar beneït
Sopes amb vi aixequen el padrí
Sopes amb vi fan bon sagí
Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen
Sopes de pa, menjar de beneits
Sopes i olives, o cap o a estibes
Sopes, aigua i pa
Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones
Suar-se les sopes
Tenir l'escudella assegurada
Tirar l'escudella a terra
Tirar terra a l'escudella
Tonteries són sopes i es mingen a grapats
Tot passa, fins l'escudella
Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
Trellat, ¿vols sopes?
Trobar fins a la sopa
Trobar pèls a la sopa
Trobar-se (algú) [fins] a la sopa
Trobar-te'l fins a la sopa
Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen
Valer més el brou que les tallades
Vella gallina fa bon brou
Vessar-se l'escudella
Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit
Viure de la sopa boba
Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida
Xop com una sopa
Xopat com una sopa

Mira també

Joan Amades i Gelats (1978b): L'escudella. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg.

dissabte 12 de desembre de 2009

Barretina

A Olot, barretines
A Olot, barretines de pertot
Això no em cap a la barretina
Amb barretines i esclops no tindràs piulots, i amb tricot i peücs, ni fredelucs
Arc per la matina, prepara la barretina
Au!, a can Daldo d'Olot a forrar (o enfortir) barretines
Barretina a la dreta, discreta; barretina a l'esquerra vol guerra
Barretina de costat, fa enamorat
Barretina d'Olot
Barretina en mà, és el millor anar
Barretina endavant i peu endarrera
Cap sense barretina, tothom hi barrina
De barretines i mocadors, d'allà on n'entra un ne surten dos
En temps de fred, val més una barretina que un barret
Encara era a enfortir barretines a Olot
Ésser encara a enfortir barretines
Fer (algú) barretines
Ficar-s'ho a la barretina
Gent de marina, gent de barretina
Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
No cabre a la barretina una cosa a algú
No em passa per la barretina!
On hi ha barretines, no hi campen mantellines (o caputxines)
On parlen barretines, callen mantellines (o caputxines)
Passar alguna cosa per la barretina
Peu endavant i barretina endarrera
Qui gasta molt en barretines sempre va amb esclops
Qui gasta molt en barretines, sempre va descalç
Si es gira la barretina al revés, fa de mal parlar-hi
Si l'enveja es tornés tinya, a molts no els cabria la barretina
Sortir de la barretina
Suar la barretina
Tant se val barretina vermella que vermella barretina
Tant se val barretina vermella, com vermella barretina
Tenir pedres a la barretina
Tirar la barretina
Treure's alguna cosa de la barretina
Trons i llamps, barretines de set pams

Mira també

Joan Amades (1955): La barretina. Barcelona. Col·lecció «Biblioteca de cultura tradicional». 78 pàgines. | Edició facsímil el 1982. Barcelona, Ed. Diàfora. 78 pàgines.

dissabte 7 de novembre de 2009

Boca

A boca de canó
A boca de fosc (o a boca nit)
A boca de fosc, les noies a casa
A boca plena
A boca que no parla, Deu no l'ou
A boca què vols
A boca tancada no hi entren mosques
A boca tancada, no entra ni mosca ni alada
A cor què vols, boca què desitges
A demanar de boca
A la boca del ca no hi busquis pa
A la boca del discret, el que és públic és secret
A la dona i a la mula, per la boca els entra l'hermosura
A Massalcoreig comença la flor de les catalanes; a la Granja, bocatoves i a Torrent, les esmolades
A Paüls primer obren la boca que els ulls
A tu ningú et busca la boca per un foguer
A Vinebre cargols, a la Torre (de l'Espanyol) raboses i a Cabassers bocamolls
Abans d'obrir sa boca, ja li han (o he) vist ses dents
Agafar per la boca
Ai, boca pecadora!
Així que ha obert la boca, li he vist les dents
Alhaja que te boca, ningú la toca
Amb el dinar a la boca
Amb el menjar a la boca
Amb el mos a la boca
Amb la boca menuda
Amb la boca petita
Amb la boca plena
Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc
Amb la boca tancada
Amb mal gust de boca
Amic de boca, pec se fa i és moix; si l'ha om ops a tòrcer verduc, serà de boix
Amics, fins els ocs, a la boca no m'hi tocs
Anar (o córrer) de boca en boca
Anar amb set pams de boca oberta (o amb set pams de llengua)
Anar bocaplè d'alguna cosa
Anar de boca a orella
Anar de boca en boca
Anar fent boca
Anar tirant el lleu per la boca
Anar-se'n de la boca
Aquest parla per sa boca, com sant Pau
Aquí, com a París, es menja amb la boca
Argent en boca i guarda la bossa
Badar boca
Badar la boca (o els ulls)
Badar la boca al vent
Bé està la llengua dins la boca
Bèstia que té boca, ningú la toca
Boca (o la boca) que no parla, Déu no l'ou
Boca a boca
Boca amarga no pot escopir mel
Boca amarga no pot tirar mai dolçor
Boca amarga no pot tirar mai saliva dolça
Boca amb boca, es desboca
Boca ampla, golós segur
Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel
Boca de mel i mans de fel
Boca de mel, cor de fel
Boca de molta besada, de cap no s'agrada
Boca de pinyó, testa de meló
Boca de pobre, panxa d'infern
Boca de ric i butxaca de pobre
Boca d'infern (o de fel, o de trons, o de verí, o del dimoni)
Boca fada, o riu o bada
Boca grossa, malparlada
Boca i bossa oberta fan casa certa
Boca jove tota sola riu i cul de vell sol peta
Boca muda mai és retuda (o vençuda)
Boca muda mai fou abatuda
Boca muda mai no és batuda
Boca per avall
Boca precipitada, aviat lamentada
Boca que diu que no, qualque pic pot dir que sí
Boca que diu sí també diu no
Boca que menja fel, no pot escupir mel
Boca que no parla, Déu no la sent
Boca que no parla, Déu no la vol
Boca que no parla, Déu no l'ou
Boca que parla, Déu l'ou
Boca què vol?
Boca què vols
Boca què vols, cor què desitges
Boca sense queixals, molí sense mola
Boca tancada no diu res
Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén
Boca xica l'amor crida
Bocaalabau -ua
Bocamoll -lla
Bona boca i casa oberta fan casa certa
Cada boca llança son vent
Cada vegada que (algú) obre la boca, (algú altre) li fa els cors
Cada vegada que obres la boca pugen el pa
Cagar-se a la boca (d'algú)
Calleu, mala boca!
Cansa't de peus i tanca't de boca i et curaràs la gota
Carta tirada no pot ser reculada, ni paraula dita a la boca no pot ser tornada
Cent en boca i guarda la bossa
Cloure la boca
Coca, del nas a la boca
Coca, del nas a la boca i de la boca al nas de coca no en tastaràs
Com el badall d'en Feliu, que va obrir la boca a l'hivern i la va tancar a l'estiu
Com el valent de Prades, que matava les rates a trabucades
Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta
Com parlar per boca d'ase
Comentar amb la boca petita
Córrer de boca en boca
Córrer més que un cavall desbocat
Cortesia de boca, molt val i poc costa
Cosir-se [un punt a] la boca
Cosir-se la boca
D'aigua, poca; de pernil, fins la boca
De boca
De boca en boca
De bocaterrosa
De cor amarg, mai boca dolça
De la boca al nas, no en tastaràs pas
De la mà a la boca, mai no s'equivoca
De la mà la boca se perd la sopa
De la mà la boca, se fon la sopa
De l'abundància del cor, en parla la boca
De l'abundància del cor, la boca en vessa
De què ha dinat? Sa boca calla, es ventre ho sap
Deixar algú amb la mel a la boca
Deixar algú amb la paraula a la boca
Deixar algú amb un pam de boca
Deixar amb la mel a la boca
Deixar amb la paraula a la boca
Deixar amb un pam de boca
Deixar bocabadat
Deixar bocassa
Deixar bona boca
Deixar mal gust de boca
Deixar mal regust de boca
Deixar mala boca
Deixar un bon sabor de boca
Deixar-lo amb la paraula a la boca
Del boca orella
Del nas a la boca, te'n tocarà una gota, però de la boca al nas ni una gota en tocaràs
Del plat a la boca es perd la sopa
Del plat a la boca, ningú s'equivoca
Del plat a la boca, ningú s'equivoca; però de la boca al nas, no n'hauràs
Dels bons menjars, primer que la boca en tasta el nas
Déu en la boca i el diable en el cor
Déu m'entén i punt en boca
Diner en boca i guarda la bossa
Dir a mitja boca
Dir a plena boca
Dir aquesta boca és meva
Dir una cosa a boca plena
Dir una cosa només de boca
Diu Na Joana Matroca: "Una agulla per la roba i altres dues per la boca"
Diuen les dones del born: per la boca s'escalfa el forn
Doblers en bossa i mel a sa boca
Dolç a la boca, amarg al cos
Dolç a la boca, amargant al cos
Dona boja, parlin les mans, i calli la boca
Donar gust a la boca
Donar puntades de peu a la boca
Dues mans pre treballar i una boca per menjar
Dur la flor al pit fa formal, dur-la a la boca fa animal
El badall d'en Carreres, que es va quedar amb la boca oberta
El badall va d'una boca a l'altra com l'ocell de branca en branca
El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró
El camí de la boca, ningú l'equivoca
El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
El cavall desembocat, mira'l de lluny i amagat
El cervell està dalt de tot per regir els ulls, orelles, boca i cor
El cor dicta la boca
El gat amb la cua afalaga i amb la boca mossega
El guanyar fa riure i el perdre mala boca
El mal vola, s'aboca i s'enganxa
El nas i la boca, fins la mort els adoba
El pare Gegantàs amb una boca com un cabàs
El peix per sa pròpia boca mor
El que agrada a la boca fa mal al ventrell
El que cura la boca fa patir la bossa
El que és bo per la boca és dolent pel cos
El que és bo per la boca, és mal per la bossa
El que has dinat i has menjat la boca ho calla i el ventre ho sap
El que la boca erra, la butxaca ho paga
El que no agrada als ulls no agrada a la boca
El que no agrada als ulls, no plau a la boca
El que peca la boca, ho paga la closca
El sègol floreix a la boca
El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca
El vi ha de tenir tres qualitats de dona maca: bona olor, bon nas i bona boca
Els de Paüls, obren la boca abans que els ulls
Els ulls mengen més que sa boca
En Alaquàs, els de la boca al cul
En boca cosida mosca no hi entra
En boca d'algú
En boca de
En boca de discret, lo públic és secret
En boca de dona, tot bé sona
En boca de mentider, la veritat és sospitosa
En boca del neci està el seu cor; al cor del savi sa boca d'or
En boca i ploma (d'algú)
En boca nostra
En boca tancada no hi entra mosca ni alada
En boca tancada, la mosca no hi farà entrada
En boca tancada, no hi entren mosques
En Ja Ho Faré, va morir amb la boca oberta
En la boca del discret allò que és públic és secret
En la boca està la ganància
Encara no has obert la boca que ja t'he vist les dents
Encara que et facin la boca gran, els diners la taparan
Ensuma de nas, que de boca no en tastaràs
Es menja més amb els ulls que amb la boca
Es menja més pels ulls que per la boca
Es treuria el pa de la boca
Escalfar-se la boca algú
Ésser a la boca del llop
Ésser fluix de boca
Ésser gra de mill en boca d'ase
Ésser moll de boca
Ésser un bocamoll
Ésser una boca de trons
Ésser una boca d'infern
Ésser una boca d'or
Ésser vent de boca
Estar bocabadat
Estirar-se de bocaterrosa
Fer boca
Fer boca de títaro
Fer bocades (d'algú o d'alguna cosa)
Fer com l'abella, qui porta la mel en la boca i el fibló a la cua
Fer de la boca cul
Fer el boca a boca
Fer obrir la boca
Fer sang (per la boca, el nas, etc.)
Fer treure la fel per la boca
Fer venir (l')aigua a la boca
Fer venir a algú aigua a la boca
Fer-hi boca
Fer-li a u boca un frare
Fer-li venir aigua a la boca
Fer-ne bocades
Fer-se la boca gran de parlar
Fer-se-li la boca aigua
Fica-li (o fiqui-li, etc.) el dit (o els dits) a la boca
Fica-li el dit a la boca i veuràs si mossega
Ficar-li (a algú) els dits a la boca
Fluix de boca
Girar-li a u la boca a un costat
Gitar la fel (o el fetge) per la boca
Governa la bossa segons la boca
Gra de mel per boca d'ase
Gra de mill en boca d'ase no diu
Guarda la boca i excusaràs la sagnia
Hi ha homes vans, que tenen boca però no tenen mans
La boca amarga no pot llançar sinó fel
La boca el perd
La boca encén el foc, mes, si vol, l'apaga tot
La boca és un petit cancell que tira a terra un gran castell
La boca és un petit portell i és capaç de destruir un gros castell
La boca fa foc
La boca ho calle i la panxa ho sap
La boca i la bossa oberta, donen sempre entrada certa
La boca li és mesura
La boca no admet raons
La boca no vol noves
La boca pren el que se li dóna
La boca que diu no, diu sí
La boca que no parla, Déu no l'ou
La bocana, el sol se la mama
La cua del ca li fa guanyar menjar i sa boca bastonades
La dona i el peix moren per la boca
La flor al pit fa garrit, dur-la a la boca fa tanoca
La llengua està bé dins la boca
La mel no és feta per a la boca de l'ase
La paraula eixida de la boca, no pot tornar enrera
La paraula que ha sortit de la boca no pot tornar enrera
La pobra de la coca és quan és a la boca
La sogra pa ser bona ha d'estar amb la boca tancada i la butxaca oberta
L'enganyador, així com l'abella, ha la mel en la boca i el fibló en la cua
Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua
Lo que no agrada als ulls, no agrada a la boca
Lo que no agrada als ulls, no plau á la boca
Los catalans, amples de boca i estrets de mans
Los de Paüls, primer obrin la boca que els ulls
Llançar sapos i culebres per la boca
Llaor en pròpia boca és fosca i sorda
Llarg de boca, curt de mà
Llengo dins sa boca, fa sa dona hermosa
Llepar amb la boca i mossegar amb la cua
Mala boca muda torna
Mala cara i pitjor boca
Mana la boca segons la bossa
Mel a la boca i guarda la bossa
Menja més la salut que boca gran
Menja més la salut que la boca
Menjar a boca plena
Menjar més amb els ulls que amb la boca
Menjar més pels ulls que per la boca
Més val aigua calenta que boca coenta
M'ho has tret de la boca
Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega
Molt fa de boca i de fets no res
Molts moren per la boca, com els peixos
Moll de boca
Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta
Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta
Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat
No badar boca
No és a tot cul ni a tota boca parlar
No és la mel per a la boca de l'ase
No està feta la mel per a la boca del ruc
No ficar-li ningú el dit a la boca
No gosar dir esta boca és meua
No obrir boca
No obrir la boca
No saber-se treure les paraules de la boca
No sempre el foc del cor fuma per la boca
No s'ha fet la mel per a la boca de l'ase
No tenir boca per
No tenir prou boca amb què alabar a algú
No tenir prou boca...
No tenir u boca amb què parlar
Obre la boca i acluca els ulls
Obre la boca i tanca la bossa
Obrir la boca
Obrir primer la boca que els ulls
Obrir una boca de pam
Omplir-se'n la boca
Orar sols de boca, pluja a roca
Ovella que bela perd bocada
Pa de civada, mala bocada
Païdor malalt, boca dolenta
Paraula que surt de la boca no torna enrere
Parlar amb la boca plena
Parlar amb la boca plena de sopes
Parlar per boca d'altres
Parlar per boca d'altri
Parlar per boca de cànter
Parlar per boca de rap
Partir la boca (a algú)
Pecat en boca, Déu el perdona
Per anar fent boca
Per boca de
Per fer boca
Per la boca del badoc, tant se li és molt com poc
Per la boca el peix s'agafa
Per la boca mor el peix
Per la boca s'escalfa el forn
Per la boca, posa-hi, però no en treguis
Per la Candelera, eixuga la bucadera
Per Sant Tomàs, de la boca al nas
Per tothom obre la boca i per ningú no obris la bossa
Petonets al cul i patades a la boca
Pixar-se a la boca (d'algú)
Pobre del que entre a la panxa/boca d'un altre
Posar a algú la mel a la boca
Posar el caramel a la boca
Posar els dits a la boca
Posar en boca d'algú
Posar punt en boca
Posar-li el dit a la boca a veure si mossega
Posar-se a la boca
Posar-se un glop d'aigua dins sa boca
Pregar a Déu que vostra boca pecadora no vinga a pa eixut
Primer obre la boca que allarga la mà
Primer obre la boca que els ulls
Quan el cor n'és ple, la boca en parla
Quan el cor n'és ple, la boca ho ha de dir
Quan la boca no el demana, [el menjar] el païdor no l'obeeix
Quan la boca put el ventre és brut
Quan obres la boca, ja se't veuen les dents
Que bé que està sa llengua dins sa boca!
Quedar amb la boca oberta
Quedar bocabadat
Quedar-se amb la boca oberta
Quedar-se amb la mel a la boca
Quedar-se amb un pam de boca oberta
Qui a mon fill moca, a mi em besa en la boca
Qui aboca l'aigua de colp en la canterella, li'n cau més fora que en ella
Qui aigo aboca aviat, no umpl, i roman banyat
Qui bada boca, es queda sense coca
Qui escolta, aprèn, qui és bocamoll desparla
Qui guarda la boca, guarda els diners de la bossa
Qui guarda la boca, guarda la bossa
Qui guarda la seva boca, guarda la seva ànima
Qui menja fel té la boca amarga
Qui no té diner en bossa, ha de tenir mel en boca
Qui no té diners en bossa té fel en boca
Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca
Qui no té paraula en boca ha de tenir diners a la bossa
Qui no tingui diners a la bossa que tingui mel a la boca
Qui parla brut, a la boca se li fa engrut!
Qui pot dir mare gran boca bada
Qui tanca la boca no ensenya les dents
Qui té boca s'equivoca
Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca
Qui té boca tot ho aboca
Qui té mare gran boca bada i qui no en té no por dir res
Qui té mare, gran boca bada
Rebre'l amb un somriure a la boca
Sang per la boca, ni molta ni poca
Sant Bartomeu aboca aigua pertot arreu
Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort
Se n'ha anat per la boca, com a bot
Sembla que t'hagi fet la boca un frare
Semblar na Joana Boca
Sense badar boca
Sense obrir la boca
Ser cargol de boca molla
Ser moll de boca
Ser u moll de boca (o boquimoll)
Ser un (una) boca molla
Ser un bocamoll
Ser un boca-obert
Ser una boca de trons
Ser una boca d'infern
Si governes la boca, governaràs la bossa
Si n'era un pagès de la boca grossa, tot menjant arròs s'empassa la llossa
Si tanques la boca a temps, t'estalviaràs molts sentiments
Si vols estar com un brau, a la boca no donis frau
Si vols fer surar la teva raó, trabucada!
Si vols ser bona sogra i per la teva nora alabada, tinguis la bossa sempre oberta i la boca ben tancada
Si vols tenir el cor d'un brau, no donis a la boca frau
Tal cosa demans que pugues trobar i aprèn ço que pusques saber i met fe en ta boca i en ta cobesa
Tanca la boca i la bossa
Tancar (algú) la boca
Tancar la boca a algú
Tant menja una boca gran com una de xica, però la gran fa feina i la xica no
Tapar la boca
Tapar la boca amb una figa
Tapar-li la boca
Tapa't la boca i estalviaràs la sagnia
Tenim dos ulls per mirar molt i una boca per parlar poc
Tenir a demanar de boca
Tenir boca d'ase
Tenir bocassa
Tenir Déu en la boca i els diables en el cos
Tenir el cony com la boca del metro (o com una casa de pagès, o com una catedral, etcd.)
Tenir el cor a la boca
Tenir la boca amarga
Tenir la boca per mesura
Tenir la boca tancada
Tenir mel a la boca
Tenir mel a sa boca i fel en es cor
Tenir sants a la boca i dimonis al cos
Tenir sempre a la boca
Tenir sempre a la boca una cosa
Tenir un gust amarg a la boca
Tenir una boca com un infern
Tenir una boca de calaix
Tenir una boca de pinyó
Tenir una boca d'infern
Tindràs ta boca i cor tancat, quan el neci és porfiat
Tindre la boca ben foradada
Tindre una boca com un infiarn
Tindre una pena a la boca del cos
Tirar a boca de canó
Tirar foc i flama per la boca
Tornar a la boca
Tot el que té al cor, té a la boca
Tot és bo en boca de dona
Tota sogra és bona, si té la boca tancada i la bossa oberta
Totes coses estan bé en boca de dona
Tothom té la boca sota el nas
Tractar a boca què vols, cor què desitges
Tractar algú a boca què vols
Traure de la boca
Traure els lleus per la boca
Traure foc per la boca
Trencar la boca a algú
Tres coses desfan l'home: mala muller, boca llaminera i llengua malparlera
Tres coses fan la dona lletja: el nas tort, els ulls torts i la boca torta
Treure (algú) el fetge per la boca
Treure fel per la boca
Treure la freixura per la boca
Treure les tripes per la boca
Treure-ho de la boca
Treure's (algú) el pa de la boca
Treure's el mal gust de boca
Treure's el menjar de la boca
Trobar-se a la boca del llop
Ulls blaus i boca petita fan la cara bonica
Un nus a la bossa i dos a la boca
Una boca sense queixals és com un molí sense moles
Una cosa és fumar i una altra portar la pipa a la boca
Vent de boca
Vent de garbí d'hivern, boca d'infern
Vessar vi, bon destí; abocar sal, mal senyal

Mira també

Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies. Girona, CCG Edicions.

dissabte 19 de setembre de 2009

Matrimoni / Casament

A Alboraia, mare meua, me'n tinc d'anar a casar, que en paguen el dot en xufes i tindré per rosegar
A bodes i a casaments, no hi posis reverends
A casar, a cops de cul s'hi pot anar
A casar, ni a recules s'hi pot anar
A casar, riu qui hi va i plora qui en torna
A filla casada, cent partits a la cantonada
A fills petits, treballs petits; a fills grans, treballs grans, i si són casats, doblats
A foc i casament hi va tota la gent
A la ben casada, només el seu marit li agrada
A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni
A la dona ben casada, el marit li basta
A la dona ben casada, mai li falta promès (o mai li manquen promesos)
A la filla dolenta, diners i casar-la
A la malcasada, mira-li la cara
A la malcasada, se li coneix set anys a la cara
A la vellesa el diable es va casar
A les tres amonestacions, casament
A Montserrat vés-hi fadrí i torna casat
A Montserrat, qui no hi porta la dona no és ben casat
A Montserrat, vés-hi casat
A Noves, cornuts i pobres, casats per força i canalla a trompons
A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni
A Sant Magí, vés-hi fadrí, i a Montserrat, vés-hi fadrí i torna-hi casat
A Sant Magí, vés-hi fadrí; a Montserrat, vés-hi casat
A Santa Marina, no hi fagis fadrina, que si fadrina hi vas casada en tornaràs
A santa Marina, vés-hi fadrina, si fadrina hi vas, casada en tornaràs
A trenta anys, l'home casat, frare o soldat
Abans de casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
Abans de casar, mira bé el què fas
Abans de casar, molt t'hi has de pensar
Abans de casar-te pensa-t'hi cent vegades
Aconsola't de gastar si et vols casar
Ai mares que teniu filles, procureu-les a casar, que elles ne són atrevides i no es poden deixar anar
Al fer llaurar el bou negre es desfan molts casaments
Al matrimoni, pel matrimoni
Amb les vinyes t'has casat i després se t'han glaçat
Amb un any de casats, tots dos cansats
Amb vídua no hi vulguis res, si t'hi has de casar després
Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes
Amors de Carnestoltes, casaments de revoltes
Anar a la guerra i casar, fa de mal aconsellar
Anar a la guerra i casar, no s'han d'aconsellar
Any d'avellanes, any de casaments
Aquell que es vulgui casar, abans ho deu meditar
Aquell serà l'imprudent, que s'enfada en el casament
Arribat el casar, fugit el descansar
As Migjorn hi ha fadrina qui té gana de casar i al Toru promet anar peu descalç si ho endevina
Aubada li fas? Tu t'hi casaràs
Baralla i casament, ben rabents
Barx i Barxeta es volien casar, hi va anar Pinet i ho va desbaratar
Bateigs i casaments, tothom contents
Beneïda i casada, abans que a monja ficada
Bo és el missar, mes també casa guardar, casada, viuda o donzella
Boda, boda, ja ens veurem; si no ens casem, ja ens casarem (o si ens casem, ens casarem)
Bonic cabell i ben cantar ajuden a ben casar
Cabres a salvar, filla per casar, fotut treball
Caçador de vesc, pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per a fer casament
Cada matrimoni té el seu dimoni
Cadascú (o cada u) ha d'ésser casat segons la seva qualitat
Caldo i casament, en calent
Capellà prim i casat gros no acompleixen sa obligació
Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada
Casa obrada i vinya criada, dona casada
Casada amb un vell, comporta't com ell
Casada endreçada treu el marit de casa d'altri
Casada i amb fills et voldria veure, que donzella i formosa qualsevol ho és
Casada, a casa
Casament amb pubilles duen pesadilles
Casament calculat sempre surt esguerrat
Casament d'alforja sempre està a la porta
Casament de Carnaval, casament que res val
Casament de dos joves, casament de Déu; casament d'un jove i un vell, casament del dimoni; casament de dos vells, casament de merda
Casament de fora vila dura més d'un dia
Casament de maig, curta durada
Casament de parents té mil inconvenients
Casament de parents, grans turments
Casament de sant Josep, la babau amb el babau
Casament de ventura, dona, dot i criatura
Casament de ventura: dona, llit i criatura
Casament en dijous, mainadatge a cinc sous
Casament en dijous, mainatge a cinc sous
Casament en dilluns, al cap de l'any difunts
Casament en dilluns, al cap de l'any o tres o un
Casament en dilluns, aviat no viuen junts
Casament en dilluns, molta roba i pocs punts
Casament en dimarts, són uns desgraciats
Casament en dimecres tard se'ls fa els vespres
Casament en dimecres, al cap de l'any són tres
Casament en dimecres, al cap de l'any, tres
Casament en dimecres, tard se'ls fa els vespres
Casament en dissabte, mal de recapte
Casament en diumenge, val més que es pengin
Casament en divendres és molt de tembre
Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casament del diable
Casament entre parents no fan bon xiu (o no fan prova)
Casament entre parents, curta vida i llargs turments
Casament entre parents, els fills tarats i dolents
Casament i meló, surti com surit
Casament i mort fan trescar el diable
Casament i mortalla del cel davalla
Casament i senyoriu no volen força ni braó
Casament i venda tot ho trenca
Casament per interès jamai encertat és
Casament sense cordura porta amargura
Casament sense enganys, un cada cent anys
Casament sense fills, dia sense sol
Casament, casament, i penediment en seguiment
Casament, encegament
Casaments entre parents no fan bon xiu
Casaments entre parents no fan prova
Casaments i baralles, de pressa
Casaments i punyalades, de pressa passar-les
Casaments pel maig, durada curta
Casar [una noia] sense dot
Casar a gust i vestir a la moda
Casar a gust i vestir a l'ús
Casar els colors
Casar i mal dia no ve en un dia
Casar i morir, un camí
Casar i morir, un sol camí
Casar i sembrar, a Déu s'han de comanar
Casar i tractar, en son lugar i, si pot ser, en el mateix carrer
Casar la gana amb la set
Casar la jove amb el vell no és bon consell
Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona
Casar no fora res si al cap de l'any no fossin tres
Casar una vegada i morir-ne una altra
Casar, bo de recomanar i mal de practicar
Casar, casar, de lluny fa riure i de prop fa plorar
Casar, casar, es diu bé i mal es fa
Casar, casar, i a l'abadia a cercar pa
Casar? ... de lluny fa riure; de prop, fa plorar
Casaràs i amansiràs
Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol el teu veí
Casaràs? T'amansiràs
Casar-se (un home) de penal
Casar-se (una dona) de penal
Casar-se a gust i vestir a la moda
Casar-se amb dona riqueta és negoci de bragueta
Casar-se amb el primer ase que li ha bramat davant
Casar-se amb la filla de l'afegit
Casar-se amb parents no porta sort
Casar-se bé (amb una noia rica)
Casar-se cosins germans és entrar en perills grans
Casar-se de penal
Casar-se és jugar-se la vida en una carta
Casar-se i bon dia, tot ve en un dia
Casar-se i morir, un sol camí
Casar-se lluny de casa és beure amb carabassa
Casar-se pel carrabiner
Casar-se per darrere l'església
Casar-se per diners
Casar-se sense passar per la sagristia
Casar-se, més que sia amb un bastó vestit
Casat cagat, i solter un palter
Casat defunt, mai fonc trobat amonedat
Casat dues vegades, bodes deshonrades
Casat en dilluns, malalts o difunts
Casa't en diumenge, Joan, que el dilluns seràs casat i el dimarts preguntaràs a on venen pa fiat
Casat i prenyat no pot anar amagat
Casat per amor, casat amb dolor
Casat que lluny se'n va, banyes en tornar
Casat sóc, què m'hi dieu?
Casat vol dir cagat, casera vol dir caguera
Casat, aviat s'ho és; els treballs vénen després
Casat, cagat
Casat, casa vol
Casat, penedit
Casats de nou, a la bossa els cou
Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni
Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc
Cinc coses ha de fer la dona ben casada: rentar, cosir, cuinar, escombrar i pastar
Coix abans de matrimoni no lleva nova fruita
Com el matrimoni d'en Tutia, que va durar cent set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no ho varen poder afinar, perquè el rellotge es va parar
Com lo casament de Cervera, que no'n va faltâ, ni'n va sobrâ, ni'n va havê prou
Com que casar-me no puc, em miro el ruc
Com sant Pau d'Anglesola, que és casat i no té dona
Consumar (una parella) el matrimoni
Convits i balls i dimonis destrueixen molts matrimonis
Costurera casada, agulla despuntada
Damunt un bon fonament, s'hi pot fer un bon casat
D'anar a la guerra i de casar, fa de mal aconsellar
D'anar a la guerra, de casar i de navegar fa de mal aconsellar
D'àngels petit veïnat, cada any un bateig o un albat, un casament o un soldat
Darrera d'un bon casar, ve un bon cagar
D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
De casar filles i vendre vi, mai te n'hauràs de penedir
De casar i de sembrar, consell no en vulguis donar
De casar i de sembrar, ningú en pot dar consell
De casar i sembrar, consells ningú en pot donar
De casar, d'embarcar i de sembrar, consell no en vulguis donar
De casar-se jove i aixecar-se de matí, ningú se n'ha penedit
De casar-se jove i de berenar de matí, ningú se n'ha penedit
De casar-se jove i d'esmorzar de matí, ningú no se n'ha hagut de penedir
De casar-se jove i llevar-se de matí, mai ningú se n'ha hagut de penedir
De casar-se, cap ximple se'n descuida
De casat a cagat, només una lletra ha canviat
De casat a cansat, només una lletra hi cap
De dues cases fer-ne una: casar un hereu amb una pubilla
De flors de romaní i de noies per casar, tot l'any n'hi ha
De ponent ni vent, ni gent, ni casament
De ponent, ni bon vent ni bon casament
De ponent, ni dona, ni vent, ni casament
De ponent, ni pluja, ni vent, ni casament
De ponent, ni vent ni gent. De ponent, ni vent, ni gent, ni casament
De ponent, ni vent, ni dona, ni casament
De soltera bullanguera, de casada bugadera
De tant guapa la casarem sin dot
Després de casada la filla, ixen los gendres
D'estalviar, de casar filles i de vendre vi, mai ningú no se n'ha hagut de penedir
Déu els faça ben casats
Diga-la-hi, diga-la-hi, en ésser casada ja no hi ha remei
Dimarts, ni embarcats ni casats
Dit i fet, com el casament de na Bet
Dit i fet, com es casament de na Beta
Ditxós aquell que logra, casar-se i no tenir sogra
Dona ben casada, la que al seu marit agrada
Dona bonica i despentinada, mai casada
Dona casada del seu marit és reina o esclava
Dona casada i del seu home agradada
Dona casada, a casa tancada
Dona casada, burra acabada
Dona casada, burra espatllada
Dona casada, dona deixada
Dona casada, dona desgraciada
Dona casada, dona espatllada
Dona casada, guitarra espatllada
Dona casada, on vol ella és respectada
Dona casada, sota tàlem
Dona de bon estament i faràs bon casament
Dona de ton (o del teu) estament i faràs bon casament
Dona del teu estament i faràs bon casament
Dona en casament és gran goig o gran turment
Dona maca i casada no pot ser honrada
Dona ploradora, dona casadora
Dona provada, ni viuda ni casada
Dona que no sap filar, no es pot casar
Dona que sap de filar, pastar i rentar, ja es pot casar
Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
Donzella navarra, monja catalana, casada valenciana i vídua aragonesa
Donzella que pinta mal, casar-la i donar-li cabal
Donzelles per casar, ramat de mal guardar
Durar tres dies, com es casament de na Beta
El brou i el casament, en calent
El cabell i el cantar no es paguen, però ajuden a casar
El caldo i el casament, en calent
El casament bé deu ser cosa bona quan els capellans el beneeixen
El casament d'en Simó, que es va desfer per un cigró
El casament és de bon fer, però qui l'ha de mantenir molt ha de saber
El casament ha de ser a gust
El casament i la caixa del cel baixa
El casament no fóra res, si al cap de l'any no fossin tres
El casament no té sinó un mes de bon temps
El casament ve de Déu
El casar és bo de recomanar, però mal de practicar
El casar i mal dia, tot ve en un dia
El casat casa vol, per estar sol
El casat descontent sempre viu amb turment
El casat, casa vol
El dia que em vaig casar no tenia pa ni vi sinó una quartera d'ordi, la vaig fer portar al molí
El dia que em vaig casar vaig pujar dalt d'un serrat i vaig dir «adéu bon temps, que per mi ja ets acabat»
El dia que em vaig casar, a cadena em vaig condemnar
El diable, per tonto el van casar
El dimarts, ni embarcats ni casats
El llaurador ben casat no sap el bé qu'ha trovat, que la dona és un tesor que pot valdre més que l'or
El marit sord i la dona cega i muda, matrimoni de fortuna
El matrimoni d'en Tutia que va durar set-cents anys, quatre mesos, tres setmanes i vint-i-un dia, i no el van poder afinar, perquè el rellotge es va parar
El matrimoni és pitjor que el dimoni
El matrimoni no fóra càrrega si la sogra no la fes amarga
El matrimoni, cosa del dimoni
El matrimoni, desgraciat el que l'encerta
El meló i el casament enganyen molta gent
El meló i el casament són cosa d'encertament
El millor casat se'n penedeix set vegades cada dia
El pagès que és ben casat no sap el bé que ha trobat
El poder menjar, molts en fa casar
El primer casament el fa Déu, el segon, els homes, i el tercer, llucifer
El que fa casaments, el maleeixen i no hi guanya res
El que no es va casar de mil mals es va escapar
El que no ve de fadrinets, de casats no n'hi ha de fets
El qui enviuda i es torna a casar, té algun pecat que purgar
El qui lluny se va a casar, va enganyat o a enganyar va
Els capellans moren de fam, els casats, moren de farts, els fadrins, moren de prims
Els casaments es fan al cel i es compleixen a la terra
Els fills quan són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de la dona
Els fills, de petits donen fatics, de grans afanys i de casats doblats
Els fills, quan són xics donen disgustos xics; quan són grans els donen grans, i al ser casats, doblats
Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
Els tres consells de Salomó: no empenyorar-se per casar fills, no casar vells amb joves i no desheretar fills per heretar la dona
En arribar a l'escudeller, mare, quan em casaré?
En el matrimoni un fill liga i dos deslliguen
En guerra anar, o a casar, no se deu aconsellar
En la vida ta muller tres sortides ha de fer: pel naixement, pel casament i per l'enterrament
En no agradar, no casar
En parlant de matrimoni les donzelles de Pedró, se'ls adrecen les orelles com el gos quan sent remor
En principi de casats, tot són flors i violes
En testament i casaments, no t'hi fiquis si no hi entens
En tot casament com cal, qui no estrena és que poc val
En tractant-se de casar, abans ho deus meditar
En tractant-se de casar, fa de mal aconsellar
Enramada li fas? No t'hi casaràs
Enramada li fas? No t'hi casaràs. Flors li posaràs? No t'hi casaràs
Entre males ortigues, malcasat, no estigues
Entre prometre i donar, ta filla tens de casar
Errar per errar, val més casar-se primerenc que tardà
Es batlle de Son Cervera com duu sa vara amb ses mans a homos casats i bergants los fa anar amb sos peus més plans que qualsevol rotllo d'era
És ben casada, la que no té sogra ni cunyada
Es Castell, terra de vent i també de remolins, tant es casats com fadrins per riure estrenyen ses dents
És el matrimoni creu, però ningú vol cirineu
És gran ditxa pel casat, fer-li sa muller costat
És malcasar casar-se tard
És malcasar, casar-se aviat
És perden naus i galeres, i les noies casadores
És un meló el casar, que no es pot tatxar
Ésser dit i fet, com es casament de na Beta
Ésser fadrí val molt més que casar per interès
Estar casat amb algú
Fadrí que gallegi, casat el vegi
Fadrina retirada és mig casada
Fadrina soiada, o aixuixí o mal casada
Fadrina, viuda o casada, sies sempre recatada
Faràs bon casament amb dona de ton estament
Farta de filar, ara em vull casar
Fer com sant Pau de Narbona, que és casat i no té dona
Fer justet, com el casament de Cervera
Festejar (o casar-se) amb el fill (o la filla) d'en Sense
Festejar no és casar
Festes li fa i no s'hi casarà
Fill casat, fill mig perdut, que oblida el favor rebut
Filla casada, casa empenyada
Filla casada, feina doblada
Filla casada, filla apartada
Filla casada, filla perduda
Filla casada, pena doblada
Filla casada, prenda empenyada
Filla casadora, filla filadora
Filla d'hostalera, ni viuda, ni casada, ni soltera
Filla enllotada, ni vídua ni casada
Filla rebaixada, ni viuda ni casada
Filles per casar, mal bestiar per guardar
Fills criats, mal / treballs doblats, i después de casats, multiplicats
Fills criats, mals de caps, i casats, redoblats
Flor de romaní i noies per casar, tot l'any n'hi ha
Flors li posaràs? No t'hi casaràs
Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar en sabonera
Guapesa molt publicada, mai ben casada
Guarda't de persona assenyalada i de dona dues vegades casada
Hi ha tres coses que un hom sempre se'n penedeix: casar-se, fer-se frare i fer-se capellà
Home casat ruc espatllat
Home casat, ase albardat
Home casat, ase espatllat
Home casat, burro espatllat
Home casat, home cagat
Home casat, home endeutat
Home casat, home engabiat
Home casat, home espatllat
Home casat, home mudat
Home casat, home sanat
Home casat, l'un peu nu i l'altre calçat
Home casat, o boig o retirat
Home casat, ocell eixalat
Home casat, ruc (o ase, o burro) espatllat
Home casat, ruc albardat
Home casat, ruc cagat
Ja arribes a la xemeneia, ja et pots casar
Ja està llesta ma germana: ahir la vam casar i avui ja ha avorrit les arengades
Ja se casarie Martí si tinguere amb qui
Just com lo casament de Cervera / Corbera, que ni en va faltar, ni en va sobrar, ni en va haver prou
La bona casada creient el seu marit mana
La bona casada, neta, sana i endreçada
La cabra busca la muntanya i la noia a casar la plana
La casada parla més que fetge a la brasa
La casadera ve com la caguera
La creu del matrimoni
La dona al casar-se es posa les calces
La dona amb qui et casaràs que no et guanyi amb heretats
La dona amb qui et casaràs, fes que sigui del teu braç
La dona anellada, promesa o casada
La dona ben casada no té sogra ni cunyada
La dona casada en el bosc és albergada
La dona casada ha d'ésser molt recaptada
La dona casada no ha de viure descuidada
La dona casada on vol ella és respectada
La dona casada, a casa amb la cama trencada
La dona casada, amb el marit és respectada
La dona casada, en el bosc és albergada
La dona desgraciada, cent anys fadrina, cent anys vídua i un any casada
La dona dóna dos dies bons: el de les bodes i el del enterro any casada
La dona enfangada, ni viuda ni casada
La dona malcasada té tractes amb la criada
La dona per ésser ben casada, no ha de tenir ni sogra ni cunyada
La dona prudent i casada pertot arreu és albergada
La dona que casaràs, que sia del teu braç
La dona que és ben casada no sap el do que Déu li ha dat
La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada
La dona que és casada, en el bosc és albergada
La dona que vulguis per a casar, cal que sigui jove, neta i prima, puix que un cop casada, prou que es farà vella, bruta i grassa
La dona, casada o monja
La donzella recatada serà molt bona casada
La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides
La mal casada es coneix amb la cara
La muller del mariner és casada i no n'és
La noia que casaràs que sia del teu braç
La ploma de milà fa casar
La primera dona és matrimoni, la segona companyia i la tercera és fellonia
La que a trenta anys no és casada, ja pot dir que està nafrada
La que amb pobre s'ha de casar, sàpiga més d'apedaçar que de brodar
La sopa i el casament, en calent
La sort no està en criar-te, sinó en casar-te
L'alegria del casar d'un pobre són quatre dies; que al punt tot són flastomies, bastonades i poc pa
L’anar á la guerra, lo navegar y lo casar, fan de mal aconsellar
Les baralles dels casats s'aturen al matalàs
Les dones lletges i les errades solen ésser les més ben casades
Les filles ben casades, ben lluny de les seves mares
Les filles, per casar-les, ensenyar-les
Les tres ces que aterren la vellesa: caiguda, catarro i casament
Les xiques de Torrella diu que hi volen anar, a València, a la fira, perquè es volen casar; amb lo monyo ben fet i la cara llavà, arracades de plata i una agulla daurà
L'home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona
L'home casat no es perteneix més que la meitat
L'home casat, l'un peu nu i l'altre calçat
L'home prudent no aconsella guerra i casament
L'home quan té edat, casat, frare o soldat
L’home qui lluny va a casar, va enganyat, o va a enganyar
L'home, quan té l'edat, casat, frare o soldat
Lo casar i comprar mula, s'aventura
L'orgue del casat és el primer nat
Llenya d'argilaga, foc de casada
Lleona de fadrina, de casada pollina
Llevant en té una altra casada a Ponent, quan ell la va a veure se'n torna rient
Llevant té una filla casada a ponent, quan ell la va a veure, se'n torna plorant
Lliura't de gastar si et vols casar
Ma mare no vol que em case en Castelló de la Plana, i si em creme em casaré amb un sarriero d'Artana
Mal casat, de muller i fills despreciat
Mal casat, mal mirat
Mare de Déu de la Cor, jo pla voldria casar-me, siau vós ma guia i nord per un bon marit trobar-ne
Mare de Déu de la Roca, sant Cristo de Balaguer: si voleu que em faci monja, deixeu-me casar primer
Mare meua, em vull casar. -Filla meua no tinc olles. -Mo n'anirem a l'Alcora i en comprarem de noves
Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill
Mare, badejo, badejo, que la tonyina va cara; les xiques de la Mussara no es poden casar per ara
Mare, em vull casar, que ja sé menjar pa
Mare, què cosa és casar? -Filla, filar, parir i plorar
Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar
Maria, fes-te la trena, que ton pare et vol casar amb un xic de Riba-roja i amb un altre de Catllar
Maria, si et vols casar, no et casis a la Ribera, que et faran menjar bajoques i flors de carabasse
Marieta, pensa-hi, que, en ésser casada, ja no te'n pots desdir
Marieta, pensa-hi; que en ésser casats no hi ha remei
Matrimoni ben avenit, sempre junta muller i marit
Matrimoni de fortuna, set fills i filles només una
Matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós
Matrimoni que té filla primer, tindrà molts fills després
Matrimoni sense fills, arròs sense oli
Matrimoni sense fills, campanar sense campanes
Matrimoni sense patrimoni, dóna'l al dimoni
Matrimoni sense vinyes, els seus fills no tindran disputes
Matrimoni ven avenit, sempre junts muller i marit
Meló i casament, és cosa d'encertament
Meló i casament, qüestió d'encertament
Menta olorada, noia casada
Mentre na Maria sigui casada, les altres tinguin males fades
Mentre un altre tingui dona, el casar tant se me'n dóna
Més aviat és un home casat, que burro albardat (o que un ase aubardat)
Més mal volien a Jesús el que el volien casar que els que el van crucificar
Més val ben amistançada que mal casada
Més val casar-se a gust i vestir a la moda
Més val mal casada, que ben amigada
Més val saber casar-se que saber citar-se
Més val solter quedar, que mal casar
Més val un mal casament que un bon enterrament
Millor és casar-se que cremar-se
Moltes alcavotes, casament desfet
Molts arregladors desfan els casaments de les núvies
Molts fadrins no fan sinó pixar la polleguera a les xiques casadores
Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut
Música li fas? No t'hi casaràs
Música li fas? Tu t'hi casaràs (o tu l'hauràs)
Naixement, casament i mortalla, del cel davalla
Ni albarda ni albardó sense tafarra, ni casar-me amb fadrina festejada
Ni bleda rescalfada, ni dona dos cops casada
Ni casament pobre, ni soterrar ric
Ni casament sense flors, ni mortuori sense plors
Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dol
Ni dissabte sense sol, ni fadrina sense amor, ni casada sense dolor, ni vídua sense dol
Ni en divendres ni en dimarts, no et vulguis casar ni embarcar
Ni fer-se nuvi, ni casar, no s'ha d'aconsellar
Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell
Ni guerra ni casament no aconsella el prudent
Ni manso sense esquella ni casar home jove amb dona vella
Ni manyac sense esquella ni casar home jove amb dona vella
Ni pet (o pets) de col ni casar-se amb qui no em vol
No casar-se amb ningú
No casar-se mentre les dones no mínjon fenàs
No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada
No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
No és ben casat el que no duu la dona a Montserrat
No és ben casat el qui no porta la dona a Montserrat, i el qui no la hi porta al Born a passejar
No et deixaràs de casar per això
No et fiïs de la casada que va massa endiumenjada
No hi ha cap casada que no porti sa cullerada, qui més plena, qui més curullada
No hi ha cap casament pobre
No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica
No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors
No hi ha casament sense plors ni mort sense flors
No hi ha dissabte sense sol ni viudeta sense dol ni casada sens dolor ni donzella sense aimador
No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor
No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles
No hi ha soterrar sense 'rises' ni casament sense plors
Noia bonica i despentinada, mai casada
Noia tocada, ni donzella ni viuda ni casada
Noies ben casades, poc festejades
Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar
Noies que es volen casar són bestiar de mal guardar
Noies: casar, casar!, que no teniu res més en què pensar
Nora que no té sogra ni cunyada, es pot dir que no és casada
Novençà que no va a Montserrat no és ben casat
Obre bé els ulls abans del matrimoni, però acluques-los després
Pastanagues i naps, matrimoni ben casat
Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes
Per a ésser malcasat val més quedar-se fadrí
Per a ser feliç un matrimoni, el marit ha de ser sord i la dona cega
Per a ser tu el senyor, t'has de casar amb una dona igual o menor
Per casar filles donzelles no et venguis moltons ni ovelles
Per casar filles solteres, no venguis moltons ni ovelles
Per casar una filla, s'ha de cremar molta brosta
Per casar, saber d'on ve i a on va
Per casar-se, l'home ha de tenir per dinar i la dona per sopar
Per ésser casada i mal menjar, val més soltera quedar
Per ésser un mal casat, val més quedar-se fadrí
Per la dona casada, els fills i la casa
Per les filles ben casar, no vulguis ton argent gastar
Per mal casar, val més a casa seva estar
Per menjar poc de casada, val més fadrina i tirar la xarxa
Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat
Per què no m'he barallat? Perquè no m'he casat
Per riure la van casar, i ella plorava
Per Sant Antoni la perdiu vol matrimoni
Per Sant Macià, els ocells es volen casar
Per ser casada i malmenjar, val més soltera quedar
Per terra comprar i filla casar no et deixis pels amics enganyar
Per tes filles ben casar, no vulguis anar a captar
Per un matrimoni encertat, contraents igual en gents, en temps i en béns
Per un pet, un casament
Pescador de canya, i moliner de vent no cal pas notari pel casament
Piga de nuvis, berruga de casats
Plora, plora, que ja riuràs quan et casaràs
Plore de jove i riu de vella; no està casada i té parella (la sabata)
Ponent té una filla casada a llevant; quan la va a veure, se'n torna plorant (plou)
Poques dones s'han casat amb l'home que han estimat
Pot estar content el casat que la muller li fa costat
Primer casa per habitar que dona per casar
Primer casa per on estar que dona per a casar
Primer enterrat que casat
Primers anys de casat, o pobresa o malalt
Priva't de gastar, si et vols casar
Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni
Quan a ton fill vulgues casar, a viafors has de cridar
Quan els fills són casats, els maldecaps són doblats
Quan els fills són petits són de les mares, quan són fadrins són de les noies i quan són casats són de les dones
Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
Quan et cases, blat i farina; quan ets casat, ni farina ni blat
Quan et vagis a casar tingues casa per estar, terres per llaurar i vinyes per podar
Quan fou casada, li sortiren els partits
Quan la filla és casada, surten els gendres
Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla
Quan les dones són casades ja no són tan endreçades
Quan les filles casaràs, les sobres els daràs
Quan les filles són casades, les penes són doblades
Quan sa jove fou casada, li sortiren els partits
Quan se va casar ni camisa va estrenar
Quan són casats, doblats
Quan tes filles casaràs les sobres els donaràs
Quan t'hagis de casar, els amics deixaràs anar
Quan tos fills en casaràs les sobres els donaràs
Quan un home es vol casar, via fora ha de cridar
Quan un matrimoni s'estima, pot viure només amb pa i ceba
Quan vages a un casament, sigues prudent
Quan van voler mal al diable el van casar
Quan voldré casar la noia gran amagarem la petita a la cendrera
Què cosa és casar? Filar i plorar
Que les cantin les casades, que les cantin les cançons; que les han estudiades gronxolant llurs infantons
Que les cantin, les corrandes, les casades de Montclar; que les cantin les casades, que les saben de cantar
Que no hi ha més que casar-se?
Que sa muller li faci costat és gran ventura pel casat
Qui a fora es va a casar, o bé enganya o va enganyat
Qui a vint anys no barba i a trenta no es casa i a quaranta no té, no es casarà, ni barbarà ni tindrà rê
Qui al casar no encerta té la fossa oberta
Qui bé endevina el casar tot ho endevinarà
Qui de fadrí o de casat no ha estat a Montserrat és mig nat
Qui el casament encerta en res erra
Qui el casament encerta té la sort feta; qui l'erra, la fossa oberta
Qui encerta en el casar res li queda per endevinar
Qui es casa es caga; ja t'has casat, ja t'has cagat
Qui és casat, que estigui amb sa dona
Qui festeja la casada, la vida porta exposada
Qui festeja una casada duu la vida equivocada
Qui festeja una casada té la vida amenaçada
Qui lluny es va a casar, a enganyar-se va
Qui lluny es va a casar, va a enganyar-se o a enganyar
Qui m'estima ja no em veu, qui volia ja és casat, i al qui em vol no n'hi tinc grat
Qui no sia bo per casat, que no enganyi la dona
Qui sap cuinar, filar i pastar, ja es pot casar
Qui s'ha casat, s'ha obligat
Qui té filles per casar molt bé ha de cavil•lar
Qui té filles per casar prengui borres per filar
Qui té filles per casar, ai, Déu meu! que patirà
Qui té filles per casar, prengui borres per filar
Qui té quatre filles per casar, ja té en què pensar
Regne i casament, companyó no consent
Sant Casar és un gran sant; sant Casat ja no ho és tant
Sant Nicolau, feu-nos casar, si us plau
Sastressa casada, agulla espuntada
Semblar el casament d'en Saldoni i la Margarida
Sembra, casament i mortalla del cel davalla
Serà bon casament si la dona és cega i l'home sord
Si a casar-te vas, veges primer el que fas
Si a ta casa tens teranyines no podràs casar tes filles
Si a trenta no ets casat i a quaranta no tens béns, agafa un cabàs i vés a collir fems
Si als marits joves els posen capells, que serà als casats vells?
Si bon casament vols fer, que siga en el teu carrer
Si casat vas a Montserrat, fuig-ne aviat
Si dius sempre que no, no et casaràs mai
Si donzella és aplicada, no sempre ho serà casada
Si et vols casar bé casa't al carrer
Si et vols casar bé, casa't al mateix carrer
Si et vols casar bé, no et moguis d'es teu carrer
Si et vols casar i vols encertar bé, casa't el trenta de febrer
Si et vols casar, aconsola't de gastar
Si ets casat, d'alguns mals et pots guardar
Si l'amor de la dona és una comèdia, el matrimoni serà un drama
Si no vols casar-te mal, casa't amb ton igual
Si plou quan tens bugada, senyal que no ets ben casada
Si tens filla per casar, dóna-li marit sense trigar
Si tens filles per casar molt tindràs de cavil•lar
Si tens filles per casar, del sol de Març les has de guardar
Si tens filles per casar, prengues hores per pensar
Si t'has de casar, busca-te-la neta i prima, que porca i grossa ja se'n tornarà
Si tocaven a descasar, no s'entendrien d'empentes
Si ve de Déu en Pere serà meu, si de Déu ve amb en Pau em casaré
Si veus un home carregat, no cal que preguntis si és casat
Si vols ben casar ta filla, no la facis mai pubilla
Si vols casar les filles donzelles, no criïs moltons ni ovelles
Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
Si vols ésser ben casat casa't amb dona del veïnat
Si vols ésser ben casat, casa't al mateix veïnat
Si vols ésser ben casat, casa't pel veïnat, però no de la casa del costat
Si vols ésser ben casat, porta la dona a Montserrat
Si vols estar ben casat, a la casa del costat
Sóc casat i sóc fadrí, tinc dona i no me'n puc servir
Sogra enamorada, filla malcasada
Tant si et casaràs com si no et casaràs, sempre te'n penediràs
Té una filla el ponent casada a llevant, la va a veure rient i s'en torna plorant
Tenir enteniment de casat
Testament i casament que hi intervingui un frare, no et fiïs d'ell
T'has casat, t'has cagat
Tot nou casat porta la dona a Montserrat
Tota dona ben casada fa bon sol quan té bugada
Tota dona ben casada no té sogra ni cunyada
Tota dona ben casada té bon sol quan fa bugada
Tota dona ben casada, al cap del mes altra vegada
Tota dona ben casada, per la lluna de mel, fa l'escudella casada
Tota dona malcasada, se li esguerra la bugada
Totes les desgràcies vénen quan un hom és mal casat
Totes ses endreces vénen quan s'home ja és casat
Tothom es casa i jo miro l'ase: i jo, que casar-me no puc, em miro el ruc
Tots els que són ben casats viuen sempre enamorats
Trencar-se un matrimoni
Tres anys fa que só casat i cada any he mort un porc, menys aquest any ni l'altre, ni ara fa tres anys tampoc
Un cop et casaràs i mil et penediràs
Un tort, geperut i coix 'este' matí s'ha casat. Què tal seria la xica, que encara n'ha eixit guanyat
Una dona mal casada, és una troca esbullada
Una filla costa més de casar que de criar
Una vegada et casaràs i mil te'n penediràs
Val més ben amistançada que malcasada
Val més casar que pecar
Val més casar-se a gust que cremar-se
Val més casar-se amb un gos i aprendre de lladrar, que no casar-se amb un sastre i aprendre de robar
Val més casar-se amb un vell entenimentat que amb un fadrí eixelebrat
Val més casar-se que cremar-se
Val més casat que condemnat
Val més el casament d'un dia que el d'un any
Val més fadrí estar que malcasar
Val més filla malcasada que ben amistançada
Val més malcasar que ben amistançar
Val més malcasat que condemnat
Val més ser mal casada que vella criticada
Val més ser mal casat que ben amancebat
Val més ser un bon casat que un mal capellà
Val més una pasterada esguerrada que una filla mal casada
Val més viuda estar que malcasar
Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare
Vidu que es torna a casar, no se'l pot perdonar
Vídua que no dorm, casar-se vol
Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar
Xica balladora, mala casadora

dissabte 15 d’agost de 2009

Mare de Déu d'Agost

A la Mare de Déu d'agost totes les casquetes / primetes porten la farina del blat nou
A la Mare de Déu d'agost, a les set ja és fosc
A la Mare de Déu en el llit, ja refresca la nit
A la Mare de Déu gitada, refresca la matinada
Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most
Anar enflocat com el llit de la Mare de Déu
De la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, pluja, queda't al cel
De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines de tot el ponedor
De la Mare de Déu del Carme a l'Assumpció, la polla millor
De Mare de Déu a Mare de Déu, el blat collireu
Des de la Mare de Déu d'agost a sant Miquel, no hi ha cap pluja que faci bé
Dormir més que la Mare de Déu d'agost (que va dormir set anys seguits)
El sol de l'Assumpció fa el vi millor
Fer la Mare de Déu d'agost
La calor greu, de Mare de Déu a Mare de Déu
La llampuga és pesca de dones: la Mare de Déu la mulla i una santa l'eixuga
La llampuga, la Mare de Déu la mulla i Santa Teresa l'eixuga
La Mare de Déu al llit, amaneix el gipó al marit
La Mare de Deu d Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
La mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i sant Miquel l'en trau
La Mare de Déu d'Agost els madura i la de Setembre els cull
La Mare de Déu d'Agost és festa molt senyalada, a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
La Mare de Déu d'Agost, a quinze d'agost; a quants s'ensopega?
La Mare de Déu d'agost, diada molt assenyalada, madura algun raïmet i cau alguna avellana
La Mare de Déu d'Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare
L'estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d'Agost
Mare de Déu d'agost, Mare de Déu dels Dolors
Nostra Senyora d'Agost passada, la terra glaçada
Per l'Assumpció, cada flor un carbassó
Per l'Assumpció, cireres en abundor
Per l'Assumpció, cireres en abundor, a València, aquí no
Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó
Per l'Assumpció, sembra el meló
Per la Mare de Déu al llit, tan llarg és el dia com la nit
Per la Mare de Déu d Agost, a les set ja és fosc
Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm, i per la de setembre ja es pot collir
Per la Mare de Déu d'agost tornen els frares al rebost
Per la Mare de Déu d'agost, a les vuit ja és fosc (Es diu a Tremp)
Per la Mare de Déu del llit, tan llarg és el dia com la nit
Per Santa Maria d'Agost, pastura les vaques pertot; per la de setembre, pastura-les fins al vespre
Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most
Pluja de Sant Llorenç a l'Assumpció, no fa mal ni fa remor
Pluja per la Mare de Déu d'agost, any de most
Pluja que la Mare de Déu porta val una unça cada gota
Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric
Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader és ferit

La Mare de Déu d'Agost (o l'Assumpció) és el 15 d'agost.

Trobareu un goig als Bibliogoigs i un article interessantíssim sobre la Mare de Déu del Llit a la Devocioteca.

dimarts 21 de juliol de 2009

Lluna

A can Betes, les crispetes; a can Coll, el flabiol, a can Quartaler, la lluna, i a can paperina, el sol
A Can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau hi ha la flor de Catalunya
A can Tòfol surt el sol, a Can Quintana la lluna, a Can Pere de Palau les prendes de Catalunya
A Carreu, els gossos empaitaven la lluna pensant que era un pa
A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
A Riudoms, sac, sanalla i bona lluna
A Torelló (Sant Feliu de Torelló), pescallunes
Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins
Aigua i lluna, temps d'oliveres
Això és demanar la lluna en un cove
Alls plantats en lluna nova, de grans un cove
Amb mirall de lluna
Anar a llunes
Anar de mala lluna
Anyada de tretze llunes, dos dies bons i tres de dolents
Argentina: la lluna anul·la la nit negra
Arribar a la lluna
Assenyalar amb el dit la lluna i que només s'hagi vist el dit
Béns de fortuna muden com la lluna
Boca besada no perdé ventura, ans se renova com ho fa la lluna
Bon clar de lluna fa, quan la gossa segueix el ca
Bona anyada, si per Nadal és lluna plena
Bona lluna fa, per anar la cussa darrera el ca
Bona rella en lluna vella
Buscar la lluna en un cove
Buscar la lluna per la bassa
Cabells tallats de lluna nova es tornen blancs aviat
Canviar de lluna
Cara de lluna plena
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna no es veuran
Caure de la lluna
Cèrcol a la lluna el pastor eixuga
Cèrcol de lluna, no omple llacuna
Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra
Clara és la lluna d'agost, però encara ho és més la de gener
Clara lluna és la de l'agost, però la del gener és millor
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
D'amors, el primer; de llunes, la de gener
De bona lluna
De cara a Cantavella, lluna vella
De cara a Vallibona, lluna nova
De cara de lluna plena
De la lluna de gener, l'amor en prevé
De la lluna de gener, l'amor primer
De la lluna del gener al cinquè dia veuràs quin any tindràs
De la lluna, igual el cinquè que el trentè
De lluna nova, vés-hi amb el cove
De llunàtics, el món n'és ple
De llunes, la de gener, i la d'agost també
De llunes, la de gener, i la d'octubre també
De mala lluna
De Ravener, lluna i mal temps
De tot dilluns val la lluna
Del primer dilluns val la lluna
Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener
Demanar la lluna
Demanar la lluna en un cove
Després de la lluna de mel ve la lluna de fel
Després de la lluna nova de gener, pluja hi sol haver
Dia de cendra, lluna tendra
Dones i lluna cada punt muden
Dur la lluna en un cove
Eclipsar-se la lluna
El bon mariner, mirant la lluna ja sap son quefer
El cercle del sol mulla el pastor, i el de la lluna l'eixuga
El dia que tomba la lluna, tot treball és de fortuna
El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
El gram es mor tot sol si es llaura en lluna nova de juliol
El gram es mor tot sol si es llaura per sa lluna vella d'es juliol
El millor femer és la lluna de gener
El millor femer, el de la lluna nova del gener
El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella
El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna
Els abegots del Pinell pesquen la lluna a la bassa; dones de Benifallet pugen a buscar filassa
Els de Torà, acampen la lluna pensant que és un pa
Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
Els vents de fortuna són com la lluna
En la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna
En la lluna vella, talla l'arbre que perd la fulla
En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort
En lluna de Nadal, talla el pi i el verdal
En lluna minvant no sembris ni un gra
En lluna nova, no fiblis la bóta
En lluna plena, talla la llenya
En minvant de lluna no sembris cosa ninguna
Entorna-te'n al llit, que això és la lluna
És tard i vol ploure i la lluna no es vol moure
Ésser blat de bona lluna
Ésser tallat de bona lluna
Ésser un blat de bona lluna
Ésser un llunàtic
Estar a la lluna [de València]
Estar amb la lluna sobre el forn
Estar de bona lluna
Estar de lluna
Estar de mala lluna
Estar en la lluna
Estrella vora la lluna, tempesta segura
Ets a la lluna, Bernat, perquè el diumenge has treballat
Fa més hores de sol que de lluna
Fa més resplendor el sol que la lluna
Fer el viatge de la lluna, anar sencer i tornar en quatre bocins
Fer llunes
Fer veure la lluna
Fer-ne com el rotllo de la lluna
Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
Haver caigut de la lluna
Home de bé, és com blat de bona lluna
Home de llunes, home d'engrunes
Home llunàtic no ha fet mai paller
Home nat en lluna fosquejant, al botavant
Home que té llunes, fa de mal tractar
La bona fusta, per obrar, pel setembre l'has de tallar; per la lluna nova talla la soca i per la lluna vella, talla l'estella
La bona vella mai mata el porc en lluna vella
La bóta de vi s'enceta en lluna vella
La dona i la lluna, avui serena, demà bruna
La dona llunàtica, o molt osrtosa o molt desgraciada
La foscor de la lluna assenyala pluja
La fusta que has de gastar, en lluna vella de gener l'has de tallar
La lluna allumena però no calfa
La lluna amb cèrcol porta vent
La lluna com pinta quinta
La lluna d'agost clareja quan és fa fosc, vol ser com la de gener, però no ho arriba a ser
La lluna d'agost fóra la millor si la de gener la deixava fer
La lluna de gener és la més clara de l'any
La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer
La lluna de gener i el sol d'agost són els millors de tots
La lluna de gener la reina del cel és
La lluna de gener, l'amor prevé
La lluna de gener, pariona no té
La lluna de gener, set virtuts té
La lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany
La lluna del gener fa sortir la formiga del formiguer
La lluna d'octubre en cobreix set, i si plou, nou
La lluna d'octubre, set altres en cubreix, i si no plou, en cobreix nou
La lluna d'octubre, set ne descubre
La lluna en un cove
La lluna és bona per a anar de nits
La lluna és el sol dels lladres
La lluna és mare i governadora de totes les humitats de la terra
La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa
La lluna fa galdufa
La lluna fa llum als lladres
La lluna fa rotllo
La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res
La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver
La lluna nova del dijous, la millor per tallar bosc
La lluna nova mira a Vilanova i la vella a Vistabella
La lluna octobrina, set llunes endevina
La lluna octubral fa la llei a totes les de l'any
La lluna porta tana
La lluna roja la collita s'emporta
La lluna setembral és la més clara de l'any
La lluna tot s'ho menja
La lluna vella de març, no marxa sense glaç
La lluna vella del dijous, la millor per tallar bosc
La lluna, a la nit i els ous... Del dia
La lluna, la bruna, vestida de dol, son pare la crida, la mare no vol
La lluna, no com pinta, sinó com tèrcia i quinta
La lluna, quan és creixent, té puntes a sol ixent. Quan la lluna és menguant, tés les puntes al davant
La lluna, si com pinta quinta i si com quinta octava, tal com comença acaba
La lluna: gros òrgan ullal
La mestressa bona mata el porc en lluna nova
La millor fusta per al fuster, és tallada en lluna vella de gener
La millor lluna és la fementera
La millor lluna és la lluna negra
La nit de la Cena, la lluna plena
La nit del Sopar, la lluna plena ha d'estar
La primera lluna, tot és dolçura; la lluna segona, maleir la dona
La punta per l'arada en lluna de Nadal vol ser tallada
La roba estesa a la lluna és bandera que crida el dimoni
La veritat és com la lluna: com més a prop més enlluerna
La vinya per són menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
Les tres coses inútils, són: les mamelles dels homes, la lluna de nits i la pluja a mar
Les xiques de la Vila, totes fan xàrcia a la lluna per pagar-se l'aixovar, i no se'n casa ninguna
L'home foll així muda com la lluna
L'home que té llunes fa de mal tractar
L'octubre vanitós cobreix set llunes enganyós
L'octubre, set llunes cubre, i si plou, en cobreix nou
Los pesca-llunes de Torelló
Lladrar a la lluna
Llampant lluna tot llaurant en lluquen uns llauradors que llauren, prop llurs llars, llavors que, lluny del Sol, lluentes llates lluint-ne, en allunyar-se va llençant
Llum de lluna ni eixuga ni madura
Lluna aixecada, mariner ajagut
Lluna ajaguda, mar remoguda
Lluna ajaguda, mariner de peu
Lluna ajaguda, mariner dret
Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut
Lluna amagada, hi haurà tronada
Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat
Lluna amb banyes, terra mullada
Lluna amb cèrcol porta vent
Lluna amb cèrcol, portadora de vents
Lluna amb corona, aigua dóna
Lluna amb corona, torrents per estona; amb estrella enmig no els cerquis humits
Lluna amb estrella, no et fiïs d'ella
Lluna amb rebosillo, sol dur aigo as cordoncillo
Lluna amb rocle pluja porta
Lluna amb rotlle pluja porta
Lluna amb rotlle, senyal d'aigua
Lluna amb rotllo de colors, senyal de temps xubascós
Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant
Lluna apagada, mar esvalotada
Lluna banyuda, forta ploguda
Lluna blanca bon temps canta
Lluna blanca o vermella, no et fiïs d'ella
Lluna blanca, bon temps canta
Lluna blanca, cobrellit i manta
Lluna blanca, jornada franca
Lluna blanca, mar en calma
Lluna blanca, samarra i manta
Lluna brillant, bon temps per endavant
Lluna cinquena, lluna fixa
Lluna clara, el mariner descansa
Lluna clara, mar en calma
Lluna coberta tot ho encerta
Lluna coronada, terra mullada
Lluna coronada, vent i ruixada
Lluna creixent
Lluna creixent muda la gent
Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant
Lluna creixent, muda la gent
Lluna creixent, part diferent
Lluna creixent, part diferent; lluna minvant, part semblant
Lluna d'abril tardana, pagès, no deixis la cabana
Lluna d'agost, lluna mussolera
Lluna de dimecres i visita de senyor, una cada cent anys n'hi ha prou
Lluna de dimecres, dona barbuda, en cent anys n'hi ha prou amb una
Lluna de gener girada, mar avalotada
Lluna de gener i l'amor primer
Lluna de gener tombada, maror i marinada
Lluna de gener, l'amor primer
Lluna de gener, lluna raïmera
Lluna dimecrera i dona barbuda, de cents anys una
Lluna dimecrera, lluna ventolera
Lluna dreta, aigua certa; lluna decantada, fred i gelada
Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)
Lluna dreta, mariner ajagut
Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret
Lluna en estrella, mala consellera
Lluna enroglà, el temps mudarà
Lluna entelada, mar avalotada
Lluna grogosa, aigua abundosa
Lluna i pluja viva, bons per l'oliva
Lluna lluent al foc un altre sarment
Lluna lluent, fred i vent
Lluna lluent, poc peix i molt vent
Lluna lluent, sequedat o vent
Lluna marinera, aigua al darrera
Lluna marinera, temps variable
Lluna menguant, part consonant
Lluna menguant, part igual
Lluna minvant ne porta infant
Lluna minvant, llinatge semblant
Lluna minvant, part semblant
Lluna morta aigua porta
Lluna morta poc peix porta
Lluna morta, aigua a la porta
Lluna morta, aigua porta
Lluna morta, llevant a la porta
Lluna naixent vermellosa, ventada grossa
Lluna nova amb torbonada, trenta dies mullada
Lluna nova de febrer, primer diumenge de Quaresma
Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer
Lluna nova en dijous, no val tres sous
Lluna nova en dimarts gras, molts trons al detràs
Lluna nova en dimecres (o lluna dimecrera) i dona barbuda, de cent anys una
Lluna nova en dimecres, boira i tempestes
Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
Lluna nova en divendres, lluna de cendres
Lluna nova i brillant, bon temps pel davant
Lluna nova tapada, aigua rajada
Lluna nova tombada, quaranta dies remullada
Lluna nova tronada, quaranta dies mullada
Lluna nova tronada, tota mullada
Lluna nova tumbada, quaranta dies remullada
Lluna nova vermellosa, plujosa o ventosa
Lluna nova vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
Lluna nova voltada, trenta dies mullada
Lluna nova, amb un cove; lluna vella, amb una cistella
Lluna nova, cap a Vilanova i lluna vella, cap a la Fatarella
Lluna nova, lluna cucadora
Lluna nova, peix al cove
Lluna nova, vés-hi amb un cove
Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, amb una cistella
Lluna nova, vés-hi amb un cove; lluna vella, vés-hi amb una cistella
Lluna pel gener, l'amor primer
Lluna penjada, mariner de vetlla
Lluna plana, vent o aigua
Lluna plena aigua mena
Lluna plena en dilluns, ventura a munts
Lluna plena en dimecres, boira i tempesta
Lluna plena en dimecres, boira i tempestes
Lluna plena en porta nena
Lluna plena ennuvolada, abans de vuit dies mullada
Lluna plena es menja els núvols
Lluna plena la mar remena
Lluna plena poc aire mena
Lluna plena, aigua mena
Lluna plena, serà (o porta) nena
Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa mars
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
Lluna que porti estrella, no et fiïs d'ella
Lluna rodona, les tomates maduren a tota hora
Lluna roent, secada o vent
Lluna rogent, pluja o vent
Lluna roja d'abril, porta gran perill
Lluna roja pel novembre, se n'enduu tota la sembra
Lluna roja, el vent remou
Lluna roja, gelada forta
Lluna roja, molts vents porta
Lluna roja, peix a la clotja
Lluna roja, ventada boja
Lluna rotglada, pluja o vent
Lluna rotglada, pluja o ventada
Lluna rotja, peix a la clotja
Lluna setembral, la més clara de l'any
Lluna setembrina, set llunes afina (o endevina)
Lluna tacada, bonança assegurada
Lluna tapada, boira o ruixada
Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
Lluna tendra
Lluna tombada, bonança assegurada
Lluna va a sortir, marit aquí
Lluna vella, cosa bella
Lluna vella, serà femella
Lluna vella, vent amb ella
Lluna vella, vés-hi amb cistella
Lluna vermella, vent porta ella
Lluna voltada i dintre estrellada, pluja o ventada
Lluna voltada, aigua assegurada
Lluna voltada, de pluja carregada
Lluna voltada, pluja assegurada
Lluna voltada, pluja o ventada
Lluna voltada, terra mullada
Lluna, el vespre a ponent, quart creixent; lluna, el matí a llevant, quart minvant
Mata el porc en lluna creixent, si no vols que se't torni dolent
Mata el porc en lluna de gener, i se't conservarà bé
Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova
Mata el porc pel gener (o per la lluna de gener) si vols que es conservi bé
Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella
Més clar és el sol que la lluna
Molts fan com sa lluna: s'ho menja tot i no diuen pruna
Nadal amb lluna any de fortuna
Nadal amb lluna anyada segura
Nadal amb lluna clara, bona sembrada
Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
Nadal amb lluna ni mill ni blat
Nadal amb lluna plena el bon temps mena
Nadal amb lluna plena, anyada plena
Nadal amb lluna plena, blat a la vela
Nadal amb lluna plena, el bon temps mena
Nadal amb lluna, any de fortuna
Nadal amb lluna, anyada segura
Nadal amb lluna, bona fortuna; i sense lluna, mala fortuna
Nadal amb lluna, clara, bona sembrada
Nadal amb lluna, grossa ventura
Nadal amb lluna, lluent, al foc posa més sarment
Nadal amb lluna, ni mill ni blat
Nadal amb lluna, plena el bon temps mena
Nadal en lluna plena, anyada plena
Nadal sense lluna mala fortuna
Nadal sense lluna, cent (o set) ovelles no fan per una
Nadal sense lluna, de cada cent ovelles n'acampe una
Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una
Nadal sense lluna, de cent ovelles no en queda una
Nadal sense lluna, de cent ovelles no n'acampa una
Nadal sense lluna, de cent ovelles, una
Nadal sense lluna, ganader de cent ovelles torna amb una
Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una
Nadal sense lluna, mala fortuna
Nadal sense lluna, ni blat ni pastura
Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una
Nadal sense lluna, ramat de cent ovelles, torna a una
Nadal sense lluna: de cada ovella no se'n campa una
Néixer en bona lluna
Ni Carnestoltes sens lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
Ni creguis a dona alguna perquè muden com la lluna
Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol
No creguis a dona alguna, perquè muden com la lluna
No donis l'abril per acabat si la lluna no ha passat
No és ben casada, la que per la lluna de mel no fa l'olla cremada o salada
No és nat ni per néixer, qui el dia de Cendra la lluna no veu créixer
No hi ha dilluns sense lluna, ni dimecres sense sol
No hi ha estrella com la lluna pe en sa nit donar claror, ni sol amb tanta esplendor que és es sol devers la una
No hi ha lluna de març sense glaç
No matis el porc en lluna vella
No sol ésser bon any el que es va una lluna enrere
Parlar de la lluna
Passar la lluna de mel
Pel gener lluna vella, pesca vora terra; pel gener lluna nova, surt a pescar fora
Pel juliol, núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna
Penja't de lluna, que et salvaràs
Per arrabassar, sa lluna sempre és bona
Per gener mana la lluna i pel juliol mana el sol
Per la lluna de gener talla la fusta el fuster
Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver
Per la lluna plena de maig, a pescar llagostins me'n vaig
Per la lluna vella de gener talla la fusta el bon fuster
Per lluna clara, el mes de gener
Per parlar, no cal lluna
Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé
Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya
Per sembrar, no miris lluna ni llunar, sinó posa el blat dintre el fangar
Pescar la lluna amb un cove
Pintar la lluna en un cove
Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant
Plou i fa lluna, la Mare de Déu està en Catalunya
Plou i fa sol, la lluna pel juliol
Plou i fa sol, riu nostre Senyor; plou i fa lluna, riu la Verge Maria
Pluja i lluna, collita assegura
Pluja i lluna, oliva segura
Primer és el sol que la lluna
Prometre la lluna en un cove
Quan brilla el sol, la lluna només ha de tancar l'ull
Quan es sol (o sa lluna) fa era assenyala aigua
Quan fa mala lluna, no hagis ànsia de les esteles
Quan la lluna canvia amb bon temps, tres dies després es pren el barret
Quan la lluna canvia en bell del cinc al set, fa saltar les llengües del capell
Quan la lluna canvia en bell, que es posi aviat el barret
Quan la lluna creix la mar creix
Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa
Quan la lluna entra en dilluns, porta ventura
Quan la lluna està en rodó, caça la feixina, la guilla i el teixó
Quan la lluna fa dos sols, aigua a dolls
Quan la lluna fa ròdol, aigua vol
Quan la lluna fa rodona, aigua dóna
Quan la lluna gira amb serè, plou ans del vuitè
Quan la lluna ja ha passat, ven la llana i queda't el ramat
Quan la lluna mira a llevant, quart minvant
Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan mira a ponent, quart creixent
Quan la lluna mira a ponent, quart creixent
Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes
Quan la lluna neix la mar creix
Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya
Quan la lluna tomba en bé, dintre tres dies és dolenta
Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
Quan la lluna tomba en bell, dintre tres dies duu capell
Quan la lluna va a sortir, maror a desdir
Quan li assenyales la lluna el neci et mira el dit
Quan minva la lluna no facis cosa ninguna
Quan minvi la lluna, no sembris cosa alguna
Quan Nadal és sense lluna, de cent ovelles no n'escapa una
Quan Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
Quan pel novembre fa cluc la lluna, de dues cabres ven-ne una
Quan sa lluna fa era assenyala aigua
Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena
Quedar-se a la lluna de València
Qui ha nascut en bona lluna fa bonica fortuna
Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna
Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l'any
Qui sembra en lluna nova, poc gra i palla bella
Qui va a Sant Marçal i hi dorm, hi va de lluna i en torna de sol
Quina lluna fa tan clara, ojalà que no la fes! Totes les xiques boniques s'enduen els forasters
Res no és nat, qui vint-i-una llunes no hagin passat
Rodona a la lluna, arriba la pluja
Rogle de lluna, de cent voltes una plou
Rotlle groc a la lluna, pluja tot d'una
Rotllo a la lluna estrellat, abans de tres dies mullat
Rotllo gros a la lluna, pluja segura
Rotllo gros a la lluna, pluja tot d'una
Rotllo gros a la lluna, senyal de pluja
Sa lluna de blau i blanc té més vestits que Sa Sang
Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa
Sense lloques no hi hauria llunes
Ser a la lluna
Ser a la lluna de València
Ser bèstia com la lluna
Ser blat de bona lluna
Ser la lluna
Ser nat de lluna
Ser un llunàtic
Ser una lluna mussolera
Serà plujós un girant (de lluna) si comença a ploure endavant
S'ha de tallar en lluna nova la fusta dels arbres que no perden la fulla
S'ha de tallar en lluna vella la fusta dels arbres que perden la fulla
Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps
Si el cèrcol de la lluna va creixent, senyal de bon temps. Quan la lluna tomba en bé, plou als tres dies o al setè
Si el primer dijous de la lluna fa dos sols, plourà
Si el primer dijous de la lluna fa resol, pluja vol
Si el primer dijous de lluna nova el sol es colga en brut, abans de tres dies haurà plogut
Si es forma a la lluna, plourà, si és al sol, farà vent (l'ull de perdigot)
Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel
Si fa dos sols el primer dijous de la lluna, senyal de pluja
Si la lluna dóna l'esquena a llevant, quart minvant; si a ponent, quart creixent
Si la lluna és blanca, posa't al llit una altra manta
Si la lluna fa galdufa, llevant segur
Si la lluna mira a llevant, quart minvant, si a ponent, quart creixent
Si la lluna mira endavant, quart minvant, i si mira a Ponent, quart creixent
Si la lluna surt tapada forta ventada
Si la lluna té un baverol, demà no veuràs el sol
Si la lluna toca el menjar, ja el pots llençar
Si la lluna va en creixent, el part és diferent
Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella l'has de tallar
Si per Nadal fa lluna blanca, posa al llit una altra manta
Si per Nadal fa lluna plena, i clara, posa al llit una altra flassada
Si plou de lluna nova i vella d'agost, no falta aigua en tot l'any
Si plou per la lluna nova d'agost, plourà nou llunes seguides
Si sa lluna fa tana, aigua per sa setmana
Si sa lluna jeu, mariner en peu
Si sa lluna té un barberol demà no veuràs es sol
Si sembres trumfes en lluna cornuda, trumfes cornudes arrencaràs
Si vols cebes de diner sembra-les pel creixent de la lluna del gener
Si vols fer fortuna, no miris tant la lluna
Si vols prunes, no miros llunes
Si vols sebre quan serà | es ple, i no t'erraràs | quan es sol pondre veuràs | que sa lluna sortirà
Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener
Somniar la lluna
Sort, dones i fortuna muden com la lluna
Suc de lluna, tascó i porró fan el bon segador
Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os
Tallada de lluna nova, la fusta aviat es corca
Tallat de bona lluna
Temps i vent, dona i fortuna, tot canvia com la lluna
Temps, vent i fortuna, donen voltes com la lluna
Temps, vent, dones i fortuna donen voltes com la lluna
Temps, vent, dones i fortuna, muden com la lluna
Temps, vent, senyor, dones i fortuna, donen voltes con la lluna
Tenir cara de lluna plena
Tenir el cap a la lluna de València
Tenir llunes
Tenir mal de lluna
Tenir mala lluna
Tirar pedrades a la lluna
Torna-te'n al llit que això és la lluna
Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada
Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort
Val més anar en claror de sol que de lluna
Venir de la lluna
Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
Vent de proa i sense lluna, fuig de la costa tot d'una
Vés a prendre banys de lluna i tornaràs blanca
Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor
Veure la lluna en un cove
Vinya, per son menester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
Vinya, per son mester, podada i cavada amb sa lluna vella de gener
Viure a la lluna
Voler agafar la lluna amb les dents
Voler agafar la lluna amb un cove
Voler fer veure la lluna en un cove
Voler la lluna en un cove
Voler mossegar la lluna amb les dents

divendres 17 de juliol de 2009

Festa

A darrera una festa major, aigua escaldada
A Esplugues, la festa major dels cargolins
A festes el convides!
A fires i festes, amb ases i mullers alienes
A la bona festa, fes-li vespra
A la festa de la Seu, s'hi acut de tot arreu
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A la Festa Major de Tor, el que se la fa se la menja
A la Pobla fan les festes, de Fredes baixen fadrins, amb uns garrots com lo braç i uns polls com a g
A l'agost, festes per tot
A les festes treballar és perdre i no guanyar
A Pardines per la festa major treuen les teranyines
A Santa Clara fan festa
A una part repiquen i a l'altra fan festa
A Vicfred sempre fan coses: fan el Roser sense roses i la festa major quan els ve la intenció
Acabar la festa en pau
Acabats els doblers, s'acaba la festa
Ai festa!
Ai, Mare de Déu, quan seran tres festes arreu!
Ai, quin dolor!, quina tristor, l'endemà de la Festa Major
Aigualir la festa
Alabat sia Corpus, que és dia de festa i no porta negra
Algun dia serà la festa del meu sant
Algun dia serà la festa del nostre lloc
Alguna en deu voler qui et fa festes i no te'n solia fer
Allà on ets (és), fas (fa) sa festa
Amb dones i bèsties no vagis a festes
Anar de festa en festa
Anar de festa en festa com el dolçainer d'Albal
Aprés la festa, el goig ne resta
Arc de sant Martí (o banya de cabra) es capvespre, vés demà on fas (o on fan) festa
Arc de sant Martí es capvespre, demà estarem de festa
Arc de sant Martí es capvespre, l'endemà festa
Arc de sant Martí si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa
Arc de sant Martí si surt es matí, fe ton camí; si surt es capvespre no vagis a festa (o treu es cap a sa finestra)
Avarques per a treballar, les festes a coixejar
Avui fos i demà festa!
Baldament demà fos festa i demà passat plogués i l'altre també fos festa, que així mai faríem res
Banya de cabra as capvespre, d'aigo en farem festa
Beneïda Santa Llúcia, que les bones festes ens envia
Bona brasa i bon tió. Bones festes que Déu nos do
Cada dia no és [pas] festa
Cada dia no és festa major
Cada dia no és festa major, ni tots els dies són diumenges
Calçada en dimecres, pluja abans de festes
Cara de festa
Carnestoltes, quinze voltes i Nadal de més en més, tots els dies fossen festes, la Quaresma mai vingués
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués; la butxaca, proveïda, no digués jamai que no; tot el dia cridaria: «Noia, porta'm el porró!»
Celebrar festivitat de bodes sordes
Com més aviat serà vespre, més aviat serà festa
De festa en festa, com els dolçainers
De la festa, la vespra
Del que sobre se'n fa festa
Desitjar llaor no és pecat, ans és manifestació de sa ignorància
Després de festa, la gent bèstia
Després de festa, pesta
Després de la festa major, gran tristor
Després de la festa, el boig resta
Després de la festa, el goig ne resta
Després d'un dia de festa en calen tres de repòs
Després d'una festa major, pa de sègol amb oli
Després d'una festa major, pa sucat amb oli
Déu ens guardi de dona gata, que al davant fa festes i al darrera esgarrapa
Déu ens guardi de la gata que davant fa festes i darrera esgarrapa
Dia de festa, dejuni de bèstia
Dia de festa, dia de pesta
Dia de festa, fam, mal i pesta
Dimarts i dimecres, festes solemnes
Dimarts, mitja festa
Diner que costa de guanyar, en festes no es sol gastar
Diners guanyats en dia de festa fan mal profit
Ditxosos els Tonis, que fan la festa al gener
Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa
Dones de Cervera, quina festa feu? -La del Sant Misteri de la Vera Creu
Donzella honesta, fer feina ho té per festa
D'un petit sant fan una gran festa
El dia quinze d'agost és diada assenyalada i l'ensentdemà Sant Roc, festa major a l'Argilaga
El dijous, festa pels bous
El maig és boig: moltes festes, i, de pa, poc
El mes de desembre, el mes de les festes
El més xic paga la festa
El que resta fa la festa
El qui s'agrada del ball, de festa en festa va
Els carrers de Gràcia, per la festa major, sempre reben del cel la benedicció
Els divendres el moixó està de festa major
Els jueus tot s'ho gasten en festes, els moros en casaments i els cristians en plets
Els sis dies de la setmana tots són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa
Els ximples fan la festa i els llestos la celebren
Em fas més festes que no solies? O m'has enganyat o enganyar-me volies
En bodes i festes, mal va per les bèsties (o mal els va a les bèsties)
En dones i en bèsties, no vagis amb festes
En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos
En la festa dels pallerets, el que no està no s'encontra
En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins
Es dia de Sant Joan ses Joanes faran festa, i es dia de Sant Silvestre ses Colomes també en fan
Es dilluns és maleït, es dimarts resta com resta, tots es sabaters fan festa, per por de punyir-se un dit
Esguerrar la festa
Està tant de festa que no veu l'altar
Estar de festa
Estar de festes
Fadrina que s'afaita al vespre, o es putifeina o a l'endemà és festa
Fer festes (a algú)
Fer festes a santa mandra
Fer la festa de sant Corneli
Fer la festa en pau
Fer la festa per sant Pere regalat
Festa de foc, no la vegis mai de prop
Festa de ganyó, que els uns la fan i els altres no
Festa de vila, tanca la porta i fila
Festa en dijous, setmana esguerrada
Festa sense masclets, dolçaina i tabalet, no és festa
Festa sense menjar festa no fa
Festa sense menjar, fa de mal passar
Festa sense mesclet, dolçaina i tabalet, no és festa
Festa sense xiques i olla sense sal, tot és igual
Festa traslladada, festa esguerrada
Festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
Festes em fas? Enganyar-me vols
Festes li fa i no s'hi casarà
Festes manresanes, focs i campanes
Festes me fas; no me'n solies fer: o m'has enganyat o m'has de menester
Festes me'n fas, i no me'n sols fer? O em vols trair o m'has menester
Festes passades, coques menjades
Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida
Festes, ni per a persones ni per a bèsties
Fotre's una festa
Gallina i moltó, olla de festa major
Guarda't d'aire infestat i de portar el vestit mullat
I tinguem la festa en pau
Ja serà festa en el meu carrer
Ja s'han acabat les festes, els bous, balls i corregudes i s'han quedat Sant Pasqual morant el raval
La bona festa comença la vespra
La dona honesta treballant fa festa
La dona honesta, sesta a casa i no va a la festa
La donzella honesta, el fer feina ho té per festa
La fada Flora fa una festa amb farina fina
La festa de la Puríssima dura fins a Santa Llúcia
La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
La festa de sant Ganyó, que els uns la fan i els altres no
La festa del Rat Penat, la bossa buida i el cul banyat
La festa major de Tort, el qui la fa, la menja
La festa, un mateix se la fa
La Mare de Déu d'agost és diada assenyalada; a l'endemà n'és sant Roc, festa major d'Argilaga
La millor festa de casa és quan toca la Tomasa
La mort de l'ase és la festa dels cans
La nit de Nadal ballen els estels, perquè és la festa major del cel
La nit de Nadal és festa major dels estels
La nit de Nadal, la festa dels estels, i la festa major del cel
La pilota, fa festa
L'endemà de la festa, festa altra vegada
Les bones festes comencen a (o per) la vigília
Les festes de Nadal se passen al fumeral
Les festes has de guardar i a ton pare i mare honrar
Les festes has de guardar i tos pares ben honrar
Les festes majors al ventre fan dolors
Les festes majors al ventrell porten dolors
Les festes majors causen dolors
Les festes majors conserven al ventre dolors
Les festes majors les fan els forasters
Les festes majors, porten al ventre dolors
Les festes per a algú són pestes
Les festes per a molts són pestes
Les festes, per molts son pestes
Les festes, per on passen; el Nadal, a casa
L'estudiant diu: El dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m'hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte
Lo més xic paga la festa
Lo que resta, fa sa festa
Mai em feies festes i ara me'n fas?: Ja m'has fotut o em fotràs
Mai s'ha sentit a dir que pel gener se fes la festa de Sant Cristòfol
Més pugen les campanes que la festa
Més val una festa que dos diumenges
Mort d'ase, festa de cans
Nadal en dilluns, festes a munts
Nadal en dilluns, les festes amunt
Nadal en dimarts, festes a grapats
Nadal en diumenge, totes les festes es menja
Nadal en divendres, festa grossa
Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties
Ni els nens ni les bèsties volen festes
Ni grat ni gràcies, festes en diumenge
No deixis anar el ruc ni la dona a festes, perquè et quedaràs sense dona i sense bèstia
No és bona festa la que no comença dissabte al vespre
No és el mateix fes-te fotre que fotre festa
No és pas tot u repicar a festa o fes-te repicar
No estar per festes
No hi ha festa ni festeta que no hi sigui donya Pepa
No hi ha festa que no torni
No hi ha festa sense drac
No hi ha festa sense vi
No hi ha festa sense vigília
No l'havien avesada a festes
No li facis festes a animal que no coneguis
No n'hi ha més de festes
No saber (o no adonar-se) de què va la festa
Pagar al festa
Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
Passada la festa es muda la bèstia
Pel gandul, tots els dies són festa
Pel maig, festes a raig
Pel maig, festes a raig i guarda la filosa al fumeral
Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar
Per anar a festa major, treballa ara ferm i fort
Per anar tirant, de la bóta de l'entrant; per a fer festa major, de la bóta del recó
Per Corpus, festa i ginesta
Per fer una festa, no et rompis sa testa
Per la Candelera, festes enrere
Per la comunió, festa grossa
Per la donzella honesta, fer quelcom és una festa
Per la festa anyal, cada ovella a son corral
Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
Per la festa del Roser tot fruit ve
Per la festa del Roser tot ve
Per la tardor no feu festa major
Per l'Ascensió, que Claret fa la festa major, menjarem mel i mató
Per les festes de Nadal, poc dormir i molt cosir
Per les festes eixissen los culs per les finestres
Per sant Antoni de gener, fa festa el ruc i el traginer
Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall i el traginer
Per sant Ermengol, festa si Déu vol
Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta l'uva, i per festes d'agost ja està madura
Per Sant Jaume, festa a Albons; per Sant Joan, a Bellcaire; per Sant Climent, a Tort; Santa Màxima a l'Escala
Per Sant Magí, bona festa i bon bocí
Per Sant Pere, festa a Abrera, a Olesa per Sant Joan, i els cornuts d'Esparreguera per Santa Eulàlia la fan
Per una festa, no et rompis la testa
Per xic mal, fer grossa festa
Poc diner per a la festada, ves-te'n a fer la migdiada
Porta la pasta i la fusta a la festa de la Floresta
'Post festum, pestum, et post plurima festa, plurima pesta'
Puix l'ase és mort, toquem a festa
Quan el campanar campaneja, festa és o festa rodeja
Quan ens casarem, Pasqual? -Ara que s'acosten festes. -Quines festes són aquestes? -Són les festes de Nadal
Quan facen la festa en el meu carrer, tots ballarem
Quan la dona et fa festes, mira per la bossa
Quan la dona us fa grans festes, mireu bé per vós mateix
Quan les campanes repiquen, senyal de festa
Quan Sant pere campanege festa va o festa voltege
Qui a Festa Major va a Festa Major té de tornar
Qui a festa major va, hostes va a buscar
Qui a festa va, una altra n'ha d'aparellar
Qui a festes va, forasters va a buscar
Qui bé vol treballar, el dia de festa deu descansar
Qui deixa la bèstia i deixa anar la dona a festa, al cap de l'any queda cornut i sense bèstia
Qui deixa lo parell y l'animal y deixa anar la dona a festas, se queda cornut y sense bestias
Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li doleixen els queixals
Qui destorba festa se romp la testa
Qui dia de faena va apanyat, dia de festa va esgarrat
Qui diumenge no fa festa no té gaire bona testa
Qui el dia de diari va llunet lo dia de festa va pudent
Qui en balls ni en festes no es taca, bé té neta la casaca
Qui és afectat de ballar, de festa en festa va
Qui et fa festes i no te'n solia fer, o et traeix o t'ha de menester
Qui fa festa en dia de feina, té feina en diumenge
Qui festaja la casada, la vida porta esposada
Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester
Qui no et vol a la festa, et convida de part de vespre
Qui no fa festa per Nadal, persona que molt poc val
Qui no té la vespra no té la festa
Qui no té vespra no té festa
Qui no treballa en tota la setmana, treballa en dia de festa
Qui santifica les festes ha de fer coses honestes
Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa
Qui tots els dies fa festa no té un diumenge en tot l'any
Qui treballa á les festes, sempre será pobre
Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra
Qui va a festa a Sant Marçal, hi va al juny i torna al juliol
Qui va a festes amostre el cul per les finestres
Qui viu, veu totes les festes de l'any
Salar la festa
Sant Benet i Sant Bernat, festa major del Tallat
Sant Bernat i Sant Benet, festa major de Poblet
Sant Joan, de les festes va al davant
Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrere
Sant Julià totes les festes va engegar
Sant Llorenç, festa i dejuni
Sant Matias totes les festes avia
Sant Nicolau, obre les festes amb clau
Sant Nin i sant Non, pebrots i tomàquets, la festa dels hortolans
Sant Pau tanca les festes amb clau, menys la Candelera, que li va quedar al darrere
Sant Pere pescador, festa major
Sant Sebastià les festes va acabar, però li sortí Sant Vicenç i li va reganyar les dents
Sant Sebastià totes les festes deixà passar, menys la Candelera, que li va al darrere
Sant Sebastià, totes les festes deixa passar, menys la de Sant Vicens, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que li va al darrera
Sant Sebastià, totes les festes es va emportar
Sant Tomàs, festa pel davant i festa pel detràs
Santa Creu, porta les festes arreu
Santa Llúcia festes i fires ens envia, però li diu la Concepció: -Primer vull ésser jo
Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia
Santa Llúcia, a La Bisbal, dotze dies per Nadal.
S’arc de sant Martí si surt as matí, fe ton camí; si surt as capvespre no vages a festa
Segons el sant, el cant (o la festa)
Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
Semblar la festa major de Marrampinyo
Sempre les festes matjors, al ventrell causen dolors
Sempre les festes millors causen al ventre dolors
Sense masclets, dolçaina i tabalet, la festa ni és festa, ni és res
Ser la reina de la festa
S'estima més quatre festes seguides que un dia feiner
Si la ginesta no floria, la festa del Corpus no es faria
Si l'arc de sant Martí surt as matí, fes ton camí; si surt as capvespre, no vagis a festa
Si Nadal cau en dilluns festes a munts
Si plou per Pasqua, plorà per totes les festes assenyalades
Si s'escombra la casa en dia de festa anyal, s'omple de xinxes
Si te pique el nas, festa a la plaça
Si tens la porta tancada, tindràs la festa guardada
Si voleu ballar corrandes, aneu-hi a Coll de Nargó; aneu-hi per Cinquagesma, que fan la festa major
Sis dies de feina mal pagada i un dia de festa a la setmana
Sis dies hi ha a la setmana per treballar, si no n'hi ha cap de festa
Tenir la festa en pau
Tenir les festes a sobre
Tinguem la festa en pau!
Tocar totes les campanes a festa
Toqueu a festa que l'ase és mort
Tots els sis dies de la setmana són bons per a treballar, si no n'hi ha cap de festa entremig
Tots los dies no són festa
Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
Una bona festa comença la vigília
Una bona festa es comença la vespra
Una cosa és fotre festa i una altra fes-te fotre
Una festa sempre ve bé
Val més una festa que dos diumenges
Valdre més l'amaniment que la festa
Valtres de Cervera, que gran festa en feu per lo Sant Misteri de la Vera Creu. On l'haveu perdut? On l'haveu deixat?
Vestit nou, senyal de festa

dimecres 17 de juny de 2009

Foc

A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
A foc i casament hi va tota la gent
A foc, rei i religió, no els hi posis condició
A la mà de llop sempre hi ha foc
A la vora del foc
A la vora del foc i del riu, no hi facis el niu
A la vora del riu no t'hi facis el niu, perquè el foc té aturador però l'aigua no
A l'abril amanix llenya i foguerill
A les Avellanes, foc i flames
A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc
A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol
A on hi ha estat foc, sempre hi queda algun caliu
A on no hi ha foc, no pot cremar
A on se fa foc, ix fum
A Pasqua el joc i a Nadal el foc
A Pasqua els jocs, i a Nadal els focs
A poc a poc s'encén el foc
A primers de Novembre, el teu foc ja el pots encendre
A prop del foc, no hi facis cap joc
A prop del foc, qui no es crema, s'escalfa
A sang i (a) foc
A tu ningú et busca la boca per un foguer
A València l'aire és foc, la terra aigua, els homes dones i les dones aire
Abrandar el foc (de la discòrdia)
Acabar d'encendre el foc
Afegir (més) llenya al foc
Ai! Foc a la còfia...!
Aigua davant i vent darrrera i foc als peus
Aigua de lluny no apaga el foc de damunt
Aigua i foc no es neguen a ningú
Aigua i foc, fes-los lloc
Aigua, molí i foc, no juguen més que a un joc
Així com l'aigua apaga el foc, així almoina apaga el pecat
Això fóra apagar el foc amb oli
Això són contes de la vora del foc
Al colgar el foc cada vetlla amb la cendra, cal fer-li amb la pala una creu
Al crit de: Foc calat!
Al foc d'en Costa, qui no hi porta llenya, no s'hi acosta
Al foc no hi tiris sal, que et surtirà mal
Al fum, a l'aigua i al foc, tothom els fa lloc
Al vell, foc amb ell
Alimentar el foc
Alto el foc
Allà és el foc, on ix el fum
Allà on hi ha foc surt fum
Allà on hi ha foc, hi ha fum
Allà on s'hi fa el foc, que es pagui l'escot
Ama, que hi ha foc? -En l'altra casa n'hi ha un poc
Amb aigua calda apaga hom el foc encès
Amb armes, dones i foc, no hi busquis joc
Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs
Amb bona casa i bon foc, tot l'any agost
Amb dones, armes i focs, no hi vulguis jocs
Amb escuses de cercar foc vinc a veure't Caterina
Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc
Amb les dones i [amb] el foc, no hi vulguis joc
Amb totàtecs, ous i foc qualsevol pot fer-se coc
Anar a apagar foc
Anar amb el foc a la cua
Anar amb històries a la vora del foc
Anar o venir de cercar foc
Arbre que no dóna, al foc para
Arbre que no dóna, aviat al foc
Arròs i beguda, foc de brasa
Arròs i bugada, foc de brasa
Art de foc, art de badoc
Atiar el foc
Ave Maria, hi ha foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc
Baralles de canalla, foc de palla
Bé cerca cell a qui tany, així com fa l'aigua el foc baix
Boires pel xaloc, prepara llenya pel foc
Bon foc fa bon coc
Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc
Botar foc
Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants
Cada u atraca (o cou) sa pinxa en es seu foc
Cada u atraca es foc a sa seua pinxa
Cadascú es tira el foc cap a la seva arengada
Cagar-se el gat en el foguer
Calar foc
Calar-se-li foc a algú
Calent com un foc
Calor d'hivern, foc de la llar
Car com el (o un) foc
Casa sense foc i sense dona, cos sense ànima
Casa sense foc, cos sense ànima
Castanya sencera al foc peta
Caure del foc a les brases
Caure en el foc i no cremar-se
Coent com un foc
Com defallirà la llenya, llavors s'apagarà el foc
Com el tupí d'en Boixeda, que el posava una hora lluny del foc
Com la Sardineta de Balnes, que per fugir del foc va caure a les brases
Com la Ventafocs, que era princesa i anava vestida de pellingots
Com més a prop és el foc, més escalfa
Com si un foc n'hagués passat
Compta i tira les busques al foc
Contes a la vora del foc
Cosa de vellesa, bon foc en ella
Costum fa veure foc el que és fum
Covar davall, davall, com el foc de santa Quitèria
Cuit o cru, el foc ho ha fet
D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots
De foc te'n guardaràs; de la justícia, no podràs
De la dona, de la mar i del foc, no te'n fiïs molt ni poc
De nit, focs i brasers lluny d'allí on tu ets
De poca brasa neix gran foc
De poca brasa, certament, ne ve gran foc i molt ardent
De sastres i sabaters, una foguera se'n fes
Del foc a les brases
Del foc, de la dona i del mar, t'has de guardar
Del joc, en ve el foc
D’Espot, Déu et lliuri de fam i de foc
Déu ens guard de foc i de gent de Sort
Dir foc i flama d'algú
Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc
Dona guapa i arma de foc no són per nós (o no vagin per vós, o jo no les toc)
Dona i estopa, vora del foc són perilloses
Dona i foc aviat troben sortida
Dona, foc i mar són tres mals
Donar foc
Dones, foc i cassoles, pertot arreu se'n troben
Dones, foc i mar són tres mals
Dones, vi i foc: són la perdició dels homes
Dos promesos en el mateix lloc són estopa vora el foc
D'una espira, un gran foc
D'una petita guspira s'abranda gran foguera
Eixir del foc i (o per) caure a les brases
El bé amorta el mal així com fa l'aigua al foc
El bon foc fa bon coc
El foc a l'hivern és el millor aliment
El foc ablaneix el ferro
El foc ajuda el coc
El foc de Cap d'Any no fa cap dany
El foc de casa calfa i no crema
El foc de casa no crema
El foc de casa refreda
El foc de l'hivern és mig aliment
El foc de palla, l'home de diners i d'aigua la mar, mai tips els veuràs
El foc de Sant Telm assenyala bon temps
El foc deixa cendra i caliu, i patades la perdiu
El foc és mitja vida
El foc és mitja vida i el pa és tota
El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja
El foc i el llit són un maridó de la fam
El foc i la dona, a coces s'adoba
El foc lluny dels tions i les dones dels barons
El foc no s'apaga amb benzina
El foc no té cap perllonga
El foc no té terme en sa creixença
El foc somort és més perillós que l'altre
El foc té deturador (o aturador), que l'aigua, no
El foc té mala bravada
El foc té senyor, però l'aigua no té aturador
El foc té senyor, que l'aigua, no
El foc tot ho purifica
El foc, a l'hivern, és mig aliment
El foc, el betlem i la mar sempre tenen què mirar
El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar
El foc, la mar i la dona mai et diran prou
El foc, l'aigua i la sal no es poden negar a ningú
El foc, lluny dels tions, i les donzelles, dels barons
El foc, per més que s'apagui, sempre hi surt fum
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
El joc crema més que el foc
El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc
El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc
El jugar amb foc sol tenir mals resultats
El que s'ofega s'agafa en una barra de foc
El qui està a prop del foc, se crema
El tupí d'en Boixeda, que el tenia una hora lluny del foc
El vent fort apaga el foc, però encara l'encén si és fluix el vent
Els béns del nebot se'ls menja el foc
Els focs de Sant Elm, el mariner tem
Els focs de sant Pere salta'ls pel darrera
Els focs de sant Pere se salten pel darrera, i els de sant Joan se salten per davant
Els que s'escalfen al foc també han de pagar la llenya
En casa del bo, el roí prop del foc
En el foc la plata és provada i en el gresol, l'or quilats alcança
En el foc se prova l'or, i en les penes, el cor
En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta
En Ferran, ferrer, feia foc i fum ferrant ferro fort
En llaurar i fer foc coneixeràs qui no és badoc
En març, mai surt la vella de la vora del foc
En tirant el foc a l'aigua, prest s'apaga
En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc
Encendre el foc
Enemistat entre parents és així com metre foc en joncs
Enveja les bones obres així com fa el foc a la llenya
Era... com la madona de son Bono, que calà foc en el rostoll
Espavilar el foc
Espera't un poc, que tinc els pimentons al foc
Ésser car com el foc
Ésser com el rector de Sant Marçal que pega foc a sa paissa perquè parlassen d'ell
Ésser foc d'encenalls
Ésser un foc de palla
Estar el gat en el foguer
Estar entre dos focs
Estar fet foc i flama
Estudiant de foc i de sol no val un caragol
Explicar contes de la vora del foc
Fer foc nou
Fer traure foc
Fer-lo sufocar
Fer-se treure les castanyes del foc
Fer-se treure les castanyes del foc per un altre
Fes foc, però no fum
Festa de foc, no la vegis mai de prop
Festes manresanes, focs i campanes
Ficar foc
Ficaria foc en una bassa
Ficar-se en un cèrcol de foc
Filosa i fus, mal foc us cremi; no hi ha fusta que tant em pesi
Foc a la barraca!
Foc a la cua del llop
Foc a la nalla, foc a la palla, foc al paller, foc a la cua del Pujaner
Foc al bosc? Treu-t'ho del cap
Foc amagat que no es veu
Foc amb foc es mata
Foc amic
Foc colgat, crema més que el destapat
Foc d'alzina, foc de fadrina (o de padrina)
Foc d'argelaga és un foc real, però acabada la xera res no val
Foc d'argelaga, foc de rialla
Foc d'argelaga, foc real: la calentura poc ne dura i la cendra poc ne val
Foc davant i foc darrere és vida entera
Foc de borrumballes, foc de rialles
Foc de canya, foc de banya
Foc de canyes porta banyes
Foc de canyes, foc de banyes
Foc de canyes, foc de migranyes
Foc de casa no crema
Foc de casa reial lluu més que ningun altre
Foc de fadrina, foc de feixina
Foc de fadrina, llenya d'alzina
Foc de figuera, foc de quimera
Foc de palla pot cremar la casa
Foc de palla, foc de canalla
Foc de rama, foc de flama
Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment
Foc de Sant Joan, passa-li al davant; foc de Sant pere, passa-li darrere
Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, foc de tots els sants
Foc de Sant Pere, foc de Sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any!
Foc de sarment, foc ardent
Foc de sarment, foc d'infern
Foc de sarments, foc de turments
Foc d'encenalls
Foc d'oliver, foc de cavaller
Foc d'un dia no crema casa
Foc en ells, que són pocs i fugen
Foc és mitja vida
Foc follet
Foc follet a la vora, la mort a la porta
Foc foquet, fes una camiseta pel Jesuset
Foc i argent fan deturar la gent
Foc i foc i la fava dura
Foc i fum, i que repiquin!
Foc i muller, del mateix carrer
Foc mata foc
Foc nou
Foc secret, el fum el descobre
Foc!
Foc, menjar i beguda, imprescindibles per a la vida
Foguers de fang i pallús per coure el dinar en un dir Jesús
Fort com un raio de foc
Fotre foc
Fugir del foc i (o per) caure a les brases
Fugiu de les dones com d'arma de foc (o com de mala serpent)
Fuig de mala companyia, que és pitjor que foc o tinya
Fum sense foc dura molt poc
Gloriós sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc
Gloriós Sant Roc, lliura'ns de pedra i de foc
Guarda't (bé) de la fúria del foc, de l'aigua i del diner
Guardeu-vos del foc i de la gent d'Espot
Ha sortit del bosc aquell que hi fica foc
Haver-hi (un) foc de sant Antoni
Haver-hi foc a la bombarda
Haver-hi poc de sa llana an es foc
Haver-hi un foc d'el Toro
Haver-n'hi més que un foc no cremaria
Haver-n'hi per fotre (o llençar, o tirar) el barret al foc
Haver-n'hi per tirar el barret al foc i deixar-lo cremar
Haver-n'hi per tirar la barretina al foc
Hi ha foc? -Ni llum tampoc
Hi posaria les mans al foc
Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc
Ira de senyor i de poble avalot són pitjor que foc
Joc de foc és joc de boig
Joc de focs, joc de boigs
Jugar amb (el) foc
La boca encén el foc, mes, si vol, l'apaga tot
La boca fa foc
La borra a prop del foc s'encén
La brasa del foc, baix la cendra crema
La cera al costat del foc s'escalfa
La llesta d'en Pinyoc, que amb el cul bufava el foc
La pòlvora, la dona i l'estopa, prop del foc són un perill
La sogra, mal foc la coga
La Ventafocs
L'absència és un mal que apaga el foc xic i aviva el gran
L'aigua apaga el foc
L'aigua i el foc no juguen més que a un joc
L'aigua i el foc només juguen a un joc
L'amor crema més que cent focs
L'amor és foc i la dona estopa
L'amor és foc que no fa bullir l'olla
L'amor és foc que no l'aprofita el cos
L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa
L'amor, com el foc, mai no pot estar amagat
L'amor, el foc i el tossir no es poden escondir
L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo
L'avellana al foc, tant la pot el foc tocar fins que estufa
Les armes de foc, el diable les carrega
Les armes de foc, el diable les para i el diable les dispara
Les dones com les paelles: o penjades o al foc
Les dones de Cerdanyola saben molt i saben poc, amb el peu escuren l'olla i amb el cul bufen el foc
Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum
Les flames del foc de Sant Pere cremen el mal de quimera
Les xiques de Castellfort són moltes i saben poc; per rostir una sardina l'arrastren per tot el foc
L'esquena al foc i el ventre a taula
L'estopa, prop del foc, s'encén
L'hivern és bo per fer foc i cendra
L'home és foc i la dona estopa
L'home és foc i la dona estopa: ve el dimoni i bufa
L'home és foc, la dona estopa, arriba el diable i bufa
L'home se prova amb sa paraula, així com l'or amb el foc
Lo Nadal al foc, la Pasqua al sol
Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc
Lla on se fa foc, fum n'ha d'eixir
Llançar (més) llenya al foc
Llançar-se a sang i foc
Llengua de foc
Llenya d'alboner, foc de cavaller; llenya d'alzina, foc de fadrina; llenya de mata, foc de beata
Llenya d'alzina, foc de fadrina
Llenya d'argilaga, foc de casada
Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser
Llenya de mata, foc de beata
Llenya de pi, foc de fadrí
Llenya de riu, ni foc ni caliu
Llenya d'oliver, foc de cavaller
Llenya torta, el foc l'adreça
Llenya torta, foc dret
Llenya vella fa bon foc
Llueix més el fum a la meva terra que el foc a la aliena
Lluna lluent al foc un altre sarment
Març marçot que la vella s'emporta al clot de la vora del foc, i a la jove si pot
Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob
Març ventós mata la vella a la vora del foc
Març, marçot, mata a la vella a la vora del foc, i a la jove si pot
Març, marçot, mata la vella a la vora del foc
Març, marçot, mate l'agüela al racó del foc
Maria, pel bé que et vull, no passes per l'Assentiu, que t'escalfaran les anques sense fer foc ni caliu
Menja foc, que cagaràs caliu
Nadal al foc, Pasqua al joc
Nadal al foc, Pasqua al sol
Nadal al sol, Pasqua al foc
Nadal amb lluna lluent, al foc posa més sarment
Nadal amb sol, Pasqua amb foc
Nadal en divendres en es lloc i Pasqua en es foc
Nadal en divendres, crema focs i cendres
Nadal en es foc i Pasqua en es joc
Nadal en es joc i Pasqua en es foc
Nadal en es lloc i Pasqua en es foc
Negar l'aigua i el foc
Netedat de cavall, foc de palla i ase al trot, duraran poc
Netedat de quitxalla, foc de palla i ase de trot, duraran poc
N'hi ha més que un foc no en cremaria
N'hi ha per tirar el barret al foc
N'hi ha que fent foc fan molt fum i escalfen poc
Ni el foc té senyor no l'aigua té aturador
Ni per foc ni per muller no deixis ta casa i vagis al carrer
No deu hom tant lleixar créixer el foc fins que no es puixa apagar
No és tan fondo el foc que el fum no ixca en algun lloc
No ésser bo per a portar un tupí davant el foc
No et fiïs del foc ni de la gent de Sort
No haver-hi ni foc, ni fum, ni pudor de fum, (o bé) ni cendra calenta
No hi ha foc sense fum
No hi ha foc sense guspira
No hi ha fum sense foc
No hi ha res que espavili més que el foc
No jugar amb foc
No jugueu amb el foc que us pixareu en el llit
No posar més llenya al foc
No saber ni treure l'escudella del foc
No se sap si el foc escalfa fins que t'hi acostes
No sempre el foc del cor fuma per la boca
No servir ni per treure l'escudella del foc
No s'ha de tirar més llenya al foc
No s'ha de tirar més llenya al foc que la que calgui
No tenir foc, ni llum tampoc
No tenir ni foc ni lloc
No tindre ni rei ni roc ni escopeta que faça foc
No tires en el foc sal, que eixiràs mal
No vull! Si no bull fot-li foc
Obrir foc
Obrir foc contra algú
Octubre, octubrot, fuig de l'ombra i busca el foc
Ofici de foc Déu el do a qui el vulgui
Ofici de foc, feina de mussol; surt el que surt i el foc fa el que vol
Ofici de foc, molta feina i guany poc
Ofici de foc, ni de lluny ni de prop
On es fa el foc es paga l'escot
On foc no hi ha, fum no s'aixeca
On hi ha foc surt fum
On hi ha fum, hi ha foc
Ou sense rovell anuncia desgràcia si no es tira al foc
Paller apartat, foc allunyat
Paréixer un raio de foc
Parlant de cada cosa un poc, tinc el pimentó al foc
Pasqua al sol, Nadal al foc
Passar una prova de foc
Passar-ho tot a foc i a sang
Pedra foradada que tira foc
Pel desembre, desembrot, el pastor deixa les ovelles i se'n va vora del foc
Pel febrer, una estona de sol i una altra al foguer
Pel fum se sap on hi ha el foc
Pel gener, la vella al foguer
Pel juliol, amb poc foc, bull el perol
Per amagat que es faci el foc, sempre surt fum
Per foc i (per) muller, no surtis d'es teu carrer
Per fondo que es faci el foc sempre respira, surt fum o treu llum
Per fugir d'es foc, caure dins ses brases
Per la boca s'escalfa el foc
Per l'octubre, del foc, ni massa lluny ni massa a prop
Per més que es tiri una salamandra al foc, no crema
Per Nadal al foc, per Pasqua al sol
Per Nadal al foc, pes Pasqua al jóc
Per Nadal al joc, per sant Joan al foc
Per Nadal, al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo
Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc
Per Nadal, els focs; i a Pasqua, els jocs
Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs
Per sant Bartomeu, la perxa al noguer i el forroll al foguer
Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar
Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc
Per un cabellet fi s'apega el foc al llit
Plor de canalla, foc de palla i correguda de ruc no duren un minut
Poma, pera, la devera, l'escarola, la mundola, putifera qui fa foc a la caldera; pum, pic, amaga es
Posar foc allà on no n'hi ha
Posar la carn al foc
Posar la mà al foc
Posar la mà al foc i no cremar-se
Posar la mà al foc sense por de cremar-se
Posar les mans al foc
Posar les mans al foc sense por de cremar-se
Posar més llenya al foc
Posaria la mà al foc que...
Posar-ne les mans al foc
Prendre foc i fugir
Prop del foc, la pedra regala
Quan a l'octubre es fa fosc, busca la vora del foc
Quan el foc bufa, senyal de vent
Quan el foc és abrandat, costa d'apagar el foc
Quan el foc és apagat, se descobreix qui l'ha calat
Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred
Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop
Quan la gavina va a l'horta, encén el foc i tanca la porta
Quan la xixella baixa de muntanya, encén foc i entra a la cabanya
Quan l'olla és al foc la cuina sant Roc, i quan és escumada la cuina santa Anna
Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan és escumada (o quan ja és cuinada) se'n cuida Santa Anna
Quan llampega en la marina, posa foc a la foguina
Quan plou, fesols al foc
Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc
Quan un grill canta a la llar de foc, a la casa hi porta sort
Quan un grill canta a la llar de foc, porta sort a la casa
Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta
Què fem? Foc i fugirem
Qui al foc ha de bufar, els ulls ha de tancar
Qui em farà foc!
Qui en desembre ha de festejar, vora del foc s'ha de ficar
Qui encén foc per Sant Joan no es crema en tot l'any
Qui és a prop del foc, es calenta
Qui és més a prop del foc, crema més fort
Qui està a la vora del foc també s'escalfa
Qui fa el foc, paga l'escot
Qui fuig d'es foc cau dins ses brases
Qui ha de menester foc, amb els dits el busca
Qui ha menester foc, amb el dit el cerca
Qui ha passat per la plaça de Sant Julià i no ha estat batejat, ha passat pel foc i no s'ha cremat
Qui juga amb foc acaba cremant-se
Qui juga amb foc es crema
Qui juga amb foc pixa dins el llit
Qui juga amb foc, tard o d'hora es crema
Qui li faci por el foc que es faci forner
Qui no s'acosta al foc, no té perill de cremar-se
Qui paga el foc, paga l'escot
Qui pel gener ha de festejar, vora el foc s'ha de posar
Qui s'aconsella, foc a s'orella
Qui s'acosta massa al foc, s'encostipa
Qui sobra ha de palla, por haja del foc
Qui té cua de palla no posi foc a la falla
Qui té cua de palla, por té al foc
Qui té el cul pallós té por que el foc s'encengui
Qui té foc no està sol
Qui vol foc, amb so dit el cerca
Qui vulga foc, que el cerque amb els dits
Rei, dona i foc, lluny; que cremen de prop
Rellàmpecs al Port, aigua al foc
Reses un parenostre a sant Antoni de Pàdua, perquè ens guardi de foc i de flama i de la gent de Cornellana
S'agafaria amb una brasa de foc
S'aigo i es foc, només juguen a un joc
Saltar de la paella per caure al foc
Salvar del foc
Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni
Sant Roc, si dic mentida, que em tirin al foc
Sant Sebastià i Sant Roc, guarden de pesta i de foc; Sant Roc i Sant Sebastià, guarden de pesta i de pecar
Santa Linya, foc i tinya
Sap encendre el foc i no és bo per apagar-lo
Sardineta de Blanes que per fugir del foc cau a les brases
Seguint el fum trobaràs el foc
Sembla que s'ha calat foc a la bassa
Sempre crema el foc i a vegades causa mort
Sempre en queda foc o brasa
Sense foc no es fa fum
Sense foc, ni fum, ni cendra calenta
Ser del foc que més escalfa
Ser el baptisme de foc (d'algú)
Ser el bateig de foc
Ser foc d'encenalls
Ser històries de la vora del foc
Ser la prova de foc
Ser la ventafocs (d'alguna cosa)
Ser un amor com foc de rames
Ser una prova de foc
S'estopa, enfora d'es foc
Si a la dona vols bé, que encenga el foc amb llenya de garrofer
Si al gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
Si els gats jauen d'esquena al foc, senyal de neu
Si et ve a veure el caçaaranyes, fes bon foc i treu tes manyes
Si Nadal cau en divendres, crema foc i cendres
Si pel gener la gavina va per l'horta, fes foc i tanca la porta
Si plou per la Candelera, apaga el foc de la llar
Si tens la cua de palla, no posis foc a la falla
Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera
Si vols que s'apagui el foc, lleva la llenya de prop
Sigui el meu marit un soc, que així el podré tirar al foc
Sofocar-se en un punt com en Pau Gibert
Sol i vent i foc per baix, ofici dels teulers
Sortir del foc
Sortir del foc i caure a les brases
Sortir del foc per caure a les brases
Tabac, vi i foc, poc
Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent
Tant se'n fot d'es foc com d'es «rebato»
Tant tenim (o tant treurem) d'es foc com d'es «rebato»
Té foc? -A l'altra casa n'hi ha un poc
Tenir l'ast al foc a algú
Tens més claror en els ulls que foc el sol d'Alacant i més color en la cara que té flors el mes de m
Tens molts gossos i pa poc? Tira la panera al foc
Treure els mobles vells i fer una gran foguera
Tirar aigua al foc
Tirar el barret al foc
Tirar foc i flama per la boca
Tirar (més) llenya al foc
Tirar-ho tot al foc
Toc de foc
Tornar de nou a encendre el foc
Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc
Tota aigua apaga el foc
Traure foc per la boca
Traure les castanyes del foc
Traure les castanyes del foc amb les mans dels altres
Trencar el foc
Tres atuells al costat del foc és festa, tres dones en una casa és la pesta
Tres atuells al costat del foc gran festa, tres dones en un hostal, gran tempesta
Tres coses no es poden negar: l'aigua, el foc i saludar
Tres coses són insaciables: el foc, la terra i la dona
Tres mals grans hi ha: dona, foc i mar
Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta
Treu de cop, l'estopa de vora el foc
Treure foc pels queixals
Treure foc pels ulls
Treure les castanyes del foc (a algú)
Trist el foc quan s'ha de bufar
Trobar-se entre dos focs
Un bon foc és mitja vida, dos focs vida completa
Un bon foc i bona taula, senyal de bona casa
Un bon foc i una bona taula, senyal de borrasca
Un fill o dos, són poc; quatre o cinc són foc
Un foc com un infern
Un foc treu l'altre
Un tronc i un vell no deuen faltar mai al racó del foc
Una ascla no fa foc, ni dues tampoc
Una casa sense foc és una cadira sense cul
Una filla és un joc, però tres ja són un foc
Val més el fum de casa meva que el foc de la teva
Val més foc i fum que fred tot sol
Voldria beure-ho i beu foc, amb sa gran set, qui és ambiciós
Xaloc, tanca la porta i encén el foc
Xaloc, tanca la porta i fes bon foc

dimarts 17 de març de 2009

Oreneta

A la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
A Sant Josep lo tord marxe i l'oreneta ve
Al Pilar l'orineta marxe i el tord ve
Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes
Caga més un bou que cent orenetes
Casa d'orenetes, casa d'amoretes
Casa d'orenetes, molta sort i amoretes
Català, català, si sabies l'oreneta el mal que fa no la deixaries tornar
El dia de santa Madrona arriben a Catalunya les primeres orenetes
El tord arriba pel Pilar, i l'oreneta se'n va
Les noies, a pagès, si no són morenetes no valen res
"Les orenetes diuen: "lleva't, lleva't de matí"
Les orenetes porten sort, i qui les empaita és bord
Les orenetes porten xinxes
L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
L'oreneta porta sort, i qui les empaita és bord
Més caga un bou que cent orenetes (o oronelles, o oronetes)
Més embruta un bou que cent orenetes
Més fema un bou que cent orenetes
No tenir més cap que una oreneta
Oreneta arribada, hivernada acabada
Oreneta arribada, primavera començada
Oreneta aviat, la primavera ha arribat
Oreneta primerenca, primavera calorenca
Oreneta que alt vola, no tem que ploga
Oreneta que vola per terra porta tempesta
Oreneta, ben arribada, tu que emportes la berenada
Orenetes pel febrer, mal any ve
Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora
Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
Orenetes vora l'aigua, pluja a la platja
Orenetes, amoretes
Oronell terrer, pedra o aigua ve
Oronella en terra, aigua en el cel
Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
Oroneta terrera, aigua o pedra
Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per a privar el dormir posa ull d'oreneta sota el coixí
Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta
Per la Mare de Déu del Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
Per l'abril, orenetes mil
Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no
Per Sant Jaume i Sant Martirià, l'oreneta se'n va
Per sant Josep l'oreneta tanca el bec
Per Sant Josep, cada oreneta en son indret
Per sant Macià l'oreneta sol tornar
Per sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va
Per sant Macià, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per Sant Macià, l'oreneta ve i el fred se'n va
Per Sant Pacià l'oreneta ve i el tord se'n va
Per sant Pacià, el tord ve i l'oreneta se'n va
Per Sant Raimon, venen les orenetes de l'altre món
Per Sant Ramon, orenetes per tot el món
Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va
Per santa Madrona i sant Ramon vénen les orenetes de l'altre món
Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta
Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
Sant Ramon arribat, l'oreneta ha marxat
Sant Ramon porta l'oreneta de l'altre món
Sant Ramon, porta l'oreneta, a l'altra punta del món
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
Si la Candelera riu, l'oreneta ja és al niu
Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta
Si vols saber si ja ha arribat l'abril, les orenetes t'ho vindran a dir
Una oreneta (o oronella, o vinjolita) no fa estiu, ni dues primavera
Una oreneta no fa estiu
Xisclar més que les orenetes per l'abril

diumenge 15 de març de 2009

Puput

a Vilanova d'Escornalbou, puputs
al temps de la puput, al matí moll i a la tarda (o al vespre) eixut
el cucut i la puput tots dos vénen per l'abril, el cucut pel juny se'n va i la puput per sant Urbà
el puput, ocell de bon temps
en cantar (o sentir cantar) es puput: matí banyat, capvespre eixut
en un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts
esser un niu de puputs
la cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut
la puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba
la puput de les useres, la Mare de Déu Pintà; quan les cabres faran llana els pastors faran bondat
la puput i el cucut, per l'abril sentiràs cantar, el cucut al juny no sentiràs i la puput tampoc per Sant Urbà
la puput primerenca, collita de vi
per la Candelera, la puput amb sa bandera
per Sant Josep, puput que no és vingut, o s'és mort o s'és perdut
per sant Macià es puput ve i es tord se'n va
per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França
put més que un puput
quan canta (o en cantar) es puput, de matí banyat, (i) (es) vespre eixut
quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut
quan canta la puput, el bon temps és vingut
quan la puput canta primer que el cucut, aquell any manen les dones
si a l'abril no cante lo puput o s'ha mort o s'ha perdut
si el tres d'abril el puput no ha cantat, és mort i enterrat
si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mort o enterrat
si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut

dijous 12 de març de 2009

Alosa

A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa
Ésser matiner com una alosa
Per Sant Maties la garsa cerca son joquer i l'alosa també
Per Santa Madrona, canta l'oreneta i l'alosa
S'alça l'alosa en jorn bromós, senyal de no ésser plujós
Si per l'octubre canta l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
Si s'alça l'alosa en dia bromós, no serà plujós
Si, per l'octubre, sents l'alosa en jorn bromós, no serà plujós
Tant com canta l'alosa per sant Macià, després ha de callar
Val més merla en mà que alosa al cel
Val més una alosa al plat que una perdiu volant

Àliga - Àguila

A on l'àliga pena i el bé falleix i la lloba cria, no em veuràs, Penaila, en tota ma vida
Àguila vella, terra novella
Àliga (o àguila) abaixada a terra, dóna poca guerra
Àliga al corb, que el rei és mort
Anar a portar les àguiles a la processó
Com l'àguila de Mataró
Donar-se a les àligues
El pa com germans i els diners com àguiles
Ésser l'àliga de qualque cosa
Ésser una àliga
Fer com l'àguila de Mataró
Fer l'àguila
Fer-se l'aguiló (o el tòfol)
Fuig esparver, que l'àliga ve
L'àguila no caça mosques
L'àguila vola molt alta, però el falcó la mata
L'àliga de Mataró, un cop feta no podia passar per la porta
L'àliga no baixa a caçar mosques
L'àliga no caça mosques
L'àliga (o l'àguila) vola molt alta, però el falcó la mata
L'aligot no engendra el colom
Mirada d'àguila
No caça bé astor dejús àguila
No és nat, ni naixerà qui per l'abril nius d'àliga veurà
No tenir ni una aguileta
Parèixer una àguila «boba»
Quan l'àguila és arribada no temis la gelada
Quan l'àguila és arribada, s'ha acabat la gelada
S'àliga no s'entretén amb mosques
Ser com l'àguila de Mataró: quan va ésser feta no va passar per la porta
Ser un aligot (o un aguilot)
Ser una àliga xarpatera
Tenir mirada d'àguila
Tenir (un) nas aguilenc
Tenir vista d'àguila
Veure-hi més que una àliga

dijous 19 de febrer de 2009

Música

A casa dels músics vas a fer albades?
A la festa del patró: repicar, coets, música i sermó
A la Freita, músics
A música de brams, contrapunt de garrotada
A pocs doblers, poca música
A Sant Andreu de Borrassà si no hi ha música no es pot ballar
A Sant Andreu del Palomar, sense música no es pot ballar
Afinar els instruments
Al músic vell li queda el compàs
Allà on hi ha músics no hi falten músiques
Bon home però mal músic
Brunzit de mosquit, música de violí petit
Cada ball vol la seva música
De la música al compàs ballarem un contrapàs
De músic, boig i poeta, tots en tenim una miqueta
De pare músic, fill ballador
Dur algú a la música
Els músics, per cantar, han de menester pregar; i en haver començat, no se'n saben deixar
En mans d'un lector prudent el llibre és gran instrument: però mai el deus copiar sense abans reflexionar
Escolà, músic o barber, home de bé no pot ser
Ésser música celestial
Estar boja per la música
Fer com els músics de Toses, que tocaven de franc i feien el gasto
Fotre-se'n (algú) de la música
Guapa que encanta i tonta que espanta, bon músic i mala garganta
Instrument que no has probat no'l dones per desechat
Jo sóc músic
Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc, toco el que sé. D'un lloc a l'altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo moriré
La bona música surt de la barrica
La cobla de Tortellà: dos músics i un marrà
La fusta de maig, fa bona música
La música amanseix les feres
La música del Pinell: sàrrias i cabassos, graners i bufadors
La música fa respecte o fa por
La música no fa dol
La vila de Ges, està envoltada de pinyoners, i la gent no poden llogar músics perquè no tenen diners
Músic pagat (mai) no fa bon so
Música i flors conquisten (o porten) amors
Música li fas, no t'hi casarás
Música li fas, tu t'hi casaràs
Música pagada fa mal so
Música que no he d'escoltar, que la pagui un altre
Música, caça i pesquera, se'n volen a la vellesa
Música, cacera i pesquera, no volen vellesa
Música, cacera i pesquera, porten pollera
Ni barber mut ni músic amb cervell pur
Ni barber mut ni músic catxassut
Ni barber mut ni músic sessut
No hi ha barber mut ni músic que no sia conegut
No hi ha barber mut ni músic que no sigui mogut
No hi ha barber mut ni músic tossut
No hi ha barber mut, ni sastre (o músic) somogut
No l'hi (o no m'hi) duràs, a sa música
No s'ha de ballar pas més de pressa del que marca la música
On hi ha música, mala cosa no hi pot haver
On hi ha música, no hi pot haver dolenteria
On hi ha músics no hi falten músiques
Passar més fam que un músic
Per a mariner, l'anglès; per a invents, Alemanya; per a la música, Itàlia; i per a lladres, Espanya
Pescador de canya i músic de vent, no els cal fer testament
Pocs diners, poc sermó i poca música
Pocs diners, poca música
Pocs diners, poca música (o pocs sants Antonis)
Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis
Quatre francesos, vuit borratxos; quatre italians, vuit músics
Saber-se la música i la lletra
Sant Andreu de Borrassà, si no hi ha músics no es pot ballar
Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners
Sastres, putes i músics, de vells són avorrits
Semblar la música d'en Saldoni
Ser una orquestra sense músics
Si el pare és músic el fill és ballador
Si la butxaca no sona, els músics no poden tocar
Si la por fóra música, ballaríem tots
Si l'enveja fore música, com ballaríem tots
Sonar a música celestial
Tan ric, tan ric, fa músic
Tit, Titet i Titó, Paiano, Músic i Tambor
Trempar els instruments
Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música

diumenge 21 de desembre de 2008

Hivern

A casa del vinater, bona tardor i mal hivern
A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat
A l'estiu i a l'hivern, tota cuca perd son govern
A l'estiu, les tercianes no fan tocar les campanes, les de tardor ja són pitjors i les d'hivern no les cura ni el Pare etern
A l'estiu, per l'ombra, i, a l'hivern, pel sol
A l'estiu, tavernera, a l'hivern, fornera
A l'estiu, tota cuca viu; i a l'hivern, perd son govern
A l'hivern escudella i vi calent
A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides
A l'hivern fornera, a l'estiu tavernera
A l'hivern neblina, la neu per la veïna
A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo un mocador
A l'hivern, boirina (o neblina) i la neu per veïna
A l'hivern, bona sopa i vi calent
A l'hivern, bona taula i vi calent
A l'hivern, cal tenir proveït el graner i el llenyer
A l'hivern, dia i solet; lluna i nit, quan no fa fred
A l'hivern, el millor amic és la carbassa de vi
A l'hivern, el millor amic és un bon abric
A l'hivern, forner i a l'estiu, taverner
A l'hivern, més val colrar que matinejar
A l'hivern, no hi ha ase bo ni carro dolent
A l'hivern, un bon amic, sens dubte, és l'abric
A la darreria de març, l'hivern és llarg
A la plana de Vic, nou mesos d'hivern i tres d'infern
A la Pobla de Segur, l'hivern llarg i l'estiu curt
A la vora del riu, no faces niu, ni en hivern ni en estiu
A on els frares han fet niu, vés en hivern i en estiu
A on has passat l'estiu, passa l'hivern
Abril acabat, hivern passat
Abril finat, hivern acabat (o passat)
Aigua d'estiu, xerriu-xerriu; aigua d'hivern, aigua d'infern
Aigua d'hivern, aigua d'infern
Al cor de l'hivern
Al qui en hivern d'estiu va, no li preguntes com li va
Alegria de Portvendres, alegria dels hiverns; a l'estiu cap alegria, perquè falten bastiments
Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern
Amistat de gendre, sol d'hivern
Amor de gendre, sol d'hivern que tan prompte ix com s'amague
Arri, a filar per l'hivern
Atansa't Quaresma, aparta't hivern
Bon batre, mal hivern
Bon punt Sant Andreu (de la Castanya), si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu
Bon temps del febrer, cua d'hivern al darrera
Bonança d'hivern i paraula de senyor, qui se'n fia no està bo
Calor d'hivern, foc de la llar
Candelera clara, hivern hi ha encara
Candelera rasa, l'hivern no es mou de casa
Casal obrat a l'hivern, és etern
Coixesa de gos, llàgrimes de dona i sol d'hivern, tot plegat, res
Còlics d'hivern i refredats d'estiu, no els aguanta home viu
Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera
Com el badall d'en Feliu, que va obrir la boca a l'hivern i la va tancar a l'estiu
Com el Teixidor de Vilet, que a l'estiu magre i a l'hivern sec
Com hi ha Quaresma hi ha hivern
Com la pipada d'en Catiu, que es va començar a l'hivern i es va acabar a l'estiu
Començament de maig l'hivern fa revifar
D'estiu ni d'hivern, mai se'n queda cap al cel
D'estiu porten capa, que d'hivern no ho vol dir
De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
De Nadal un mes abans i un mes després hivern és
De sabaters, a l'estiu n'hi ha menys i a l'hivern n'hi ha més
De sabaters, pocs a l'estiu i molts a l'hivern
De Sant Tomàs a Sant Pancràs dura l'hivernàs. El comença Sant Tomàs i l'acaba Sant Pancràs
De Tots Sants a Nadal, l'hivern cabal; de Nadal enllà, comença a baixar
De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
Del maig a la meitat, l'hivern acabat
Del sol de l'hivern i dels núvols de l'estiu, enganyats eixiu
Des que Nadal no és passat, l'hivern no és començat
Després de l'hivern ve l'estiu, i s'aprenen les coses segons qui les diu
Eixam migrat, si passa l'hivern, por pel maig
El bon sastre, a l'hivern, vetlla fins a la queda
El calendari d'en Lluquet, a l'estiu calor i a l'hivern fred
El cavall d'en Bilert, a l'estiu magre, a l'hivern sec
El dia de la Candelera, l'hivern enrera; però si no ha nevat i vol nevar, l'hivern encara ha de començar
El dia de sant Martí l'hivern ve de camí; si el fan deturar, per sant Climent arribarà, i si troba molta neu, arribarà per sant Andreu
El foc a l'hivern és el millor aliment
El foc, a l'hivern, és mig aliment
El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té
El maig a la meitat, l'hivern és acabat
El mal hivern de la primavera en fa govern
El novembre està entre l'estiu i l'hivern
El sol d'hivern es lleva tard i va a dormir aviat
El sol, a l'hivern emmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
El vell festejador de l'hivern és una flor
Els divendres d'hivern sempre són o molt bons o molt dolents
Els que ho saben entendre bé, fan de pastor a l'hivern i a l'estiu de porquer
Els Reis clars i assolellats, tenim dos hiverns assegurats
En arribar l'octubre, l'hivern i l'estiu s'esgarrapen
En hivern, amb bon o mal temps, agafa la manta si en tens
En hivern, bona sopa i vi calent
En hivern, tot perd son govern
En l'estiu deu treballar qui en l'hivern se'n vol posar
En l'hivern per la moquita, i en l'estiu per la calor, sempre és bo dur mocador
Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap
Entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat
Ésser com el toixó de Vilert: a l'hivern magre i a l'estiu sec
Ésser un torero d'hivern
Estar a l'hivern de la vida
Estem a l'hivern, estem a l'estiu, pren-te les paraules segons qui les diu
Estiu calorós, hivern rigurós
Estiu de calor, hivern de fredor
Estiu ventós, hivern rigorós
Fadrinets que aneu a fora, no deixeu el mocador: a l'hivern per la moquilla, a l'estiu per la calor
Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu
Fins al dia de Nadal no és hivern formal
Fins al dotze de maig l'hivern no diu: «me'n vaig»
Fins el dia de Nadal no és hivern formal
Fins Nadal calces no cal; passat Nadal l'hivern se'n va
Fins que la lluna d'abril no hagi passat, no donis l'hivern per acabat
Fins que Nadal no ha passat, l'hivern no ha arribat
Fred amunt, fred avall, l'hivern ha arribat
Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
Fred d'hivern, estiu d'infern
Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada
Garbí d'hivern, dimonis a l'infern
Garbinada d'hivern, dia d'infern
Garbinada d'hivern, tions d'infern
Gat d'hivern i gos d'estiu pots llençar-los al riu
Gregal a l'hivern, diables a l'infern
Hivern bo, estiu lleig
Hivern de gelades, collita assegurada
Hivern de gelades, molt gra i poca palla
Hivern de molt fred, estiu de molta calor
Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada
Hivern dolç, estiu plujós
Hivern fangós, juny granellós
Hivern fred, estiu calent
Hivern fred, primavera regalada
Hivern gelat, estiu de blat
Hivern gelat, fruita a grapats
Hivern gelat, graner colmat
Hivern gelat, poca palla i molt blat
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Hivern per la Concepció? Ja en tindrem dos
Hivern plujós, estiu abundós
Hivern plujós, estiu calorós
Hivern plujós, estiu perillós
Hivern plujós, estiu ventós
Hivern plujós, pagès joiós
Hivern que molt gela, bona collita de fruita espera
Hivern rigorós, primavera de gos
Hivern solejat, estiu ventejat
Hivern solellat, estiu molt granat
Hivern solellat, estiu ventejat
Infant i pasta a l'hivern es glacen
L'abric per l'hivern i la dona tot l'any
L'Advent, el temps de vent, i el Nadal, temps hivernal
L'aigua d'estiu xarriu xarriu, aigua d'hivern aigua d'infern
L'endemà de Sant Llorenç comença l'hivern
L'entrada de l'hivern
L'hivern arribat, el blat arrelat
L'hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)
L'hivern el cel enrojolat i l'estiu encigronat, pluja aviat
L'hivern és bo per fer foc i cendra
L'hivern no és bastard, si no el fa aviat el farà tard
L'hivern no ha acabat fins que l'Abril ha finat
L'hivern no se'l mengen els llops
L'hivern porta l'enterrament
L'hivern sempre arriba, si no d'hora, més tard
L'hivern té mal govern
L'hivern verdader, de l'agost el primer
L'hivern vertader, pels Reis el fred primer
L'hivern, bon temps pel ferrer, pel vidrier i pel forner
L'hivern, bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner
L'hivern, com l'estiu, les rentadores van al riu
L'hivern, el cel enrojolat, i l'estiu, encigronat, pluja aviat
L'hivern, enrajolat i l'estiu, empedrat
L'hivern, no se'l mengen els llops
L'hivernada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
L'hiverner hiverna, a l'hivern, en un hivernacle per hivernar
L’ovella, el porc i la vaca (o la cabra), a l'hivern fes-los dormir a la palla
La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà
La dona de govern compre a l'estiu per a l'hivern
La dona del vinater té bona tardor i mal hivern
La dona del xirimier d'estiu balla i d'hivern badalla
La meua Maria Rita sempre porta mocador: en l'hivern per la moquita, i en l'estiu per la calor
La tardor és la primavera de l'hivern
La tardor i l'hivern, per als vells temps d'infern
Les sopes i el sol a l'hivern donen consol
Llamps d'hivern, dimonis de l'infern
Llaura a l'hivern encara que sigui a l'infern
Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
Lleida, la terra ferma que gaudeix de nou mesos d'hivern i tres d'infern
Llenç casolà, llenç etern; fresc a l'estiu i calent a l'hivern
Llevant d'hivern, volta a ponent
Llevant. llevantó, a l'hivern, dolent, i a l'estiu, pitjor
Maig arribat, hivern acabat
Maig mig passat, hivern ja ben acabat
Mal hivern, primavera d'infern
Marinada d'hivern, dia d'infern
Massa trons a l'hivern, freds tardans
Més llarg que una nit d'hivern
Més trist que l'hivern
Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables de l'infern
Mestral i tramuntana en ésser a l'hivern treuen els diables de l'infern
Migjorn a l'hivern, purna d'infern
Migjorn d'hivern, dia d'infern
Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
Migjorn d'hivern, pluja d'infern
Moltes dones, per vestir modern, empenyen a l'estiu el vestit de l'hivern
Nadal duu l'hivern dins una panera; si no la duu al davant, la porta al darrera
Ni a l'hivern deixis la capa ni a l'estiu la carabassa
Ni a l'hivern ni a l'estiu, no et posis sota el cel viu
Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el cel viu
Ni estiu sense roba, ni hivern sense bóta
Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa
Nit clara d'hivern, l'endemà dia d'infern
No creguis en hivern seré ni en estiu núvol
No digues hivern acabat, si sant Jordi no ha passat
No donis l'hivern acabat, que l'abril no hagi passat
No donis l'hivern per escapat, si Sant Isidre encara no ha arribat
No donis l'hivern per passat fins que l'abril no s'ha acabat
No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat
No et fiïs del cant de la griva ni a l'hivern ni a l'estiu, sinó a la primavera, que ella vol fer el
No poden haver dos hiverns en un estiu
No t'agrade el cant del griu, ni a l'hivern ni a l'estiu
Nou d'hivern i tres d'infern
Novembre acabat, hivern començat
Octubre bromós, hivern ruïnós
Octubre tronat, hivern nevat
Oli, sal i pa calent, fa de bon passar l'hivern
Oli, sal i pa calent, ja pot fer fred a l'hivern
On has passat l'estiu, passa l'hivern
Oreneta arribada, hivernada acabada
Orenetes per santa Madrona, l'hivern és fora
Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes
Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve
Paraules d'estiu, segons qui les diu; paraules d'hivern, segons qui les sent
Paret que es fa a l'hivern durarà el món etern
Pel mes d'agost, l'hivern s'acost
Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé
Pels volts de Nadal fa l'hivern natural
Per a l'hivern guarda't la capa, per a l'estiu la carabassa
Per l'hivern, bona sopa i vi calent
Per l'octubre el bestiar de llana es vesteix d'hivern
Per la Candelera hivern endavant o hivern endarrera
Per Nadal i Sant Tomàs, comença l'hivernàs
Per sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni
Per Sant Gil, l'hivern ja és aquí
Per sant Martí l'hivern és al camí
Per sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per sant Andreu el tindreu
Per Sant Martí l'hivern va de camí; si s'entretén, arriba per Sant Climent; però encara que faci tard, per Sant Andreu ja ha arribat
Per sant Martí l'hivern va de camí; si s'entretén, arriba per sant Climent; però, encara que faci ta
Per Sant Martí, ja tenim l'hivern aquí
Per Sant Nicolau, plou, si a Déu plau, i per Nadal fred hivernal
Per Sant Pau, l'hivern se'n va o s'hi jau
Per sant Tomàs comença l'hivernàs
Per sant Tomàs comença l'hivernàs, una setmana al davant, una setmana al detràs
Per Sant Vicenç l'hivern cada dia perd una dent
Per Sant Vicenç l'hivern perd les dents
Per Santa Àgueda l'hivern s'enfada
Període d'hivern, temps de pa sec i pocs rals al calaixet
Pescador de nansa, tot l'hivern a casa
Plora o no plora (la Candelera), l'hivern és fora
Plorar o no plorar (la Candelera), quaranta dies d'hivern hi ha
Plourà o no plourà (per la Candelera) l'hivern s'acabarà
Plourà o no plourà (per la Candelera), l'hivern s'ha de passar
Pluges d'hivern, venen de l'infern
Pluja d'hivern, dia d'infern
Pluja en hivern, dia d'infern
Porc matat, hivern solucionat
Primer dia d'agost, primer dia d'hivern
Quan acaba el novembre, l'hivern entra
Quan arriba el roquerol, l'hivern al sòl
Quan canta el gripau, hivern adéu-siau
Quan el Març se'n va a meditar, l'hivern s'ha d'acabar
Quan el mussol canta en gener, un altre hivern ve
Quan l'octubre és acabat, tots els ocells d'hivern ja són arribats
Quan l'octubre va a la fi, tots els ocells de l'hivern ja són aquí
Quan l'oreneta no ve pel març, l'hivern és llarg
Quan la Candelera no plora, l'hivern no és ni dintre ni fora
Quan la Candelera plora, l'hivern és fora
Quan la Candelera plora, l'hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora
Quan la Candelera riu, l'hivern reviu
Quan la Quaresma plora, l'hivern ja és fora
Quan Nadal cau en diumenge, l'hivern menja
Quan Nadal tomba en diumenge, l'hivern menja
Quan trona entre les dues Mares de Déu del gener, l'hivern dura 40 dies més
Quan trona per la Candelera, quaranta dies més d'hivern
Quan ve l'hivern per Sant Martí, fa fred caní
Qui a l'estiu de la seva joventut dropeja, a l'hivern de la seva vida famoleja
Qui a l'estiu ombreja, a l'hivern famoleja
Qui a l'hivern sembra un gra a l'estiu bé menjarà
Qui a l'hivern té prou roba, a l'estiu en té de sobra
Qui d'estiu se passeja, d'hivern bastoneja
Qui ha llogat l'hivern a l'Aran mai l'ha perdut
Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer
Qui menja pa i crema llenya, l'hivern empenya
Qui no fa la feina a l'estiu, a l'hivern dejuna
Qui no llaura a l'hivern, a l'estiu se'n ressent
Qui no té feina a l'estiu, a l'hivern dejuna
Qui no té ovelles a l'hivern, ni garbes a l'estiu, amb gran descans viu
Qui no treballa la terra a l'hivern, a l'estiu passa la mà per la paret
Qui per Sant Joan va d'hivern i per Nadal va d'estiu, la ventura no li riu
Qui s'afanya en l'estiu, posa en l'hivern
Qui té bona pastera, l'hivern no l'espaterra
Renego de la bèstia que a l'hivern dorm a la sesta
S'estén més un manteu que la boira d'hivern
Sabater malfeiner, l'hivern malament i l'estiu també
Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, que el diable se'ls endugui a l'infern
Sabater que pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, el dimoni se'ls duga a l'infern
Sant Blai nevat, hivern acabat
Sant Climent porta l'hivern
Sant Gil porta l'hivern lligat amb un fil
Sant Pau de gener, hivern endavant o hivern endarrer
Sant Pau obre l'hivern o el tanca amb clau
Sant Simó i Sant Judes, hivern a la vista
Sant Vicenç xalest acaba l'hivern prest
Semblar l'ambaixador de l'hivern
Ser sa caguera d'en Titiu, que se'n va anar a l'hivern i va tornar a l'estiu
Si a l'hivern ha de gelar, ni al començar ni a l'acabar
Si a l'hivern trona, anyada bona
Si bona pastera has trobat no te'n moquis que l'hivern no sigui passat
Si d'hivern trona, l'anyada és bona
Si el mussol canta pel gener un altre hivern que ve
Si entre la Candelària i la Mare de Déu de març trona, quaranta dies més d'hivern
Si l'hivern és molt regat, ven-te l'oli i guarda el blat
Si l'hivern és plujós, a l'estiu collita d'abundors
Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
Si l'hivern trona, l'anyada serà bona
Si la Candelària plora l'hivern està fora, i si no plora, ni dins ni fora
Si la Candelària plora, de l'hivern ja estem fora; si la Candelària riu, entorna-te'n al niu; però t
Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar
Si la Candelera no plora l'hivern espera. Plorar o no plorar quaranta dies d'hivern hi haurà
Si la Candelera plora l'hivern és fora
Si la Candelera plora l'hivern és fora. Si la Candelera riu l'hivern és viu, però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara s'ha de passar
Si la Candelera plora l'hivern ja és fora; si la Candelera riu l'hivern és viu. Però tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora
Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, ni hivern ni estiu
Si la Candelera plora, el fred ja és fora; plourà o no plourà, l'hivern s'acabarà
Si la Candelera plora, l'hivern és fora i si riu, l'hivern és viu
Si la Candelera plora, l'hivern és fora, i si riu, torna-te'n al niu
Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per Sant Blai no acaba mai
Si la Candelera plora, l'hivern és fora. Si la Candelera riu, l'hivern és viu. Tant si plora com si riu, l'hivern és ben viu
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; però si fa vent, tres mesos més d'hivern
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; però tant si plora com si deixa de plorar, la meitat de l'hivern encara s'ha de passar
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu; tant si plora com si no plora, l'hivern és fora
Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern reviu
Si la Candelera riu, l'hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l'abril
Si la Candelera riu, l'hivern és viu; si la Candelera plora, l'hivern és fora
Si la Candelera riu, ni hivern, ni estiu
Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern
Si neva per sant Andreu, tot l'hivern neu
Si per la Candelera no plou ni fa vent, l'hivern revén
Si per la Candelera plou i no gela, l'hivern és fora
Si per Sant Blai glaça, trenta dies més l'hivern s'allarga
Si per Santa Àgata plou, hi ha quaranta dies més d'hivern; i si hi ha boira, pedregarà
Si per Santa Agnès plou, hi haurà quaranta dies més d'hivern; si hi ha boira, hi haurà pedregada
Si plou entre les dues Mares de Déu, hi ha quaranta dies més d'hivern
Si plou pel juliol, hivern de neus
Si plou per sant Pau, hivern, adéu-siau, i si fa sol ve un hivern tou
Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat
Si sant Vicenç duu bon temps, l'hivern s'acabarà prest
Si Sant Vicenç va xalest, l'hivern s'acabarà prest
Si trona a l'hivern, prepara pa per vuit dies
Si trona entre la Candelera i la Mare de Déu de març, s'allarga quaranta dies l'hivern
Si trona entre la mare de Déu de la Candelera i la de març, hi ha quaranta dies més d'hivern
Si trona entre les dues Mares de Déu, hivern de reïra de Déu
Si trona per la Candelera s'allarga quaranta dies l'hivern
Si trona per la Mare de Déu de Març, s'allarga l'hivernàs
Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
Si vols tenir salut plena dorm a l'hivern de cara i a l'estiu d'esquena
Sogra i nora, sol d'hivern que no calente
Sol d'hivern és emmadrat, es lleva tard però s'acotxa aviat
Sol d'hivern i amor de gendre, un cop de perna
Sol d'hivern ix tard i es pon prompte
Sortint de l'hivern entrem a l'estiu: preneu les paraules segons qui les diu
Suplicant a la Candelera o deixant de suplicar, tres mesos d'hivern ens queden per passar
Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd
Tant a l'estiu com a l'hivern, vora del foc s'està calent
Tant a l'hivern com a l'estiu, has d'entendre qui les diu
Tant a l'hivern com a l'estiu, la bugadera a rentar al riu
Tant d'hivern com d'estiu, si podeu dormir, dormiu
Tant si plora com si no plora l'hivern ja és fora
Tant si plora, com si no plora, per la Candelera l'hivern és fora
Tardor amb serenera, hivern amb ventera
Tardor i hivern, per al vell, temps d'infern
Tardor serena, hivern ventós; tardor ventosa, hivern serè
Tords a la darreria de març, l'hivern és llarg
Tota ovella ben llanada, de l'hivern està guardada
Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors
Tramuntana, peix d'hivern
Tres coses són en què hom no es pot fiar: en cul d'infant petit, en serè d'hivern i en falsa fembra
Trist com un dia d'hivern
Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d'hivern
Trons en s'hivern, pa per vuit dies
Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern
Un mes abans i un mes després de Nadal, l'hivern cabal
Una faixa a l'hivern, és de bon govern
Vell amb amor, hivern en flor
Vent de garbí d'hivern, boca d'infern
Vent terral que omple el barral, bo per a l'hivern, i per a l'estiu, mal
Vic, nou mesos d'hivern i tres mesos d'infern
Vora de convent i riu, no hi vagis a fer ton niu, ni a l'hivern ni a l'estiu
Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral

dilluns 1 de desembre de 2008

Mestral

Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
Boires per Nadal, migjorn o mestral
Ciutadella és capital i a Maó fan sa justícia; per 'xò tenen sa malícia tots es des cap de mestral
Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva de matí
Déu ens guard de tot mal i de ratxa de mestral
El mestral dorm a casa seva
El mestral dorm a casa seva, però s'aixeca de matí
El mestral en el cel no deixa arrel
El mestral entra per la porta i ix pel fumeral
El mestral és sa granera des cel
El mestral no acaba el jornal
El mestral no acaba mai el jornal
El vent mestral a posta de sol ha acabat el jornal
El xaloc, del mestral és advocat
Entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral
Es xaloc emprenya es mestral
Fa més renou que el mestral
Llebeig tardà, mestral matiner
Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
Llevant, xaloc i nigjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
Marinada tardana, mestral de durada
Mestral amb núvols, o llevant amb clar, si no te la fet la farà
Mestral corrent de garbí, plega veles i vés a dormir
Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables de l'infern
Mestral, peix de tall
Mestral, vent reial
Migjorn a la posta, mestral a la porta
Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar
Nuvolets pel tosal señalen el mestral
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet
Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tes dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
Quan es sol es pon, es mestral se'n va a ca seva
Quan la gavina fa el cargol, mestral mou (o remou)
Quan mestral es lleva en dilluns, dura ters dies o un, i quan es lleva en dijous, en dura tres o nou
Si el mestral bufa fred vara el bastiment i espera abrigadet
Si el mestral fa ploure no et cansis d'oure
Si el mestral treu el queixal, embruta els baixos i neteja els alts
Si en vent al mestral ploure sens, agarra't bé la gorra, que vindrà més
Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta
Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral
Vent de mar que gela, mestral que desgela
Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parla llatí no fan bona fi
Vent mestral no acaba el jornal
Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral
Vent mestral, ni peix ni pardal
Vent mestral, peix de tall
Vent mestral, vent d'empenta
Vent mestral, vent de tall
Vent que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi
Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant

dimecres 26 de novembre de 2008

Xaloc

Ah, gener, gener, no m'has mort cap ovella ni esqueller! La llum pegava a xaloc i el migjorn qui tronava i el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava aigua amb un carbassot
Amb vent xaloc es coloms volen avall
Boires pel xaloc, prepara llenya per el foc
De xaloc, ni molt ni poc
Dia de xaloc, mar molta i peix poc
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
El llevant no és xaloc
El vent de xaloc fa teure el ventre de lloc
El xaloc, del mestral és advocat
Es vent xaloc treu es ventre de lloc
Es xaloc emprenya es mestral
La tardor, temps de xaloc
Llevant i xaloc, tres dies ho troben (o són, o és) poc
Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent, llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
Mai no s'ha vist un xaloc que mal no faci
Piu, xaliu, xaloc, qui està bé no es moc
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»
Quan el xaloc vetlla tota la nit, l'endemà provences
Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit
Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc
Vent xaloc (o xaloc), molta mar i peix poc; per la mar no és bo, i per al camp tampoc
Vent xaloc, molta mar i peix poc
Vent xaloc, molta mar i peix poc; per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
Vent xaloc, vent avorrit, a la mar basques i a la terra humit
Xalic, xaloc, estic bé i no em moc
Xaloc (o vent xaloc), per la mar no és bo, i per al camp tampoc
Xaloc és calent; llebeig més; tramuntana, pluja; seca el terral i a l'hivern i primavera gela el mestral
Xaloc i migjorn, la fi del món
Xaloc per les coves, garbí a arroves
Xaloc, mar ni molt ni poc
Xaloc, molta mar i peix ben poc
Xaloc, ni en la mar ni al camp tampoc
Xaloc, ni molt ni poc
Xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc
Xaloc, promet molt i dóna poc
Xaloc, tanca la porta i encén el foc
Xaloc, tres dies ho troba poc
Xaloc, vent de fora i aigua prop

dilluns 17 de novembre de 2008

Llebeig

Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
De llebeig, aigua no en veig
Del llebeig, aigua veig
El llebeig és l'alcavot de la tramuntana
El llebeig és l'escombra del cel
El llebeig la mou i el llevant la plou
El llebeig les mou i el llevant les plou
El llebeig no falla mai
El llebeig porta la gerra al cul
Es llebeig és home d'es capvespre
Es llebeig és s'alcavot de sa tramuntana
Es llebeig és sa clau d'es temps
«Llebeig, aigua veig», deia un terrassà mirant a sa mar
Llebeig al matí, mal dia tindrem huí
Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
Llebeig brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
Llebeig d'hivern, dimonis d'infern
Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern
Llebeig no té abric i home pobre no té amic
Llebeig per sopar, aigua per esmorzar
Llebeig per sopar, aigua per esmorzar; llebeig per esmorzar, aigua per sopar
Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
Llebeig tardà, mestral matiner
Llebeig vesprer, llevant matiner
Llebeig, aigo veig
Llebeig, aigua davant
Llebeig, aigua veig
Llebeig, aigua veig, aigua no veig
Llebeig, aigua veig; deia un terrassà mirant a sa mar
Llebeig, m'alegre quan el veig
Llebeig, molta aigua i poc peix
Llebeig, molta mar i peix fresc
Llevant grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn, aigua veig veïnat del Xaloc, Joana
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou el món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig
Nuvolats en creu veig, prest sortirà es llebeig
Nuvolats en creu veig, sortirà es llebeig
Per l'Advent, o llevant o ponent, i per Nadal, ni llebeig ni mestral
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Quan bufa el llebeig, neu darrere veig
Quan el llebeig bufa molt fort, senyal de pluja
Quan el ressol és a llebeig senyala aigua
Quan es llebeig carrega, prest tindrem refrega
Quan es llebeig fa ull, s'aclareix s'embull
Si el sol es colga net, no esperis mai llebeig
Si sa tramuntana carrega, però es llebeig fa ull..., arri mul!
Tramuntana morta, llebeig en porta
Vent de llebeig (o llebeig), molta mar i peix fresc
Vent de llebeig, aigua veig
Vent de llebeig, dóna mareig
Vent de llebeig, el mariner perdut el veig
Vent de llebeig, molt mar i peix fresc
Vent de llevant, porta l'aigua al darrera o al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
Vent de llevant, porta l'aigua al davant; vent de llebeig, d'aigua no en veig
Vent llebeig, molta mar i peix fresc
Xaloc és calent; llebeig, més; tramuntana, pluja; seca, el terral, i a l'hivern i primavera gela el mestral

dijous 13 de novembre de 2008

Arc de Sant Martí

Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
Arc de Sant Martí atura el diluvi
Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí

dimarts 11 de novembre de 2008

Sant Martí

A cada porc li arriba el seu Sant Martí
A Sant Martí, iguals el dia i la nit
A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
A Sant Martí, sort que el senyor rector sabia de lletra
Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l'estiuet, fam i fred
Aigua de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí
Arc de Sant Martí a la matinada, ton capot prepara
Arc de Sant Martí a la matinada, treu els bous de l'arada
Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina
Arc de Sant Martí a la tarda, la pluja ja és passada
Arc de Sant Martí a la vesprada, pluja a la matinada
Arc de Sant Martí a migdia, pluja tot lo dia
Arc de Sant Martí a ponent assenyala bon temps
Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n
Arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
Arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
Arc de Sant Martí al matí, la pluja és aquí, arc de Sant Martí a la tarda, la pluja és passada
Arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí
Arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi
Arc de Sant Martí al tardí, bon dia l'endemà al matí
Arc de Sant Martí al vespre, la pluja ja està llesta
Arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa; arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
Arc de Sant Martí atura el diluvi
Arc de Sant Martí cap al tard, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí doblat, bon temps assegurat
Arc de Sant Martí o fa ploure o fa aclarir (o espargir)
Arc de Sant Martí, es matí fa ploure i es capvespre fa aclarir
Blat de Sant Martí, blat mesquí
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi
De l'estiuet de Sant Martí, a l'hivernet de Sant Mamet, mig any complet
De l'hivernet de Sant Mamet a l'estiuet de Sant Martí, mig any curt hi comptí
De Sant Martí a Sant Andreu, setmanes tres; de Sant Andreu a Nadal, gairebé un mes
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí
De Tots Sants a Sant Martí, sembra, si vols collir
Després de Sant Martí, castanyes i novell vi
Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi
El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi
Fer com el cavall de Sant Martí, que va viure fins que va morir
Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha
L'arc de Sant Martí a llevant bon temps a l'instant; l'arc de Sant Martí a ponent, amaga la gent
L'arc de Sant Martí a migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al camp el temps d'avui farà demà
L'arc de Sant Martí al matí diu al bover: -Vés a dormir
L'arc de Sant Martí al matí no fa córrer el molí
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a desdir
L'arc de Sant Martí al matí, aigua a la tarda
L'arc de Sant Martí al matí, aixeca't el caputxí
L'arc de Sant Martí al matí, la pluja és ací
L'arc de Sant Martí al matí, para-li el bací
L'arc de Sant Martí al matí, pluja al vespertí
L'arc de Sant Martí al matí, pluja sense fi, i de vespre, bon temps espera
L'arc de Sant Martí al migdia, pluja tot el dia
L'arc de Sant Martí al vespre alegra el mestre
L'arc de Sant Martí al vespre, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí al vespre, la pluja està llesta
L'arc de Sant Martí al vespre, obre la finestra
L'arc de Sant Martí al vespre, para-lila testa
L'arc de Sant Martí al vespre, pluja al matí
L'arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada
L'arc de Sant Martí fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí pel matí, pluja ací; per la vesprada, pluja passada
L'arc de Sant Martí, fa ploure o fa aclarir
L'arc de Sant Martí, val més veure'l al vespre que al matí
L'estiuet de Sant Martí dura tres jorns i un dematí
L'estiuet de Sant Martí durarà fins a la fi
L'estiuet de Sant Martí els ocellets fa venir
L'estiuet de Sant martí els ocells fa venir. Com més fort és l'estiuet, guarda't més del fred
L'estiuet de Sant Martí revifa els vells
L'estiuet de Sant Martí, tots els ocells fa venir
L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha quedat pel camí
L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi
Mata el garrí per Sant Martí
Passar per davall un arc de Sant Martí és tan bo de fer com un home tornar dona
Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants
Per Sant Martí beu del bon vi i deixa l'aigua per al molí
Per Sant Martí destapa el vi, i per Nadal comença a tasta'l
Per Sant Martí el fred és al camí
Per Sant Martí el fred ja és aquí
Per Sant Martí es beu el bon vi
Per Sant Martí la neu al pi
Per Sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat
Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí
Per Sant Martí la pinya cau del pi
Per Sant Martí l'hivern va de camí; si el voleu deturar, per Sant Climent arribarà, i, per molt que el detureu, per Sant Andreu el tindreu
Per Sant Martí mata el garrí, i per Nadal tant si està magre com si està gras
Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí
Per Sant Martí ni berenada ni dormir
Per Sant Martí ni ferra el ferrer ni mol el molí
Per Sant Martí no encenguis forn ni encenguis molí
Per Sant Martí no va mola ni molí
Per Sant Martí se'n va el teuladí
Per Sant Martí tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
Per Sant Martí, afanya't a collir
Per Sant Martí, agafa la canya i a pescar s'ha dit
Per Sant Martí, aixeca la bota i tasta el vi
Per Sant Martí, aspira ton vi
Per Sant Martí, beu del bon vi i deixa l'aigua pel molí
Per Sant Martí, bótes a reomplir
Per Sant Martí, castanyes i novell vi
Per Sant Martí, destapa, tasta i tapa el vi
Per Sant Martí, el dia és coquí
Per Sant Martí, el fred ja és aquí
Per Sant Martí, el porc para de grunyir
Per Sant Martí, enceta la bóta del vi
Per Sant Martí, la bona vella tasta el vi
Per Sant Martí, la fadrina besa al fadrí, i per Santa Caterina el fadrí besa a la fadrina
Per Sant Martí, la fulla cau del pi
Per Sant Martí, la llebre al costat del camí
Per Sant Martí, la neu a dalt del pi
Per Sant Martí, la neu al pi; per Sant Andreu la neu al peu, i per Nadal fins dalt del fumeral
Per Sant Martí, la neu al pi; si no és al vespre, al matí
Per Sant Martí, la pinya cau del pi
Per Sant Martí, l'hivern va de camí, i si va retardat, per Sant Andreu ja ha arribat
Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí
Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi
Per Sant Martí, ni berenada ni dormir
Per Sant Martí, ni faves ni lli
Per Sant Martí, ni ferra el ferrer ni mol el molí
Per Sant Martí, s'abriga el ric i el mesquí
Per Sant Martí, sembra cada dia un picotí
Per Sant Martí, se'n va el teuladí
Per Sant Martí, tapa les bótes i tasta ton vi
Per Sant Martí, tapa ton vi
Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany
Per Sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
Per Sant Martí, tira el blat al camp
Per Sant Martí, ton most és bon vi
Per Sant Martí, tots els ocells ja són aquí
Per Sant Martí, ve la guatlla i el tití
Per Sant Martí, xarambec i volantí
Per Sant Simó, es sembra de ronyó; per Sant Martí, es sembra de mesquí
Per Tots Sants el fred és al camp, per Sant Martí és al camí, per Santa Caterina és dintre la cuina
Pluja per Sant Martí, no deixa ni col ni lli
Portar Sant Martí al damunt
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se'n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, fins a la vesprada farà alguna ruixada
Quan l'arc de Sant Martí surt al matí, la pluja pel camí
Sant Joan i Sant Martí, guardeu-me de verí
Sant Martí escampa la farina
Sant Martí i Sant Menna, dos soldats amb una pena
Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre
Sant Martí, la flor del pi
Sant Martí, torneu-me el vi
Si vols all coent, sembra'l a l'advent; si el vols bo i fi, sembra'l per Sant Martí
Si vols casa sense fi, talla la fusta per Sant Martí
Si vols l'all ben coent, planta'l per l'Advent; si el vols ben fi, planta'l per Sant Martí; però si el vols verdader, fes-lo pel gener
Tronades per Sant Martí, collites a desdir
Una candela a Sant Martí i una altra al diable
Vi de Sant Martí és el millor vi

Mira també

Reflexions en català - Sant Martí i el porc
Núria Aupí - Per Sant Martí...

dilluns 10 de novembre de 2008

Gregal

Amb vent gregal ni peix ni pardal
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
Broma espessa a força real, tramuntana i gregal
Bromes de garbí, gregaló fi
El gregal i el xaloc porten fred i porten foc
El gregal les mou i el llevant les plou
El gregal matiner és gregal traspasser (o trepaner)
En gregal, ni peix ni pardal
Gregal a l'hivern, diables a l'infern
Gregal a Mallorca, tramuntana a Menorca i Llevant a Eivissa
Gregal fresc, gregalot frescot
Gregal frescal, gregalot frescot
Gregal la mou, llevant la plou
Gregal mallorquí, tramuntana a Maó
Gregal matiner, gregal traspasser
Gregal matiner, llevant tarder
Gregal per la 'matinà', calma a la 'vesprà'
Gregal, aigua a la canal
Gregal, mar picada i sola banyada
Gregal, ni peix ni pardal
Gregaló rissat demana: major, trinquet i mitjana
La pluja de gregal les pedres fa ballar
Les bromes corren de garbí? Gregal fi
Llebeig al tardí, gregal al matí; gregal al tardí, llebeig al matí
Llebeig tardà, gregal matiner; i gregal tardà, llebeig matiner
Llevant, xaloc i gregal, tramuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, són els vuit vents que mou en el món
Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són
Llevant, xaloc i migjorn; llebeig ponent i mestral; tramuntana i gregal, vet ací els vuit vents del món
No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà
No et fiïs de tramuntanes clares ni de gregals foscos
Nuvolada a la posta, gregal a la porta
Núvols a la posta, gregal a la porta
Per Nadal no bufa el gregal
Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina
Quan les boires corren de garbí, gregal fi
Si és gregal i molt dura, pescada segura
Tràngol de garbí, gregal fi
Vent de gregal, «menos» mal
Vent de gregal, mal
Vent de gregal, ni peix ni pardal

dimecres 5 de novembre de 2008

Figa

A Benaguasil, figuers
A bona hora plouen figues
A Búger no hi ha res bo, només un tronc de figuera corvat davant i darrera, i en varen fer sant Pere
A Canet, són figueters
A Capellades són lladres, a la Pobla, carboners, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
A Capellades tots són lladres, a la Pobla, encara més, a Vilanova, cucales, i a Igualada, figueters
A Figueres fan figuerades
A Figueres són pagesos
A Figueres tots són lladres; a Llers, fins el pagès; a Terrades, de vegades; Sant Llorenç, els carre
A Fraga, figues i dides solteres
A Igualada, figueters
A l'agost, figues i most
A l'agost, mial, figa i most
A qui no ha menjat figues de Sagaró no sap què és bo
A Sagaró, figues de dol de bacó, de tot l'Empordà és la millor
A Sagaró, figues en abundor
A Sagaró, pa i figues i no te'n rigues
A Ullastret, les figues les mengen amb pell
A Vila marjant flatosos, a Riba-roja esquerrers, a Llíria culipardals i a benaguasil figuers
Aigua a les figues i a les peres vi
Aigua amb figues flors, gemecs i plors
Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endemoniat
Això són figues d'un altre paner
Al collir de les figues nos veurem
Al juliol, figues i verol
Al juriol, la figa al vol
Al Soleràs, figueters
Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endemoniat
Amb caragols, figues i peres, aigua no hi begues
Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi, tant fins que cargols figues i naps vegis neda
Amb el temps, la figa madura
Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust
Amic, una figa et vaig guardar, però com que no et vaig veure, me la vaig menjar
Anar pesant figues
Any de figues de flor, any de tristor
Any de figues de flor, no és bo
Any de figues, no te'n rigues
Any de figues, poc forment
Any de figues-flors, any de plors
Any de figues-flors, campanes amb plors
Any de figues-flors, campanes i amors
Any figuer, any ploraner
Aquesta figa no és per aquest paner
Ara plouen figues!
Ara que vénen les figues, ara t'has mort
Assenta't i abastarem figues
Avellanes, ametlles i figues són bones amigues
Baixar de la figuera
Blan com una figa
Bon bac i sense figa
Bona vista vejam i figues en agost
Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost
Caber-n'hi més que en la figa de la Càrie
Cada cosa a son temps, com les figues a l'Advent
Cada cosa pel seu temps i les figues per l'agost
Caiguda de figuera, la mort darrera
Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi, i tant, que caragols, figues i peres vajan nedant
Caure de la figuera
Coixo, morroixo, cames de figuera
Collir la figa (o la poma, o les magranes)
Com ara plouen figues
Com el cadarn d'en Ramis, que durava de figues a figues
D'agost, figues menjaré
D'any de figues, no te'n rigues
D'any de figuesm no te'n rigues, i si en pots assecar, posa't a plorar
Damunt figues, beu aigo i no te'n rigues
Darrera les figues, aigua; darrera les peres, vi
Darrere el rei, figues li fan
Darrere, al rei li fan figa
De figuera verdal, una a cada vinya en cal
De Figueres a Vilabertran no hi ha pas tant, de Vilabertran a Vilatenim ja els tenim, de Vilatenim a Vila-sacra, de Vila-sacra a Castelló, ja els tenim dintre el sarró
Dde Figueres a Vilabertran, no hi ha pas tant; de Vilabertran a Figueres, se'n fan passeres
De Juncosa al Soleràs el temps de les figues gana no patiràs
De Torms al Soleràs, en temps de les figues no hi patiràs
Després de Cap d'Any, figues seques per company
Després de figues-flors, el vi n'és bo
Després de les figues, d'aigua no en beguis
Després de Pasqua de Resurrecció, ni panses, ni figues, ni sermó
Discutir per un coll de figa
Dona gran, figa xicoteta
Donar entenent figues per llanternes
Donar figues per llanternes
Dormir a la figuera
Dos pardals en una figa no fan lliga
El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred
El gloriós Sant Marçal està dins una garriga i no pot menjar cap figa perquè no té figueral
El juliol, la figa vol
El malalt era ja mig figa, mig raïm
El més natural és la figa 'pal' pardal
El present de les tres figues
El que es guanya amb la figa, pot perdre's amb el raïm
El que es perd amb la pansa és guanya amb la figa
El qui menja figues en juliol, si es mor és perquè vol
El temps de figues i raïms, eixampla els vestits
Els pecats de la figa, Déu no els castiga
En agost, figues i most
En Joan Figa
En temps de figues i de raïms, eixampla els vestits
En temps de figues i raïms, eixampla els vestits
Een temps de figues no hi ha amigues
Entendre figues per llanternes
Entre Culla i Benassal han plantat una figuera, enc estan les figues verdes i ja amaneixen la cistel
Eres alta com un pi i grossa com una biga, i ara que no tens rossí, vas a cavall de la figa
És tan cert com ara plouen figues
Esperar que la figa sia madura
Ésser figues d'un altre paner
Ésser mitja figa, mig raïm
Ésser pa i figa
Ésser una figa tonta
Ésser una tia figa
Estar a la figuera
Estar empanat com una figa
Estar en la figuera
Estar enfigassat d'una noia
Estàs més penjat que una figa a l'estiu
Este món està perdut per la figa i el canut
Estira més un pèl de figa que una maroma de vaixell
Fals com la fusta de figuera
Fer cara de figa molla
Fer coll de figa
Fer coll de figa pansida
Fer figa
Fer la figa-flor
Fer la figuereta
Fer la figueta
Fer-li figa les cames
Fes nedar les figues i emborratxa les peres
Figa blanqueta i mossa d'hostal, palpant es maduren i no els hi fan mal
Figa de flor, visita de doctor
Figa tocada, figa menjada
Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren
Figa, pera i cargol aigua vol
Figotero, figa madura! Cante el figotero
Figuera, magraner i codonyer volen son amo carnisser
Figueral a cada banda
Figuerolins cap de tupins, calces estretes, caguen pessetes
Figues al mes de gener no pot ser
Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí
Figues i raïm per l'agost, i pel setembre, codonys
Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire
Figues primerenques, pedregades a empentes
Fins les figues del cofí, tenen fi
Foc de figuera, foc de quimera
Haver de beure's el cop com la figuera
Jo tinc una xica en Piles que en porta una margeleta tota voltada de parres i enmig una figuereta
Joc de figuera, joc de quimera
Juliol, la figa al vol
L’abril no em toquis ni amb pal ni amb vímet, que les cames em fan figa
L'aigua amb les figues flors, al ventre dóna dolors
L'aplec de les figues
L'he conegut figuera
La bona figa té: coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
La festa de les figues, les tomates esclafades; es menjaren un peixet, perquè estaven desmaiades
La figa i la dona, com més madura més bona
La figa i la dona, quan torça el coll és bona
La figa no té clam, però guarda el costellam
La figa pelada put a arengada
La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda
La figa per ser bona n'ha de tenir tres senyals: camatorta, secallona, pessigada pels pardals
La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
La figa per ser madura ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i picada pels pardals
La figa que no és nada per sant Pere, vés-li al darrera
La figa secallona, si no cau avui, caurà demà
La figa si és bona no és cara
La figa t'hi fai Gardela
La figa te faig, guarda-la
La figa, com la dona, quan torç lo coll es bona
La figa, quan és prou madura, per ella mateixa cau
La figa, si és bona, no és cara
La Figuera cau molt alta, a Torroja la gent boja, a la Morera les gralles i al Portal treuen les ban
La figuera d'en Feliu fa figues fines
La Figuera està molt alta; Cabassers, molt amagat; la Bisbal, dalt d'una roca; Margalef, dintre un forat
La figuera, el peu a l'aigua i el sol al cap
La mentida fa figa
La noble ciutat d'Eivissa n'és una ciutat reial perquè tot l'any hei ha figues sense tenir figueral
La tia Maria de Benifaió, que es menjava les figues i tirava el pessó
La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa
Les avellanes, ametlles i figues són bones amigues
Les cames li fan figa
Les figa-flors volen vi
Les figues de juliol porten dol
Les figues demanen vi
Les figues per ser gustoses han de tenir tres senyals: pansidetes, secallones i picades dels pardals
Les figues volen aigua que no vi
Les figues volen aigua, peres i meló el vi falló
Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor
Les figues volent aygua, peres y meló lo vi falló
Les figues, per ser bones, han de tenir tres senyals: pansidetes, colltorçades i picades de pardals
Les figues-flor volen vi
Les figues-flors al ventre causen dolors
Les figues-flors causen dolors
Les figues-flors volen aigua i no vi
Les figues-flors volen vi
Les millors figues són de Figueres
Les millors figues, se les mengen els dropos
Les nous i les figues, bones amigues
Les tres fruites millors: el préssec, la figa i el meló
Les ventades d'octubre els ocells duen, o se'ls enduen, perquè, acabades les figues, guatlles fugides
Lladre furtafigues; lladre tu que te les foties
Lliga com figa
Llobera, corral de bous, Figuerola la columna, la Foia les petrolones i l'Alcora l'hermosura
Mitja figa, mig raïm
Moltes figues, poques farines
Mossa d'hostal i figa verdal palpant es maduren
Nàquera i Serra, gent de dimoni: per mitja figa maten un home
Ni figa verdal ni mossa d'hostal
No hi ha figa-flor que no faci olor
No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera
Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves
Orina clara, figues pel metge
Panses, nous i figues són bones amigues
Pansit com una figa
Passar amb una figa i una nou
Peix, figa i cargol nedar amb vi vol
Pel juliol, asseca les figues al sol
Pel juliol, ni figues ni caragol
Pel juny confitures, pel juliol fesols i per l'agost figues i most
Pel març, sembra les figues, si les vols feineres
Penjar els hàbits a la figuera
Peníscola està rodada de figueres de Maella; sabeu qui les ha plantades? Maria la Verdiella
Per a bon raïm Xixona, per a figues Ontinyent, per a gaiatos Corbera, per taronges Carcaixent
Per a figues, Ontinyent
Per a figues, Riba-roja, per a finestres, Ascó i per a xiques boniques Mequinensa i Escatró
Per Cap d'Any s'enceten les figues seques
Per detràs al rei li fan la figa
Per juny, confitures, pel juliol, fesols, i per l'agost, figues i most
Per l'agost, figues i most
Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu
Per la Verge dels Socors, s'inflen les figues-flors
Per les figues, aigua; per les peres, vi
Per sa miquelada, en veure figues, bona pedrada
Per Sant Jaume i Santa Anna la figa és blana
Per sant Jaume i santa Anna, figues i raïm
Per Sant Jaume, figues a taula
Per Sant Joan [la figa], estaqueta; per Sant Pere, madureta
Per Sant Joan [la figa], per davant; per Sant Pere, per davant i per radere
Per sant Joan les figues són veritat, com pel maig roses i pel juny blat
Per Sant Joan, figues de flor
Per sant Llorenç, figues a querns
Per sant Martí, tasta la figa i tapa ton vi
Per sant Miquel la figa és per a l'ocell
Per sant Miquel les figues són mel
Per Sant Miquel, la figa no té pèl
Per Sant Miquel, les figues són mel
Per sant Pere enrevoltau sa figuera
Per Sant Pere festegen sa figuera
Per Sant Pere, enrevolta la figuera
Per Santa Creu es va a fira a Figueres a comprar la migdiada
Per Santa Elionor comença la figa-flor
Per Santa Magdalena, l'avellana plena, la figa madura, el raïm pintat, i el blat, ensacat
Per Santa Magdalena, la figuera és plena
Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l'ocell fora del niu
Per santa Magdalena, vés a la figuera, i, si no en trobes de nada, torna-hi per santa Anna
Pera senyorets Ondara, pera tesos Alverger, pera bònes figues Pámis, pera bosals Pedreguer
Pesar figues
Plantar una figuera
Pluja d'agost, molt bé va a la figa de moro i a la de cristià
Pluja per sant Cristòfor, bones figues de moro; pluja per santa Anna, ja és tardana
Prendre la figa pel capoll
Pujar-se'n u a la figuereta
Quan hi hagi figues i raïms, arregla't els teus vestits
Quan la figa està madura, per ella mateixa cau
Quan les faves granen, una figa per nostramo
Quan no són figues són raïms
Quan no són figues, són gotims
Quan no són figues, són raïms, i quan no són panses, són gotims
Quatre figues en un brot, bona anyada de tot
Qui és bo de figues, no digui mal de sa figuera
Qui li agraden les figues, que no parli mal de la figuera
Qui menja figues pel juliol, si es mor és perquè vol
Qui per la Mare de Déu de setembre no té figues a assecar, poques n'assecarà
Qui sembra sa figuera no n'hi menja figues
Qui té figuera en camí reial, si vol menjar figues, ha de matinar
Qui té talent de figues, tot li pareixen figueres
Qui tingui que no parli mal de les figueres
Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer
Salud, força al canut y resistença a la figa
Salut i força al canut, i el que no en tingui està ben fotut, i també una miqueta fer la figueta de la meva doneta
Sant Miquel, santa miquelada, en veure figues, bona pedrada
Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xei
Santa Marina del Prat, sant Domingo de Rasquera, santa Paulina d'Ascó i sant Pau de la Figuera
Semblar (una noia) la figuera dels nois
Ser figues d'(un) altre paner
Ser figues d'una altra cistella
Ser més dolç que les figues de les monges
Ser tan cert com ara plouen figues
Ser un figa tova
Ser un figa-flor
Si Albesa fos caiguda i Castelló desenrocat, la Figuera fora de plata i Algerri sobredaurat
Si el cinc d'abril plou moren les figues flors
Si eres de Museros, calla i no digues que han comprat les campanes venent figues
Si hi ha una bona figa, esper un porc
Si la figuera obre l'ull, no dormis de cap ull
Si menges figues-flors, et criaràs dolors
Si per l'abril plou el dia nou es perden les figues flors
Si t'agraden ses figues no diguis mal de sa figuera
Si vol fer gent amiga, regali pa de figa
Si vols casar-te en acert, busca la xica a Artana; si vols figuera de gust, planta-la napolitana
Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí
Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina
Si vols que la dona mori la primera, que encenga el foc amb llenya de figuera
Sia teva la figuera i jo estigui vora d'ella
Són figues d'altre sostre
Tan cert com ara plouen figues
Tantarantan, que les figues són verdes
Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen
Tapar la boca amb una figa
Té més força un pèl de figa que set maromes
Té més força un pèl de figa que una soga de carrejar
Tenir (una dona) una figa ballarina
Tenir (una dona) una figa molt (o ben) grossa
Tindre la figa com un cabàs
Tindre la valleta de les figueres i el bancal del presseguer
Tindre una figa com un cabàs
Tira més un pèl de figa que una maroma de 'barco'
Tirar figues
Tombar el cap de Cala Figuera
Torroella, vila vella; Castelló, vila major; Perelada, vila honrada; Figueres se'n duu la flor
Tothom, dejús el manto, pot fer la figa al rei
Tres mitges figues fan figa i mitja
Trobar-se com figa en paner
Una figa no fa estiu
Una figa per ser bona ha de tenir 3 senyals: clivellada, secallona i picada del pardal
Una figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals: quartonada, secallona i picada de pardals
Una figuera bordissotenca, qui la desembordissotencarà? Jo la desembordissotencaré perquè desembordissotencar sé. Si no la sé desembordissotencar, cercaré un desembordissotencador que la sapi desembordissotencar més bé
Una menjada de figues de moro a ningú es plany
Una poma per a la set i una figa per a les vuit
Val més coca dura que figa madura
València n'està voltada de figueres burgesots; encara no estan madures se les menges els capçots
València, tota rodada de figueres palejals, encara no estan madures ja les piquen els pardals
Verd com les figues en flor
Verdes o madures, per sant Jaume figues segures
Veure-s'hi 'manco' que una cabra per la figa
Vi amb les panses i aigua amb les figues
Vindre tan bé com l'aigua a les figues
Voler la figa pelada
Xiques, no patiu, que la figa és per al piu

dimarts 14 d’octubre de 2008

Migjorn

A migjorn
Abril abrilet, a migjorn calor i al vespre fred
Abril, abrilet; al migdia (o a migjorn) calor i al vespre fred
Ah gener, gener, no m'has mort cap ovella ni l'esqueller! La llum pegava a xaloc, el migjorn qui tronava, el llebeig que n'estava a punt de toc i retoc i la tramuntana hi dava d'aigua amb un carbassot
Boires per Nadal, migjorn en gran
Boires per Nadal, migjorn o mestral
El migjorn la mou, el llevant la plou
Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món
Fes ta casa al migjorn i viuràs més que tot el món
Gavines cap al cel, migjorn a la terra
La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa
Llevant i migjorn, pluja per tot el món
Llevant, grec i tramuntana, mestral, ponent i llebeig, en el migjorn aigua veig veïnat del xaloc, Joana
Llevant, xaloc i gregal, tamuntana i migjorn, ponent llebeig i mestral, vet aquí els vuit vents del món
Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, port i gregal, vet aquí els vuit vents del món
Migjorn a l'hivern, purna d'infern
Migjorn a la posta, mestral a la porta
Migjorn a la posta, mestral que s'acosta
Migjorn brut i tramontana neta, prest tindrem aigüeta
Migjorn brut i tramuntana neta omplen d'aigua la basseta
Migjorn brut i tramuntana neta, prest tindrem aigüeta
Migjorn d'hivern, dia d'infern
Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn
Migjorn d'hivern, pluja d'infern
Migjorn de dia nou jorns dura; migjorn de nit, aviat finit
Migjorn de vesprada, fresca a la matinada
Migjorn la mou, llevant la plou
Migjorn, el pa en el forn
Migjorn, en arribar a la mar, m'entorn
Migjorn, pluja l'altre jorn
Per l'Advent, llevant o ponent, i per Nadal, migjorn i mestral
Plovent estava el xaloc i a dins el migjorn tronava, el llebeig cerç inflava, el ponent l'apitjorava, el mestral l'arrabassava a punt de toc i retoc; el gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot
Quan bufa fort el migjorn, si vols peix has d'anar al Born
Quan el migjorn punxa, senyal de pluja
Quan fa migjorn, si vols pescar, vés al Born
Quan ha passat el migjorn el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
Quan lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa
Quan Montserrat té caputxa, lo migjorn punxa
Quan s'acaba el migjorn, el dimoni diu: «Déu faci que no torn»
Tramuntana d'estiu i migjorn d'hivern, omple el rebost; tramuntana d'hivern i migjorn d'estiu, no faltaran plors
Tramuntanella morta, migjorn a la porta
Vent de migjorn, pluja de jorn
Vent de migjorn, pluja enjorn
Vent migjorn, no hi torn
Xaloc i migjorn, la fi del món

dijous 9 d’octubre de 2008

Llebre

A la llarga el gos la llebre agarra
A la llarga, el galgo a la llebre mata
A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
A llebre aixecada, escopeta preparada
A llebre fugida, garrotades al cau
A punt d'agafar la llebre, es para a cagar
A Sant Esteve, un pas de llebre [creix el dia]
A so de tabals no s'agafen llebres
Agafar la llebre al jaç
Al millor caçador si li escapa una llebre
Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre
Alçar (o aixecar) la llebre
Allà a on un se pensa que hi ha una llebre, hi ha un terròs
Anar més lleuger que una llebre
Anar orella de llebre
Anar per llebres i no matar conills
Au! Agulleta, que el dissabte s'acosta: punt pasqual i salt de llebre
Botar la llebre
Caçar llebres amb tambors
Carn de cabra, llebre i bou, de pair costa bé prou
Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou
Carros de rei llebres agafen
Conillet estigues amagat que la llebre ja s'alça
Córrer com una llebre
Cremar el cul a les llebres
D'on menys se pensa, salta la llebre
De Nadal a sant Esteve, un pas de llebre
Despert com una llebre
Donar (o vendre) gat per llebre
Dormir amb els ulls oberts com una llebre
Dormir com les llebres
Dormir com les llebres, amb un ull obert
El conill és de qui el mou, la llebre de qui la mata
El conill on es cria i la llebre on se li fa de dia
El gos petit alça la llebre i el gos la mata
El més fi del peix és l'ull, el millor de les llebres són les potes
El millor de les llebres són les potes
Ésser poruc com una llebre
Fer empassar gat per llebre (a algú)
Fer passar gat per llebre
Fer un sol que crema la cua de les llebres
Fer una llebre
Forment és així com llebre, que no l'arreplega tot ca
Gos que alça moltes llebres poques en mata
Haver-hi molts gats per a la llebre
He vist una cosa negra; no sé si era llop o llebre, o una mata de ginebre
L'Hostaler de Vallcebre, que donava gat per llebre
L'ocasió és com una llebre, qui l'agafa és seva
La llebre a l'ast és mal sopar
La llebre a la carrera, el conill en la rastrera
La llebre és de qui l'alça i el conill de qui l'alcança
La llebre és de qui la mou
La llebre és del qui l'alça, la perdiu del qui la mata
La llebre és del qui la lleva
La llebre mor allí on peix i el conill allí on neix
La llebre no és pas del qui la mata sinó del qui l'aixeca
La llebre no és per qui la caça, és per qui l'agafa
La llebre per la sembra mor
La llebre que salta per la mata és de qui la mata
La llebre, de qui l'alça, i el conill, de qui l'agafa
Les llebres no es cacen amb soroll de borinots
Llebre (o llebres) de gener, vora l'esquer
Llebre a la brasa, menjar dolent
Llebre correguda i dona seguida, conquista segura
Llebre i bolet, prop del camí
Llebre per molts gossos empaitada, aviat caçada
Llebre que buida, mirar endavant no es cuida
Llebre que fuig, llebrer que l'empaita
Mentre el ca pixa, la llebre fuig
Mentre el gos es rasca la llebre s'escapa
Mentre el gos put, la llebre fuig
Més covard que una llebre
Moltes llebres jauen en el jaç per falta de caçadors
Moure la llebre
Ni jueu totxo ni llebre aturada
No cal fer el civet abans de matar la llebre
No ha matat la llebre
No hi ha gener sense llebre ni maig sense perdiu
No hi ha llebre sense llop
No menja llebre
No s'agafen dues llebres en un jaç
No saber si mena llebre o conill
No venguis la llebre abans de caçar-la
Pel desembre, set caus a la llebre
Pel desembre, set gànguils per una llebre
Pel gener busca la llebre el mullader
Pel gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
Pel gener, busca la llebre el mullader
Pel març, cap llebre s'hauria de pixar al sembrat
Pel març, ni una llebre trobaràs
Per agafar una llebre, mals camins i carrerades; per convèncer una donzella, home de poques paraules
Per fer el civet, cal la llebre
Per gener i pel febrer busca la llebre el seu joquer
Per l'abril abrilàs, torna la llebre al jaç
Per l'Advent, la llebre al (o en el) sarment
Per Nadal la llebre a l'hort
Per Nadal un pas de pardal, per sant Esteve un pas de llebre i per Reis un cec ho coneix
Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre
Per on menys t'ho puguis esperar saltarà la llebre
Per Sant Esteve creix el dia un pas de llebre
Per Sant Esteve, un pas de llebre
Per sant Martí, la llebre al costat del camí
Per Santa Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per sant Esteve un pas de llebre. Per Any Nou un pas de bou. Per sant Antoni un pas de dimoni
Per Tots Sants, les llebres corren pels camps
Poruc com una llebre
Quan el tall és en el plat, qui coneix si és llebre o gat?
Quan es veu el jaç la llebre no és lluny
Quan la civada treu el nas, la llebre ja és al jaç
Quan menys ho esperes, salta la llebre
Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
Quan salta la llebre, no hi ha llebrer que tingui coixesa
Qui dues llebres persegueix, no n'hau cap
Qui llebre vol menjar, a la pleta l'ha d'anar a cercar
Saber algú on jeu la llebre
Saltar la llebre
Seguir la llebre
Ser covard com una llebre
Ser llest com una llebre
Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer
Tant grata la llebre, que no jeu
Tant s'esperessin les llebres
Tot gos no aixeca la llebre
Tres xics fadrins, gudins, de la serra pamparruïns, van anar a caçar conills i van caçar una llebre gudera, de la serra pamparruera. Aquells tres xics ... se'n van anar a una hostalera: ─Hostalera, que mos farie esta llebre gudera, ...? -Ai, sí, tres xics ... Aquells tres xics ... se pensaven minjar la llebre gudera... i van minjar carn gudat de la serra pamparruat
Trobar la llebre en el jaç
Val més tenir un conill que perseguir una llebre

dilluns 6 d’octubre de 2008

Gos llebrer

A casa de llebrers, no hi busquis engrunes
A la dona i el llebrer, a la vellesa els espero
A la llarga, el llebrer a la llebre atrapa
Al gener, s'hi assenta com un cavaller; al febrer, fuig com un gos llebrer
Al giner, ni galgo, ni llebrer, ni gos perdiguer
Alguna cosa és, digué en veure un os el llebrer
Caçador d'escopeta, llebrer i sarró, no renyiran els fills per la partió
Dues maneres de caminar té el diner, ve a poc a poc i se'n va com el llebrer
El bon llebrer sempre rastreja
El febrer corre com un gos llebrer
El lloguer corre com un gos llebrer
El lloguer corre més que un gos llebrer
En gener, ni galgo llebrer ni falcó perdiguer
La boira, pel gener, s'hi ajeu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer
La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer
La neu de febrer, marxa com un gos llebrer
La neu del febrer, se l'emporta amb les potes el llebrer
La neu, pel febrer, fuig com un ca llebrer
Neu de febrer, corre com un gos llebrer
No et fiïs de sol de febrer ni de coixera de llebrer
Pel febrer la neu se'n va com un ca llebrer
Pel febrer, busca l’ombra el llebrer, però no tot el mes sencer
Pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
Pel febrer, set gànguils per a un llebrer
Pel gener i pel febrer, la neu fuig com ca llebrer
Pel gener no hi ha gànguil llebrer ni nou carreter
Pel gener no hi ha gos llebrer ni bon corraler
Pel gener, la neu s'hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer
Pel gener, ni galgo, ni llebrer, ni falcó perdiguer
Pel gener, no hi ha gànguil llebrer ni bou carreter
Pel gener, no hi ha gos llebrer ni bon corraler
Pel mes de gener, ni gànguil ni llebrer, ni falcó, ni perdiguer
Per fi de febrer, la neu ja se'n va, com un llebrer
Quan menys s'ho pensa el llebrer, salta la llebre
Què corre més que un ca llebrer? -El lloguer
Semblar un gos llebrer
Si cerques un gos llebrer, prova'l pel gener
Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer

dilluns 29 de setembre de 2008

Gall / Gallina

A Algaida ses algaidines, quan no tenen res que fer, s'asseuen en es carrer i espluguen com a gallin
A Bescaran, xics i grans, posen la paella al foc quan la gallina encara no ha posat l'ou al clot
A callar fins que les gallines pixin
A casa de moix negre, gallina blanca i gall ros, mai acaben els valors
A casa dels músics vas a fer albades?i gall ros, mai acaben els valors
A casa d'en Margall més mana la gallina que no el gall
A dormir, com les gallines
A gall que fa renou, li estrenyen el coll
A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla
A la gallina forastera tots li piquen la cresta
A la gallina, si no li dónes pel puny, no et donarà pel cul
A la guineu dorment, no li apareix la gallina en el ventrell
A la una canta el gall, a les dues la gallina, a les tres la cogullada i a les quatre es fa de dia
A l'Espluga de Francolí, ous, gallina i galloní
A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent
A mig gener, cada gallina al joquer
A ta casa no tens sardina i a la del altres demanes gallina
A un temps hem arribat que ets ous saben més que ses gallines
A València encontrareu de tot si porteu diners, hasta quartos de gallina en lo tren; què voleu més?
A vella guineu no cal ensenyar-li a robar gallines
A Venècia mengen brutècia i a Vilavall cagalló de gall
Aixecar el gall
Aixecar-se com les gallines
Així, gallet, i tocs per la cresta
Ajocar-se amb sol com les gallines
Al cant del gall
Al capó que es torna gall, venta-les-hi amb un boscall
Al gall cantant
Al mes de gener, la xarxa al galliner
Alborotar el galliner
Alçar el gall
Alçar-se de gall
Aldeana és la gallina i el de la ciutat la minja
Altre gall li cantaria
Allà a on hi ha galls, no hi canten gallines
Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat
Amagau les gallines que ve la guineu
Anar al llit com les gallines
Anar coll tort com es gall de Son Punta
Anar-se'n al llit amb les gallines
Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella
Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta
Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall. Ara ve sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot
Aròs, gall mort i gallina morta
Ase amb somera, ni préssec ni costera, ni gallina voladera, ni dona finestrera, ni mossa aiguadera,
Aviat no se'n cantarà gall ni gallina
Babau és la gallina que es deixa aconsellar per la guineu
Baralla de galls
Baralles de gallines, mudança de temps
Barra de galliner
Bé pot aplegar el gall si la gallina esbarria
Bé predica la guineu a les gallines
Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal
Bona gallina serà la que pongui pel veremar
Brou de gallina els morts ressuscita
Brou de gallina, la millor medecina
Brou de gallina, torna la vida
Brou de partera, gallina sencera
Brut com lo joquer de les gallines
Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat
Cada casa un amo i cada corral un gall
Cada gall canta al seu galliner
Cada gall canta bé a son galliner
Cada gall canta en son galliner
Cada gallina viu del que esgratinya
Cada gallina vol covar els seus ous
Cadascú el seu galliner sap com se'l té
Cague més un bou que cent gallines
Caldo de gallina, torna la vida
Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina
Cant de gall
Cardar com lo gall de la Passió
Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal
Com les gallines de Margalida, que cacaregen i no ponen
Compra tan sols de molí: porc, gallina o colomí
Cor de gallina
Córrer com una gallina sense cap
Costar més el farciment que el gall
Criada i gall, un any
Cul de gallina
D'ase amb somera, de passera en costera, de gallina voladora, de fadrina finestrera, de casada aigua
De Fornillós a Berbegan (el Ribagorça) les gallines se n'hi van
De gall, bon tall
De la dona i la gallina, el coll
De la Mare de Déu del Carme a la de l'Assumpció, les millors gallines
De tot el ponedor
De Sant Tomàs a Nadal, just un pas (o una passa) de gall
De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall
De Tormillo a pernisant (Montsó), les gallines se n'hi van
De tot el que acaba en -ina, el millor és la gallina
De Tots Sants a Nadal, just una passa de gall
Del capó, la cuixa; de la gallina, la petxuga
Del didal a l'agulla, de l'agulla al gall, del gall al cavall i del cavall a la forca
Dels acabats en -ina, el millor és la gallina
Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner
Dels polls de gener, pocs n'arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder
Ddes de Lliri a Arasans (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
Des de Plan a Sant Joan (el Ribagorça), les gallines se n'hi van
Destravar el cul a una gallina
Déu ens doni gent de bé i gallina a l'olla
Disfrutar més que una gallina en un femer
Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina
Dona partera, gallina a l'olla
Dones, gallines i gates, casolanes
Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer
Dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé)
Dos galls al mateix galliner o dos capellans a la mateixa vila, tot el que cal per fer guerra
Dos galls no caben en un galliner
Dotze gallines i un gall, mengen tant com un cavall
Durar tant com el vol d'una gallina
Eixos ous alguna gallina els pon
El brou de gallina resta set anys dintre del ventre
El caldo de gallina per tots mals és medicina
El caldo de gallina, el mort ressuscita
El caldo de gallina, és gan medecina
El criat i el gall de Sant Joan a Sant Joan
El diner és com el gall dindi: així que estarrufa la cua, ja se li veu el cul
El gall blanc crida les bruixes
El gall canta de prima, mal temps segur
El gall en son galliner és on canta bé
El gall petit no canta que no hagi cantat el gros
El gall que fa enrenou, li estiren el coll
El gall, amb arròs o amb oli i all
El gall, els estels i el sol, els rellotges del pagès són
El pintor Manxiula, que va pintar un gall i perquè tothom sabés què
Era, hi va escriure gall
El pollet de gener puja amb son pare al galliner
El sol, el gall i els estels són rellotges dels pagesos
El teu blat de moro engreixaria poc les gallines
Els al.lots rallen, quan ses gallines pixen
Els d'Astell són fesolets i els d'Aguiró calçuts, gallinaires els d'Obeix i a Pobellà malnascuts
Els nanos parlen com les gallines pixin
Els polls de gener van amb la lloca al galliner, els polls de Sant Joan tots acaben al femer
En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar
En Nadal, perilla el gall
En ta casa no hi ha ni sardina i a la d'altri demanes gallina
En tots els racons hi ha gallines que rasquen enrera
En un galliner no pot haver-hi sinó un gall
En una pollicada hi ha molts galls, però pocs arriben a cantar
Encens a l'altar, gallina a l'olla
Endevina, endevinalla, quin és l'animalet que pon/dorm a la palla? –La gallina. -Besa'm el cul que ja ho sabia. Rèplica a la contraresposta: -Besa-m'hi tu, morros de figa
Endevina, endevinalla: Quin ocell pon a la palla? -La gallina. -Calla, bèstia, que ja ho sabia
Enviar a u on pixen les gallines
És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si
És ric, per aquell dia mai no falta
Es gall petit no canta que no hagi cantat es gros
Escarbar més que una gallina
Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina
Escudella de gallina els morts ressuscita
Escudella sense gallina, per la meva veïna
Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina
Ésser el gall del poble
Ésser fill de la polla rossa i del gall favat
Ésser gall i gallina en casa
Ésser l'avi del gall de sant Pere o de la Passió
Ésser un gall de panses
Ésser un gallina
Ésser un galliner
Ésser una gallina mullada
Estar com una gallina cloca
Estar fet un gall de panses
Estar més despert que un gall
Estels, galls i sol, de les Garrigues marquen el temps
Esvalotar el galliner
Esvalotar-se el galliner
Esverar el galliner
Esverar-se el galliner
Explicaderes de gall dindi
Explicar-se com un gall dindi
Fadrí que gallegi, casat el vegi
Fer el gall
Fer el gallet
Fer el gallòfol
Fer posar pell de gallina
Fer un gall
Fer una cosa més prompte que canta un gall
Fer venir pell de gallina
Fes com el gall, no sent ni veu
Foll és qui ou de gallina fa covar a milà per fiança de polls
Gall ací, gall allà, la cua queda a la mà
Gall de gener, cada ploma val un diner
Gall de llavor, per Sant Miquel cantador
Gall de panses
Gall de santa Caterina, passa ben bé la farina, perquè si m'espatlles el sedàs te daré un cop de sab
Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos
Gall favat, primer mort que entregat
Gall i criat, un any
Gall que canta amb el sol post crida la mort
Gall que fa renou li estrenyen el coll
Gallina agostina, ponedora fina
Gallina blanca tot ho escampa; gallina negra, tot ho arreplega;
Gallina rossa, tot ho arrebossa
Gallina de menestral, cada ploma costa un ral
Gallina de pagès, cap ploma val res
Gallina de senyor, cada ploma val un milió
Gallina en casa rica, sempre pica
Gallina engabiada no es guanya la civada
Gallina ganyuda a son amo ajuda
Gallina i dona, quan torcen el coll és quan són bones
Gallina i dona; de cent, una és bona
Gallina i moltó, olla de festa major
Gallina jove per pondre, gallina vella per covar
Gallina jove, caldo clar
Gallina morta
Gallina mullada
Gallina negra, fa l'ou blanc
Gallina negra, mula parda i dona pigada
Gallina negra, ponedora
Gallina negra, tot ho escampa
Gallina nova, per ponedora; gallina vella, per incubadora
Gallina pontana pon tres ous cada setmana
Gallina que fa el pioc, de profit poc
Gallina que no pon, torça-li el coll
Gallina que per casa va, si no pica, picarà
Gallina rossa, és poca cosa
Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt
Gallina vella fa bon caldo
Gallina, bou i moltó és olla de senyor
Gallina, vaca i moltó, és olla de senyor
Gallines i vent van a dormir a la posta
Gallines terrejar i pardals espollar-se, escaldufot segur o perill de mullar-se
Gallineta que per casa va, si no pica, picarà
Gitar-se quan s'ajoquen les gallines
Guineu que dorm, no menja gallina
Guineus i gallines, males veïnes
Inflar-se com un gall dindi
Inflat com un gall de panses
Irats com uns galls de panses
Ja no se'n cante ni gall ni gallina
Jaume petaume cul de simbomba cresta de gall puja'm a cavall!
Jugador d'albur i de gall, mata'l
La canalla no pot parlar fins que les gallines pixin
La casa d'hom efeminat, diu comunament el poble que és casa on la gallina canta, i hostal d'ases sens orelles i cua
La casa i el galliner, cadascú sap com els té
La dona i la gallina, fins a casa de la veïna
La dona no ha de parlar sinó quan la gallina vol pixar
La dona que més sap, només sap menar deu gallines i un gall
La dona que sap més, només sap governar un galliner
La gallina blanca tot ho escampa, la gallina negra tot ho arreplega
La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
La gallina cega se'n va al blat
La gallina de dalt caga la de baix
La gallina de dalt pixa la de baix
La gallina de la petxina: tireu-la a l'olla, que no em sap bona; tireu-la al plat, que bona no em sap
La gallina del menestral, cada ploma costa un ral
La gallina dels ous d'or
La gallina grossa fa el bon brou
La gallina negra tot ho arreplega
La gallina pon cantant i la dona plorant
La gallina pon pas dos cops en un dia
La gallina ponicana pon un ou cada setmana
La gallina que canta és la que pon
La gallina que dorm amb gall, diga-li polla
La gallina que no caga, traieu-me-la de casa
La gallina que no pon, torceu-li el coll
La gallina, pel seu gall mai no és vella
La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
La gallineta que per casa va, si no pica, picarà
La madona, si vol tenir bon corral, mati la gallina millora per Nadal
La muller s'ha enamorat d'un gall d'indi ben trufat
La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
La nit dels Reis serè, polls al galliner
La primera gallina que canta ha fet l'ou
La primera gallina que escataina és la que ha fet l'ou
La que sempre fila com un ou de gallina no tindrà de manllevar a la veïna
La sort d'en Xauxa, que totes les gallines li ponen
Les criatures parlin, quan les gallines pixin
Les fadrines de Castells totes són altes i primes; jo les tinc comparades al joquer de les gallines
Les gallines d'agost les més ponedores són
Les gallines d'Argentona van a pondre a Mataró
Les gallines de Camapost van a pondre a Peratallada
Les gallines de dalt caguen les de baix
Les gallines de la Jonquera van a pondre a Canavall
Les gallines de la veïna ponen més ous que les nostres
Les gallines de Margarida, que quequegen i no ponen
Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost
Les gallines d'Ullestret van a pondre a Peratallada
Les gallines negres són les més ponedores
Les gallines ponen pel bec
Les gallines són raons amb les veïnes
Les noies han d'anar al llit com les gallines
Les xiques de Genovés són altes i primes i, quan s'acosta un xicon, s'ajoquen com les gallines
Les xiques de Massamagrell, totes són altes i primes i pareixen escaletes d'ajocar-se les gallines
Les xiques de Vinalesa, totes són altes i primes, pareixen les escaletes per ajocar-se les gallines
Mal any quan el pollastre pica al gall
Mal va la casa on la gallina canta i el gall calla
Mal va quan el gall aplega i la gallina escampa
Mal va quan la guineu predica a les gallines
Mala és la gallina que menja a casa i pon a fora
Malaventurada la gallina que ha de tornar al galliner
Mare de Déu de Montserrat, tres gallines per un soldat
Matar la gallina dels ous d'or
Més brut que el pal d'un galliner
Més de pressa que un gall no canta
Més escuat que el gall del pare Canyes
Més puja el farciment que el gall
Més val faves a ca seva, que pollastres a ca d'altri (o que capons i gallines a fora casa)
Més val l'ou avui, que la gallina volar
Més val pa amb amor, que gallina amb dolor
Més val pa axut ab amor, que gallines ab remor
Més val pa, y ceba en amor, que gallines ab dolor
Més val ser gallina que gall
Mestre cresta, cresta de gall, puja'm a cavall
Mills canta el gall en l'alba que mal clergue luxuriós i avar en església
Morta és la gallina que ponia els ous d'or
Mossa i gall, només un any
Nadal en dijous, cada gallina fa cent ous
Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls
Nas de gall, geni de cavall
Neu de febrer, la gallina la porta al galliner
Ni de pobresa espantar, ni de riquesa gallejat
Ni gall ni gallina
Ni gallina negra, ni ànec groc, ni dona pigada
Ni per pobresa implorar, ni per riquesa gallejar
Ningú sap comptar millor que les gallines
No canta el gall petit, sense el gros no haver sentit
No canta gall en aquest galliner
No cantar ni gall ni gallina
No cantar-se'n gall ni gallina
No canten bé, dos galls en un femer
No canten bé, dos galls en un galliner
No criïs gallina a prop del cau de la guilla, ni creguis en llàgrimes de dona
No en cantarà gall ni gallina
No és bon any quan el pollet pica el gall
No et fies de l'home al que li piquen el cul les gallines
No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida
No li caldran gaires gallines per la seua mort
No mengis a dojo gallines i capó; menja bou i molt peixó
No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó
No poder-li dar sinó menjar de gallines (segó) e beure de bous (aigua)
No pot haver-hi dos galls en un galliner
No saber destravar una gallina
No se sap mai si és primer l'ou o la gallina
No se'n cantarà gall ni gallina
Ofegar-se en el testet on beuen les gallines
Olla de rector, gallina, bou i moltó
On canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat
On cantes galls, no hi canten gallines
On hi ha gall no canten pollets
On hi ha gall, no canta gallina
On hi ha gall, no canten gallines
On hi ha galls, gallines no canten
On la gallina té els ous, allí se n'hi van els ulls
Parèixer una gallina banyada
Parlar quan pixen les gallines
Pel febrer crits de lloca i bons ous al galliner
Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner
Pel gener, cada gallina al seu lloquer
Pel gener, la gallina al seu joquer
Pel gener, la xarxa al galliner
Pel gener, posa la xarxa al galliner
Pel mes de gener dóna la volta al galliner
Pel Roser menja gall qui en té
Pel Roser, gall menja qui en té
Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal, torna'l a comprar
Pel veremar, les gallines pots donar
Pell de gallina
Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera
Per la Candelera, bona la gallinera
Per la Candelera, la gallina pon a l'era
Per la Candelera, la gallina queda sens ouera
Per la Candelera, ous a la gallinera
Per la festa del Roser s'aclareix el galliner
Per la Mare de Déu de març, la margalla teu el nas
Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també
Per la Mare de Déu del Candeler s'omple d'ous el galliner
Per les témpores de l'Ascensió, un dia gallina, i l'altre, capó
Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó
Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i la roba al fumeral
Per Nadal, cada gall/bèstia al seu corral
Per Nadal, creix el dia un pas de gall
Per Nadal, el porc en sal, la gallina a la pastera, i el capó dins del cassó
Per Nadal, ja s'allarga un pas de gall
Per Nadal, ric i pobre mengen gall
Per Nadal, un pas de gall
Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; per sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons
Per Pascua, carn de corder, per Nadal de galliner
Per rica que sia la gallina, ha de menester sa veïna
Per Sant Anton la gallina pon
Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!
Per Sant Ramon la bona gallina pon, per la Candelera la bona i la dolenta, i per Sant Blai fins pon el gall
Per santa Caterina la bleda és bona com la gallina
Per santa Caterina ven la gallina; i per sant Esteve, que torni a ésser teva
Per santa Caterina ven-te la gallina, i per sant Sebastià torna-la a comprar
Per santa Caterina ven-te les gallines, i per Nadal les pots tornar a comprar
Per Santa Caterina, el gall amb la gallina
Per Santa Caterina, la bleda és bona com la gallina
Per Santa Caterina, l'enciam és gallina
Per Santa Caterina, mata la gallina
Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix
Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix
Per Santa Maria, la guineu ja agafa una gallina
Per tot les gallines es rasquen el darrera
Per veremar, les gallines pots donar
Pobra casa, on la gallina canta i el gall crida
Pobra és la casa on les gallines canten i el gall calla
Poll de gener juga amb son pare al galliner
Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner
Polla agustina, a Nadal gallina
Polles agostines, per Nadal gallines
Pondre-li fins el gall a u
Pondre-li les gallines
Portar damunt més runa que el 'palo' d'un galliner
Posar de pell de gallina
Posar pell de gallina
Posar-se com un gall
Precaució i brou de gallina estalvia medecina
Pujar gall i davallar capó
Pujar més el farciment que el gall
Puta com les gallines
Quan al capvespre canta el gall, temps variat
Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada
Quan canta el gall a les deu de la nit, es mor l'amo
Quan canta el gall, alguna cosa té que l'espanta
Quan canta molt el gall l'aigua s'apropa
Quan canta molt el gall, aigua s'emporta
Quan canta molt el gall, senyal de pluja
Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo
Quan el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni n'omple un vas
Quan el gall canta, alguna cosa té que l'espanta
Quan el gall canta, ve la matinada
Quan el gall fa el seu cantar, la gent s'ha d'aixecar
Quan el gall grata la gallina, l'aigua és veïna
Quan es gall jove canta, es vell ja ha cantat
Quan es grata la gallina, l'aigua és veïna
Quan hi ha poc gra en el graner, mala cosa pel galliner
Quan la dona no està bona, una gallina; quan és l'home, espardenyots calents
Quan la gallina busca el gall, farà bon any
Quan la gallina canta l'ou, el gall respon
Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja
Quan les gallines pixin
Quan les gallines posin dents
Quan les gallines van pels alts, senyal de vent
Quan pixin les gallines
Quan plou i fa sol, la gallina fa l'ou
Quan un gall canta a les deu de la nit, es mor l'amo
Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga
Que nevi fins que les gallines piquin els estels
Quedar-se com el gall de Moron
Qui de jove es menja la gallina, de vell es queda sense plomes
Qui en farà fooc! Cante el gall
Qui menja el gall del senyor al cap de cent anys vomita les plomes
Qui no menja gallina menja sardina
Qui sempre fila com un ou de gallina, no tindrà de manllavar a la veïna
Qui sol menja son gall, sol ensella son cavall
Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
Qui té fosques a la mar, al gall se sol despertar
Qui té gallines tindrà ous
Qui té por és una gallina
Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall
Qui viu amb les gallines aprèn a gratar
Quin sol més ric!, diu el gall quan es lleva
Quin sol més ric!... Durarà poooc! Canten lo pollastre i la gallina
Ric marxant, pobre galliner
Sa gallina mal ponedora, s'olla l'espera
Sa gallina, pes gall, mai és vella
Sa gallina, si no és de pagès, menja lluç i caga sardina
Sa Madona, si vol tenir bon corral, mati sa gallina millor per Nadal
Saber a on s'ajoquen les gallines
Semblar (una festa, una reunió, etc.) un galliner
Semblar una gallina escaldada
Sempre ha estat Ninou després de Nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall
Ser aprofitador com les gallines de Marfà, que van a pondre a Garriguella
Ser atrevit com un gall
Ser com el gall, que després de cantar no sap si ha cantat
Ser com les gallines de Margarita, que caquegen i no ponen
Ser com un gall de panses
Ser com una gallina banyada
Ser d'aquells que s'ofeguen al test de les gallines
Ser més brut que un pal de galliner
Ser més molest que els polls de gallina
Ser més puta que les gallines
Ser un gall de garbera
Ser un gallimarsot
Ser un gallina
Ses gallines ponen pes bec
Si beu el gall després de cantar, aviat plourà
Si el gall canta a l'obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana
Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací
Si el gall canta cap al tard i a mitjanit, senyal de pluja o boira
Si el gall canta molt, l'aigua és ben prop
Si el gall no hi és, les gallines no ponen
Si els galls canten a desora, senyal de pluja
Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se
Si has vist cua de gall, posa-t'hi cebes
Si hi ha un gall negre, no tinguis por de les bruixes
Si l'aranya està queta i la gallina revola, el vent s'hi cola
Si Sant Pere s'escau bé, cada gall en son galliner
Si trona pel gener, puja els trills al galliner
Si vols galls per la Transfiguració, posa la lloca per l'Ascensió
Si vols menjar pollets no ofeguis les gallines
Si vols que et dónon [les gallines] del cul dóna'ls del puny
Si vols tenir gallina lluenta, dóna-li aigua pudenta
Sobre un ou, la gallina pon
Sortir (d'un lloc) com un gall de panses
Sota de potes, dos galls
Sotja Toni, que es gall cou
Té es dits curts, per caponar galls!
Tenir la pell de gallina
Tenir potes de gall
Tenir un cor de gallina
Tindre més runa que el 'palo' d'un galliner
Tip com un gall de menjar pastes
Tirar-se com les gallines al gra
Tota dona i la gallina, qui va massa, perd s'aïna
Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no
Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat
Tres dones fan mercat: una que ven una gallina, una que la compra i una altra que s'ho mira
Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla
Un altre gall li cantaria
Un bon gall mai no és gras
Una cosa he vist avui, no l'havia vista mai: les noies de Collsacabra han posat l'esquella al gall
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills, xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, cama-curta i ballarica, no hagués tingut sis fills xics, tics, mics, cama-curts i ballarics
Una hora dorm el gall, dues el cavall, tres el sant, quatre el que no ho és tant, cinc el teatí, sis l'agustí, set el marxant, vuit l'estudiant, nou el cavaller, del el trapacer, onze el minyó i dotze el borratxó
Val més cebes amb amor que gallines amb dolor
Val més faves a ca seua que capons i gallines a casa d'altri
Val més gallina que sardina
Val més l'ou d'avui, que la gallina demà
Val més menjar un ou que esperar una gallina per a demà
Val més pa amb amor que gallina amb dolor
Val més pa i ceba a casa que gallina a plaça
Val més pa i cebes amb amor, que gallines amb dolor
Val més pardal en mà, que gallina volant
Val més ser gall que gallina
Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades
Valer més el farciment que el gall
Vella gallina fa bon brou
Venir pell de gallina
Visca la gallina i visca amb sa pepida
Viure com galls de brega
Voler saber més els ous que les gallines
Vols esbrinar-ho?, endevina: Què va ser primer, l'ou o la gallina?