tag:blogger.com,1999:blog-2546631766587409552024-02-08T17:14:54.954+01:00Refranyer temàticRefranys catalans agrupats i classificats per tema i presentats en ordre alfabètic. Troba el refrany que t'interessa a partir d'un tema concret de l'índex temàtic. A cura de Víctor Pàmies.Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.comBlogger92125tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-88039710391218652422018-11-30T08:05:00.001+01:002018-11-30T08:05:11.346+01:00Banya<br />
<ol>
<li>A Alella són cargolers, que els cargols en treuen banya</li>
<li>A Ares, banyuts</li>
<li>A Argolell, pedregats i banyatous</li>
<li>A Calbinyà, banyuts i secants</li>
<li>A darrera el rei, figues o banyes li fan</li>
<li>A la Serra són serranos, / a Guiamets són banyuts,/ a Capçanes són bonicos / i a Marsà són geperuts</li>
<li>A Ribes, banyuts, / a Sitges, gitanos, / i a Vilanova, fanàtics!</li>
<li>Abatre les banyes a algú</li>
<li>Agafar el bou per les banyes</li>
<li>Al cel de les cabretes on els àngels duen banyetes</li>
<li>Anyell primerenc treu bona banya</li>
<li>Apuntar les banyes</li>
<li>Banya de bou per qui se n'agrada</li>
<li>Banyas y cabells blanchs no van per anys</li>
<li>Banyes a la Bassola, lluna nova</li>
<li>Banyes a Morella, lluna vella</li>
<li>Banyes de cabra es capvespre, d'aigua en farem festa</li>
<li>Banyes i cabells blancs no vénen per anys</li>
<li>Banyes i senyals, qui les posa les sap</li>
<li>Banyes sense d'acord estar, fan de mal portar</li>
<li>Cap de bou de Mataró, porta banyes i jo no</li>
<li>Cap geperut no es veu el gep, ni cap banyut les banyes</li>
<li>Caragol primerenc treu bona banya</li>
<li>Caragol trau les banyes que ix el sol</li>
<li>Caragol, treu banya…!</li>
<li>Cargol treu banyes, que el teu pare cou castanyes</li>
<li>Cocentaina trau la banya de la dolçaina</li>
<li>Content i banyut (o content i fotut)</li>
<li>De que li armin plet i de que li facin portar banyes, ningú n'està salvat</li>
<li>Deixar (algú) a les banyes del bou</li>
<li>Deixar-hi les banyes</li>
<li>Diu el bou pel febrer: -Prou aigua, que se'm podreix la banya</li>
<li>Dona barbuda, ovella banyuda, vedell virolat, posa-m'ho de costat</li>
<li>Dona que segueix les festes, si és casada, banyes a la testa</li>
<li>Du fenc a la banya</li>
<li>El bou per la banya i l'home per la paraula</li>
<li>El bou sempre treu la banya</li>
<li>El camell, tot cercant banyes, va perdre les orelles</li>
<li>El caragol d'en Maura, quan fica la banya en un forat, no le'n pot treure</li>
<li>El cargol per la banya, l'anguila per la cua i la nina per la fe, ja pots dir que no tens re</li>
<li>El català té les facultats de la banya: llarga, forta i recargolada</li>
<li>El darrer que ho sap és el banyut</li>
<li>El dimoni només li guanya de banyes</li>
<li>El fred del març entra dins les banyes dels bous</li>
<li>Els uns neixen amb una flor al cul, altres amb una banya</li>
<li>En banyeta verda</li>
<li>En ficar la banya en un forat, no hi ha qui la'm tregui</li>
<li>En juliol no li busques la banya al caragol</li>
<li>En país estranger, les vaques banyeguen els bous</li>
<li>Entre les banyes d'un toro</li>
<li>És banya i no de caragol</li>
<li>Escrupulor, escrupulor, fer-se escrúpol de ses banyes i no fer-se'n d'es moltó</li>
<li>Ésser banyabaix</li>
<li>Ésser cornut (o banyut)</li>
<li>Ésser més tossut que una banya de marrà</li>
<li>Estar a les banyes del bou</li>
<li>Estar més sec que unes banyes</li>
<li>Estar tort com una banya de cabra</li>
<li>Fer banyes</li>
<li>Fer passar el bou amb banyes</li>
<li>Fer portar banyes</li>
<li>Fer-se una banya</li>
<li>Ficar la banya</li>
<li>Ficar la banya en un forat</li>
<li>Ficar la banyeta</li>
<li>Ficar la banyeta massa a dins</li>
<li>Foc de canya, foc de banya</li>
<li>Fotut i banyut</li>
<li>La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó</li>
<li>La faena és un dimoni / mira quines banyes té / faena fuig no em toques / que jo tampoc et tocaré</li>
<li>La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella</li>
<li>Les banyes d'en Bernat: una al pap i l'altra al sac</li>
<li>Les banyes i les canes, ixen sense ganes </li>
<li>Les paraules lliguen els homes, i les cordes, les banyes dels toros</li>
<li>Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat</li>
<li>Lluna amb banyes, terra mullada</li>
<li>Lluna banyuda, forta ploguda</li>
<li>Mardà sull no porta banyes</li>
<li>Menjar-se un bou amb banyes</li>
<li>Més tossut que una banya de bou</li>
<li>No és tot u, portar banyes o fer-les dur</li>
<li>No hi ha cornut sense banyes, ni borni amb els dos ulls, ni geperut amb l'esquena dreta</li>
<li>Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes</li>
<li>Per l’octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes</li>
<li>Per on passa banya</li>
<li>Per Sant Andreu, castanyes i caragols amb banyes</li>
<li>Per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes</li>
<li>Portar banyes</li>
<li>Posar (algú) a les banyes de la lluna</li>
<li>Posar banyes (a algú)</li>
<li>Quan el sol fa banyes, vés-te'n pastor de la muntanya</li>
<li>Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol</li>
<li>Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes</li>
<li>Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya </li>
<li>Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles</li>
<li>Quan parlen del bou, és que li han vist les banyes</li>
<li>Què fa quan plou? ─Cau aigua. ─Es mullen les banyes d'aquest bou</li>
<li>Qui de banyut s'escapa té més privilegi que el Papa</li>
<li>Qui té un bou per la banya i una nina per la fe i una anguila per la cua pot jurar que no té res</li>
<li>Quin dimoni s'ha petat la banya?</li>
<li>Rompre's les banyes</li>
<li>Ser banyeta de visc</li>
<li>Ser en banyeta</li>
<li>Ser més tossut que una banya de crestó (o que un aragonés, o que una mula)</li>
<li>Ser sec com unes banyes</li>
<li>Ser tossut com una banya de marrà</li>
<li>Ses banyes no cansen es bou</li>
<li>Si la banya li sua al bou, prest plou</li>
<li>Si voleu ballar corrandes, aneu a Castellfollit, que allí guarneixen les flautes amb les banyes dels cabrits</li>
<li>Sol amb banyes, gregal amb cames</li>
<li>Tirar-se a les banyes del bou</li>
<li>Tort com les banyes d'en Barrufet</li>
<li>Tossut com una banya</li>
<li>Tossut com una banya de bou</li>
<li>Tossut com una banya de marrà</li>
<li>Tot el mal el fa en Banyota</li>
<li>Trencar-se les banyes</li>
<li>Un bou amb banyes llargues serà acusat d'embestir, per manyac que sigui</li>
<li>Una cabra sedega bedega banyuga banyega peluda pelada, va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat; si la cabra no hagués estat sedega bedega banyuda banyega peluda pelada, no hauria tingut el cabrit sedec bedec banyuc banyec pelut, pelat</li>
<li>Veure’s les banyes</li>
</ol>
<br />
<div>
<br /></div>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-78040894249266846542018-04-18T13:04:00.002+02:002018-04-18T13:10:22.790+02:00Mel<br />
<ol>
<li>A bona dona, llavis de mel; a mala dona, treu-los de fel </li>
<li>A flor de mel </li>
<li>A la gola mel, a l'estómac fel </li>
<li>A la novena de sant Miquel, lo que no vingue no tindrà mel </li>
<li>A l'abeller no li ha d'agradar la mel </li>
<li>A Manacor, mel a sa boca i fel en es cor </li>
<li>A on van les abelles? A la mel </li>
<li>A qui es fa de mel, les mosques se'l mengen
</li>
<li>A qui s'unta de mel, les mosques li corren darrera </li>
<li>Abelles beneïdes, sants abellars, donen mel als homes i ciris als altars </li>
<li>Acudir a un lloc com les mosques a la mel </li>
<li> Això és mel </li>
<li>Això és mel i mató </li>
<li>Al cul està la mel </li>
<li>Al fons està la mel </li>
<li>Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles </li>
<li>Amb la mel del totxo, tothom hi fa sopes </li>
<li>Amb mel s'agafen mosques </li>
<li>Anar-hi com les mosques a la mel </li>
<li>Any de mel, any de Déu </li>
<li>Any de mel, any de fel </li>
<li>Beguda d'aigua, mel en salses </li>
<li>Boca amarga no pot escopir mel </li>
<li>Boca de mel i cor de fel, hipòcrita i cruel </li>
<li>Boca de mel i mans de fel </li>
<li>Boca de mel, cor de fel </li>
<li>Boca que menja fel, no pot escopir mel </li>
<li>Cara de mel, cor de fel </li>
<li>Carabassa, la mel porta bullint </li>
<li>Caure la sopa a la mel </li>
<li>Caure-hi com les mosques a la mel </li>
<li>Com el meler Manel, que venia més mosques que mel </li>
<li>Com mosques a la mel </li>
<li>Com pa i mel </li>
<li>Com un bunyol dins sa mel </li>
<li>De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel </li>
<li>De fel té més que de mel </li>
<li>De la flor de gener se'n fa el meler </li>
<li>De mel i mató </li>
<li>De mel i sucre </li>
<li>De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel </li>
<li>De sant Jordi a sant Miquel, ni dona, ni vi, ni mel </li>
<li>De ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel </li>
<li>Deixar [algú] amb la mel en la boca </li>
<li>Del cel tot no és mel </li>
<li>Del cel, tot no és mel </li>
<li>Després de la lluna de mel, ve la lluna de fel </li>
<li>Després de la mel, ve la fel </li>
<li>Després del fel, ve la mel </li>
<li>Deu ben drets són plens de pèl, res, res, res. Set nens nets són plens de mel </li>
<li>Déu dóna el cel, i les abelles la mel </li>
<li>Ditada de mel </li>
<li>Doblers en bossa i mel en boca </li>
<li>Dolç com la mel </li>
<li>Dona que et promet molta mel et donarà fel
donar una culleradeta de mel (a algú) </li>
<li>Donar una ditada de mel (a algú) </li>
<li>El llavi de la dona té dues pells: una de mel i una altra de fel </li>
<li>El llépol de Roc el jutge, que menjava la mel amb sucre </li>
<li>El que es fa de mel, se'l mengen les formigues </li>
<li>El que roba mel, que vigili els fiblons </li>
<li>El qui va sempre en manlleu, altres fan mel del que és seu </li>
<li>El senyor de Boadelles passa el dia rumiant com podrà fer mel d'abelles: i té el rusc sempre al davant </li>
<li>En Venturí de Mesurelles té una gran por de les abelles, més, llaminer de soca-rel, a l'escudella es posa mel </li>
<li>Es trau més amb mel que amb fel </li>
<li>Ésser (una persona) tot mel
ésser mel i mantega </li>
<li>Ésser mel i mató </li>
<li>Ésser Na Mel-i-Sucre </li>
<li>Ésser sa mel d’es sogre </li>
<li>Ésser tot mel
ésser tot mel (algú) </li>
<li>Està de mel i mató </li>
<li>Fer com l'abella, que porta la mel a la boca, i el fibló al darrere (o en la cua) </li>
<li>Fer volar l'estel no és pa amb mel </li>
<li>Fer-se de mel </li>
<li>Fes vida bona i retirada, també la mel es guarda tapada </li>
<li>Gener sense gel, any de mel </li>
<li>Gra de mel per boca d'ase </li>
<li>Ja és morta l'abella que la mel feia </li>
<li>La Bel vol el bell bol per a la mel </li>
<li>La bona mel, per sant Miquel </li>
<li>La mare és de mel, la madrastra, de fel </li>
<li>La mel de Maella (o de Morella) és més dolça que set mels </li>
<li>La mel de maig, la reina de les mels </li>
<li> La mel en la boca i el fibló en la cua </li>
<li>La mel és bona a qualsevol hora </li>
<li>La mel i el vénen plegats </li>
<li>La mel no ha estat mai menja d'ase </li>
<li>La mel no s'ha fet (o no és) per a la boca de l'ase </li>
<li>La mel, tan dolça i tan amarga </li>
<li>La muller que no conserva la mel als llavis, és dona fracassada </li>
<li>La pipa quan és nova té gust de soc, quan és a mig fumar té gust de mel, i quan és vella, té gust de cel </li>
<li>L'abella amarga no pot treure la mel dolça </li>
<li>Les abelles s'agarren en mel i no en fel </li>
<li>Les coques de sant Nicolau totes són plenes de mel </li>
<li>Les dones són com l'abella: mel a la boca i fibló a la cua </li>
<li>Les mosques busquen la mel </li>
<li>Les mosques de malavà es mengen la mel i el bestiar </li>
<li>L'escudella i la carn d'olla per a la Pepa i per a la Tolla; la llet, la mel i el mató per a la bella del cantó </li>
<li>L'home que rosega fel no vomita dolça mel </li>
<li>Li han donat una ditada de mel </li>
<li>Llagrimetes d' alegria | són mes dolces que la mel; | llagrimetes de tristesa | més amargues que la fel </li>
<li>Llengua de mel, llengua del cel </li>
<li>Lo qui treballe la mel, al final la xupe. </li>
<li>L'oli del damunt, vi del mig i mel de la de sota </li>
<li>L'oli, primer; el vi, del mig; la mel, darrera </li>
<li>Mà morta, mà morta, mata la mosca. Mall, mel, mill, molt, mul </li>
<li>Maig corrent, la mel rossa com l'or, blanca com l'argent </li>
<li>Mal nodriment afolla l'obra, això com fa el vinagre a la mel </li>
<li>Mall, mel, mill, molt, mul </li>
<li>Marta la piadosa, que es cruspia la mel dels malalts </li>
<li>Mel a la boca i fel al cor </li>
<li>Mel a la boca i guarda la bossa </li>
<li>Mel amb vinagre cura el mal, però és molt aspre </li>
<li>Mel d'abelles diu bé, i alimenta també </li>
<li>Mel damunt bunyols
Mel damunt bunyols estalvia fel al cor </li>
<li>Mel de maig, mel de rei </li>
<li>Mel de maig, rica mel; mel de juny, mitja mel </li>
<li>Mel de romer! </li>
<li>Mel és el diner i porta mil mosques al darrer </li>
<li>Mel nova i vi vell </li>
<li>Mel! </li>
<li>Mel, cada dia, i formatge, cada any un dia </li>
<li>Menjar mel i escopir fel </li>
<li>Més dolç que la mel </li>
<li>Més mosques caça una gota de mel que un plat (o got) de vinagre </li>
<li>Més mosques es maten amb mel que amb fel </li>
<li>Més val ser xicra de mel que caragolí de vinagre </li>
<li>Millor amb mel que amb fel </li>
<li>Miquel, boca de mel, queixal de pega, merda mastega </li>
<li>Miquel, Miquel: no tens abelles i vens mel! </li>
<li>Molt mal fa la mel a l'humil mul que mol </li>
<li>No escoltis llengua de mel, si el cor és de fel </li>
<li>No hi ha mel sense fel </li>
<li>No hi ha res més dolç que la mel, sinó que una figa amb pèl </li>
<li>No volia el bunyol més que la mel calenta </li>
<li>No vore res més que coquetes en mel </li>
<li>On hi ha mel, hi ha fel </li>
<li>On van les abelles? Allà on hi ha mel </li>
<li>On vas Miquel? on hi ha mel </li>
<li>Pa i mel </li>
<li>Paréixer una mel cuita </li>
<li>Passar la lluna de mel </li>
<li>Pel maig, la millor mel </li>
<li>Per alegrar el Rei del cel, jo vull portar-li coques amb mel </li>
<li>Per l'Advent l'aigua del cel té gust de mel </li>
<li>Per l'agost, l'aigua del cel, fa bona mel </li>
<li>Per l'agost, safrà, mel i most </li>
<li>Per l'Ascensió que Claret fa festa major menjarem mel i mató </li>
<li>Per Sant Miquel [29 de setembre], el raïm té gust de mel </li>
<li>Per Sant Miquel el meló és dolç com la mel </li>
<li>Per Sant Miquel hi ha la millor mel </li>
<li>Per Sant Miquel, cresta les abelles i tasta la mel </li>
<li>Per Sant Miquel, el berenar té gust de mel </li>
<li>Per Sant Miquel, el porc té gust de mel </li>
<li>Per Sant Miquel, el raïm és com mel </li>
<li>Per Sant Miquel, les figues són mel </li>
<li>Per Sant Miquel, poques caseres i molta mel </li>
<li>Per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants </li>
<li>Pes maig ton ses ovelles i treu sa mel a ses abelles </li>
<li>Picada d'escorpí, amb mel s'ha de guarir </li>
<li>Picada d'escorpí, mel de romaní </li>
<li>Pluges per l'agost, safrà, mel i most </li>
<li>Poca fel fa amarga molta mel </li>
<li>Posar la mel a la boca i no deixar-la tastar </li>
<li>Posar-li la mel a la boca </li>
<li> Pot de mel, tot són mosques </li>
<li>Prendre és mel, tornar és fel </li>
<li>Quan el pagès mira al cel, l'abella plega la mel </li>
<li>Quan parla sembla que tingui mel a la boca </li>
<li>Quan té la mel vol la cera </li>
<li>Quan tens la cera, vols la mel, quan tens la mel, cols l'arna </li>
<li>Què és més dolç que la mel? ─Mel i mitja </li>
<li>Què li darem an el Noi de la Mare? / Què li darem que li sàpiga bo? / ─Panses i figues i nous i olives / i una plateta de mel i mató </li>
<li>Quedar-se amb la mel a la boca </li>
<li>Quedar-se un a mitja mel </li>
<li>Qui beu fel, no pot escopir mel </li>
<li>Qui camina per damunt mel, qualque cosa se li aferra </li>
<li>Qui es fa de mel se'l mengen les formigues </li>
<li>Qui es fa de mel, se'l mengen les mosques </li>
<li>Qui es menja la mel, caga la cera </li>
<li>Qui estopa fila, tot temps va de busques enramat, així com qui mel porta, acompanyat de mosques </li>
<li>Qui et dóna la fel, et donarà la mel </li>
<li>Qui haja or en borsa que haja mel en bocca! </li>
<li>Qui mel maneja, els dits se n'unta </li>
<li>Qui mel meleja, los dits se llepa </li>
<li>Qui mel menja, els dits se n'unta </li>
<li>Qui menja fel no pot escopir mel </li>
<li>Qui neix el dia abans de Sant Ponç, només menja bresca, mel nova i bombons </li>
<li>Qui no ha provat la fel no sap què vol dir mel </li>
<li>Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca </li>
<li>Qui promet molta mel, acostuma a donar fel </li>
<li>Qui té la mel, que tingui la fel </li>
<li>Qui té sal a la boca, no coneix la mel </li>
<li>Qui treballe la mel al final la xupe </li>
<li>Quina és la flor de més mel? La de més amarga arrel </li>
<li>Ronya ha la mel i escuma, si tot s'és dolça </li>
<li>Rosades d'agost, bona mel i bon most </li>
<li>Sa mel és bona a qualsevol hora </li>
<li>Sa mel és bona a qualsevol hora </li>
<li>Sa mel se menja perquè és dolça </li>
<li>Saber a mel una cosa </li>
<li>S'aconsegueix més amb una gota de mel que amb un quilo de fel </li>
<li>S'agafen més mosques amb una gota (o cullerada) de mel, que amb una gerra (o arrova, o barril, o calderada, o plat, o tona) de fel </li>
<li>Santa Dorotea gloriosa, deu-me una lluna de mel com si estigués al cel </li>
<li>Ser [algú] una mel </li>
<li>Ser [una cosa] mel </li>
<li>Ser lleuger com la mosca dins la mel </li>
<li>Ser més viu que es ca d'en Mel </li>
<li>Ser pa i mel </li>
<li>Ses abelles fan mel... però piquen </li>
<li>Ses abelles coneixen ses flors que fan mel </li>
<li>Ses mosques van a sa mel </li>
<li>Si es maig neix un mul, o és bo com a mel, o renega i alça es cul </li>
<li>Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel </li>
<li>Si la dona dóna mel, sol també vomitar fel </li>
<li>Si sembres faves per sant Lluc, en carregaràs un ruc; si les sembres per Sant Miquel, seran bones com la mel </li>
<li>Si vols comprar bé, l'oli del damunt, el vi del mig i la mel de baix </li>
<li>Si vols la mel, has de suportar la picada de les abelles </li>
<li>Si vols mel, fes-la per Sant Miquel </li>
<li>Si vols tenir bona mel, vés a l'arna per Sant Miquel </li>
<li>Sota la dolça mel s'amaguen verins mortals </li>
<li>Tenir mel a la boca </li>
<li>Tenir mel a la boca i fel al cor </li>
<li>Tindre boqueta de mel </li>
<li>Tindre mel en el parlar </li>
<li>Torrons del Collell, més bons que la mel </li>
<li>Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada </li>
<li>Totes les mosques volen fer mel </li>
<li>Tothom fa mel si té ocasió i troba lloc </li>
<li>Treu la mel dels tous pel gener, que sinó no et quedarà res </li>
<li>Una cullerada de mel i dues de fel </li>
<li>Una gota de fel tuda una olla de mel </li>
<li>Val més mel que fel </li>
<li>Val més una gota de mel que un càntir de fel </li>
<li>Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel </li>
<li>Vi, son i mel, remei de vell</li>
</ol>
<h2>
<b>Mira també</b></h2>
<div>
<br />
- Barceló Roig, Bartomeu (2002): "<i>El món de les abelles a Balears. Dites i refranys</i>". Camp d'Aprenentatge Son Ferriol. L'abella de la mel. 7 pàg. Extracte de la part de dites i refranys, tret de: BARCELÓ ROIG, B. (2002): <i>El món de les abelles a Balears</i>. Lleonard Muntaner, editor. Palma.) i Recull de Francesc Capó. (<i>Refranys dites i coverbos</i>. ABA - Asociación Balear de Apicultores, num. 78 abril, mayo, junio 2001). Es troba en línia a <a href="http://www.campsdaprenentatgeib.cat/sonferriol/material/pdfapicultura/dites%20i%20refranys.pdf">http://www.campsdaprenentatgeib.cat/sonferriol/material/pdfapicultura/dites%20i%20refranys.pdf</a></div>
<div>
<br /></div>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-68856240161328070482017-03-15T09:41:00.000+01:002017-03-15T09:41:21.976+01:00Diable (o dimoni)<br />
<ol>
<li>... I el dimoni, que estossegui! </li>
<li>A Anglès, el dimoni hi és; a la Cellera, el dimoni hi era </li>
<li>A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni dimonis, i a Hostalric són cremats </li>
<li>A Artà, el dimoni no s'hi pogué estar </li>
<li>A Caimari, fins al dimoni van fer pssar el rosari </li>
<li>A Cincclaus, cinc cases i cinc dimonis </li>
<li>A Consell, el dimoni hi va trobar remei </li>
<li>A Déu no sia retret i al diable pastanaga </li>
<li>A enganyar el diable, que té cara de porc! </li>
<li>A Horta, el dimoni se'ls emporta </li>
<li>A la bossa de l'avar, el diable hi fa forat </li>
<li>A la caixa de l'avar, el diable hi fa son joc </li>
<li>A la casa on no hi ha pa, ni el dimoni no hi pot estar </li>
<li>A la creu del matrimoni, la sogra hi fa de dimoni </li>
<li>A la dona ballar (o dansar) i al ruc bramar, el dimoni (o diable) els ho degué ensenyar </li>
<li>A la vellesa el diable (o dimoni) es féu barber (o frare, o sabater) </li>
<li>A la vellesa el diable es va casar </li>
<li>A la vellesa el diable s'embolica </li>
<li>A la vellesa, el diable l'enreda </li>
<li>A l'Anglada són dimonis, a la Coma bona gent, a Samalús la coca seca i a Oriola el pa calent </li>
<li>A l'arca de l'avar, el diable s'hi amaga </li>
<li>A l'arca de l'avar, hi jau el diable </li>
<li>A les criatures de plorar, a les dones de xafardejar i als ases de bramar, el diable els ho degué ensenyar </li>
<li>A les dotze de la nit, corre el diable (o dimoni) per sota el llit </li>
<li>A l'home, li basta ser una mica menos lleig (o pelut) que el diable </li>
<li>A Manacor, el diable s'hi va fer por </li>
<li>A Nadal, un pas de gall; a Sant Antoni, un pas de dimoni; a Sant Sebastià, bèstia serà </li>
<li>A on dimonis...? </li>
<li>A on no hi ha, el dimoni hi balla </li>
<li>A Petra, el dimoni s'hi va perdre </li>
<li>A porta tancada el diable (o dimoni) se'n torna </li>
<li>A qui busca el dels altres, el diable li pren el seu </li>
<li>A qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots </li>
<li>A qui en sa casa és un dimoni, quan se'n va pareix un sant </li>
<li>A qui es burla, el diable (o dimoni) li furga </li>
<li>A qui es pixa pel camí, el dimoni li és padrí </li>
<li>A qui furta el dels altres, el diable li pren el seu </li>
<li>A qui no te feina, el dimoni li'n dona o li'n mana </li>
<li>A qui no té fills, el dimoni li dóna nebots </li>
<li>A robar al diable, que no té part amb Déu </li>
<li>A Sant Antoni, un pas de dimoni </li>
<li>A Sant Celoni són de la pell del dimoni </li>
<li>A Sant Marçal, tres pagesos i quatre menestrals, set dimonis infernals </li>
<li>A Sant Pere va el diable amb un tió radere </li>
<li>A Sarrià, capadiables </li>
<li>A Sarrià, el diable van capar </li>
<li>Adéu, dimecres de cendra, que el diable se t'endugui; per quatre dies de gras, set setmanes de dejuni </li>
<li>Advocat del diable (o del dimoni) </li>
<li>Ai dimoni xic, a on vas? ─A cavall d'en Jaumàs... fins a Llinàs! </li>
<li>Al diable mateix el va fer Déu </li>
<li>Al dimoni i a la dona mai els falta faena </li>
<li>Al galà i a la dama, el dimoni li fa festa i l'ocasió la resta </li>
<li>Al rei se'l serveix dret, a Déu agenollat i al diable ajassat </li>
<li>Algun diable s'ha trencat el coll </li>
<li>Alguna vegada té de trencar el diable les sabates </li>
<li>Allà on hi ha una creu, no hi ha el dimoni </li>
<li>Allí on hi ha pèl hi ha alegria i el diable a sota </li>
<li>Allí on hi ha pèl hi ha el diable </li>
<li>Allioli, menjar del dimoni </li>
<li>Allioli, pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endimoniat </li>
<li>Allò que Déu guarda, el diable (o dimoni) no ho toca </li>
<li>Allò que és mal guanyat, el diable s'ho emporta </li>
<li>Als infants els protegeix el dimoni, perquè se'ls vol endur grans </li>
<li>Amb creu d'argent, el diable s'espavent </li>
<li>Amb dues dones la casa és un infern i si n'hi ha tres, el diable hi és </li>
<li>Amb els diners a les mans, els dimonis es fan sants </li>
<li>Amb tot i vol tenir parer el dimoni </li>
<li>An es costat de s'arc de Sant Martí, sempre surt s'arc del dimoni </li>
<li>Anar amb un diable (o dimoni) a cada orella </li>
<li>Anar com cent mil dimonis </li>
<li>Anar com l'ànima que s'enlleva el dimoni </li>
<li>Anar el diable per casa </li>
<li>Anar el diable prop [d’algú] </li>
<li>Anar els dimonis solts </li>
<li>Anar-li el diable prop </li>
<li>Anar-se'n al diable (o al dimoni) </li>
<li>Aneu amb nom de Déu, que el dimoni ja us coneix </li>
<li>Antoni la capseta del dimoni </li>
<li>Aparta’t, ànima, que el dimoni baixa </li>
<li>Arc del dimoni </li>
<li>Armes de foc, deixa-les, que el dimoni sol carregar-les </li>
<li>Ballar-hi el diable </li>
<li>Ballar-hi el dimoni pel mig </li>
<li>Barcelona, ciutat del diable </li>
<li>Beat d'església, diable de casa </li>
<li>Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa </li>
<li>Béns de molts, guanys del diable </li>
<li>Bo està el diable per a fer creus! </li>
<li>Boca tancada, Déu no l'ou i el diable no l'entén </li>
<li>Borni, mig dimoni </li>
<li>Bròquil sense oli no val ni un dimoni </li>
<li>Brou rescalfat, pel dimoni </li>
<li>Bruixa del dimoni! </li>
<li>Caçador que topa un borni, cacera del dimoni </li>
<li>Cada matrimoni té el seu dimoni </li>
<li>Cada vegada que el diable fa un pet, engega un sastre i l'encasta a la paret </li>
<li>Cadascú a casa seva, per al diable la feina </li>
<li>Cagar-se en els dimonis de l'infern </li>
<li>Cal donar al diable el que sia seu </li>
<li>Caldo rescalfat, pel dimoni </li>
<li>Cansat de pecar el dimoni es va fer ermità </li>
<li>Cansat el diable de fer mal, va fer-se ermità </li>
<li>Cap de dona, cap de diable </li>
<li>Casa sense pa, ni el dimoni hi pot habitar </li>
<li>Casament de dos joves, casament de Déu; casament d'un jove i un vell, casament del dimoni; casament de dos vells, casament de merda </li>
<li>Casament entre joves, casament de Déu; casament entre joves i vells, casament de res; casament entre vells, casaments del diable </li>
<li>Casament i mort fan trescar el diable </li>
<li>Casats de quatre dies, tot són manyagueries; al cap d'un any de matrimoni, arri allí, dimoni </li>
<li>Clergue negligent, vaixell de diables </li>
<li>Cols sense oli, que se les mengi el dimoni </li>
<li>Com més a prop de la creu, més a prop del dimoni </li>
<li>Com més a prop de missa, més a prop del diable </li>
<li>Com un diable (o dimoni) </li>
<li>Com un dimoni escuat, corre el que li prens el plat; mes no troba res a dir si et veu prendre el del veí </li>
<li>Companyia de tres del diable és </li>
<li>Comptar-li els pels al dimoni </li>
<li>Convé estar bé amb tothom, ni que sia amb el mateix dimoni </li>
<li>Convits i balls i dimonis destrueixen molts matrimonis </li>
<li>Córrer com un diable (o dimoni) </li>
<li>Cremar més que un dimoni </li>
<li>Cremar un ciri a Déu i un altre al dimoni </li>
<li>Cremar un ciri a sant Miquel i un altre al diable </li>
<li>Creu al pit, però dimoni en fets </li>
<li>Criada de criada, criada del diable </li>
<li>Darrera de la Seu, s'hi amaga el diable </li>
<li>Darrere la creu hi ha el diable (o dimoni) </li>
<li>De Catí, el dimoni en va fugir </li>
<li>De dimonis </li>
<li>De dones, no n'hi ha cap de bona; una que n'hi havia, ni el diable la va voler de tan dolenta </li>
<li>De franc, que hi treballi el diable (o dimoni), que té bones urpes </li>
<li>De Granera, el diable n'era </li>
<li>De jove ermità, vell diable </li>
<li>De jove, fins el diable era guapo </li>
<li>De la cintura cap a dalt, tots sants; de la cintura cap a vall, tots dimonis </li>
<li>De la pell del diable </li>
<li>De les lleis de l'honor, el diable n'és l'autor </li>
<li>De mal just ve l'anyell que el diable (o dimoni) s'emporta la pell </li>
<li>De mil dimonis </li>
<li>De pare sant, el fill diable </li>
<li>De porta tancada el diable se'n torna </li>
<li>De tant que volia el diable el seu fill, li va treure un ull </li>
<li>De Tendrui, lo dimoni en fui </li>
<li>De terra dolenta, el dimoni en caga </li>
<li>De tots los dimonis </li>
<li>De trenta mil dimonis </li>
<li>De vegades corre més el diable que la pedra </li>
<li>De vianda cara, el diable en caga </li>
<li>Del diable (o de tots els diables, o de mil diables) </li>
<li>Del dimoni és lligat qui profana lloc sagrat </li>
<li>Del mateix fust són sant Miquel i el diable </li>
<li>Dels pecats de la ignorància, el diable en té ganància </li>
<li>Dels que parlen oint missa, els dimonis fan gran rissa </li>
<li>Desfer i desfer, feina de dimoni é </li>
<li>Déu en la boca i el diable en el cor </li>
<li>Déu ens guard de testimoni, que, tan falsos com verdaders, tots són dimonis </li>
<li>Déu no m'ho tingui en retret, ni el diable en vanaglòria </li>
<li>Déu nos guard d'anar al diable </li>
<li>Déu nos guardi del dimoni i d'en Ramis de Sant Celoni </li>
<li>Déu pot més que tots els diables </li>
<li>Déu va fer el bes i el dimoni el demés </li>
<li>Déu va inventar les balances i el dimoni la romana </li>
<li>Déu va treure al diable el poder, però no el saber </li>
<li>Digues tu un mal una vegada i el diable ho repetirà una milenada </li>
<li>Digues-l'hi tu una vegada i el diable l'hi dirà cent </li>
<li>Dimecres de cendra, que el diable et prenga </li>
<li>Dimoni (o diable) és!
dimoni boiet </li>
<li>Dimoni dels collons! </li>
<li>Dimoni! </li>
<li>Dimonis són cartes i les dones diables </li>
<li>Diner que se n'ha anat i no ha tornat el diable se l'ha emportat </li>
<li>Diners i diables són temptadors </li>
<li>Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta </li>
<li>Dir quatre fàstics al diable (o dimoni) </li>
<li>Discreció sense condició, dar-la al dimoni </li>
<li>Diuen al dimoni: "El poble no té pa". I ell respon: "Que mengen pastissos" </li>
<li>Dolent com el dimoni </li>
<li>Dona de bé amb el diable tracta </li>
<li>Dona dolenta, del diable és parenta </li>
<li>Dóna el diable la porta que qualsevol clau l'obre </li>
<li>Dona i cabra, pel diable si és magra </li>
<li>Dona peluda el diable ajuda
D</li>
<li>ona que fila en diumenge, el dimoni la penja </li>
<li>Dona sossa i tomàquet sense sal pel diable no val </li>
<li>Donar a qui té més és donar al dimoni </li>
<li>Donar al diable el que és seu </li>
<li>Donar al qui té més és fer caritat al diable </li>
<li>Donar al qui té prou és (com) fer almoina al diable </li>
<li>Donar esca al dimoni </li>
<li>Donar greix al dimoni </li>
<li>Donar l'ànima al diable </li>
<li>Donar què fer al diable </li>
<li>Donar-se a tots los dimonis </li>
<li>Donar-se al diable (o a tots els diables) </li>
<li>Donar-se al dimoni (al diable) </li>
<li>Donzella que arriba als trenta, tres vegades al dia el diable la tempta </li>
<li>Drap dolent, dona'l al diable </li>
<li>Dues dones en un hostal, o dos diables, tant se val </li>
<li>Dues dones en una cosa són un infern; quan n'hi ha tres el diable hi és </li>
<li>Dues filles i una mare, tres dimonis per a un pare </li>
<li>Dur el rosari al coll i el dimoni al cos </li>
<li>Dur els dimonis al cos </li>
<li>Dur un dimoni a cada cabell </li>
<li>Eixe sap el dimoni à on dorm </li>
<li>El ben guanyat, el diable s'ho emporta, i el mal guanyat, a l'amo i tot </li>
<li>El borratxo és la joguina del dimoni </li>
<li>El cap és pel caçador, menys el de la perdiu que és pel dimoni </li>
<li>El cos sant i l'ànima del diable </li>
<li>El diable (o el dimoni) quan va esser vell es féu ferrer... per no anar pels alts (dalt els pals) </li>
<li>El diable (o el dimoni) quan va ser vell (o quan no va tenir res que fer), es va fer ferrer </li>
<li>El diable a estones fa bones coses </li>
<li>El diable adorm amb poques palles </li>
<li>El diable (o dimoni) ajuda els seus </li>
<li>El diable algunes vegades diu veritat </li>
<li>El diable als quinze anys era guapo </li>
<li>El diable corre més de nit que de dia </li>
<li>El diable d'Albanyà i el Sant Crist de Fontfreda són germans </li>
<li>El diable de vell passava el rosari </li>
<li>El diable dorm amb poques palles </li>
<li>El diable em va donar a vós perquè ens perdéssim tots dos </li>
<li>El diable en el cos i el rosari en la mà </li>
<li>El diable en qualsevol lloc fa el llit </li>
<li>El diable en sap més per vell que per diable </li>
<li>El diable ensenya a robar, però no a amagar </li>
<li>El diable (o dimoni) era la mona de Déu </li>
<li>El diable era vell quan era jove </li>
<li>El diable és el millor amic de l'home ric </li>
<li>El diable és pelut, com les dones </li>
<li>El diable es va empescar el diner per omplir l'infern d'ànimes </li>
<li>El diable fa l'obra i ell mateix la descobre </li>
<li>El diable hi balla de capoll </li>
<li>El diable i les dones sempre en tenen una per fer </li>
<li>El diable i les dones tot ho porten al revés </li>
<li>El diable mai es cansa d'espatllar sabates </li>
<li>El diable no acabarà el que no acaben les dones </li>
<li>El diable (o dimoni) (mai) no dorm </li>
<li>El diable no és porc i gruny </li>
<li>El diable (o dimoni) no és tan lleig com el pinten </li>
<li>El diable no menja fruita de la seva, sinó de la dels altres </li>
<li>El diable no m'ha donat dona, però m'ha donat sogra </li>
<li>El diable no té pa i arma ca </li>
<li>El diable no va ésser mariner, perquè no sap encomanar-se a Déu </li>
<li>El diable només té una feina: fer mal </li>
<li>El diable només tempta el qui es vol deixar temptar </li>
<li>El diable obra en tot mal afer </li>
<li>El diable obri la porta i el vici la manté oberta </li>
<li>El diable (o dimoni) paga malament a qui el serveix bé </li>
<li>El diable part tindrà en qui no creu en Déu i a missa va </li>
<li>El diable pesca amb fil d'or </li>
<li>El diable promet guardar un secret i de seguida el descobreix </li>
<li>El diable (o dimoni) quan dorm encara té un ull obert </li>
<li>El diable quan va ésser vell es va fer sabater </li>
<li>El diable que ho desempesqui </li>
<li>El diable s'acosta als qui estan sols </li>
<li>El diable s'amaga sota el pèl </li>
<li>El diable sap donar bon dinar i mal sopar </li>
<li>El diable sap molt, perquè és vell </li>
<li>El diable s'atansa als qui estan sols </li>
<li>El diable se n'emporta els diners que no tenen creu </li>
<li>El diable se n'emporta els majorals que no deixen menjar els viatgers </li>
<li>El diable sempre està darrera la porta </li>
<li>El diable se'n riu, quan el pobre dóna al ric </li>
<li>El diable si és tan astut no és pas perquè és diable, sinó perquè és molt vell </li>
<li>El diable són bolles! </li>
<li>El diable són les dones </li>
<li>El diable tanca les portes i Déu les obre </li>
<li>El diable tapa i el temps destapa </li>
<li>El diable té cara de conill </li>
<li>El diable té part en tot el que hi ha carn </li>
<li>El diable té saber, però no té poder </li>
<li>El diable té una capa que fa veure que tapa, i destapa </li>
<li>El diable té una manta i un tabal; la manta per tapar la vergonya i el tabal per divulgar-la un cop comesa </li>
<li>El diable va per casa </li>
<li>El diable va perdre les gales, però no les ales </li>
<li>El diable, cansat de carn, es va fer frare </li>
<li>El diable, pare dels gats </li>
<li>El diable, quan és vell, és fa ermità </li>
<li>El diable, quan és vell, sap més per experiència que per consell </li>
<li>El diable, quan no té què fer, s'entreté jugant amb el seu rabo </li>
<li>El diable, quan va ser vell, es va fer ferrer </li>
<li>El dijous és el diumenge del dimoni </li>
<li>El dimoni carrega de tu! </li>
<li>El dimoni ets! </li>
<li>El dimoni fa el llit per agafar-hi l'inadvertit </li>
<li>El dimoni fa olles, però no les cobertores </li>
<li>El dimoni ho garbella, el dimoni ho pasta i el dimoni ho porta a vendre a la plaça </li>
<li>El dimoni i la muller sempre tenen que fer </li>
<li>El dimoni li fa llum! </li>
<li>El dimoni no és tan lleig com el pinten </li>
<li>El dimoni no fa sinó una feina i encara mal feta </li>
<li>El dimoni no té sogra i sempre en troba </li>
<li>El dimoni només li guanya de banyes </li>
<li>El dimoni pertot arreu es fica </li>
<li>El dimoni quan caga, caga bledes </li>
<li>El dimoni que ho entengui </li>
<li>El dimoni sap més per vell que per dimoni </li>
<li>El dimoni sempre ajuda els seus </li>
<li>El dimoni se'n pensa moltes </li>
<li>El dimoni s'ha fet frare </li>
<li>El dimoni són cartes i les dones diables </li>
<li>El dimoni són les puces, un animalet tan menut, que es giten amb les fadrines i jo, fadrí, no puc </li>
<li>El dimoni té cara de porc </li>
<li>El dimoni té el saber però no el poder </li>
<li>El dimoni té una manta i un tabal </li>
<li>El dimoni tot l'any espigola i els darrers dies fa les segades </li>
<li>El dimoni va pel mig </li>
<li>El dimoni va voler fer una cosa roín amb sucre i ametla i no va poder </li>
<li>El dimoni, a vegades, mos fa sa traveta </li>
<li>El diner és cagat pel diable </li>
<li>El diner és obra del diable i, com ell, es vesteix com li convé, de pagès o de cavaller </li>
<li>El diner que se n'ha anat i no ha tornat, el diable se l'ha emportat </li>
<li>El disset és sant Antoni i el vint és sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni </li>
<li>El diumenge el dimoni es revenja </li>
<li>El donat, el dimoni s'ho ha emportat </li>
<li>El fals testimoni, el paga el dimoni </li>
<li>El galant i la dama, el diable els inflama </li>
<li>El mal guanyat pel diable i el ben guanyat per l'amo, i hom sempre resta sense res </li>
<li>El mal guanyat, el diable s'ho emporta </li>
<li>El matrimoni és pitjor que el dimoni </li>
<li>El matrimoni, cosa del dimoni </li>
<li>El metge té tres coses: d'àngel, quan se l'ha de menester; d'home, quan se'l va a cercar, i de dimoni, quan cobra </li>
<li>El pecar és d'home; perseverar, de dimoni </li>
<li>El pitjor diable és el qui resa </li>
<li>El que cau a terra és del diable </li>
<li>El que Déu guarda, el diable no ho toca </li>
<li>El que encén un ciri al diable i un altre a sant Miquel, es queda en pèl </li>
<li>El que és mal guanyat el diable (o dimoni) s'ho emporta </li>
<li>El que fa de fals testimoni ofici fa de dimoni </li>
<li>El que la dona no fa, el diable ho farà </li>
<li>El que no farà un frare, no ho farà el diable </li>
<li>El que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí </li>
<li>El que no li agraden les dones, les cartes ni el vi, el diable el tempta per un altre camí </li>
<li>El que no té por al dilluns, no li té por al dimoni </li>
<li>El que pot amb el dilluns, pot amb el dimoni </li>
<li>El qui escarneix, el diable el segueix </li>
<li>El qui està sol, el diable el tempta </li>
<li>El qui no beu, ni fuma, ni fot, el dimoni se li emporta tot </li>
<li>El qui no dóna i pren, el diable el duu a l'infern </li>
<li>El qui no fuma ni beu ni estira l'orella al gat el diable se l'emporta per un altre costat </li>
<li>El qui no fuma ni beu vi, el dimoni se l'emporta per un altre camí </li>
<li>El qui no li agraden les cartes i el vi, el dimoni el tempta per un altre camí </li>
<li>El qui pren i no dóna, el diable se l'emporta </li>
<li>El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja </li>
<li>El qui veu el fonoll i no se'l menja, el diable el penja </li>
<li>El rosari al coll i el diable (o dimoni) al cos </li>
<li>El rosari als dits i el dimoni als pits </li>
<li>El sabater a cantar, el sastre a xafardejar i el barber a xerrar, el diable els ho degué ensenyar </li>
<li>El sant Crist d'Albanyà i el dimoni de Fontfreda són germans </li>
<li>El sastre que no fa nu, el dimoni se l'enduu </li>
<li>El segon matrimoni, el fa el dimoni; el tercer, Llucifer </li>
<li>El temps que un perd, el guanya el diable </li>
<li>Els amanits sense oli són menjar del dimoni </li>
<li>Els de Campins, dels diables són cosins </li>
<li>Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni </li>
<li>Els de Sant Celoni, som la pell del dimoni </li>
<li>Els diables i els diners, tot ho porten al través </li>
<li>Els dimonis de l'infern gasten forques d'Alentorn </li>
<li>Els dimonis de l'infern van pel carrer </li>
<li>Els diners de campana, Déu els dóna i el diable els escampa </li>
<li>Els hereus i els ases, ni els dimonis els treuen de les cases </li>
<li>Els homes són macos encara que siguin set vegades més lleigs que el diable </li>
<li>Els infants són angelets de Déu i testimonis del dimoni </li>
<li>Els mentiders són els fills del diable </li>
<li>Els ossos per a Déu, la carn per al diable </li>
<li>Els rosaris a la mà i el diable a la butxaca </li>
<li>Els rosaris al coll i el diable al cos </li>
<li>Els trenta mil dimonis </li>
<li>Els tres esglais són: llamps, trons i diables </li>
<li>Els xatos, els tempta el diable set vegades cada dia </li>
<li>En Benifalló guarden les ferramentes de capar el diable </li>
<li>En el cor de la dona hi ha Déu o hi ha el diable </li>
<li>En el costat de s'arc de Sant Martí, sempre surt s'arc del dimoni </li>
<li>En la caixa de l'avar, el dimoni hi fa son jaç </li>
<li>En porta tancada, el dimoni torna arrere </li>
<li>Encendre un ciri a Déu i un altre al diable (o al dimoni) </li>
<li>Enfugir-se del dimoni </li>
<li>Engegar al diable </li>
<li>Enravanet dimoni, que no’t casaràs may </li>
<li>Enriure-se'n quan ploren los dimonis </li>
<li>Entrar pertot, com el pet del dimoni </li>
<li>Entre fadrinalla, el diable enmig hi balla </li>
<li>Entre home i dona, el diable (o dimoni) hi balla al mig </li>
<li>Entre la creu i l'aigua beneita, hi balla el diable </li>
<li>Entre marits i mullers, el diable no hi pot ser </li>
<li>Entre sogra i nora, ni el dimoni es posa </li>
<li>Entre xiques i xics, el diable hi balla enmig </li>
<li>Enviar (algú o alguna cosa) al diable </li>
<li>Enviar a enganyar al dimoni </li>
<li>Enviar o anar als dimonis </li>
<li>Era dels que solen fer dimonis sense motlle </li>
<li>És com un dimoni escuat. </li>
<li>És el dimoni </li>
<li>És el reverend dimoni </li>
<li>És millor un pa amb Déu que deu amb el dimoni </li>
<li>És per vell, que sap el dimoni </li>
<li>Escarneix, escarneix, que el dimoni ja et segueix </li>
<li>Ésser capaç d'arrencar els pèls del diable </li>
<li>Ésser de color de diable quan fuig i sa mare l'atrapa </li>
<li>Ésser de la pell del diable </li>
<li>Ésser l'advocat del diable </li>
<li>Ésser més llarg que un diable apallissat </li>
<li>Ésser un pobre diable </li>
<li>Estar (algú) que els dimonis se l'emporten </li>
<li>Fa com el mosso del diable: més que no n'hi demanen </li>
<li>Fa fred com un dimoni </li>
<li>Fa un fred de mil dimonis. </li>
<li>Fa un fred que el dimoni es peteja </li>
<li>Faci's el miracle, encara que el faci el diable </li>
<li>Feina de diumenge, el diable (o dimoni) se la menja </li>
<li>Fembra és cap de pecat i arma del diable malvat </li>
<li>Fembres són cordes del diable </li>
<li>Fer caritat al diable (o dimoni) </li>
<li>Fer caritat al diable és donar a qui té més </li>
<li>Fer d'advocat del dimoni </li>
<li>Fer diables sense motle </li>
<li>Fer dimonis sense mola </li>
<li>Fer el diable menut </li>
<li>Fer feina pel dimoni </li>
<li>Fer i desfer és treballar pel diable </li>
<li>Fer i desfer, feina del diable (o dimoni) </li>
<li>Fer regals als rics el diable riu </li>
<li>Fer tremolar sants i dimonis </li>
<li>Fer un fred com un dimoni </li>
<li>Fer un fred de mil dimonis </li>
<li>Fes bé al dimoni i et pagarà amb l'infern </li>
<li>Fora, dimoni </li>
<li>Fotre a algú pel cul del dimoni </li>
<li>Fugir com el diable (o dimoni) de la creu </li>
<li>Fugir com un dimoni </li>
<li>Garbí d'hivern, dimonis a l'infern </li>
<li>Gent amb gent, i el diable amb lo seu parent </li>
<li>Gent de Tredòs, el diable al cos </li>
<li>Gràcies al dimoni més xiquet </li>
<li>Gregal a l'hivern, diables a l'infern </li>
<li>Guarda't del diable quan resa </li>
<li>Has d’anar amb un dimoni a cada orella. </li>
<li>Has de fer el dimoni quatre. </li>
<li>Hisenda d'estola, el diable la vola </li>
<li>Home afamat, home endimoniat </li>
<li>Home pelat al diable sia dat; home pelut, sempre benvingut </li>
<li>Home solitari, o sant o dimoni </li>
<li>Hort sense aigua, casa sense terrat, dona sense amor i marit descuidat, el diable els combat </li>
<li>I el dimoni que estossegui! </li>
<li>Jo pel teu i el diable pel meu </li>
<li>Jocs de cartes, jocs de diables </li>
<li>L’alegria, Déu la dona i el diable se l’emporta</li>
<li>La bossa del mesquí el diable l'obrí </li>
<li>La bossa del miserable, l'obre el diable </li>
<li>La bossa del miserable, ve el dimoni i l'obre </li>
<li>La bugada del diumenge, el dimoni se la menja </li>
<li>La capa del diable, el que per un costat tapa per altre destapa </li>
<li>La capa del diable, mai tapa per tots els costats </li>
<li>La carn al dimoni, els ossos a Déu </li>
<li>La creu en els dits, i el diable en els pits </li>
<li>La creu en els pits i el dimoni en els dits </li>
<li>La creu en la cara i el diable en el cos </li>
<li>La dona apunta més que el diable </li>
<li>La dona barbuda, que el diable se l'enduga </li>
<li>La dona dolenta és mig diable </li>
<li>La dona és filla del diable i peluda com ell </li>
<li>La dona és la mestressa del diable </li>
<li>La dona és l'arma del dimoni </li>
<li>La dona és mig dimoni i peluda com ell </li>
<li>La dona i el dimoni sempre se'n pensen </li>
<li>La dona sap un munt més que el diable </li>
<li>La dona sap una lletra més que el diable (o dimoni) </li>
<li> La dona va tenir el diable per mestre i ha sortit més sàvia que ell </li>
<li>La fadrina als trenta, trenta vegades al dia el diable la tempta </li>
<li>La feina de la dona és feina del diable: s'aixeca per un cantó i cau per l'altre </li>
<li>La fembra és cap de pecat, vaixell del diable malvat e gitament del sant regnat </li>
<li>La gent de muntanya fins el diable enganya </li>
<li>La mentida és filla del diable </li>
<li>La misèria és lletja com el diable </li>
<li>La misèria és més lletja que el diable </li>
<li>La pedra fora de la mà, el diable (o dimoni) la porta </li>
<li>La por fa més lleig el dimoni </li>
<li>La primera paraula, la va dir l'àngel, i el diable va dir les altres </li>
<li>La que als trenta no té nuvi, té l'humor com el dimoni </li>
<li>La que de jove és santa, de vella és diable </li>
<li>La roba estesa a la lluna és bandera que crida al dimoni </li>
<li>La roba estesa en Dijous Sant és bandera del diable </li>
<li>La sogra, més que el dimoni sobra </li>
<li>La vella a estirar i el dimoni a arrugar </li>
<li>L'alegria, Déu la dóna i el diable se l'emporta </li>
<li>L'alegria, el diable ni la coneix de vista </li>
<li>L'ase bramar i a la dona ballar, el diable els ho degué ensenyar </li>
<li>L'avarícia té cara de diable </li>
<li>L'endemà de Sant Antoni, comencen a sortir el boig i el dimoni </li>
<li>Les armes de foc, el diable les carrega </li>
<li>Les armes, el dimoni les carrega </li>
<li>Les bledes, del diable (o dimoni) són fetes </li>
<li>Les botes del diable no fan soroll </li>
<li>Les cols de Sant Antoni mantenen fins al dimoni </li>
<li>Les d'Aidí es mengen les cols sense sal ni oli i són fortes com lo dimoni </li>
<li>Les dones fins fan por al dimoni </li>
<li>Les dones i el diable sempre en tenen una per fer </li>
<li>Les dones són amigues del diable perquè són peludes com ell </li>
<li>Les dones són cordes del diable </li>
<li>Les dones són el diable </li>
<li>Les dones són lo dimoni perquè li han fet a sant Pere uns pantalons amb la bragueta darrere </li>
<li>Les dones són més lletges que set diables </li>
<li>Les obres es comencen en nom de Déu i s'acaben en nom del diable </li>
<li>Les tres coses que només n'hi ha una al món: Déu, el dimoni i el papa </li>
<li>Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes </li>
<li>L'home és foc i la dona estopa, ve el diable (o dimoni) i bufa </li>
<li>L'home ja és prou bonic si es menys lleig que el dimoni </li>
<li>L'home mentre sia un xic més guapo que el diable, ja n'hi ha prou </li>
<li>Llamps d’hivern, dimonis de l’infern </li>
<li>Llaurar amb rucs, batre amb bous i segar amb dones són tres feines de tots els dimonis </li>
<li>Llebeig d'hivern, dimonis de l'infern </li>
<li>Lleig com un dimoni </li>
<li>Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat </li>
<li>Lligar el dimoni </li>
<li>Mal de queixal, el dimoni va inventa'l </li>
<li>Mals companys, del dimoni paranys </li>
<li>Matrimoni del diable, si està com el gat i el gos, sempre estarà miseriós </li>
<li>Matrimoni sense patrimoni, dóna'l al dimoni </li>
<li>Menges angelets, però cagues dimoniets </li>
<li>Menja a compliment i que el diable el faci, el testament </li>
<li>Menjar del dimoni són cols sense oli </li>
<li>Més dolent que el dimoni </li>
<li>Més pobre és el dimoni, que no té part amb Déu </li>
<li>Més pot Déu al cel que tots els dimonis de l'infern </li>
<li>Més pot Déu, que tots els diables de l'infern </li>
<li>Més que un diable
Més sap el diable (o dimoni) per vell que per diable </li>
<li>Més valdria estar entre diables que entre fembres </li>
<li>Mestral i tramuntana d'hivern, treuen els diables (o dimonis) de l'infern </li>
<li>Migjorn d'hivern, dimonis de l'infern. Vent de migjorn, pluja de jorn </li>
<li>Mira si el diable té cara de porc! </li>
<li>Mocar la candela com el diable mocà sa mare: li arrencà el nas </li>
<li>Molts companys?, del dimoni paranys </li>
<li>Molts de tocs pels pits, i el dimoni pes cap dels dits </li>
<li>Nadal en diumenge, el diable que sembri </li>
<li>Nàquera i Serra, gent del dimoni, per mitja figa, maten un home </li>
<li>Nas de ganxo, geni de dimoni </li>
<li>Negre com lo dimoni </li>
<li>Nines i nins, el diable entremig </li>
<li>No és àngel ni és diable, sinó tot un home </li>
<li>No ésser bo per a Déu ni per al diable </li>
<li>No estar el diable per fer creus </li>
<li>No hi ha cap diable que no trobi el seu sant Miquel </li>
<li>No pot ser que el diable estigui sempre a una porta </li>
<li>No servir per a Déu ni per al diable </li>
<li>No som pas tan dimoni com negre </li>
<li>No témer Déu ni el diable </li>
<li>No valer ni un pet de diable </li>
<li>Nosaltres pel dels altres i el diable pel nostre </li>
<li>Nosaltres som els dolents i dem la culpa al dimoni </li>
<li>Nostre Senyor fa coses cada dia que el dimoni no les faria </li>
<li>Nostre Senyor les coses millora i el dimoni les empitjora </li>
<li>Nostre Senyor va fer el bes i el diable el demés </li>
<li>O és ell o el diable en sa figura </li>
<li>Ocell de bec corbat, guarda-te'n com el diable </li>
<li>Olla sense col, ni el dimoni no la vol </li>
<li>On Déu té la seua església, el dimoni fa la seua capella </li>
<li>On dones no hi ha, el diable n'hi portarà </li>
<li>On el diable no pot clavar la mà, clava la punta de la coa </li>
<li>On el diable no pot posar la pota, hi posa la cua </li>
<li>On el diable posa la mà, senyal fonda hi deixarà </li>
<li>On hi ha dones hi ha el dimoni </li>
<li>On no hi ha diners, el diable (o dimoni) hi balla </li>
<li>On no hi ha diners, el diable no hi vol res </li>
<li>On no hi ha pa, els dimonis hi passen </li>
<li>Orgull acosta hom molt al diable </li>
<li>Pa d'ordi, el va fer la fam o el dimoni </li>
<li>Pagar la contribució al diable </li>
<li>Paraula de sant i obres de diable </li>
<li>Paraules d'àngel, urpes de diable </li>
<li>Paraules de sant i fets de dimoni </li>
<li>Parèixer el diable de les beceroles </li>
<li>Parèixer el diable del Socors </li>
<li>Parlar amb el diable </li>
<li>Passar pena pel dimoni </li>
<li>Passar-li jornals pel diable </li>
<li>Peix vermell, el diable amb ell </li>
<li>Pel març, corre el diable (o dimoni) per totes parts </li>
<li>Per a Nadal una passa de pardal, pels Reis una passa de vells, per Sant Antoni una passa de dimoni, per Sant Sebastià una passa de ca </li>
<li>Per a què el dimoni no es riga de la mentida </li>
<li>Per baixar, rai, que tots els sants ajuden; per pujar, que tots els diables no hi poden! </li>
<li>Per haver alabat el diable la poma, Eva la va tastar </li>
<li>Per sant Antoni comença el temps del dimoni </li>
<li>Per Sant Antoni creix el dia un pas de dimoni </li>
<li>Per Sant Antoni fa un fred del dimoni </li>
<li>Per Sant Antoni fa un fred del dimoni, per Sant Sebastià, cuida a matar </li>
<li>Per sant Antoni fa un fred del dimoni; per sant Julià cuida a matar </li>
<li>Per Sant Antoni, un pas de dimoni </li>
<li>Per Sant Julià de Ramis, el diable hi va passar </li>
<li>Per santa Llúcia un pas de puça; per Nadal, un pas de pardal; per Sant Esteve, un pas de llebre; per Reis un pas d'anyell; per Sant Antoni, un pas de dimoni </li>
<li>Per tot es posa un diable entremig </li>
<li>Per un bri, què dimoni pots dir? </li>
<li>Per un ral, es vendria l'ànima al dimoni </li>
<li>Perquè el dimoni la poma va ponderar, Eva se la va menjar </li>
<li>Pes d'apotecari i d'argenter, el diable no l'entengué </li>
<li>Pes de safranaire, d'apotecari i d'argenter, ni el dimoni hi entén re </li>
<li>Picar com un dimoni </li>
<li>Plet de testimonis, plet de dimonis </li>
<li>Plorant la dona va enganyar el diable </li>
<li>Pluja del diumenge, el dimoni se la menja </li>
<li>Pobre del diable que no té part amb Déu! </li>
<li>Pobre diable </li>
<li>Poder, saber i haver les tres dents del diable </li>
<li>Pont del diable </li>
<li>Porta tancada, el diable (o dimoni) se'n torna </li>
<li>Portar noves i mirar pels forats és feina pel diable </li>
<li>Posar-hi la pota el diable </li>
<li>Posar-se fet un dimoni </li>
<li>Pot mes Déu que tots los diables </li>
<li>Pot més Déu tot sol que de diables tot un vol
P</li>
<li>resentar-se com el dimoni a sant Benet </li>
<li>Primer diable que sant </li>
<li>Prova de testimonis, prova de dimonis </li>
<li>Quan de mal just ve l'anyell, el diable se n'emporta la pell </li>
<li>Quan Déu es a fer home, el diable (o dimoni) ja s'havia fet dona </li>
<li>Quan Déu va fer l'abella, el diable va fer la vespa </li>
<li>Quan el diable dubta, a la dona pregunta </li>
<li>Quan el diable es vol encarnar es fa advocat </li>
<li>Quan el diable estén la capa, per un costat tapa i per l'altre destapa </li>
<li>Quan el diable (o dimoni) fa una feina la fa mal feta </li>
<li>Quan el diable la cua es ven, ell s'entén </li>
<li>Quan el diable no hi pot, hi envia una dona </li>
<li>Quan el diable no res per fer, conversa amb la muller </li>
<li>Quan el diable no sap què fer, amb la cua mata mosques </li>
<li>Quan el diable no s'hi veu en cor, hi envia una dona </li>
<li>Quan el diable no té feina, agafa l'escombra i escombra </li>
<li>Quan el diable no té res per fer, juga amb la cua </li>
<li>Quan el diable parla, té permís de Déu </li>
<li>Quan el diable resa, llavors pensa com t'engana </li>
<li>Quan el diable s'ha encarnat, es disposa a ser advocat </li>
<li>Quan el diable va a pregar, senyal que et vol enganyar </li>
<li>Quan el diable va a resar, mira que et vol enganyar </li>
<li>Quan el diable va néixer, jo ja anava a garramaus </li>
<li>Quan el diable vol aprendre, pren la dona per mestra </li>
<li>Quan el diable vol enganyar es vesteix de dona </li>
<li>Quan el diable (o dimoni) vol fer mal, juga a les cartes </li>
<li>Quan el diable vol, sants no hi poden </li>
<li>Quan el dimoni vol jugar, mira que et vol guanyar </li>
<li>Quan el pobre dóna al ric, el diable riu un xic </li>
<li>Quan ell riu, el dimoni plora </li>
<li>Quan està el vent al davall, després de Sant Antoni, puja l'aigua del port com un dimoni </li>
<li>Quan fa gran tempesta el diable es casa amb sa mare </li>
<li>Quan ha passat el migjorn el dimoni diu: "Déu faç que no torn!" </li>
<li>Quan hi ha palla hi ha blat, quan hi ha blat hi ha rates, quan hi ha rates hi ha gats, quan hi ha gats hi ha dones, quan hi ha dones, hi ha el diable </li>
<li>Quan la carn té d'ésser pel diable, ella mateixa s'hi tira </li>
<li>Quan la mercaderia va cara, el diable en caga </li>
<li>Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts </li>
<li>Quan la Pasqua cau pel març, se n'alegra el diable </li>
<li>Quan l'abril no sap què fer, pren el dimoni per conseller </li>
<li>Quan mor un ric, sorgeixen de seguida tres plets: el dimoni vol l'ànima; els parents, la hisenda; els cucs de la terra es barallen pel cos </li>
<li>Quan Nostre Senyor dóna farina, el dimoni amaga la coixinera </li>
<li>Quan plora l'hereu riu el dimoni </li>
<li>Quan plou i fa sol, el dimoni pega a sa dona </li>
<li>Quan plou i fa sol, mor un dimoni i en neixen dos </li>
<li>Quan s'acaba el migjorn el dimoni diu: "Déu faci que no torn" </li>
<li>Quan trona, plou i fa sol, el diable casa sa filla </li>
<li>Quan va ser vell el diable, es féu ferrer </li>
<li>Quan van voler mal al diable el van casar </li>
<li>Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un pare </li>
<li>Qué dimonis fas? </li>
<li>Què dimonis! </li>
<li>Que el diable faci carbó de palla </li>
<li>Que el diable se m'emporti si... </li>
<li>Que es faci el miracle, anc que el faci el diable </li>
<li>Què hi ha pitjor que el diable? El vi </li>
<li>Què hi ha pitjor que el diable? La dona </li>
<li>Què hi ha pitjor que el diable? Una dona rampellera </li>
<li>Que se'n vagi el diable de mi, i que vingui sant Martí </li>
<li>Qui a diable fa servei, tot mal n'espera </li>
<li>Qui amb diable fa llaurada ha de menester bona agullada </li>
<li>Qui amb diables va, amb diables ha de parlar </li>
<li>Qui busca el dels altres, ve el diable i li pren el seu </li>
<li>Qui casa arrenda, al dimoni dóna la hisenda </li>
<li>Qui cerca el diable, a prop el té </li>
<li>Qui compra dimonis ha de vendre diables </li>
<li>Qui compra dimonis no pot vendre sants </li>
<li>Qui contrasta amb rei, segueix el diable </li>
<li>Qui del dimoni fuig, debades corre </li>
<li>Qui diables compra diables ven </li>
<li>Qui dimonis compra dimonis ven </li>
<li>Qui dóna i demana, el dimoni l'escanya </li>
<li>Qui dóna i pren, el dimoni l'estreny </li>
<li>Qui el diable vol enganyar molt matí s'ha de llevar </li>
<li>Qui el gat escarneix, el diable li segueix </li>
<li>Qui es mira de nit al mirall veu el dimoni </li>
<li>Qui escarneix, el dimoni el segueix </li>
<li>Qui fa i desfà treballa pel diable </li>
<li>Qui fuig de Déu, amb el diable entropessa </li>
<li>Qui guarda cabres, guarda diables </li>
<li>Qui juga a cartes el dimoni empaita </li>
<li>Qui muda de dona, muda de dimoni </li>
<li>Qui no agraeix, el diable (o dimoni) serveix </li>
<li>Qui no creu en Déu creue en el diable </li>
<li>Qui no es muda el diumenge, el diable el penja o se'l menja </li>
<li>Qui no fa nu, el diable se l'endú </li>
<li>Qui no fuma ni beu vi, el dimoni el porta per un altre camí </li>
<li>Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot </li>
<li>Qui no roba no té roba, qui no roba no té res, qui té por d'anar al diable tota la vida pobre és </li>
<li>Qui no té feina, el dimoni li'n dóna </li>
<li>Qui no té fills, el dimoni li dóna nebots </li>
<li>Qui no té por al dilluns no té por al dimoni </li>
<li>Qui pa enceta i no hi fa creu, el dimoni se'l fa seu </li>
<li>Qui parla del diable a prop el té </li>
<li>Qui parla del diable, prop li surt </li>
<li>Qui parla mal de l'absent, complau al dimoni i a la gent </li>
<li>Qui parla tot sol parla amb el dimoni </li>
<li>Qui predica el que no creu, treballa pel dimoni </li>
<li>Qui pren i dóna, el diable l'engrona </li>
<li>Qui se'n va a dormir en pecat, té el dimoni al seu costat </li>
<li>Qui serveix el diable mal cobrarà </li>
<li>Qui s'ha embarcat amb el dimoni, ha de navegar amb ell </li>
<li>Qui veu fonoll i no se'l menja, el diable el penja </li>
<li>Quin diable n'eixirà d'aquest Sant Crist? </li>
<li>Quin dimoni li deu fer llum? </li>
<li>Quin dimoni s'ha penjat? </li>
<li>Quin dimoni s'ha petat la banya? </li>
<li>Quin dimoni s'ha trencat el coll? </li>
<li>Ràbia de germans, ràbia de dimonis </li>
<li>Ramat de bens en un sembrat, el dimoni hi ha passat </li>
<li>Rata d'església, diable de carrera </li>
<li>Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén </li>
<li>Replegant i no donant passa la vida el dimoni </li>
<li>Roba estesa al vespre, el dimoni a la finestra </li>
<li>Roba estesa de nit, el dimoni sota el llit </li>
<li>Sabater que fa entorta, el dimoni se l'emporta </li>
<li>Sabater que no pica a l'estiu i sastre que no cus a l'hivern, que el diable se'ls endugui a l'infern </li>
<li>Saber el diable on jeu </li>
<li>Saber on jeu el dimoni </li>
<li>Saber on s'ajoca el diable (o saber el dimoni on es colga) </li>
<li>Saber quina merda caga el diable </li>
<li>Saber un pèl més que el dimoni </li>
<li>Saber un punt més que el diable (o dimoni) </li>
<li> Sant a la plaça, dimoni a casa </li>
<li>Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni </li>
<li>Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u: el dimoni va fer trenta, sant Antoni, trenta-u </li>
<li>Sant Joan de Déu, vós que féu miracles, torneu-me el ruc, per tots els diables </li>
<li>Sant pel carrer i diable a casa </li>
<li>Sant Pere féu les abelles i el diable les féu vespes </li>
<li>Sants a la plaça i diables a casa </li>
<li>Sap el que el diable deixa de saber </li>
<li>Sap més el dimoni per vell que per dimoni </li>
<li>Saps on jeu el diable (o dimoni)? Als peus de sant Miquel </li>
<li>Sastre que no fa nus, el dimoni el se'n du; tant si en fa, com si no en fa, el dimoni el se'n durà </li>
<li>Sastre que pel desembre no cus, el diable se l'enduu </li>
<li>Secret de tres, del diable és </li>
<li>Secret de tres, el diable hi és </li>
<li>Sembla que el dimoni li corre al darrere </li>
<li>Semblar diners del dimoni </li>
<li>Semblar el criat del diable, que fa més del que li manen </li>
<li>Semblar el diable de les beceroles </li>
<li>Semblar que el dimoni hi balli </li>
<li>Sempre la creu i el diable van plegats </li>
<li>Sense encomanar-se a Déu ni al diable (o dimoni) </li>
<li> Sense ser de Déu ni del Diable </li>
<li>Ser de la pell del diable (o dimoni) </li>
<li> Ser de l'ascla del dimoni </li>
<li>Ser el diable (o dimoni) en persona </li>
<li>Ser la pell del dimoni </li>
<li>Ser més llest que un dimoni [o que la fam] </li>
<li>Ser tan amics com lo dimoni i l'aigua </li>
<li>Ser u el diable per a les rates </li>
<li>Ser un dimoni </li>
<li>Ser un dimoni emplomat </li>
<li>Ser un pobre diable </li>
<li>Ser una escaleta del dimoni </li>
<li>Set sastres fan una dona, catorze un testimoni; per a posar una firma en calen cent i el dimoni </li>
<li>S'ha de ser amic de Déu i del diable </li>
<li>Si amb el diable has de dinar, cullera llarga et caldrà </li>
<li>Si de mal just ve l'anyell, mal profit farà (o diables s'enportaren) la pell </li>
<li>Si dones no hi ha el diable n'hi portarà </li>
<li>Si el diable ens ve a buscar, que vingui en cotxe </li>
<li>Si el diable fa l'obra, ell mateix es descobre </li>
<li>Si el diable no se'n riu, no és home de broma </li>
<li>Si el qui treballa el tempta el diable, el qui està ociós el tempta més encara </li>
<li>Si és petitet, fins el diable és boniquet </li>
<li>Si la veritat no es pot dir, que vingui el diable a mentir </li>
<li>Si no existís el diner, el diable no tindria tanta feina per fer </li>
<li>Si no vols que es presenti el dimoni, no l'anomenis </li>
<li>Si plou per sant Antoni, pluja del dimoni </li>
<li>Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni </li>
<li>Sopa sense oli no val un dimoni </li>
<li>Tallar com un dimoni </li>
<li>Tan res de bo és el diable com sa mare </li>
<li>Tanmateix, el diable el va fer Déu </li>
<li>Tastar del pa que el diable pasta </li>
<li>Temptar el diable </li>
<li>Tenir Déu en la boca i el diable en el cor </li>
<li>Tenir el diable a les espardenyes </li>
<li>Tenir el diable al cos </li>
<li>Tenir el dimoni a la butxaca </li>
<li>Tenir el dimoni dins el cos </li>
<li>Tenir els tres (o quatre o set) pèls del diable </li>
<li>Tenir els tres pèls del dimoni </li>
<li>Tenir la formosor del diable </li>
<li>Tenir més ràbia (a algú o a alguna cosa) que el dimoni a la creu </li>
<li>Tenir pacte amb el diable </li>
<li>Tenir paraules de sant i obres de diable </li>
<li>Tenir part amb el dimoni </li>
<li>Tenir sants a la boca i dimonis al cos </li>
<li>Tenir un diable al cos </li>
<li>Terrassa mala rassa, Sabadell mala pell, Esparreguera són dimonis i Olesa bona gent </li>
<li>Testimonis, dimonis </li>
<li>Toni Bataroni, la capseta del dimoni </li>
<li>Tothom qui està sol té el diable per company </li>
<li>Tots els diables es coneixen i s'ajuden </li>
<li>Tots els diables s'assemblen </li>
<li>Treballa també en alguna cosa, perquè el diable et trobi sempre ocupat </li>
<li>Treballar de franc per un ric és treballar en profit del diable </li>
<li>Treballar pel dimoni (o el diable) </li>
<li>Trencar-se el coll el diable </li>
<li>Treure's els dimonis de dintre </li>
<li>Trons d'hivern, dimonis d'infern </li>
<li>Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern </li>
<li>Trumfes i cols, i què dimoni vols? </li>
<li>Un diable coneix l'altre </li>
<li>Un ou sembla un altre ou, com un diable a un altre diable </li>
<li>Un sol testimoni no val un dimoni </li>
<li>Una candela a sant Martí i una altra al diable </li>
<li>Una dona, bona dona. Dues dones, prou dones. Tres dones, massa dones. Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare </li>
<li>Una filla és una filla; dues filles són prou filles; tres filles són moltes filles; i quatre filles i sa mare, són cinc diables (o dimonis) per a son pare </li>
<li>Una vegada el diable va dormir amb sa mare sense saber-ho i no va pecar </li>
<li>Una vegada pot jaure el diable amb sa mare, que dues, no </li>
<li>Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar </li>
<li>Va dir el diable a la dona: "Et puc fer cosa bona" </li>
<li>Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni </li>
<li>Val més estar entre diables que entre dones </li>
<li>Val més matar el diable que deixar-se matar per ell </li>
<li>Val més matar el dimoni que no que ell et mati </li>
<li>Val més tenir un dimoni al costat que una torpe amistat </li>
<li>Val més un dimoni d'or que un sant d'argent </li>
<li>Val més un pa amb Déu que amb el dimoni deu </li>
<li>Vendre's l'ànima al diable (o dimoni) </li>
<li> Vés a enganyar el dimoni </li>
<li>Vés-te'n al diable </li>
<li>Veu del poble, veu del diable </li>
<li>Voto al dimoni d'Aragó! </li>
<li>Vull un miracle, encara que el faci el diable </li>
<li>Xica i xic, dimoni enmig </li>
<li>Xiques i amb xics, el diable s'hi fica al mig </li>
<li>Xiques i xics, el dimoni enmig</li>
</ol>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-42217073665882231782016-04-04T09:27:00.000+02:002016-04-04T09:27:05.026+02:00Merla<br />
<ol>
<li>A falta de grives, bones són merles</li>
<li>A Perles són les merles, / a Cambrils són les gentils, / a Alinypa són les fumades / burladores de fadrins</li>
<li>A Perles, merles</li>
<li>Agafar una merla</li>
<li>Amics i merles blanques, són dues coses rares</li>
<li>Any d'ametles, any de merles</li>
<li>No serà Pasqua passada sense merla arribada</li>
<li>Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol</li>
<li>Quan la merla canta, la griva li diu: "Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu"</li>
<li>Rar com una merla blanca</li>
<li>Si és tord, si és merla</li>
<li>Val més merla en mà que alosa al cel</li>
<li>Xerrar més que una merla</li>
</ol>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-86416932140971843032015-12-09T08:52:00.001+01:002015-12-09T08:52:57.552+01:00Magrana<br />
<ol>
<li>A les costes de Riago floreixen els magraners, les xiques de ca la Tesa ja no volen canterets </li>
<li>Anar a esqueixa magraner </li>
<li>Any de magranes, any de blat </li>
<li>Bonico o bonica, com la magrana d'Elx </li>
<li>Campanar d'Espinavessa, tot voltat de magraners; els fadrins no donen balles perquè no tenen diners </li>
<li>Carregat i vora camí? Agres són les magranes! </li>
<li>Dels colors la grana i de les fruites la magrana </li>
<li>Dones i magranes, de l'Alcora les més bones </li>
<li>El campanar d'Almassora s'ha obert com una magrana </li>
<li>El poble d'Avinyonet, / enrondat de magraners, / els fadrins no tenen balles / perquè no tenen diners </li>
<li>Esclatar com una magrana </li>
<li>Estar fet una magrana </li>
<li>Fer cara de magranetes agres </li>
<li>Figuera, codonyer i magraner, volen l'amo carnisser </li>
<li>Ha perdut s'ai i ses magranes </li>
<li>La campana de Lledó s'ha obert com una magrana perquè les castelloneses festegen de mala gana </li>
<li>La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata </li>
<li>La magrana i la taronja primer que altra fruita </li>
<li>La magrana i la taronja, les fruites més bones </li>
<li>Magraner a la vora del camí: agre o bort </li>
<li>Magraner carregat a la vora del camí: agre o l'amo lladre </li>
<li>Magraner fes castanyes, m’enganyes </li>
<li>Magraner fi a vora camí, tirori </li>
<li>Magraner ple, dolç i, a vora camí, xiula-li </li>
<li>Magranera prop de camí, agre segur </li>
<li>Magranes i dones d'Alcora són les bones </li>
<li>Més vermell que una magrana </li>
<li>Obrir-se com una magrana </li>
<li>Per l'octubre, la magrana madura </li>
<li>Per Sant Francesc maduren les magranes i les figues tardanes </li>
<li>Per Sant Francesc, les magranes </li>
<li>Per Sant Jaume i Santa Anna, maduren el raïm i la magrana </li>
<li>Per Sant Jaume i Santa Anna, pinta el raïm i la magrana </li>
<li>Perdre l'ase i les magranes </li>
<li>Ple com una magrana </li>
<li>Primer que gana, taronja i magrana </li>
<li>Quan per Sant Miquel seràs, les magranes colliràs </li>
<li>Quedarà aixafat com una magrana </li>
<li>Sa figuera i es magraner han de mester son amo carnicer </li>
<li>Si et vols morir, menja magrana i vés-te’n a dormir </li>
<li>Si vols agafar gana, menja magrana </li>
<li>Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís </li>
<li>Tindre cara de magranetes agres </li>
<li>Tindre el cap com una magrana </li>
<li>Tindre les dents pal concurs de la magrana de Carcaixent </li>
<li>Va fer-se més roja que una magrana </li>
<li>Val més taronja i magrana que passar gana</li>
</ol>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-34365117903642882972015-11-26T08:00:00.000+01:002015-11-26T09:40:31.586+01:00Gavina<br />
<ol>
<li>Gavina a la platja, mariner en terra </li>
<li>Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist </li>
<li>Gavina en terra, mariner passeja </li>
<li>Gavina escampada, aigua o ventada </li>
<li>Gavina que canta, tramuntana que arriba </li>
<li>Gavina que canta, tramuntana que arriba; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa </li>
<li>Gavines (o gallinestes) en terra, temporal a la mar </li>
<li>Gavines a l'hort, temporal al port </li>
<li>Gavines a (o en) terra, temporal a la mar (o al mar) </li>
<li>Gavines al port, malament pel pescador </li>
<li>Gavines cap al cel, migjorn a la terra </li>
<li>Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist </li>
<li>Gavines per l'horta, tanca la porta </li>
<li>Gavines per terra, la mar en guerra </li>
<li>Gavines per terra, plors a la mar </li>
<li>Gavines per terra, temporal a la mar </li>
<li>Gavines volant molt alt, senyalen vent de llevant </li>
<li>Gavinots al camp, mal temps a la mar </li>
<li>Gavinots per l'horta, encén el foc i tanca la porta </li>
<li>L’octubre és arribat, la gavina vora el (o la) mar </li>
<li>La gavina crida la tramuntana </li>
<li>La gavina, el temps que farà endevina </li>
<li>Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist </li>
<li>L'octubre és arribat, la gavina vora el mar </li>
<li>Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! </li>
<li>Quan la gavina fa el cargol, mestral remou </li>
<li>Quan la gavina va a l’horta, encén el foc i tanca la porta </li>
<li>Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs </li>
<li>Quan la gavina (o merita) va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta </li>
<li>Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa </li>
<li>Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador </li>
<li>Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja </li>
<li>Quan les gavines ballen, els pescadors reposen </li>
<li>Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar </li>
<li>Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar </li>
<li>Quan vegis la gavina per l'horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta </li>
<li>Si al gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta</li>
</ol>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-60206947399819791422015-02-04T09:44:00.004+01:002015-02-04T09:44:45.199+01:00Neu<br />
<ol>
<li>A la neu de març tots els vents li són contraris</li>
<li>A la panxa del bou ni neva ni plou</li>
<li>A l'hivern boirina i la neu per veïna</li>
<li>A mitjan novembre, bufa el vent, plou i neva</li>
<li>A Nadal neu a la serra, i pau a la terra</li>
<li>A on n'hi ha neu no hi aneu</li>
<li>A partir de la Concepció, plou, neva i fa fred redó</li>
<li>A punt de neu</li>
<li>A Sant Andreu aigua o neu o un fred molt breu</li>
<li>A Sant Andreu, guardaneus</li>
<li>A sant Anton, la neu ja té cames</li>
<li>A Sineu, a s'aigo amb neu, qui la paga la beu</li>
<li>A torrar neu!</li>
<li>A Tots Sants, neu en els alts</li>
<li>Aigua de desembre, és neu sempre</li>
<li>Aigua de neu eixampla el ventre i a treballar arreu</li>
<li>Aire de baciver, la neu al darrer</li>
<li>Així és el Montseny: com més blanqueja més bogeja. La neu del gener s'hi assenta com un cavaller</li>
<li>Això són neus d'antany</li>
<li>Al gener la neu s'assenta com un cavaller, al febrer fuig com un ca llebrer</li>
<li>Al mes de febrer, la neu fuig com un ca llebrer</li>
<li>Amb neu de gener, cap any és groller</li>
<li>Any d'abelles, any de neus</li>
<li>Any d'avellanes, any de neu</li>
<li>Any de Déu, any de neu</li>
<li>Any de neu allargades, any de poques garbes</li>
<li>Any de neu, any d’olives</li>
<li>Any de neu, any de bé de Déu</li>
<li>Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat</li>
<li>Any de neu, any de Déu</li>
<li>Any de neu, any de gra</li>
<li>Any de neu, any de moc</li>
<li>Any de neu, any d'oli</li>
<li>Any de neu, oli per tot arreu</li>
<li>Any de neus any de déus</li>
<li>Any de neus senyorials, a l’estiu pastures frescals</li>
<li>Any de neus tardanes, any de pedregades</li>
<li>Any de nevada, any d'oliada</li>
<li>Any de nevada, bones fornades</li>
<li>Any de rosada, any de forment</li>
<li>Any de rovellons, neu fins als collons</li>
<li>Any de set nevades, blat per les teulades</li>
<li>Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades</li>
<li>Bé que de Déu no veu, es desfà com la neu</li>
<li>Blanc com la neu (o blanc com un borralló de neu)</li>
<li>Boires de desembre, la neu no és de tembre</li>
<li>Boires de desembre, ni pluges ni neus són de tembre</li>
<li>Bon punt Sant Andreu, si no fos a l'estiu la boira i a l'hivern la neu</li>
<li>Bona és la neu quan ve al seu temps</li>
<li>Bona és la neu, si ve al seu temps</li>
<li>Bones són les nevades quan mantenen les gelades</li>
<li>Bromes en rodó, vent o neu en abundor</li>
<li>C´réixer com una bola de neu</li>
<li>Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre</li>
<li>Cap d'Any nevat, bon any assegurat</li>
<li>Cel a borreguets, neu a cabassets</li>
<li>Cel a borrellonets, neu a cabassets</li>
<li>Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat</li>
<li>Cel aplomat, neu a muntanya</li>
<li>Cel de panxa de burra, neu segura</li>
<li>Com a bon tossut, sosté que la neu és negra i el sutge és blanc</li>
<li>Com de neu fosa</li>
<li>Com era de neu, es desfeu</li>
<li>Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu</li>
<li>Créixer com una bola de neu</li>
<li>Cuidar-se'n com les neus d'antany</li>
<li>De la neu de febrer, com l'aigua dintre d'un paner</li>
<li>De l'any de la neu</li>
<li>De novembre a Nadal, neu, pluja, temporal i mal temps cabal</li>
<li>De Tots Sants Sant Andreu, vent o pluja o fred o neu</li>
<li>De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal</li>
<li>De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar</li>
<li>De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu</li>
<li>desembre florit? Quan hi ha neu a la terra</li>
<li>Desembre nevat, blat assegurat; omplenarà el graner i farem bon paller</li>
<li>Desembre nevat, bon any assegurat</li>
<li>Desembre nevat, bon any per al blat</li>
<li>Desembre, gelat i nevat</li>
<li>Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any</li>
<li>Desfer-se els quartos a la mà com la neu</li>
<li>Després de la gelada, pot vindre una nevada</li>
<li>Després de la gelada, ve la nevada</li>
<li>després d'una bona nevada, ve una bona fredada</li>
<li>Dia de sol, vespra de neu</li>
<li>El dia de la Candelera, l'hivern enrere; però si neva o vol nevar, l'hivern encara ha de començar</li>
<li>El fred i la neu no es queden al cel</li>
<li>El març marcejava i l'abril aigua nevava</li>
<li>El millor mercader per la neu és el ponent</li>
<li>El negre escau a les dones blanques com la neu</li>
<li>Els beneits se moriren l'any de la neu</li>
<li>Els Bordons a la serra, neu i fred a la terra</li>
<li>En Nadal, neu en la serra i pau en la terra</li>
<li>En temps de neu, un all val com un cavall</li>
<li>Entre Tots Sants i Nadal, pluja i neu faran prou mal</li>
<li>Ésser blanc com la neu</li>
<li>Febrer, neu en darrer</li>
<li>Fer-se com una bola de neu</li>
<li>Fondre's com la neu</li>
<li>Forta aigualada, parenta de la nevada</li>
<li>Fred en es pla, neu a sa muntanya</li>
<li>Fred i neu, per Sant Andreu</li>
<li>Fredeluga per l’octubre, neu segura</li>
<li>Gener emblanquit, estiu humit; gener nevat, estiu regelat</li>
<li>Gener nevat, estiu regalat</li>
<li>Hivern de gelades, collita assegurada</li>
<li>Ja plou, ja neva, ja pixa l'ovella</li>
<li>La Candelera la neu espera; si ja ha nevat, l'hivern ha passat; si no ha nevat, ja nevarà</li>
<li>La garsa a poblat? Plourà o nevarà</li>
<li>La Mare de Déu encandelada, gran nevada, gran gelada o gran ventada</li>
<li>La neu al febrer fuig com un gos llebrer</li>
<li>La neu al pi, un altre en vi</li>
<li>La neu al prat, l'hivern s'ha acabat</li>
<li>La neu d'Advent dura molt temps</li>
<li>La neu d'Advent gela molt fàcilment</li>
<li>La neu d'advent glaça les dents</li>
<li>La neu d'Advent, gela les dents</li>
<li>La neu de desembre i de gener s'assenta com un cavaller, i la neu de febrer fuig com un gos llebrer</li>
<li>La neu de febrer la gallina se l'endú al peu</li>
<li>La neu de febrer marxa com un gos llebrer</li>
<li>La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrer</li>
<li>La neu de febrer se’n va com un gos llebrer</li>
<li>La neu de febrer, com aigua dins el paner</li>
<li>La neu de gener s'asseu com un cavaller</li>
<li>La neu de gener tot l'any va bé</li>
<li>La neu de gener, aigua en un paner</li>
<li>La neu de gener, omple la bóta i el graner</li>
<li>La neu de l'Advent gela les dents</li>
<li>La neu de l'Advent gela molt fàcilment</li>
<li>La neu de l'Advent té queixal i dent</li>
<li>La neu de l'Advent, gela fàcilment</li>
<li>La neu de Nadal de femada val</li>
<li>La neu de Nadal val un gavadal</li>
<li>La neu de sant Andreu fins a Carnestoltes la veureu</li>
<li>La neu del Peguera, és la que es queda</li>
<li>La neu del Peguera, una altra n'espera</li>
<li>La neu escalfa</li>
<li>La neu que cau pel gener, / s'asseu com un cavaller; / la neu que cau pel febrer, / fuig com un ca llebrer</li>
<li>La neu rodona, una altra en dóna</li>
<li>La neu, pel qui la veu</li>
<li>L'any de la neu</li>
<li>Les rosades aturen les nevades</li>
<li>Llevant, marinada, fon la neu de l'obaga</li>
<li>Lo (o Tot) bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu</li>
<li>Mare de Déu encandelada, pluja, neu o gran ventada, i a vegades tota plegada</li>
<li>Marinada sobregelada, pluja o nevada</li>
<li>Marinets sobre gelada, pluja o nevada</li>
<li>Mentre vegis neu a Montsec, no podis el cep</li>
<li>Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep</li>
<li>Més fred que neu</li>
<li>Moixons arramadats, neu pels serrats</li>
<li>Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja</li>
<li>Nadal mullat, blat nevat</li>
<li>Nadal mullat, el blat neulat</li>
<li>Nadal nevat, any de blat</li>
<li>Nadal nevat, anyada de blat</li>
<li>Nadal nevat, cara de gat</li>
<li>Nadal nevat, estiu regalat</li>
<li>Nadal nevat, maig regalat</li>
<li>Nadal nevat, poca palla i molt de blat</li>
<li>Nadal nevat, primavera regalada</li>
<li>Negoci de neu, era gran i es desféu</li>
<li>Neu a la muntanya, fred a la plana</li>
<li>Neu a la muntanya, pescador arracona la canya</li>
<li>Neu a la muntanya, pluja a l'Empordà</li>
<li>Neu a l'abril, pedregades a l'estiu</li>
<li>Neu a Mallorca, fred i mal temps a la costa</li>
<li>Neu abans de festes, mata persones i bèsties</li>
<li>Neu adventina porta ruïna</li>
<li>Neu al Canigó, pluja al Rosselló</li>
<li>Neu al Canigó, tords a Lledó</li>
<li>Neu al gener, porta gemecs</li>
<li>Neu al gener, tot l'any va bé</li>
<li>Neu al pi, altra pel camí</li>
<li>Neu canenca, fred segur</li>
<li>Neu d’abril, pedregada a l’estiu</li>
<li>Neu d'Advent, té queixal i dent</li>
<li>Neu de febrer fuig com un llebrer</li>
<li>Neu de febrer, aigua en un paner</li>
<li>Neu de febrer, bona si és de primer</li>
<li>Neu de febrer, corre com un gos llebrer</li>
<li>Neu de febrer, la gallina la porta al galliner</li>
<li>Neu de febrer, no té ales ni peu</li>
<li>Neu de gener omple el graner</li>
<li>Neu de gener, s'hi asseu un cavaller</li>
<li>Neu en terra, borrasca en mar</li>
<li>Neu gelada al mes de març, pluja forta al mes de maig</li>
<li>Neu gelada al mes de març, pluja o gelada de maig</li>
<li>Neu i pluja de febrer, el millor femer</li>
<li>Neu pel Gener, tot l'any va bé</li>
<li>Neu pel novembre, Nadal pel desembre</li>
<li>Neu pels alts!</li>
<li>Neu per Nadal, salut per l'any</li>
<li>Neu per Santa Àgueda, al camp agrada</li>
<li>Neu redona, una altra en dóna</li>
<li>Neu rodona altra en ve de bona</li>
<li>Neu rodona Déu en dóna</li>
<li>Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages</li>
<li>Neu, neu, a mi no em deu</li>
<li>Neus pel desembre, bon any pel que ve</li>
<li>Neus per Nadal, salut per tot l'any</li>
<li>Neus per Nadal, ventura per tot l'any</li>
<li>Neva a Madrid, neva a la plana de Vic</li>
<li>Nevada abans de Nadal, per mitja femada val</li>
<li>Nevada d'abril, pedregada a l'estiu</li>
<li>Nevada en dijous sembra fins al rierol</li>
<li>Nevades a l'abril, pedregades a l'estiu</li>
<li>Nevades darrerenques, calabruixades primerenques</li>
<li>Nevades darrerenques, pedregades primerenques</li>
<li>Nevades de febrer, pluges pel juny solen fer</li>
<li>Nevades en abril, pedregades a l’estiu</li>
<li>Nevades tardorenques, pedregades primerenques</li>
<li>Nevar a l'agost</li>
<li>Nevar con si caigueren tovallons</li>
<li>Ni Nadal sense nevada, ni Carnestoltes sense lluna, ni Quaresma sense pluja</li>
<li>Ni plou ni neva</li>
<li>No hi ha Candelera sense neu ploranera</li>
<li>No hi ha març sense neu</li>
<li>No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu</li>
<li>No hi ha millor mercader per a la neu que el ponent</li>
<li>No sembris patates a l'hort mentre vegis neu al port</li>
<li>Núvol rodó, vent o neu en abundor</li>
<li>Núvols de Mallorca, neu a la porta</li>
<li>Núvols en creu, pluja o neu</li>
<li>Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol</li>
<li>Octubre tronat, hivern nevat</li>
<li>Pa torrat, pa torrat; que Cap d'Any és nevat</li>
<li>Paréixer un majoles i aigua de neu</li>
<li>Paréixer una majoles i aigua de neu</li>
<li>Pasqua nevada, primavera gelada</li>
<li>Pasqua nevada, primavera gemada</li>
<li>Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques</li>
<li>Pel desembre brusques i nevades, i si pot ser, moltes vegades</li>
<li>Pel desembre gelades i nevades i llargues matinades</li>
<li>Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades</li>
<li>Pel desembre, gelades i nevades, i llargues matinades</li>
<li>Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades</li>
<li>Pel febrer, la neu fuig com a llebrer</li>
<li>Pel febrer, la neu fuig com un ca llebrer</li>
<li>Pel gener, la neu s’hi asseu com un cavaller; pel febrer, la neu ja fuig com un ca llebrer</li>
<li>Pel març i l'abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu</li>
<li>Pel març, neu no en veuràs (a la plana)</li>
<li>Pensar en les neus d'antany, per si cauran enguany</li>
<li>Per la Candelària, neu o aigua</li>
<li>Per la Candelera la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera</li>
<li>Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada</li>
<li>Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat</li>
<li>Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu</li>
<li>Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna</li>
<li>Per la Mare de Déu encandelada grossa nevada, grossa gelada, o grossa ventada, vuit dies ençà, vuit dies enllà, si no l'ha feta la farà</li>
<li>Per la neu de Nadal, no deixis ton hostal</li>
<li>Per mitja femada val, la nevada de Nadal</li>
<li>Per Nadal moquina i neu per veïna</li>
<li>Per Sant Andreu espera aigua i neu</li>
<li>Per Sant Andreu pluja, neu o fred molt greu</li>
<li>Per Sant Andreu pluja, neu o un sol de Déu</li>
<li>Per sant Andreu si no hi sóc hi seré ben aviat, diu la neu</li>
<li>Per Sant Andreu, | a la Llacuna | fred o neu</li>
<li>Per Sant Andreu, aigua o neu</li>
<li>Per sant Andreu, els bordons a la serra i la neu a terra</li>
<li>Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura</li>
<li>Per sant Andreu, fred, pluja i neu</li>
<li>Per Sant Andreu, ix a la porta que veuràs neu</li>
<li>Per Sant Andreu, la neu al conreu, o per tot arreu</li>
<li>Per sant Andreu, la neu al peu</li>
<li>Per Sant Andreu, neu per tot arreu</li>
<li>Per sant Andreu, pluja o neu o fred molt greu</li>
<li>Per Sant Benet, molta neu i molt de fred</li>
<li>Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus</li>
<li>Per Sant Blai, la neu al pas</li>
<li>Per Sant Blai, neu fins a la cua del cavall</li>
<li>Per Sant Climent, la neu a les dents</li>
<li>Per sant Esteve plou i neva</li>
<li>Per sant Lluc la neu fa cluc</li>
<li>Per sant Martí la neu al pi i del pi al prat tot nevat</li>
<li>Per Sant Martí la neu al pi, per Sant Andreu per tot arreu</li>
<li>Per sant Martí la neu al pi; per sant Andreu, la neu al peu, i per Nadal, fins dalt del fumeral</li>
<li>Per Sant Martí la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí</li>
<li>Per Sant Martí, la neu al pi, si no hi és al vespre, hi és al matí</li>
<li>Per sant Martí, la neu aquí</li>
<li>Per Sant Martí, la neu ja és al pi, si no a la tarda, hi és al matí</li>
<li>Per sant Martí, la neu pel camí i per sant Andreu, ací só, ha dit la neu</li>
<li>Per Sant Mateu, la neu al peu</li>
<li>Per Sant Nicolau, la neu hi cau</li>
<li>Per sant Romà, la neu al pla</li>
<li>Per Sant Sadurní, la neu pel camí</li>
<li>Per Sant Tomàs, neu al nas</li>
<li>Per sant Tomàs, neu veuràs</li>
<li>Per santa Caterina, la neu per veïna</li>
<li>Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó</li>
<li>Per Tots Sants, la neu als alts, i per Sant Andreu, la neu al peu</li>
<li>Per Tots Sants, neu en els alts</li>
<li>Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol</li>
<li>Plou i neva, la bassa de l'Esteve; plou i fa sol, la bassa del Pinyol</li>
<li>Pluges pel febrer, any civader; neu i pluja de febrer, el millor femer</li>
<li>Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural</li>
<li>Pluja al pla, neu a la muntanya</li>
<li>Pluja per Sant Mateu, any de neu</li>
<li>Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada</li>
<li>Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell</li>
<li>Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu</li>
<li>Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop</li>
<li>Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina</li>
<li>Quan el sutge s'encén, senyal de neu</li>
<li>Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort</li>
<li>Quan l’octubre trona, neu dóna</li>
<li>Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada</li>
<li>Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu</li>
<li>Quan l'octubre trona, neu dóna</li>
<li>Quan Nadal és en diumenge, fred i neu pertot en penja</li>
<li>Quan neva a la muntanya, fred a la terra baixa</li>
<li>Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal</li>
<li>Quan plou en Peret no es mou, i quan neva en Peret no es lleva</li>
<li>Quan plou, el peó no es mou; quan neva, el peó no es lleva</li>
<li>Quan plou, plou, quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps</li>
<li>Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps</li>
<li>Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu</li>
<li>Quan Sant Pere fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu</li>
<li>Quan trona pel mes d Octubre, neu segura</li>
<li>Qui demaneu per la part de Déu?</li>
<li>Sant Andreu, amb neu</li>
<li>Sant Blai nevat, hivern acabat</li>
<li>Sant Francesc menja per tres; quan plou, menja per nou; quan neva, menja que es crema, i quan fa bon temps reganya les dents</li>
<li>Sant Nicolau, de la neu porta la clau</li>
<li>Sant Pau nevat, any de fam assegurat</li>
<li>Santa Cecília, duu la neu a la faldilla</li>
<li>Setembre nevat, bo per al blat</li>
<li>Si al febrer neva, no hi ha mildiu a l'estiu</li>
<li>Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada</li>
<li>Si el bestiar menja coscoll i coses inhabituals, senyal de neu</li>
<li>Si el Desembre amb neus ve, eixampla paller i graner</li>
<li>Si els gats jauen d’esquena al foc, senyal de neu</li>
<li>Si fa neu es desembre, bon any sempre</li>
<li>Si fa sol i cante el mussol, neu a l'altre dia</li>
<li>Si Gelida està cobert de neu, no surtis fins a les deu</li>
<li>Si Gelida està nevat, no surtis desabrigat</li>
<li>Si hi ha neu a la Mola, no corre la caragola</li>
<li>Si la Candelera neva o vol nevar, l'hivern per començar</li>
<li>Si la Candelera neva, neva trenta dies al seu darrera</li>
<li>Si la Candelera plora, l'hivern és fora, però si neva per sant Blai, no acaba mai</li>
<li>Si neva entre la Candelera i la Mare de Déu, quaranta dies més d'hivern</li>
<li>Si neva pel febrer, fins al segar bon temps ve</li>
<li>Si neva per l'abril i plou pel gener, any de no res</li>
<li>Si neva per sant Andreu, després neva molt més</li>
<li>Si neva per Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu</li>
<li>Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern neu</li>
<li>Si neva per Sant Andreu, tot l'hivern nou</li>
<li>Si pel desembre neva bé, eixample el graner i el paller</li>
<li>Si plou en juliol, hivern de neu</li>
<li>Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva</li>
<li>Si plou per Sant Andreu, dins pocs dies tendrem neu</li>
<li>Si plou, caragols, i si neva, vaquetes</li>
<li>Si plou, en Josep no es mou; si neva, en Josep no es lleva</li>
<li>Si plou, l'ase no es mou, si neva, l'ase no es lleva</li>
<li>Si tenim oli i pa, ja pot nevar</li>
<li>Si tenim patates i pa, ja pot nevar</li>
<li>Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya</li>
<li>Sol i neu, riquesa del pagès</li>
<li>Tan fred com neu</li>
<li>Tan mal temps tingui la veïna, com la neu marcina</li>
<li>Tant baixa el gel, baixa la neu</li>
<li>Tantes glaçades de març, tantes nevades d'abril</li>
<li>Temps de neu, temps de bé de Déu</li>
<li>Tinc els peus com la neu</li>
<li>Tot bé que no ve de Déu se fon com se fon la neu</li>
<li>Tron d'abril, la neu allí</li>
<li>Tronades a darrers d’octubre, any de neu</li>
<li>Trons d'abril, la neu fins la teulada</li>
<li>Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val</li>
<li>Una bona nevada és una bona femada</li>
<li>Una nevada és una femada</li>
<li>Una nevada és una llaurada</li>
<li>Una nevada per Nadal, per mitja femada val</li>
<li>Val més una bona nevada que una bona plujada</li>
<li>Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada</li>
<li>Vent marí sobre gelada: pluja o nevada</li>
<li>Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu</li>
</ol>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-40149747413844713102015-01-13T08:29:00.001+01:002015-01-13T08:29:12.485+01:00Arbres<br />
<ol>
<li>A bon arbre, bona llenya (o bona ombra)</li>
<li>A l'arbre caigut tothom hi fa llenya</li>
<li>Al bosc hi ha més fulles que arbres</li>
<li>A Madrid en tenc un arbre que té ses rels a Maó, ha florit a Ciutadella i ha tret ses llavors a Alaó</li>
<li>A partir de Sant Joan, creix l'arbre i creix l'infant</li>
<li>Al bosc hi ha més fulles que arbres</li>
<li>Arbre a terra, tothom li fa guerra</li>
<li>Arbre ben plantat, dóna bon resultat</li>
<li>Arbre bord no dóna fruit</li>
<li>Arbre coput fa ombra encara que done poc de fruit</li>
<li>Arbre d'esplet, un any per altre</li>
<li>Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc</li>
<li>Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre</li>
<li>Arbre de millor profit, com s'ametler no n'hi ha; fa fuies p'es bestiar, ses cloveies per cremar</li>
<li>Arbre dolent no pot donar fruit</li>
<li>Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur</li>
<li>Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs</li>
<li>Arbre molt transplantat, mai ben arrelat</li>
<li>Arbre mort, tothom l’estella</li>
<li>Arbre que floreix pot donar fruit</li>
<li>Arbre que no dóna, aviat al foc</li>
<li>Arbre que no dóna fruit, a terra</li>
<li>Arbre que no floreix, no grana</li>
<li>Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra</li>
<li>Arbre que siga trasplantat, que siga ben regat</li>
<li>Arbre sense flor, dia sense sol</li>
<li>Arbre sense fruita, digues-li llenya</li>
<li>Arbre sovint mudat, mai ben arrelat</li>
<li>Arbre sovint trasplantat no posa arrels</li>
<li>Arbre tort quan neix mai en guareix</li>
<li>Arbre vell canviat d'aire, no viurà gaire</li>
<li>Arbre vell i mudat d'aire, no viurà gaire</li>
<li>Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat</li>
<li>Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts</li>
<li>Arbres fruiters, fes-los a milers</li>
<li>Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors</li>
<li>Arbres vells i bons amics, no en té qui vol</li>
<li>Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició</li>
<li>Arrima't a bon arbre i tindràs bona ombra</li>
<li>Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera</li>
<li>Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve</li>
<li>Branca seca, fora de l'arbre</li>
<li>Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt</li>
<li>Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve</li>
<li>Cada arbre fa son fruit</li>
<li>Cada gota de pluja té un arbre que l'espera</li>
<li>Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara</li>
<li>Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits</li>
<li>Conforme es l'arbre, així dóna el fruit</li>
<li>Costa més criar a un arbre que a un fill</li>
<li>Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla</li>
<li>D'arbre bo, bon fruit (o el fruit millor)</li>
<li>D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor</li>
<li>D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts</li>
<li>Davall dels arbres plou dues vegades</li>
<li>De l'arbre caigut tothom en fa estelles (o llenya)</li>
<li>De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig</li>
<li>De les més petites llavors neixen els grans arbres</li>
<li>De mal arbre, mala fusta</li>
<li>De menudet (o ben xicotet, o petit) se cria l’arbre dret</li>
<li>Després del gener, poda l’arbre fruiter</li>
<li>El que bon peu planta, bon arbre cria</li>
<li>Els arbres de pinyol, pel novembre s'enterren i pel maig surten al sol</li>
<li>Els arbres són com els humans, d'uns en fan carbó i dels altres sants</li>
<li>Empelt a arbre vell, no aferra</li>
<li>En la nova lluna, talla l'arbre que perd fulla; i en la lluna vella, el de fulla eterna</li>
<li>En lluna minvant, no sembres ni un gra; en la nova lluna, talla l´arbre que perd la fulla; i en la lluna vella, talla l'arbre de fulla eterna</li>
<li>En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia</li>
<li>Ésser un mosquit d'arbre</li>
<li>Estar com un arbre sense fulles</li>
<li>Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix</li>
<li>Florits els arbres, ni els regues ni els llaures</li>
<li>L'agricultor planta arbres que faran profit a una altra generació</li>
<li>L'arbre ben plantat, dona bon resultat</li>
<li>L'arbre de menut s'adreça</li>
<li>L’arbre no es talla pas d’un sol cop</li>
<li>L’arbre vell fa més ombra que el novell</li>
<li>L’olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s’enterra i pel maig surt al sol</li>
<li>La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set</li>
<li>Mentre l’arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé</li>
<li>Més val l'arbre que les flors</li>
<li>Molt més que bons podadors hi ha dels arbres destructors</li>
<li>No es mou l’arbre si no fa vent</li>
<li>No es mou la fulla de l'arbre sense la voluntat de Déu</li>
<li>No es mou la fulla de l'arbre si no fa aire</li>
<li>No n'hi ha prou amb un cop per tombar un arbre</li>
<li>Pel fruit hom coneix l'arbre</li>
<li>Per pujar sobre l'arbre, cal començar pel peu</li>
<li>Per Sant Joan creix l’arbre i creix i l’infant</li>
<li>Quan cauen llamps, aparta't dels arbres i dels canals d'aire</li>
<li>Quan l'arbre és ben esporgat, per l'abril treu l'esclat</li>
<li>Quan plou pel juliol, plou fusta</li>
<li>Quan s'arbre és verd, s'ombra és bona</li>
<li>Quedar-se com un arbre sense fulles</li>
<li>Qui a bon arbre s'acosta, bé n'ha del fruit i de l'ombra</li>
<li>Qui adoba arbre d'estaca, bona ombra no li falta</li>
<li>Qui estima l'arbre, estima el fruit</li>
<li>Qui rega un arbre sec perd l'aigua i perd el temps</li>
<li>Renego de l'arbre que no dóna fruit sinó a bastonades</li>
<li>Segons l'arbre, el fruit</li>
<li>Si l'arbre gran vinclar voldràs, abans que el vincles el trencaràs</li>
<li>Si no vols l’arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat</li>
<li>Si serres l’arbre novell, com vols tindre roure vell?</li>
<li>Sol com un arbre sense fulles</li>
<li>Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc</li>
<li>Tot arbre que és dret, és subjecte a caure</li>
<li>Tremolar com a la fulla de l'arbre</li>
<li>Val més criar arbres que fer cases</li>
<li>Val més l'arbre que les flors</li>
<li>Vols un bon arbràs? Fes un bon sotàs</li>
</ol>
<div>
(dedicat a la Cristina Milián i als seus estudis sobre <a href="http://www.biopsicogenealogia.com/" target="_blank">Biopsicogenealogia</a>)</div>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-8822840251335854892013-09-06T13:35:00.002+02:002013-09-06T13:35:56.318+02:00Arròs<br />
<ol>
<li>A Amposta són fartsdarròs </li>
<li>A l'arròs de Montserrat, qui no hi és no hi és comptat </li>
<li>A Reus per Sant Pere bou i arròs </li>
<li>Aboca l'arròs, Tereseta, que vinc enseguideta </li>
<li>Agafar-se l'arròs </li>
<li>Aire, que se socarra l'arròs! </li>
<li>Això és reserva pels dies de bou i arròs </li>
<li>Al Tarròs mingen arròs </li>
<li>Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto» </li>
<li>Anar d’arròs </li>
<li>Arròs a la sorra </li>
<li>Arròs amb rap, caldós o socarrat </li>
<li>Arròs caldós dura fins les "dos" </li>
<li>Arròs caldós per al gat i el gos </li>
<li>Arròs Caterina, que la carn embafa </li>
<li>Arròs covat, dóna'l al gat </li>
<li>Arròs covat, per al gat </li>
<li>Arròs de bóta </li>
<li>Arròs de músic </li>
<li>Arròs de primavera, per l'herba és fem </li>
<li>Arròs i beguda, foc de brasa </li>
<li>Arròs i bugada, foc de brasa </li>
<li>Arròs i carn cuinada </li>
<li>Arròs i patata bullida allarguen la vida </li>
<li>Arròs i sol, mai n'hi ha prou </li>
<li>Arròs i tartana i casaca a la moda </li>
<li>Arròs que fa el ventre gros </li>
<li> Arròs, carbassa i peix, mor en vi i en aigua neix </li>
<li>Arròs, Caterina!, que la carn embafa </li>
<li>Arròs, Caterina, que cada dia carn embafa </li>
<li>Arròs, gall mort i gallina morta </li>
<li>Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló </li>
<li>Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort </li>
<li>Bon arròs, bona llimona; bona barca, bon timó </li>
<li>Bou i arròs </li>
<li>Camarada com la nostra no la hi ha en tot Vinaròs: de que plegue més garrofes ni que menge més arròs </li>
<li>Caure la mosca en l'arròs </li>
<li>Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs </li>
<li>Com pèsol d’arròs </li>
<li>Creix més que l'arròs caldós </li>
<li>Cremar-se l'arròs </li>
<li>D'arròs </li>
<li>D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà </li>
<li>De totes maneres... arròs amb ceba </li>
<li>Demà de Nadal, arròs de catedral </li>
<li>Després de festa major, arròs en espinacs </li>
<li>Dinar arròs amb crits </li>
<li>Donar bou i arròs </li>
<li>Donar la volta a l'arròs </li>
<li>El bon dependent recull un gra d'arròs del taulell </li>
<li>El gall, amb arròs o amb oli i all </li>
<li>El peix, arròs i meló demanen el vi felló </li>
<li>El peix, arròs i pebrot, demanen el vi ben fort </li>
<li>El que es cria amb aigua s’ha de menjar amb vi, com l’arròs i el peixolí </li>
<li>El sastre gros, com no sabia cosir feia l'arròs </li>
<li>Els blavets de la Marina quan van a segar arròs, només mengen tonyina, pa, tomaques i alficós </li>
<li>Els de Pals són arrossers, mengen l'arròs a llossades </li>
<li>Els deu manaments es tanquen en dos: en bajoquetes tendres i arròs caldós </li>
<li> Els escolans de Santa Coloma, tot menjant arròs es van cremar la gola </li>
<li>Embafa mes que l’arròs caldós </li>
<li>En l'arròs, anar a grumollons </li>
<li>En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc </li>
<li>Es comptes clars i s'arròs espès </li>
<li>Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola </li>
<li>Fer (algú) amb arròs </li>
<li>Fer arròs amb gegants i «nanos» </li>
<li>Fer arròs per la trompa </li>
<li>Fer cara d'arròs sense oli </li>
<li>Fer com el sastre Terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs </li>
<li>Fer l'arròs de la terra </li>
<li>Fer-li l'arròs a la dona </li>
<li>Fer-se més pesat que l'arròs caldós </li>
<li>Fer-s'hi l'arròs </li>
<li>Fideus no en veus, arròs no en "vòs", doncs què "vòs" </li>
<li>Guixes tendres en arròs i entremig un conillet, arreglen un dinaret que ni fet a Vinaròs </li>
<li>Haver-hi mosca en l'arròs </li>
<li>I aire que es socarra l'arròs! </li>
<li>L'arròs aigua vol, des que naix fins que mor </li>
<li>L'arròs aparia el cos </li>
<li>L'arròs caldós, remei pel cos </li>
<li>L'arròs de les catedrals </li>
<li>L'arròs es nega amb vi </li>
<li>L'arròs fa bé entre glops </li>
<li>L'arròs fa el cap gros </li>
<li>L'arròs fa el cul gros </li>
<li> L'arròs fa el ventre gros </li>
<li> L'arròs fa el ventre gros i el pit estret </li>
<li>L'arròs fa el ventre gros i la panxa llisa </li>
<li>L'arròs fa el ventre gros i la panxa plena </li>
<li>L'arròs fa el ventre gros i la panxa prima </li>
<li>L'arròs fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa </li>
<li>L'arròs fa l'enteniment gros </li>
<li>L'arròs fa tornar el cap gros </li>
<li>L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo </li>
<li>L'arròs i la dona, l'aigua la fa bona </li>
<li>L'arròs i les patates allarguen la vida </li>
<li>L'arròs i les patates bullides allarguen la vida </li>
<li>L'arròs per ésser bo, al seu punt i raó </li>
<li>L'arròs s'ha covat </li>
<li>L'arròs viu en l'aigua i mor en l'aigua </li>
<li>L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi </li>
<li>L'arròs, on es guisa, i la dona, amb camisa </li>
<li>L'arròs, satisfà el cos, i la carn embafa </li>
<li>Les xiques de Vinaròs / tenen el monyo molt gros: / se pensen que és cabellera / i és carabassa en arròs </li>
<li>Les xiques de Vinaròs tenen el topo molt gros; pensen que és cabellera i es carabassa d'arròs </li>
<li>Massa arròs fa mal al cos </li>
<li>Matrimoni sense fills és com l'arròs sense oli </li>
<li>Matrimoni sense fills, arròs sense oli </li>
<li>Menjar arròs fa el ventre gros </li>
<li>Més "sèrio" que un plat d'arròs sense tall </li>
<li>Mira l'arròs i es fot les tallades </li>
<li>Molt d'arròs fa mal al cos </li>
<li>Mosca hi ha en l’arròs </li>
<li>N'hi ha d'arròs </li>
<li>Ni arròs socarrat ni guisat que sàpia a fumat </li>
<li>Ni un gra d'arròs </li>
<li>No socarrar-se l'arròs, [a algú] </li>
<li>No tindre mai l'arròs triat </li>
<li>No tindre res a veure els collons pa menjar arròs </li>
<li>No tindre terra ni tarròs </li>
<li>No tots els dies són de bou i arròs </li>
<li>O panxa o arròs </li>
<li>Paella de pobre: arròs amb ceba i bacallà </li>
<li> Pareix que mira l’arròs i mira les tallades </li>
<li>Passar-se-li l'arròs </li>
<li>Passar-se-li l'arròs a una dona </li>
<li>Passar-se'n l'arròs </li>
<li>Peix, arròs i meló volen el vi felló </li>
<li>Peix, arròs i pebre volen vi per beure </li>
<li> Per a arròs, en la Ribera, | per a tomaques Gandia, | per a bon peix en Altea, | per a cacauet, Alzira </li>
<li>Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó </li>
<li>Per arròs, en la Ribera; per a tomaques Gandia; per a un bon peix, en Altea, per a xufes, Alboraia </li>
<li>Per Corpus, arròs i carn de bou </li>
<li>Per santa Caterina, arròs en gallina </li>
<li>Plat d'arròs cap al cos, got de vi cap a mi, feina fuig d'aci </li>
<li> Portar el vestit de menjar arròs </li>
<li>Quan no t'ho demani el cos, no hi posis un gra d'arròs </li>
<li>Què farem, paelleta o arròs caldós? </li>
<li>Sa beata Malandrina, que quan no té talent d'arròs, per mortificar-li el cos, li maten una gallina </li>
<li>Sant Antoni de Puig-gros que a tothom donau arròs; si a mi no me'n donau, sant Antoni adéu-siau </li>
<li>S'arròs fa es cap gros </li>
<li>S'arròs fa fer es cul gros i sa panxa llisa </li>
<li>S'arròs va a grumallons </li>
<li>Sempre té arròs amb pelletes </li>
<li>Ser (una cosa) com l'arròs amb pollastre... sense pollastre </li>
<li>Ser d'eixos que els cau un granet d'arròs i s'abaixen a plegar-lo </li>
<li>Ser més condidor que l’arròs caldós </li>
<li>Ser més roí que l'arròs sense oli </li>
<li>Ser més sèrio que un plat d'arròs </li>
<li>Ser un arròs sense oli </li>
<li>Si n'era un pagès de la boca grossa, tot menjant arròs s'empassa la llossa </li>
<li>Si no t’ho demana el cos, no hi fiquis ni un gra d’arròs </li>
<li>Si vols quedar bé, un bon arròs has de fer </li>
<li> Si vols tindre el ventre gros, menja't un bon plat d'arròs </li>
<li> Sia d'arròs, sia de faves, estigui jo ple </li>
<li>Siga d'arròs o de faves, Déu ens ómpliga les panxes </li>
<li>Socarrar-se l'arròs </li>
<li>Sueca, arròs i taleca </li>
<li>Sueca, arròs i taleca </li>
<li>Tant és arròs, com fil negre </li>
<li>Tant m'és arròs com fil negre </li>
<li>Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs </li>
<li>Un paquet d'arròs, cris, cras, cros </li>
<li>Un plat d'aigua amb arròs, clavells i flors </li>
<li> Un potet d'arròs, pis, pas, pus! </li>
<li>Val més no remenar l'arròs maldament s'aferri </li>
<li>Val més un gra de pebre que un quintar d'arròs </li>
<li>Val més un gra de pebre que una lliura d'arròs</li>
</ol>
<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-47360987549756976672012-04-04T13:26:00.001+02:002012-04-04T13:26:12.057+02:00Núvols<ol>
<li>A cel núvol, mariner serè </li>
<li>Abans de ploure es fa núvol </li>
<li>Amics i rellotges de sol, sense núvols sí, sense núvols no </li>
<li>Anar-se'n pels núvols </li>
<li>Aprés de núvol, bell sol fa </li>
<li>Aprimar-se els núvols </li>
<li>Baixar del núvol (o dels núvols) </li>
<li>Cap de Núvol </li>
<li>Capell de núvol a Corvizó (o Carbizó), anuncia un dia bo </li>
<li>Caure dels núvols [o del cel] </li>
<li>De sant Miquel a Tots-Sants, cigronets (núvols petits) a grapats </li>
<li>Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu </li>
<li>Dia núvol i posta clara mal temps prepara </li>
<li>El prometre és núvol i el donar (o l'atendre) és pluja </li>
<li>Els núvols a la Creu, pluja a tot arreu </li>
<li>Els núvols passen, però el cel queda </li>
<li>En març, ja està núvol, ja està ras </li>
<li>Estar pels núvols </li>
<li>Garbí amb núvol, llevant amb clar (et fot o et fotrà) </li>
<li> La lluna és una bruixa que juga amb els núvols i els arruixa </li>
<li>L'any dolent comença núvol </li>
<li>L'any maleït de núvols va ben vestit </li>
<li>Llamps a llevant i núvols rojos a ponent, senyal de vent </li>
<li>Lluna plena es menja els núvols </li>
<li>Maig núvol i juny clar, pa per tot l'any </li>
<li>Mes d'abril, aigua poca i núvols mil </li>
<li>Mestral amb núvols i llevant amb clar si no te l'ha feta te la farà </li>
<li>Molts núvols i poca pluja </li>
<li>Ni tot núvol ni tot vent mou </li>
<li>Nit de núvols, dia serè </li>
<li>No et fiïs de mestral en núvol ni de llevant en clar </li>
<li>No et fiïs d'hivern serè, ni d'estiu núvol </li>
<li>Núvol barbut, vent corregut </li>
<li>Núvol de fum, aigua al damunt </li>
<li>Núvol groguenc porta vent </li>
<li>Núvol rodó, vent o neu en abundor </li>
<li>Núvol roig al matí, la pluja pel camí </li>
<li>Núvol roig de la nit, bon temps es veu; núvol roig de migdia, la pluja tot el dia; núvol roig del matí, la pluja pel camí </li>
<li>Núvol roig, vent o pluja </li>
<li>Núvols a Burriac, aigua a mar </li>
<li>Núvols a la muntanya, pluja segura </li>
<li>Núvols a la posta, gregal a la porta </li>
<li>Núvols al Cau de les Bruixes, pluja segura </li>
<li>Núvols al matí i consell tardà, tot és aire </li>
<li>Núvols amb creu, aigua segura o neu. </li>
<li>Núvols amb rivets, amarra fort els canets </li>
<li>Núvols barbats, camps mullats </li>
<li>Núvols d'Aragó, pluja en abundor </li>
<li>Núvols de fum, aigua al damunt </li>
<li>Núvols de Mallorca, neu a la porta </li>
<li>Núvols de migdia, pluja per tot el dia </li>
<li>Núvols en creu, aigua a tot arreu </li>
<li>Núvols en creu, aigua al peu (o aigua arreu, o aigua o neu, o aigua tindreu, o aigua veureu) </li>
<li>Núvols en la muntanya, pluja segura </li>
<li>Núvols en la posta, gregal a la porta </li>
<li>Núvols en minvant, aigua endavant </li>
<li>Núvols en terra, bonança en mar </li>
<li>Núvols pel Cabeçó, prepara el caputxó </li>
<li>Núvols per sant Magí, la pluja és pel camí </li>
<li>Pel juliol núvols amb lluna, per a la vinya mala fortuna </li>
<li>Posar (algú o alguna cosa) pels núvols </li>
<li>Posar sobre un núvol </li>
<li>Pujar-se’n als núvols </li>
<li>Quan Déu (ho) vol, sense vent i sense núvols, plou </li>
<li>Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes </li>
<li>Quan està núvol i plou, senyal d'aigua, si Déu vol </li>
<li>Quan hi ha núvols a marina, cala foc a la feixina </li>
<li>Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua </li>
<li>Quan hi ha tempesta, fils d'aigua dels núvols </li>
<li>Quan no fa sol de migdia, núvols per tot el dia </li>
<li>Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar </li>
<li>Ser un bufanúvols </li>
<li>Si Déu vol, sens núvols plou </li>
<li>Si el dijous el sol es pon entre núvols, pluja abans de tres dies </li>
<li>Si el núvol ve de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por </li>
<li>Si els núvols van cap a la muntanya, posa el blat a la cabanya, si els núvols van cap el pla, posa el blat a assolellar </li>
<li>Si està núvol el dia de Sant Fruitós, any de poca fruita </li>
<li>Si Montserrat els núvols han tapat, aigua del Llobregat </li>
<li>Si Sant Fruitós [23 de gener] passa núvol, els sarments no carreguen </li>
<li>Si trona amb núvols, de vuit a nou dies no farà bo </li>
<li>Tocar el núvol després de caiguda l'aigua </li>
<li>Treure el morro dels núvols </li>
<li>Ventada de mestral si veus núvols vermells per llevant </li>
<li>Viure als núvols</li>
</ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-54935170549654127532011-08-18T08:00:00.000+02:002011-08-18T08:00:00.214+02:00Jocs i joguines<ol><li>A gent bèstia, bonic joc</li>
<li>A joc forçat, mostra no hi cal</li>
<li>A mal joc, mala cara</li>
<li>Aigua, molí i foc, no juguen més que un joc</li>
<li>Això és jugar brut</li>
<li>Al joc juguem en Jep i jo</li>
<li>Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança</li>
<li>Al matar els porcs, plaers i jocs</li>
<li>Amb armes, dones i focs, no hi vulguis jocs</li>
<li>Amb gent que no tinguen seny no hi vulguis tenir cap joc</li>
<li>Amb joc net</li>
<li>Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre</li>
<li>Amb la salut no es juga</li>
<li>Amb les coses de menjar no s'hi juga</li>
<li>Anar jugant en el greix</li>
<li>Anem a jugar a “salta ferratge”… En el cul te l’estaque</li>
<li>Apuntar al peó que no juga</li>
<li>Aquest joc no es pot jugar de dos vegades</li>
<li>Calces negres, calces blanques, me jugue un duro que no m’alcances</li>
<li>Com el joc de Verdú: tres per mi i dos per tu</li>
<li>Com jugaria en Martí si sapigués amb qui!</li>
<li>Com jugaria Martí, si tinguera amb qui!</li>
<li>Com pot ser jugar i sempre guanyar?</li>
<li>Conéixer el joc [a algú]</li>
<li>Creu faràs o la jugada erraràs</li>
<li>D'amics, pocs, i amb ells, pocs jocs</li>
<li>De joc ras i patada al cap</li>
<li>De joguina</li>
<li>De joguines vénen renyines</li>
<li>De per jugar</li>
<li>Deixar fora de joc</li>
<li>Després de l'un juga l'altre</li>
<li>Ditxós qui pot fer el joc tot sol</li>
<li>Diu el tinyós: a tot jugam menys a capell llevar</li>
<li>Diuen els crios al joc el que parlen els pares al foc</li>
<li>Donar el joc per escampat</li>
<li>Donar joc</li>
<li>Dos eren que jugaven i el tercer va rebre</li>
<li>El bon jugador ha de saber perdre</li>
<li>El bon jugador juga tots jocs</li>
<li>El diable, quan no té què fer, juga amb lo rabo</li>
<li>El gregal va guanyar el joc i el llevant amollava aigua amb un carabassot </li>
<li>El joc de Déu, cadascú el seu</li>
<li>El joc de la guineu, quan s'alça ja no hi seu</li>
<li>El jugador de pilota que l'espera al bot, es fot</li>
<li>El jugar amb foc sol tenir mals resultats</li>
<li>El que juga, no torra castanyes</li>
<li>Els fadrins són jugadors</li>
<li>Els jocs solen acabar en plors</li>
<li>Els jugadors de pilota... en el carrer</li>
<li>En el joc tothom és igual</li>
<li>En el pati d'en Colom, qui juga no dorm</li>
<li>En Nadal els jocs, i en Pascua els focs</li>
<li>En Sant Antoni, comencen en jocs i acaben en focs</li>
<li>Entrar en joc</li>
<li>Entre sastres corre el joc</li>
<li>És el joc de Verdú, tres per mi i un per tu</li>
<li>Ésser joc de poques taules</li>
<li>Ésser un joc de xics</li>
<li>Fa de bon jugar quan es guanya</li>
<li>Fer (alguna cosa) jugant</li>
<li>Fer el doble joc</li>
<li>Fer el joc (a algú)</li>
<li>Fer el joc de Besalú: tres contra u</li>
<li>Fer el joc de taules</li>
<li>Fer el joc del mut</li>
<li>Fer el joc dels polissons: fugiren com estigueren rodons</li>
<li>Fer joc [una cosa amb una altra]</li>
<li>Fer jocs</li>
<li>Fer jugar (o marejar, o remenar) la perdiu</li>
<li>Fer la gran jugada</li>
<li>Fer mal joc</li>
<li>Fer tripijocs i martingales</li>
<li>Fer un doble joc</li>
<li>Fer una juguesca</li>
<li>Fer una mala jugada</li>
<li>Fet el joc, feta la llei</li>
<li>Fet el joc, feta la trampa</li>
<li>Fet el tracte, fet el joc</li>
<li>Fins que tornem jugar!</li>
<li>Ja hi tornaràs a jugar amb Na Rossa i et tirarà qualque coça</li>
<li>Joc a quatre (o a sis, etc.) bandes</li>
<li>Joc brut</li>
<li>Joc cantat, joc esguerrat</li>
<li>Joc de figuera, joc de quimera</li>
<li>Joc de foc és joc de boig</li>
<li>Joc de focs, joc de boigs</li>
<li>Joc de poques taules</li>
<li>Joc de quatre, joc de catre</li>
<li>Joc de sort, joc de badoc</li>
<li>Joc de sort, joc de boig</li>
<li>Joc de sort, joc de mort</li>
<li>Joc de sort, joc de trampa</li>
<li>Joc de sort, per un res i per altres tot</li>
<li>Joc d'hòsties</li>
<li>Joc llarg trencat, a les tornes donat</li>
<li>Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat</li>
<li>Joc ras i patada al cap</li>
<li>Joc ras i puntada al fetge (o al cap, o al cul)</li>
<li>Jocs de foc, jocs de boig</li>
<li>Jocs de sort, jocs de mala mort</li>
<li>Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot</li>
<li>Jocs feixucs no duren sempre</li>
<li>Jocs que duren, puden</li>
<li>Jocs, menjars i amors, els primers són els millors</li>
<li>Jugador de pilota que l'espera al bot, es fot</li>
<li>Jugant dos el tres va perdre</li>
<li>Jugant, jugant, els ases es mosseguen</li>
<li>Jugar a alems</li>
<li>Jugar a amagar-se</li>
<li>Jugar a cara o creu</li>
<li>Jugar a fet</li>
<li>Jugar a la morra</li>
<li>Jugar a la puput</li>
<li>Jugar a la puta i la Ramoneta</li>
<li>Jugar a l'abadí</li>
<li>Jugar a l'empastifa que empastifaràs</li>
<li>Jugar a les falses per veure venir</li>
<li>Jugar a les gepes</li>
<li>Jugar a patacons</li>
<li>Jugar a penyores</li>
<li>Jugar a pic i ratlla</li>
<li>Jugar a qui corre més</li>
<li>Jugar a saber és el que cal fer</li>
<li>Jugar a tant se me'n fot</li>
<li>Jugar a tres bandes</li>
<li>Jugar agulla</li>
<li>Jugar al gat i a la rata</li>
<li>Jugar amb algú</li>
<li>Jugar amb el foc</li>
<li>Jugar amb els sentiments</li>
<li>Jugar amb foc</li>
<li>Jugar amb la salut</li>
<li>Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons</li>
<li>Jugar brut</li>
<li>Jugar dur</li>
<li>Jugar el tot pel tot</li>
<li>Jugar i no perdre mai, això rai</li>
<li>Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar</li>
<li>Jugar l'agulla</li>
<li>Jugar mà a mà</li>
<li>Jugar net</li>
<li>Jugar o provar-se a tòrcer mans</li>
<li>Jugar tres contra u per robar-li els doblers</li>
<li>Jugar un paper</li>
<li>Jugar una mala passada (a algú)</li>
<li>Jugar, ballar i dormir, fan el bon fadrí</li>
<li>Jugarà qui tindrà bo</li>
<li>Jugaria Martí si tinguera amb qui</li>
<li>Jugar-la (a algú)</li>
<li>Jugar-la a dos mans</li>
<li>Jugar-li males passades alguna cosa</li>
<li>Jugar-li una passada</li>
<li>Jugar-s’hi el coll</li>
<li>Jugar-s’hi un peix</li>
<li>Jugar-se (una cosa) a cara o (o i) creu (o fer-s'ho a cara o (o i) creu</li>
<li>Jugar-se el coll</li>
<li>Jugar-se el coll i la camisa</li>
<li>Jugar-se el físic</li>
<li>Jugar-se el panís</li>
<li>Jugar-se el sol abans de sortir (o abans de néixer)</li>
<li>Jugar-se el sol abans d'eixir</li>
<li>Jugar-se el tot pel tot</li>
<li>Jugar-se els ous</li>
<li>Jugar-se la camisa</li>
<li>Jugar-se la cara</li>
<li>Jugar-se la missa</li>
<li>Jugar-se la pell</li>
<li>Jugar-se la vida</li>
<li>Jugar-se les ferradures</li>
<li>Jugar-se les orelles</li>
<li>Jugar-se l'escola</li>
<li>Jugar-se un peix</li>
<li>Jugar-se-la</li>
<li>Jugar-se-la a cara o creu</li>
<li>Jugar-se-la a tot o res</li>
<li>Jugar-s'hi alguna cosa</li>
<li>Jugar-s'hi el coll (o la vida)</li>
<li>Jugar-s'hi el sou</li>
<li>Jugar-s'hi el tot pel tot</li>
<li>Jugar-s'hi la pell</li>
<li>Jugar-s'hi l'ase i l'albarda</li>
<li>Jugar-s'hi les orelles</li>
<li>Jugar-s'hi un colló (o els collons)</li>
<li>Jugar-s'hi un peix</li>
<li>Jugar-s'ho tot en una reballada</li>
<li>L’aigua i el foc, només juguen a un joc</li>
<li>L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc</li>
<li>La cura va bé però l'ull me'l jugaré</li>
<li>La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer</li>
<li>La jugada ja és feta</li>
<li>La lluna és una bruixa que juga amb sos níguls i los arruixa</li>
<li>La mar i el jugador, ara sí, ara no</li>
<li>La mar no vol jocs</li>
<li>La mar sempre juga de traïdor</li>
<li>La millor jugada, la sogra enterrada</li>
<li>La pilota es deu jugar quan vinga bé</li>
<li>La sort de Galta, que jugant tot sol perdia</li>
<li>La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors</li>
<li>L'aigua i el foc no juguen més que a un joc</li>
<li>L'amor sol fer mal joc a la dona, car ell és foc i ella estopa</li>
<li>Les xiques de les Penelles | totes juguen a un joc, | amb la cua granen casa | i amb el cul bufen el foc</li>
<li>L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)</li>
<li>L'ofegor juga de traïdor</li>
<li>Mala jugada</li>
<li>Malhaja el joc i el nom i tot</li>
<li>Maria Rosa, si vols jugar posa</li>
<li>Matador d'última, jugador de calbot</li>
<li>M'ha jugat una mala passada</li>
<li>Nadal al foc, Pasqua al joc</li>
<li>Ni joc sense trampa ni sant sense estampa</li>
<li>Ningú pot guanyar sense jugar</li>
<li>No és bo cap joc, si no dura poc</li>
<li>No es pot jugar amb greix</li>
<li>No et fiïs mai del jurat, puix és joc de disbarats</li>
<li>No et moris de la pesta, ni juguis per Nadal</li>
<li>No fa poc qui calla i fa el seu joc</li>
<li>No fa temps de jugar a sapo-quedo</li>
<li>No facis jocs a qui no els entén</li>
<li>No hi ha cabal molt ni poc que no l'enfonsi el joc</li>
<li>No hi ha joc més divertit que aquell que es juga en el llit</li>
<li>No hi ha joc sense trampa</li>
<li>No hi ha jugador sense mania</li>
<li>No hi ha pitjor sagnia que el joc de la loteria</li>
<li>No jugar amb foc</li>
<li>No juguem amb canyetes que mos farem tallets</li>
<li>No juguem amb el duro, que és cabat</li>
<li>No juguem, jugant</li>
<li>No jugues amb canyetes que et faràs tallets</li>
<li>No jugues amb canyetes, que et tallaràs</li>
<li>No jugues amb el foc que et pixaràs al llit</li>
<li>No juguis amb Na Rosa, que et tirarà qualque coça</li>
<li>No juguis mai amb qui no sap de jugar, que sempre et guanyarà</li>
<li>No moris en mortaldat ni jugues per Nadal</li>
<li>No n'hi ha joc sense trampa</li>
<li>No sopis conill si ets vell, que t'hi jugaràs la pell </li>
<li>Noia honesta, res de jocs. Mira'm i no em tocs</li>
<li>Obrir-se com un joc de nines russes</li>
<li>Olorar la jugada</li>
<li>Papallona, papallona, | no juguis vora del foc: | amb gent que no tinguen seny, | no hi vulguis tenir cap joc</li>
<li>Patró que mal governa, la vida es juga</li>
<li>Peça tocada, peça jugada</li>
<li>Per la mort del porc, alegries i jocs</li>
<li>Per les errades es perden els jocs</li>
<li>Per Sant Antoni comencen els focs i acaben els jocs</li>
<li>Per sant Joan al joc, per Nadal al foc</li>
<li>Per un punt se perd el joc</li>
<li>Per un ratet de plorar, jugue tot el dia</li>
<li>Poder jugar-hi de peus</li>
<li>Poll de gener juga amb son pare al galliner</li>
<li>Portar un doble joc</li>
<li>Posar en joc (algú o alguna cosa)</li>
<li>Quan el bestiar juga, assenyala pluja</li>
<li>Quan el diable no té res per fer, juga amb la cua</li>
<li>Quan el diable va a jugar, mira que et vol enganyar</li>
<li>Quan el dofí juga, el vent bufa </li>
<li>Quan es moixos tenen juguera, senyal de pluja</li>
<li>Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins </li>
<li>Quan l’esparver es fa vell els ocells juguen</li>
<li>Quan la sort fa cara de gos, jugueu vós</li>
<li>Quan les cabres salten i juguen, senyal de vent</li>
<li>Quan ve de volea, es juga</li>
<li>Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar</li>
<li>Que sap jugar a tots els jocs? Ten-lo per savi i no per boig</li>
<li>Què t'hi jugues?</li>
<li>Qui calla i fa son joc, no fa pas poc</li>
<li>Qui de cor juga, la salut es juga</li>
<li>Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona</li>
<li>Qui decanta el cap no sap què jugar</li>
<li>Qui en fa massa, no és del joc</li>
<li>Qui es juga la joventut, ja està perdut</li>
<li>Qui es lloga els seus plaers s'hi juga, qui es casa se'ls ven</li>
<li>Qui fa el joc mai perd</li>
<li>Qui fa el joc, no perd</li>
<li>Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant</li>
<li>Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut</li>
<li>Qui juga amb carbó es mascara</li>
<li>Qui juga amb foc acaba cremant-se</li>
<li>Qui juga amb foc i pixa en es llit, no té es seny complit</li>
<li>Qui juga amb foc, es crema</li>
<li>Qui juga ferm, juga bé</li>
<li>Qui juga net sempre perd</li>
<li>Qui juga net, net es queda</li>
<li>Qui juga no ha d'estar per res més</li>
<li>Qui juga no torra castanyes</li>
<li>Qui juga per guanyar perd per obligació</li>
<li>Qui juga, els pèls es juga</li>
<li>Qui juga, mai viu feliç</li>
<li>Qui molt juga amb el gat, en sortirà esgarrapat.</li>
<li>Qui no juga, no guanya</li>
<li>Qui no sap què jugar, a tots fa</li>
<li>Qui no vulgui perdre, que no jugui</li>
<li>Qui per Nadal juga a bitllets, per Pasqua s'escalfa els talons</li>
<li>Qui per Nadal juga al tocó, per Pasqua es calenta el taló</li>
<li>Qui perd vol tornar a jugar</li>
<li>Qui té el cap de vidre, no jugui a pedrades</li>
<li>Qui treu el joc mai perd</li>
<li>Reduir-se el joc a taules</li>
<li>Rematar la jugada</li>
<li>Rosa, si vols jugar, posa</li>
<li>Sa lluna es una bruixa que juga amb els níguls i los arruixa</li>
<li>Segons l'al·lot, les joguetes</li>
<li>Seguir el joc</li>
<li>Sembla que es nega i juga amb l'aigua</li>
<li>Sense amor ni jocs, res hi ha agradable</li>
<li>Sense interès, ningú juga</li>
<li>Ser [alguna cosa] un joc [per a algú]</li>
<li>Ser com qui juga a la campaneta de la ning-ning</li>
<li>Ser enjogassat, -da</li>
<li>Ser la joguina d'algú</li>
<li>Ser un mal joc</li>
<li>Ser un tripijoc</li>
<li>Si comences bé no t'espanti el joc darrer</li>
<li>Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada</li>
<li>Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria</li>
<li>Si es pogués jugar dues vegades, ningú perdria</li>
<li>Si jugues amb bancs, tindràs entrebancs</li>
<li>Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat</li>
<li>Si no vols perdre, no juguis</li>
<li>Si per Nadal joc, per Pasqua foc</li>
<li>Si per Nadal jugues a bitllons, per Pasqua et torraràs els talons</li>
<li>Si vols jugar, posa, Maria Rosa</li>
<li>Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors</li>
<li>Tancar el joc</li>
<li>Tant tenim del joc com del rebato</li>
<li>Taula i joc són pedra de toc</li>
<li>Té ses bromes pesades, es jocs feixucs...</li>
<li>Té una juguera malaïda</li>
<li>Tenir bona o mala mà en el joc</li>
<li>Tenir joc (una cosa)</li>
<li>Tenir jocs</li>
<li>Tenir mals jocs</li>
<li>'Tonto' el qui juga i 'tonto' el qui no juga</li>
<li>Tornar la pilota a joc</li>
<li>Tornar-li les pilotes al joc</li>
<li>Tot bon jugador ha de saber perdre</li>
<li>Tot jugant, els burros es mosseguen</li>
<li>Tot jugant, jugant, es casen</li>
<li>Tots els jocs que duren, puden</li>
<li>Tripeta plena fa jocs</li>
<li>Tripeta plena fa jocs i no camiseta llímpia</li>
<li>Trobar-se en un tripijoc</li>
<li>Un bon badoc fa mudar el joc</li>
<li>Un sastre i un caçador jugaven a dir mentides; el caçador en va dir set i el sastre cent de seguides</li>
<li>Un sí vaig dar i la llibertat em vaig jugar</li>
<li>Una filla és un joc, però tres ja són un foc</li>
<li>Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar</li>
<li>Uns juguen i uns altres paguen</li>
<li>Val més jugar a la segura que esperar bona ventura</li>
<li>Val més sort que ben jugar</li>
<li>Val més sort que bon joc</li>
<li>Val més ventura que ben jugar</li>
<li>Veure el joc mal parat</li>
<li>Veure-li el joc a un altre</li>
<li>Vols jugar-t'hi que...?</li>
<li>Xarxa estripada, fa mala jugada</li>
</ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-21681309774543339422011-08-17T08:00:00.001+02:002011-08-17T08:00:02.915+02:00El Joc i el jugador<ol><li>A cartes vistes, tothom és jugador</li>
<li>A joc vist, tothom és savi</li>
<li>A jugar i perdre, pagar i callar</li>
<li>A jugar tots o a cremar la baralla</li>
<li>A jugar tots o esqueixar les cartes</li>
<li>A la bossa del jugador no li cal lligador</li>
<li>A la casa del jugador, tan aviat hi ha alegria com tristor</li>
<li>A la vetlla de viatjar, no et posis a jugar</li>
<li>A l'amic, si el guanyes en el joc, guanya-li poc.</li>
<li>A qui el joc ama, el joc el mata</li>
<li>A qui hagis de manar, no t'hi posis a jugar</li>
<li>Abans de jugar l'as, mira bé el que fas</li>
<li>Abans de viatjar no et posis a jugar, perquè la bossa hi deixaràs; jugaràs, però no viatjaràs</li>
<li>Acabat el joc amb el dos de bastos</li>
<li>Afortunat en el joc, desgraciat en amors</li>
<li>Afortunat en el joc, dissortat en amors</li>
<li>Això són bruixeries, jocs de mans i patranyes de xarlatans</li>
<li>Al bon jugador, les cartes li juguen soles</li>
<li>Al joc i al vi, l'home es fa coquí</li>
<li>Al joc no cal més que dues coses: paciència i diners</li>
<li>Al joc, a la taula i a la dansa es coneix la bona criança</li>
<li>Al treballador, faena; i al jugador, diners</li>
<li>Alberic està molt ric per les jugades de loto i les baralles de cartes i l'arròs de fora «coto»</li>
<li>Albur de rei i sis, no els juguis</li>
<li>Amb diner guanyat al joc mai no arribaràs al lloc</li>
<li>Amb el diner no s'hi juga, perquè sempre et toca el perdre</li>
<li>Amb el rei i l'as el joc dominaràs</li>
<li>Anar per la vida jugant a cartes vistes</li>
<li>As d'espases, bastos i sota, si jugues amb novells, jugada bona</li>
<li>Bé juga el que no juga</li>
<li>Begadors i jugadors, sa fam les va darrere</li>
<li>Bon jugador, mala ventura</li>
<li>Bona mina i dolent joc</li>
<li>Borratxos i jugadors, fora de casa</li>
<li>Bossa de jugador no és bossa de pagador</li>
<li>Bossa de jugador no ha de menester tancador</li>
<li>Bossa de jugador, no té aturador</li>
<li>Bruixes o jocs de mans, «patranyes» de xarlatans</li>
<li>Caçaire i jugaire no poden durar gaire</li>
<li>Cap jugador no arriba a vell</li>
<li>Cap jugador no pot ser home bo</li>
<li>Carta girada, carta jugada</li>
<li>Carta jugada, sort tirada</li>
<li>Carta tirada, ben jugada</li>
<li>Carta tocada, carta jugada</li>
<li>Cartes i armes, fins que s'han jugat no se'n sap el resultat</li>
<li>Cartes, dones, joc i vi el ric fan tornar mesquí</li>
<li>Casar-se és jugar-se la vida en una carta</li>
<li>Cavall de raça i jugador no és gaire durador</li>
<li>Començar jugant i acabar plorant</li>
<li>Company de camí, de joc o d'hostal, no el tinguis de seguida per amic formal</li>
<li>D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat</li>
<li>De cartes i de daus, els millors són no jugar-los</li>
<li>De diner guanyat al joc, no te'n compraràs cap porc</li>
<li>De jugador, borratxo i fart, Déu me n’apart</li>
<li>De jugar a cartes i de sembrar, mai no se'n sap prou</li>
<li>De jugar, ningú no se'n fa ric</li>
<li>De robar i de jugar benhaja qui me'n traurà</li>
<li>De tot el joc de cartes, oros, copes, bastos i espases</li>
<li>Del joc, en ve el foc</li>
<li>Del joc, en vénen tota mena de raons</li>
<li>Del joc, ni molt ni poc</li>
<li>Del joc, poc, i millor gota</li>
<li>Del jugador, gra o palla</li>
<li>Del jugar al robar una passa només hi ha</li>
<li>Del jugar, renegar i briconejar, costa de desavesar</li>
<li>Després de les cartes vistes, tots son jugadors</li>
<li>Déu me do per jugar un bon jugador, un que no en sàpiga, no</li>
<li>Diner de joc, ara molt, ara gens, ara poc</li>
<li>Diner del joc vingut, avui guanyat, demà perdut</li>
<li>Diner en el joc guanyat no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs</li>
<li>Diner que el joc ha portat, avui vingut i demà entornat</li>
<li>Diner vingut del joc, molts en tenen i pocs en retenen</li>
<li>Diners de joc no fan pilerot</li>
<li>Dir mal de les cartes i jugar amb dos jocs</li>
<li>Dóna-me'l afeccionat al joc i mentider, i jo te'l daré borratxo i faldiller</li>
<li>Dones, vi i joc són la perdició dels homes</li>
<li>Dur una pell de serp al damunt, fa veure les trampes dels qui fan jocs de mans</li>
<li>El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar</li>
<li>El bon joc és no jugar-lo</li>
<li>El bon jugador coneix les cartes amb l'olor</li>
<li>El bon jugador de manilla, tuti i truc i bescambrilla</li>
<li>El bon jugador dóna per sota</li>
<li>El bon jugador quan juga no coneix sa mare</li>
<li>El bon jugador, bon bevedor i bon fumador</li>
<li>El bon jugador, fumador i bevedor</li>
<li>El borratxo és la joguina del dimoni</li>
<li>El camí del jugador porta dret a la presó</li>
<li>El cau, no el juga cap home brau</li>
<li>El diner del jugador no té aturador</li>
<li>El joc crema més que el foc</li>
<li>El joc destruïx més que el foc</li>
<li>El joc fort, el vi ranci i la dona jove</li>
<li>El joc no és joc, que és foc, i crema qui el toc</li>
<li>El joc no paga la candela</li>
<li>El joc porta tots els mals</li>
<li>El joc, la dona i el vi fan tornar el ric mesquí</li>
<li>El joc, bé el conec; però el jugador, no ho crec</li>
<li>El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc</li>
<li>El joc, la dona i la mar són tres mals</li>
<li>El joc, la sort i l'amor té els seus alts i baixos</li>
<li>El jugador de tarannà el que guanya avui ho perd demà</li>
<li>El jugador el joc cerca de cor</li>
<li>El jugador es faria barba d'or si a mig jugar sabia plegar</li>
<li>El jugador mai pot guanyar; si guanya avui ho perd demà</li>
<li>El jugador no deixa hisenda ni renda</li>
<li>El jugador no té jorn bo</li>
<li>El jugador per una sota dóna la dona, i per un cavall, la dona i el cavall</li>
<li>El jugador quan té sort, que no remeni les cartes</li>
<li>El millor de les cartes és no jugar-les</li>
<li>El millor joc és ni veure'l de lluny ni a prop</li>
<li>El millor jugador que hi ha, amb males cartes sap guanyar</li>
<li>El millor jugador, sense cartes</li>
<li>El que és donat a jugar, casa no farà, i si se la fa no la guardarà</li>
<li>El que juga amb el taverner, o és boig o li sobra el diner</li>
<li>El qui juga és juga la ventura</li>
<li>El qui juga o mira el joc, de sa casa cuida poc</li>
<li>El qui juga per obligació, perd per necessitat</li>
<li>El set i mig i la bescambrilla són jocs de faldilles</li>
<li>El tafurer, quan juga, sa mare envidaria; i si no ho volia fer que no es digui tafurer</li>
<li>El tito, el truc i la manilla no són jocs per faldilles</li>
<li>El tuti, joc de murri</li>
<li>El tuti, joc de muti</li>
<li>El vi del joc, el beu qui pot</li>
<li>El vi, la ira i el joc descobreixen l'home</li>
<li>El vi, les dones i el joc fan anar els homes de tort</li>
<li>El vici no va sol, el joc s'acompanya de tots</li>
<li>Els diners del joc són sagrats</li>
<li>Els jugadors reneguen, disbauxen i no engreixen</li>
<li>Els oros fan rodar el joc</li>
<li>Els que juguen quan guanyen beneeixen i quan perden reneguen</li>
<li>Els vells, fins les rates juguen amb ells</li>
<li>En casa de jugador, poc pa i baralles</li>
<li>En el joc i en el plat, l'home coneixeràs</li>
<li>En el joc l'argent ve a passes i l'or se'n va al galop</li>
<li>En el joc qui més guanya és el que mira i no juga</li>
<li>En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança</li>
<li>En el joc, qui guanya es queda sense camisa i qui perd es queda nuet</li>
<li>En la taula i en el joc coneixeràs els homes</li>
<li>Encara que no faig el joc, mirant-ho m'alegro un poc</li>
<li>Engrifar-se les cartes en el joc</li>
<li>Entrar en joc</li>
<li>Es guanya el plet i es guanya el joc amb cataplasmes d'or</li>
<li>És joc de poques taules</li>
<li>És millor jugador el que guanya que el que perd</li>
<li>És un joc de tria l'as</li>
<li>Ésser joc de poques taules</li>
<li>Estar jugades les cartes</li>
<li>Fer bona cara i mal joc</li>
<li>Fer el joc de taules</li>
<li>Fer el joc del mut</li>
<li>Fer jocs de mans</li>
<li>Fer la gran jugada</li>
<li>Fer mal joc</li>
<li>Fer un doble joc</li>
<li>Fer un joc de mans</li>
<li>Fer un tripijoc</li>
<li>Fer una mala jugada</li>
<li>Fes una errada en el joc i ell en farà cent</li>
<li>Fill jugador, que no ens el dongui Nostre Senyor</li>
<li>Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi</li>
<li>Gastant molt i guanyant poc, mal ha d'acabar el joc</li>
<li>Guany del joc, no dura una setmana</li>
<li>Guanyant i perdent es fan els jugadors</li>
<li>Guanys de joc, duren molt poc</li>
<li>Guanys de joc, inflen i no engreixen</li>
<li>Home jugador no és res de bo</li>
<li>Home jugador no té aturador</li>
<li>Home jugador, cada dia pitjor</li>
<li>Home que juga molts jocs, ni de lluny ni de prop</li>
<li>Home que no juga, Déu se l'enduga</li>
<li>Home que no sap jugar per amic meu no es pot comptar</li>
<li>Joc cantat, joc esguerrat</li>
<li>Joc de cartes i jocs de peu, qui més hi mira menos hi veu</li>
<li>Joc de cartes, joc de trampes</li>
<li>Joc de cartes, jocs de males arts</li>
<li>Joc de mans, brega segura</li>
<li>Joc de mans, feina de mal art</li>
<li>Joc de mans, joc de vilans</li>
<li>Joc de poques taules</li>
<li>Joc de quatre, joc de catre</li>
<li>Joc de sort, joc de badoc</li>
<li>Joc de sort, joc de baralla</li>
<li>Joc de sort, joc de boig</li>
<li>Joc de sort, joc de mort</li>
<li>Joc de sort, joc de trampa</li>
<li>Joc de sort, per un res i per altres tot</li>
<li>Joc i beguda, casa perduda</li>
<li>Joc llarg trencat, a les tornes donat</li>
<li>Joc mal començat mai no pot ésser ben acabat</li>
<li>Joc nou, cada u un sou</li>
<li>Joc quatrer no val res</li>
<li>Joc quatrer, tira'l al carrer</li>
<li>Joc, vi i dones són la perdició dels homes</li>
<li>Jocs amb dany, no acaben l'any</li>
<li>Jocs de cartes, jocs de baralles</li>
<li>Jocs de cartes, jocs de bergants</li>
<li>Jocs de cartes, jocs de diables</li>
<li>Jocs de cartes, pels altres</li>
<li>Jocs de mans, jocs de vilans</li>
<li>Jocs de sort, jocs de mala mort</li>
<li>Jocs de sort, uns dies no res i uns altres dies tot</li>
<li>Jocs honestos usaràs i dels daus te guardaràs</li>
<li>Jocs que duren, puden</li>
<li>Jocs, menjars i amors, els primers són els millors</li>
<li>Juga el primer as i partida no perdràs</li>
<li>Juga el sis si no està contra el rei</li>
<li>Jugador de bot, pagador de butxaca</li>
<li>Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, sempre duu el cap calent</li>
<li>Jugador de cartes, fumador de pipa, bevedor de vi, no el vull pas per mi</li>
<li>Jugador de manilla, borratxo segur</li>
<li>Jugador de pilota que l'espera al bot, es fot</li>
<li>Jugador i bevedor de vi, magre i secardí</li>
<li>Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó</li>
<li>Jugador i cavall de raça, prompte passa</li>
<li>Jugador que juga i guanya, guanya l'infern i perd l'ànima</li>
<li>Jugador que juga i perd, perd el diner i guanya l'infern</li>
<li>Jugador que mira el cel les estrelles veu</li>
<li>Jugador que no té diners per jugar, les orelles es jugarà</li>
<li>Jugador que perd és un mal home</li>
<li>Jugador que perd, mal home</li>
<li>Jugador que tingui l'as, ja li pots anar al detràs</li>
<li>Jugador que vol guanyar, les cartes no ha de remenar</li>
<li>Jugador, pare i padrí</li>
<li>Jugador, pescador i pecador mai no tenen res de bo</li>
<li>Jugador, pintor, tot allò no val gaire</li>
<li>Jugador? Per marit no el vull pas jo</li>
<li>Jugaire, mentider, enredaire, donaria la dona per una bona carta</li>
<li>Jugant dos el tres va perdre</li>
<li>Jugar a carta tapada</li>
<li>Jugar a cartes vistes</li>
<li>Jugar a cartes vol més sort que traça</li>
<li>Jugar amb cartes descobertes</li>
<li>Jugar amb cartes matades</li>
<li>Jugar amb cartes netes</li>
<li>Jugar amb dos jocs de cartes</li>
<li>Jugar amb dos parells de mànegues</li>
<li>Jugar amb dues baralles</li>
<li>Jugar amb xambons fa perdre el temps i els dinerons</li>
<li>Jugar bé les seves cartes</li>
<li>Jugar i no perdre mai, això rai</li>
<li>Jugar i passejar, quan no s'ha de treballar</li>
<li>Jugar la darrera carta</li>
<li>Jugar mà a mà</li>
<li>Jugar més que les cartes</li>
<li>Jugar una sola carta</li>
<li>Jugar, beure i fumar, les tres tares d'un fadrí</li>
<li>Jugar-se el sol abans de sortir (o abans de néixer)</li>
<li>Jugar-se el tot pel tot</li>
<li>Jugar-se les cartes</li>
<li>Jugar-se l'última carta (en una cosa)</li>
<li>Jugar-s'ho tot a una sola carta</li>
<li>L’hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc</li>
<li>La bescambrilla, joc de calces; la manilla, joc de barbes</li>
<li>La bossa del jugador ara té diners ara no</li>
<li>La bossa del jugador corre sense aturador</li>
<li>La bossa del jugador no necessita lligador</li>
<li>La carrera del jugador fa cap a la presó</li>
<li>La carta que no jugues sempre és la millor</li>
<li>La dona que en jugar perd, per bé que jugui no es pot refer</li>
<li>La manilla és joc de borratxos</li>
<li>La manilla no la poden jugar els muts</li>
<li>La mar i el jugador, ara sí, ara no</li>
<li>La millor sort del daus, és no jugar-los</li>
<li>La millor sort del joc és no jugar</li>
<li>La sort de Galta, que jugant tot sol perdia</li>
<li>La sort en el joc ajuda més els tontos que els bons jugadors</li>
<li>La vida del carreter n'és vida molt regalada: cada dia bon menjar i el diumenge a jugar a cartes</li>
<li>L'as de joc, nou o net</li>
<li>L'as d'oros no el juguen «bobos»</li>
<li>Les cartes no es juguen més que una vegada</li>
<li>Les cases de joc cauen, però els jocs queden</li>
<li>Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort</li>
<li>Les tres desgràcies de l'home són: el joc, les dones i el vi</li>
<li>L'hivern dóna les cartes i la primavera fa el joc (o les juga)</li>
<li>L'ofegor juga de traïdor</li>
<li>Los jocs honests tu usaràs; | de jocs de dau te guardaràs. | Jamai bon manto portaràs | mentre el seguesques</li>
<li>Mala jugada</li>
<li>Malhaja el joc i el nom i tot</li>
<li>Matador d'última, jugador de calbot</li>
<li>Menjant, jugant i bevent es coneix la gent</li>
<li>Més hi veu qui mira que no pas qui juga</li>
<li>Més jugador que el Rei d'oro</li>
<li>Més jugador que unes cartes</li>
<li>Ni al gastador li manca què gastar ni al jugador què jugar, ni a l'avar què aplegar</li>
<li>Ni caça de caçador, ni diner de jugador</li>
<li>Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna</li>
<li>Ni joc sense trampa ni sant sense estampa</li>
<li>Nineta, si vols venir, / a la plaça de Begur / comprarem un joc de cartes / per jugar al trenta-u</li>
<li>No em pesa que mon fill sia jugador, sinó que va darrera de rescabalar-se</li>
<li>No és bon jugador de manilla el qui no és bon bevedor</li>
<li>No és bon jugador el que no renega</li>
<li>No hem pesa que mon fill siga jugador, sinó que vaja darrere de rescabalar-se</li>
<li>No hi ha cabal molt ni poc que no l'enfonsi el joc</li>
<li>No hi ha joc de mans sense trampa</li>
<li>No hi ha joc sense trampa</li>
<li>No hi ha jocs de mans sense paranys</li>
<li>No hi ha jugador sense mania</li>
<li>No juguis jamai de mans perquè és joc de vilans</li>
<li>No juguis mai a cartes amb qui no sàpiga jugar-hi</li>
<li>No n'hi ha joc sense trampa</li>
<li>No prengues per ofici, el que els rics tenen per vici: cacera, joc i ball</li>
<li>No saber amb qui et jugues els diners</li>
<li>No tots els jocs són asos i reis, que també hi ha vuits i nous</li>
<li>O juguem tots o es trenca la baralla</li>
<li>Oh!, n'han fet, de morts, el joc, borratxera i els vils amors!</li>
<li>Oros són trumfos i bastos fan joc</li>
<li>Ors són trumfos i joc espases</li>
<li>Peça tocada, peça jugada</li>
<li>Pels jugadors, Déu són les cartes</li>
<li>Per casa mira molt poc el qui juga a tot estrop</li>
<li>Per fer un bon joc, tenir molt i gastar poc</li>
<li>Per fumar, amb pipa, per beure, aiguardent, i per jugar, el joc més dolent</li>
<li>Per jugar no fan falta més que dues coses: paciència i doblers</li>
<li>Per sa casa mira poc el que juga o mira el joc</li>
<li>Perdre és ben guanyar, si no tornes a jugar</li>
<li>Perdut el diner, el jugador, com que no pot jugar, es posa a mirar</li>
<li>Pescador, jugador i bevedor no valen res</li>
<li>Pintar (o jugar) bastos</li>
<li>Posar nostres vides a joc d'una tria d'as</li>
<li>Qualsevol que és jugador, mai el veuràs guanyador</li>
<li>Quan el diable vol fer mal, juga a les cartes</li>
<li>Quan les cartes s'atravessen, que jugui un altre</li>
<li>Quan un està de sort, les cartes soles li juguen</li>
<li>Quan un jugador renega, senyal que perd</li>
<li>Quan vegis jugar a cartes, seràs prudent si te n'apartes</li>
<li>Quatre coses maten a qui les usa: amor de dona, caça, joc i vi</li>
<li>Que amb pipa fumés, que a cartes jugués i que vi begués mentre em volgués</li>
<li>Que bon jugador no es diga el qui no sap jugar a la manilla</li>
<li>Que sap jugar a tots els jocs? Ten-lo per savi i no per boig</li>
<li>Quedar moltes cartes per jugar</li>
<li>Qui a cartes juga baralles busca</li>
<li>Qui a cartes juga, els cabells s'empenya</li>
<li>Qui cartes juga en raons es met</li>
<li>Qui de jugar es dóna vergonya ni és home ni és dona</li>
<li>Qui decanta el cap no sap què jugar</li>
<li>Qui el joc ama, el joc el mata</li>
<li>Qui en fa massa, no és del joc</li>
<li>Qui és afortunat en amors sol ser desgraciat en el joc</li>
<li>Qui es fica a jugar, més pot perdre que guanyar</li>
<li>Qui és mà, que jug</li>
<li>Qui es posa a jugar, tant pot perdre com guanyar</li>
<li>Qui es surt del joc, perd l'aposta</li>
<li>Qui fa el joc mai perd</li>
<li>Qui fa el joc, no perd</li>
<li>Qui fa trampes jugant, a l'infern va caminant</li>
<li>Qui guanya pa i es juga el vi, perd pa i vi</li>
<li>Qui ha jugat jugarà, qui és boig no curarà</li>
<li>Qui joc ama, el joc lo mata</li>
<li>Qui juga a cartes el dimoni empaita</li>
<li>Qui juga a cartes es juga la felicitat</li>
<li>Qui juga a menut, sempre el veuràs perdut</li>
<li>Qui juga al rest obert, o tot ho guanya o tot ho perd</li>
<li>Qui juga amb dues baralles, guarda asos a les mànegues</li>
<li>Qui juga de broma, perd de veres</li>
<li>Qui juga diners, es juga la ventura</li>
<li>Qui juga en dissabte te mal diumenge</li>
<li>Qui juga i guanya vi i torna a jugar vi, paga vi</li>
<li>Qui juga i perd diners torna a jugar, i si guanya encara més</li>
<li>Qui juga i perd torna a jugar; si no hi torna avui hi tornarà demà</li>
<li>Qui juga i perd, just és que renegui</li>
<li>Qui juga i perd, paga</li>
<li>Qui juga molt a cartes no duu neta la casaca</li>
<li>Qui juga molt no té mai ni un sou</li>
<li>Qui juga molt, molt perd</li>
<li>Qui juga net sempre perd</li>
<li>Qui juga net, net es queda</li>
<li>Qui juga no dorm</li>
<li>Qui juga no dorm i qui dorm paga</li>
<li>Qui juga no ha d'estar per res més</li>
<li>Qui juga per guanyar perd per obligació</li>
<li>Qui juga per interès, esclau de les cartes és</li>
<li>Qui juga per misèria, perd per necessitat</li>
<li>Qui juga per necessitat, perd per obligació</li>
<li>Qui juga un trumfo, en puja un altre</li>
<li>Qui juga, els pèls es juga</li>
<li>Qui juga, guarda cabres</li>
<li>Qui juga, la bossa s'espluga</li>
<li>Qui juga, mai viu feliç</li>
<li>Qui juga, no dorm</li>
<li>Qui juga, no guarda cabres</li>
<li>Qui jugava a cartes i se n'ha sabut deixar ja pots dir que és bon cristià</li>
<li>Qui li agrada jugar casa alta no es farà</li>
<li>Qui no és bon bevedor, no pot ser bon jugador de manilla</li>
<li>Qui no fuma, ni juga, ni fot, el diable se n'hi porta tot</li>
<li>Qui no juga és el que guanya</li>
<li>Qui no juga és qui més guanya</li>
<li>Qui no juga, no guanya</li>
<li>Qui no sap jugar a cartes, Déu el té en gràcia</li>
<li>Qui no vulgui perdre, que no jugui</li>
<li>Qui perd vol tornar a jugar</li>
<li>Qui porta pell de serp a la butxaca, veu totes les trampes dels qui fan jocs de mans</li>
<li>Qui sempre juga i mai no treballa, somnia</li>
<li>Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu</li>
<li>Qui té mà domina el joc, si el joc es deixa dominar</li>
<li>Qui té mà sempre guanya sense jugar</li>
<li>Qui treu el joc mai perd</li>
<li>Qui veu jugar i se'n sap estar, gran virtut ha</li>
<li>Reduir-se el joc a taules</li>
<li>Saber amb qui se la juga (o saber amb qui es juga els quartos (o els calés, o els diners, etc.))</li>
<li>Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u</li>
<li>Sant jugador, llàntia de fusta</li>
<li>Sense interès, ningú juga</li>
<li>Ser jugador com los diners</li>
<li>Ser un tripijoc</li>
<li>Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts</li>
<li>Si al teu amic vols conèixer, fes-lo jugar i beure</li>
<li>Si comences bé no t'espanti el joc darrer</li>
<li>Si el gresol fa mala cara, val més plegar la jugada</li>
<li>Si el guardià juga a cartes, què faran els altres frares?</li>
<li>Si el jugador pot canviar, llavors també hi ha un remei contra la lepra</li>
<li>Si els bitllers estan en joc, l'aigua mansa es torna foc</li>
<li>Si els jocs s'haguessin de jugar dues vegades, ningú perdria</li>
<li>Si es pogués jugar dues vegades, ningú perdria</li>
<li>Si jugues amb un que no en sap, et deixarà pelat</li>
<li>Si manlleves al jugador que guanya, ell demà et manllevarà perquè perdrà</li>
<li>Si no vols perdre, no juguis</li>
<li>Sort en amors, desgraciat en el joc; sort en el joc, desgraciat en amors</li>
<li>Sota, el joc per sota</li>
<li>Tabac, joc i vi, amb taxa, distrauen, sens ella, un verí</li>
<li>Tafur quotidià, jugador perpetu</li>
<li>Tant a l'estiu com a l'hivern és més bon jugador el qui guanya que el qui perd</li>
<li>Tant per una carta de massa com per una carta de poc es perd el joc</li>
<li>Taula i joc són pedra de toc</li>
<li>Tenir bona o mala mà en el joc</li>
<li>'Tonto' el qui juga i 'tonto' el qui no juga</li>
<li>Tot bon jugador ha de saber perdre</li>
<li>Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador </li>
<li>Tots els jocs que duren, puden</li>
<li>Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona</li>
<li>Tres coses perden l'home: plet, baralla i joc</li>
<li>Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres</li>
<li>Trobar-se en un tripijoc</li>
<li>Un bon badoc fa mudar el joc</li>
<li>Una carta salva un joc i una carta el perd</li>
<li>Una regla té el joc per guanyar: no jugar</li>
<li>Una vegada que el diable i la dona van jugar, aquesta el va guanyar</li>
<li>Uns juguen i uns altres paguen</li>
<li>Val més jugar a la segura que esperar bona ventura</li>
<li>Val més sort que ben jugar</li>
<li>Val més sort que bon joc</li>
<li>Val més un jugador que un calavera i bevedor</li>
<li>Val més ventura que ben jugar</li>
<li>Veure el joc mal parat</li>
<li>Veure-li el joc a un altre</li>
<li>Vi, tabac i joc, del més fort</li>
<li>Vingui aquí a jugar a la brisca</li>
<li>Vol jugar amb dues cartes</li>
</ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-78713171346662272082010-11-08T08:00:00.000+01:002010-11-08T08:00:01.615+01:00Oliva i olivera<ol><li>A finals de novembre arreplegaràs l'oliva sempre</li>
<li>A l'octubre, ametlles collides; i al novembre olives marcides</li>
<li>A l'oliver, li fas mal i et dóna bé</li>
<li>A partir del giner l'oliva dixa l'oli a l'oliver</li>
<li>A Sant Joan [l'oliva], com la sal; a Sant Pere, com lo pebre</li>
<li>A Sant Martí agarra l'escala i vés a collir [les olives]</li>
<li>A Sóller, molts de tarongers, i oliveres amb excés</li>
<li>A últims de novembre arreplega los olives sempre</li>
<li>Abans de Santa Caterina, no cullis l'oliva</li>
<li>Aigua agostenca, oliva tendra</li>
<li>Aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el gra al graner i el vi al celler</li>
<li>Aigua de gener, prenya l'oliver</li>
<li>Aigua i lluna, temps d'oliveres</li>
<li>Al gener, l'aigua és bona per a l'oliver</li>
<li>Al gener, l'oli és a l'oliver</li>
<li>Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol</li>
<li>Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té</li>
<li>Any de bajoquetes, any d'olivetes</li>
<li>Any de neu, any d'oliva</li>
<li>Any de neu, any d'olives</li>
<li>Any de pinyol, any d'olives</li>
<li>Any d'escaldada, any d'olivada</li>
<li>Ara començ (a) entrar amb olivetes</li>
<li>Baix l' olivera m' estich | plegant olivetes fargues. | Esta nit es nit de bulla | y jugarém á les cartes</li>
<li>Ben podada l'olivera es renova tota entera</li>
<li>Boires per sant Pere maten les oliveres</li>
<li>Cada mussol a sa olivera</li>
<li>Cal que per la sega l'oliver estigui ben florit</li>
<li>Canviar l'aigua de les olives</li>
<li>Carn de ploma, peix d'espina i oli d'oliva</li>
<li>Casa de pare, vinya d’avi i oliver de besavi</li>
<li>Casa d'oliveres, casa de censals</li>
<li>Cava l'oliver i bona oliada espera</li>
<li>Cornudella de Montsant, amb olives van tirant</li>
<li>Costa més de criar, que un olivaró a la Plana</li>
<li>D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal</li>
<li>De la terra el forment i de l'olivar l'agudell</li>
<li>De pau la olivera signe és dels abres el més digne, com dels abres de poder la olivera és el primer</li>
<li>De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, burro, no me ho digues</li>
<li>De què es fa l'oli? ─De les olives. ─Calla, ruc, que ja ho sabia</li>
<li>De santa Llúcia, tot l'oli és a l'oliva</li>
<li>Del camp el forment i de l'olivar l'argudell</li>
<li>D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta</li>
<li>D'olives i d'aglans, tantes en cullen els xics com els grans</li>
<li>D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal</li>
<li>Dormir com una soca d’olivera</li>
<li>El dia de la Mare de Déu de Març s'emprenyen les oliveres</li>
<li>El gavià, si troba olives avui, no les deixa per demà</li>
<li>El mussol en l'oliver pel rei del món es té</li>
<li>El vent del gener porta l'oliva a l'oliver</li>
<li>Els abres de un olivar que de nou se vol formar han de estar ben enfilats y no masa junts plantats; conta sempre dotse pasos, y que no siguen escasos</li>
<li>Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi deixen res</li>
<li>En la terra qu'és llaujera li va molt bé a la olivera; si és de cals o pedregosa també se fa molt hermosa; y entonces el resultat és un oli més dorat; en terra molt productiva molta rama y poca oliva</li>
<li>En terra reial, olivera</li>
<li>Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera</li>
<li>Es febrer, s'oliva aixecaré</li>
<li>És tocat de l'olivera grossal</li>
<li>Es vent emprenya ses oliveres</li>
<li>Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida</li>
<li>Estar batejat amb aigua d'olives</li>
<li>Fer fust d'olives sabateres</li>
<li>Fer gust d'olives ensabatades</li>
<li>Fes la poda a l'oliver / per tot el mes de febrer / i segons el temps que faça, / s'adelanta o bé es retrassa</li>
<li>Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir</li>
<li>Flor d'oliver pel maig, oliada per a tot l'any</li>
<li>Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir</li>
<li>Flor d'olivera per l'abril, val per mil</li>
<li>Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran</li>
<li>Foc d'oliver, foc de cavaller</li>
<li>Gastar les olives</li>
<li>L’aigua de gener, omple la bóta i emprenya l’oliver</li>
<li>L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres</li>
<li>L’oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant</li>
<li>La calçada de Sant Miquel fa arribar l'oliver al cel</li>
<li>La llenya d'oliver és llenya de cavaller</li>
<li>La lluna nova de febrer, porta l'esporga a l'oliver</li>
<li>La millor medecina, l'oli d'oliva</li>
<li>La millor oliva fa morques</li>
<li>La oliva dóna en febrer més producte que en jiner; no falta també qui ho nega y a fe que no sé a qui crega</li>
<li>La olivera desmochada deixanli huit pams d'alzada, y els arrails retallats (no retorsuts ni trencats), la poses en mitj del clot; y en bona terra, si es pot, femaeta y arreglada la deixes ya ben plantada</li>
<li>La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada</li>
<li>La vida dels olivaires no és pas llarga de contar: al matí mengen pa i figues; als vespres, figues i pa</li>
<li>La vinya del pare, l'olivar de l'avi</li>
<li>L'aigua al gener, omple el graner i emprenya l'oliver</li>
<li>L'aigua de febrer, escalda l'oliver</li>
<li>L'aigua de gener emprenya l'oliver</li>
<li>L'aigua de gener omple la bóta i el graner i emprenya l'oliver</li>
<li>L'aigua de gener omple la bóta i emprenya l'oliver</li>
<li>L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner</li>
<li>L'any de traspàs les fulles de l'olivera es giren cap per avall</li>
<li>L'any que ve, com les oliveres de Ràfels</li>
<li>Les olives a la nit et donaran molt neguit</li>
<li>Les olives al matí fan venir gana, al migdia son i a la nit somiar</li>
<li>Les olives fan gana</li>
<li>Les olives i les dones, a les altres cases són més bones</li>
<li>Les olives no es poden amanir que no sigui sant Crispí</li>
<li>Les olives per sant Joan són com a grans de sal; per sant Pere, com a grans de pebre</li>
<li>Les olives, Déu les dóna; l'oli, no</li>
<li>Les olives, les dóna Déu, i l'oli, el moliner</li>
<li>Les quatre coses necessàries per a la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment</li>
<li>L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres</li>
<li>Llaura bé la vinya i l’olivar i tindràs collita</li>
<li>Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita</li>
<li>Llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment</li>
<li>Llenya d'oliver, foc de cavaller</li>
<li>Lluna i pluja viva, bons per l'oliva</li>
<li>Lo que vaig perdre en ses olives, ho vaig guanyar en so fonoi</li>
<li>L'oli d'oliva tot mal esquiva</li>
<li>L'oliva amargant vol vi al darrere i vi al davant</li>
<li>L'oliva com més està a l'oliver més oli té</li>
<li>L'oliva fresca en el molí fa l'oli fi</li>
<li>L'oliva ha d'ésser premsada així que és arreplegada</li>
<li>L'oliva molt llanosa fa poc oli</li>
<li>L'oliva, del dia; la serva, pansida</li>
<li>L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata</li>
<li>L'oliver diu: "Pega'm i et donaré oli"</li>
<li>L'oliver, d'entre els arbres el primer</li>
<li>L'oliver, li fas mal i et dóna bé</li>
<li>L'olivera diu: Despulla'm, que et vestiré</li>
<li>L'olivera i la dona, per la falda és bona</li>
<li>L'olivera no vol rigor, ni de fred ni de calor</li>
<li>L'olivera plantada pel novembre mai no menteix</li>
<li>L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi</li>
<li>L'olivera, que és arbre de pinyol, pel novembre s'enterra i pel maig surt al sol</li>
<li>L'oliveral estragat se reposa ben cuidat</li>
<li>L'oliveral ya podat deixalo també abonat, y el fem que li posaràs ben pasat el triaràs, perqu'este abre se resent si'l abono és masa ardent</li>
<li>Maig, l'olivera florirà i el blat granarà</li>
<li>Mal per a l'olivera quan los pollissos se fan grans</li>
<li>Menjar olives per sopar fa somiar</li>
<li>Molta mostra i poca oliva</li>
<li>Ni de fret ni de calor la olivera vol rigor; no li agrà res estremat, ni sequia ni humitat</li>
<li>No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa</li>
<li>No digues oliva, si no la veus davall la biga</li>
<li>No digues oliveta fins que no estiga dins la gerreta</li>
<li>No diguis oliva fins que no sigui collida</li>
<li>No diguis oliva que no sigui collida</li>
<li>No diguis oliva, que a l'agost no sigui eixida</li>
<li>No és oliva la que a l'agost no està sortida</li>
<li>No et casis amb cap ferrer, no t'enganyin ferradures: val més una oliverada que tots els malls i encluses</li>
<li>No et fiïs d'aigua de bassa, ni d'olives menges massa</li>
<li>No hi ha bona oliva, que a l'agost no sigui eixida</li>
<li>No totes les olives cauen a la borrassa</li>
<li>Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates</li>
<li>Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat</li>
<li>Oli d'oliva, tot mal esquiva</li>
<li>Oliva covada, pudenta oliada</li>
<li>Oliva i fortuna, a vegades una i a vegades ninguna</li>
<li>Oliva menjada, pinyol a terra</li>
<li>Oliva una, i si és bona una dotzena</li>
<li>Oliva, al matí, or, a la tarda, plata, i, al vespre, mata</li>
<li>Oliva, una, i si és bona, no ve d'una</li>
<li>Oliva, una, i si no és bona, ni una</li>
<li>Oliver ben podat dóna oli doblat</li>
<li>Olivera batuda, l'anyada vinent perduda</li>
<li>Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix</li>
<li>Olivera del teu avi, castanyer del teu pare, ametller teu</li>
<li>Olivera plantada pel novembre, mai no menteix</li>
<li>Olivera que estàs a prop de camí, ni tu faràs oli ni jo faré vi</li>
<li>Olivera sevillenca | ¡qui pugués está á ta sombra! | Allí voría 'l meu be | quan va á la plana y sen torna</li>
<li>Olivera vella, destral amb ella</li>
<li>Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves</li>
<li>Oliveres heretades, però no comprades</li>
<li>Olives amargues, pa i vi, fins que s'acaben</li>
<li>Olives i pa calent maten la gent</li>
<li>Olives sabateres, foc amb elles</li>
<li>Olives, la primera, d'or, la segona, de plata, la tercera, mata</li>
<li>Olives, una per sant Joan i cent per Nadal</li>
<li>Olivetes d'Orient, com més en mengen, més talent</li>
<li>P'a podar l'oliveral busca sempre un bon pardal, qu'els mals podadors fan ellsmolt més mal qu'els estornells</li>
<li>Patrimoni d'oliveres, patrimoni d'embusteres</li>
<li>Pel gener s'emprenya l'oliver</li>
<li>Pel gener, l'oli és a l'oliver</li>
<li>Pel juliol, el raïm (o el raïmet) porta dol, i l'oliva també en vol</li>
<li>Pel maig floreix l'olivera i grana el blat</li>
<li>Pel maig la flor d'olivera veuràs, i si la veus, oli per tot l'any arreplegaràs</li>
<li>Pel mal de ronyó, l'oli d'oliva és el millor</li>
<li>Per la lluna nova del febrer esporga l'oliver</li>
<li>Per la Mare de Déu de març s'emprenyen les oliveres</li>
<li>Per l'Ascensió, s'encreuen les fulles de les oliveres</li>
<li>Per sant Andreu, a les oliveres llaura el peu</li>
<li>Per sant Andreu, l'oliva al trull posareu</li>
<li>Per sant Crispí, l'oliva al tupí</li>
<li>Per Sant Lluc, posa les olives en suc</li>
<li>Per Sant Martí mata ton porc, posa les olives al topí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí</li>
<li>Per Sant Martí, l'oliva al topí, barra el teu vi i convida ton veí</li>
<li>Per Sant Martí, mata ton porc, posa les olives al tupí, destapa la bóta, beu ton vi i convida el teu veí</li>
<li>Per Sant Pere mira s'olivera; si en veus una aquí, una allà, mig esplet hi ha</li>
<li>Per sant Pere posa el cap sota l'olivera</li>
<li>Per sant Pere vés a veure l'olivar; si veus una oliva, mil en pots esperar</li>
<li>Per santa Caterina, arreplega l'oliva</li>
<li>Per santa Caterina, cull l'oliva; la vella que ho sabia, collida ja la tenia</li>
<li>Per Santa Caterina, l'oli a l'oliva, i per Sant Llop, l'oli pertot</li>
<li>Per Santa Caterina, l'oli és a l'oliva</li>
<li>Per Santa Caterina, plega l'oliva; qui espera el gener no hi trobarà res</li>
<li>Per Santa Caterina, posaràs l'oliva</li>
<li>Per Santa Caterina, replega l'oliva</li>
<li>Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva. [o tot l'oli és a l'oliva]</li>
<li>Per Tots Sants, les olives a les mans</li>
<li>Per Tots Sants, les olives fan mig oli</li>
<li>Per Tots Sants, olives i aglans, amb totes dues mans</li>
<li>Plegar olives</li>
<li>Pluja i lluna, oliva segura</li>
<li>Polls de febrer roseguen l'ametller i l'oliver</li>
<li>Poques olives i bones</li>
<li>Quan el sol se'n va a la posta / i la lluna a les Garrigues, / quina cara ens farà l'avi / si hem collit poques olives!</li>
<li>Quan floreix pel juny, vés-hi amb el puny (l'olivera)</li>
<li>Quan les formigues arroseguen lo cul, aigua; quan los conills roseguen les peles d'oliver, neu</li>
<li>Quan se'n va santa Coloma, la darrera fruita (l'oliva) i la primera flor ens dóna (ametller)</li>
<li>Que açò és gerreta d'olives?</li>
<li>Que no passi sant Crispí, no posis les olives al topí</li>
<li>Qui aigua detura, olives mesura</li>
<li>Qui arreplega l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'olivera, i qui la cull passat el gener, cull la d'aquest any i la de l'any que ve</li>
<li>Qui cull l'oliva abans del gener, deixa l'oli a l'oliver</li>
<li>Qui escarra les olives abans del gener, té olives enguany i l'any que ve</li>
<li>Qui esporga l'olivera pel gener, l'esporga per res</li>
<li>Qui guerra vol, no deu portar cimbre d'oliva</li>
<li>Qui l'oliver llaurarà, / el fruit li demanarà; / qui l'afema, el lograrà / i qui el podi, se l'endurà</li>
<li>Qui l'olivera bé cultiva, li prega que faci oliva</li>
<li>Qui mol oliva fermentada, mal oli fa</li>
<li>Qui no poda bé deixa la meitat de l'oli a l'oliver</li>
<li>Qui olives vareja, no es mou de terra</li>
<li>Qui planta un oliver, no se'n veu bé</li>
<li>Qui rega al gener, posa l'oli a l'oliver, el gra al paller, i la palla al paller</li>
<li>Qui replega l'oliva abans del gener deixa l'oli a l'oliver... però el troba l'any que ve</li>
<li>Qui té vinya i olivar, les filles pot ben casar</li>
<li>Quin és el fem millor? L'olivarda i el roldó</li>
<li>Sant Salvador gloriós, / vós que sou d'Esparreguera, / si no es cull oliva al Pla, / que se'n culli a l'Escalera</li>
<li>Sant Silvestre, deixa l'any i vés-te'n. I el sant va dir: deixo la primera flor i el primer fruit (l'oliva i la flor de l'ametller)</li>
<li>Santa Caterina, l'oli és a l'oliva</li>
<li>Santa Magdalena, deu-nos l'ametlla plena, de bessó granat; olives i figues, i bones espigues, de xeixa i de blat</li>
<li>Santa Oliva beneita mata la cuca i deixa l'aceita. Santa Oliva de Montserrat mata la cuca i deixa el blat</li>
<li>Ser com el mussol de l'oliver, que pel rei del món es té</li>
<li>Ses olives i ses dones, a ses altres cases, són més bones</li>
<li>Ses ventades de març primeres, emprenyen ses oliveres</li>
<li>S'hivern, s'oliva caurà, i, qui vol oli, l'haurà d'aixecar</li>
<li>Si a l'agost vas a l'olivar, veus una oliva aquí una enllà, vés-te'n tranquil cap a casa, que d'olives prou n'hi haurà</li>
<li>Si culls les olives pel gener, deixaràs l'oli a l'olivarer</li>
<li>Si el dia de sant Pere vas a l'olivar i veus una oliva aquí i una altra allà, torna-te'n a cas, que olives hi haurà</li>
<li>Si fa vent per santa Creu, collita d'olives hi haurà l'any vinent</li>
<li>Si l'olivera és florida per sant Joan, oli fareu en quantitat gran</li>
<li>Si no vols que et falten les olives, compra't una cabra</li>
<li>Si per Santa Creu fa bon vent, collita d'olives per l'any vinent</li>
<li>Si plou al gener, l'oli és a l'oliver</li>
<li>Si vols mal a ta muller, dona-li llenya de figuera i de noguer, i si la vols bé, dona-la-hi d'alzina o d'oliver</li>
<li>Si vols somniar, menja olives per sopar</li>
<li>Sopes i olives, o gens o a estibes</li>
<li>Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones</li>
<li>Sort i olives, o cap o a estibes</li>
<li>Terra d'oliveres, terra d'embusteros</li>
<li>Tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res d'olivada</li>
<li>Tres olives en un brot, any de tot</li>
<li>Una oliva a sant Joan, cent a Nadal</li>
<li>Una oliva bé va; dues, ça com lla, i tres, massa n'hi ha</li>
<li>Una oliva és or, dues plata i la tercera mata</li>
<li>Una perdiu a dalt d'un oliver, aigua</li>
<li>Va dir l'olivera al podador: "Pren-me força fusta i et daré oli del bo i millor"</li>
</ol><div><br />
</div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;">Mira també</span></b></div><div><ul><li><b>Matons (1922) -</b> Matons i Colomer, August: "Vocabulari de l'oli i de l'olivera", dins "<i>B.D.C.</i>", gener-desembre de 1922, Barcelona, IEC, p. 101-132.</li>
<li><b>Pérez Ortega (2009)</b> - Pérez Ortega, Manuel Urbano: <i>Refranero gastronómico de la aceituna y el aceite</i> (Ed. Zumaque, Alcalá la Real, Jaén).</li>
</ul></div><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-19198676012670654712010-11-01T08:00:00.002+01:002011-11-01T15:51:32.796+01:00La mort<ol>
<li>A ase mort, civada a la cua</li>
<li>A burro mort, ni vinya ni horts</li>
<li>A casa del mort cadascú plora el seu dol</li>
<li>A casa puguem morir</li>
<li>A Ciutadella, qui no és mort, està en capella</li>
<li>A home mort, ni vinya ni hort</li>
<li>A la casa a on hi ha un vell tothom té por: el vell de morir i els altres de que no es mori</li>
<li>A la casa del nebot, morta la mare, perdut tot</li>
<li>A la fossa faràs cap en vestit sense butxaques</li>
<li>A la mort no faltarem</li>
<li>A la mort, ni témer-la ni buscar-la: cal esperar-la</li>
<li>A la mort, ningú l'enganya</li>
<li>A la taula de la sort, qui no juga és homo mort</li>
<li>A la taula tretze? Al cap de l'any, un de mort</li>
<li>A l'ase mort, la civada a la cua</li>
<li>A l'enemic honrat, abans mort que afrontat</li>
<li>A les tres mort o pres</li>
<li>A l'hora de la mort és el treball més fort</li>
<li>A l'hora de la mort ho tinguéssim</li>
<li>A l'hora de la mort tothom voldria veure-hi bé</li>
<li>A l'hora de la mort, tot es perdona</li>
<li>A l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu</li>
<li>A mal de mort, no hi valen metges</li>
<li>A mal mortal, cap metge hi val</li>
<li>A mata-degolla</li>
<li>A morir o a viure</li>
<li>A moro mort, gran llançada</li>
<li>A mort</li>
<li>A morts i a anats, records passats</li>
<li>A morts i anats, amics acabats</li>
<li>A on és el cos, és la mort</li>
<li>A pagar i morir, sempre hi ha temps</li>
<li>A pagar no sies diligent, perquè podries morir-te de repent</li>
<li>A qui deu morir, basta una casa de canyes</li>
<li>A rei mort rei de repost</li>
<li>A tal vida, tal mort</li>
<li>A tot hi ha remei, llevat de la mort</li>
<li>A un gat mort, pessiga-li fort</li>
<li>Abelles i bestiar boví pel març se sol morir</li>
<li>Administrador, menjar en plata i morir en grillons</li>
<li>Administradoret, mejar en plat i morir en grillet</li>
<li>Adormir-se en la mort</li>
<li>Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu</li>
<li>Ai que tinc, ai que tinc, i l'endemà ja era mort</li>
<li>Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada</li>
<li>Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir</li>
<li>Aire de port, als tres dies mort</li>
<li>Aixecar morts</li>
<li>Això és tan cert com que ens hem de morir</li>
<li>Això ho deixarà amb la mortalla</li>
<li>Al mas bé hi viuràs i mal hi moriràs</li>
<li>Al mort terra amb ell i al viu aliment</li>
<li>Al mort, ni vinya ni hort</li>
<li>Al mort, terra; al viu, xulles</li>
<li>Al pobre que no fa dany, no el deixes morir de fam</li>
<li>Al pobre que no té clam, nol deixes morir de fam</li>
<li>Al pres de voluntat, mort li és llibertat</li>
<li>Al qui es mor, tot li sobra</li>
<li>Al rei i al porc, l'afaiten després de mort</li>
<li>Alguns han trobat la mort, antes d'arribar a port</li>
<li>Àliga al corb, que el rei és mort</li>
<li>Allà on hi ha un tortosí, primer rebenta que morir</li>
<li>Amb alls i vi fort no em fa por la mort</li>
<li>Amb el pa a les mans, se moriria de fam</li>
<li>Amb la mort a la gola</li>
<li>Amb la mort ho acabem tot</li>
<li>Amb la mort tot s'ha acabat, per més que hagis deixat</li>
<li>Amb la mort, no hi feu bromes</li>
<li>Amb la mort, no hi val porta tancada ni castell fort</li>
<li>Amb la mort, tot s'acaba</li>
<li>Amb l'amor i la mort, no hi val ser fort</li>
<li>Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir</li>
<li>Amb sopes d’all i vi, no et faci por el morir</li>
<li>Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort</li>
<li>Amics fins a la mort, si a la butxaca no em fas toc</li>
<li>Amistat ressuscitada, botxí mort</li>
<li>Amor de vida i temor de mort enceguen la raó</li>
<li>Amor fort dura fins a la mort</li>
<li>Amor i vi, a uns fa viure i a altres morir</li>
<li>Anar (algú) amb la criatura morta</li>
<li>Anar a buscar (o cercar) la mort</li>
<li>Anar a matar la llúdriga</li>
<li>Anar cap el xalet d'Almoines</li>
<li>Any de trons, any de morts</li>
<li>Any tort, vaca i mort</li>
<li>Aquell qui té un ofici de fam no es pot morir</li>
<li>Ara vegeu quin desastre! una puça ha mort un sastre</li>
<li>Aranya morta, visita certa</li>
<li>Arbre mort, tothom l'estella</li>
<li>Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat</li>
<li>Arreplega el mesquí, per por de la fam que el faci morir</li>
<li>Arribat el dia, tots hem de morir</li>
<li>Avant va la caixa, que el mort encara belluga</li>
<li>Avesat a no minjar es va morir l’ase</li>
<li>Avui corrim, demà pudim, fora de la mort de tot eixim</li>
<li>Avui en flors, demà en cucs</li>
<li>Avui per mi, demà per tu, no se n'escaparà ningú</li>
<li>Avui un, demà un altre, així tots ens en anem</li>
<li>Barba grisa, flor de cementiri</li>
<li>Bateigs i morts, les campanes ho xerren</li>
<li>Benaurat qui mort bé</li>
<li>Beneït sant Pasqual Bailon, deu-me tres cops de coixí tres dies abans de morir</li>
<li>Benitaia, la mortalla</li>
<li>Bodes maials, bodes mortals</li>
<li>Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen</li>
<li>Bon perdiguer, fins a la mort rastreja</li>
<li>Bona mort és bona sort</li>
<li>Bona nit / Bon dia i bona hora. ─I bona mort quan sigo l'hora</li>
<li>Bona sort és bona mort</li>
<li>Bona vida, bona mort</li>
<li>Bona vida, bona mort, i sa feina carregada</li>
<li>Brou de gallina els morts ressuscita</li>
<li>Burlar se del mort i de qui el vetlla</li>
<li>Buscar la mort</li>
<li>Buscar morts a l'armari</li>
<li>Cá mort no lladra, ni mossega</li>
<li>Ca que udola, senyal de mort</li>
<li>Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l'hospital</li>
<li>Caçador de ram i pescador d'ham, morts de fam</li>
<li>Caçant i pescant, moriràs de fam; fes-te moliner si vols fer diners</li>
<li>Cada malaltia, cura mort</li>
<li>Cada un que va naixent, a la mort ens va empenyent</li>
<li>Cadascú que carregui el mort</li>
<li>Cadascú sap la seva sort; tal la vida, tal la mort</li>
<li>Cagant, cagant morirà</li>
<li>Cagar-se en els morts (d'algú)</li>
<li>Caiguda de figuera, la mort darrera</li>
<li>Cal morir abans de viure, cal plorar abans de riure</li>
<li>Caldo de gallina els morts retorna</li>
<li>Calentures de tardor, parentes de la mort</li>
<li>Callar com un mort</li>
<li>Canta de matí la perdiu, més li valguera morir</li>
<li>Cap trànsit tan fort com el de la mort</li>
<li>Cara sense dents fa semblar morts els vivents</li>
<li>Carbassa senyalada, carbassa morta</li>
<li>Carregar (a algú) el mort</li>
<li>Carregar amb el mort i amb la caixa</li>
<li>Carregar-se el mort</li>
<li>Casa adobada, la mort de l'hereu</li>
<li>Casa composta la mort á la porta</li>
<li>Casa nova sepultura de la mort</li>
<li>Casa parada, la mort a la porta</li>
<li>Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir</li>
<li>Casament i mort fan trescar el diable</li>
<li>Casament i mortalla del cel davalla</li>
<li>Casar i morir, un sol camí</li>
<li>Casar una vegada i morir-ne una altra</li>
<li>Català sóc i seré fins que em moriré</li>
<li>Cavall roig, ans que cansat, mort</li>
<li>Cellers, poble de mala mort, no hi ha cap fadrina maca ni cap casada tampoc</li>
<li>Cerdà i porc, ni viu ni mort</li>
<li>Cinca traïdora, les pedres se veuen, la mort a la gola</li>
<li>Cirerer, cirerer, va deixar la vella morir de fred al racó</li>
<li>Cobra bona fama i posat a dormir; cobra-la dolenta i posat a morir</li>
<li>Coça de pollastre és mortal</li>
<li>Còlic d'hivern, refredat d'estiu i febres de primavera, la mort darrere</li>
<li>Com a Darnius, on els que no s'han mort són vius</li>
<li>Com aquell pagès que no es volia morir fins que se li acabés la feina</li>
<li>Com el burro d'en Poquí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li>
<li>Com l'ase de no sé qui, que quan estava avesat a no menjar es va morir</li>
<li>Com l'ase d'en percolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li>
<li>Com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li>
<li>Com l'avi Jai, que va morir amb la boca oberta</li>
<li>Com més té, la mort més vol</li>
<li>Com una mosqueta morta</li>
<li>Com visques, moriràs</li>
<li>Combregar-lo un cop mort</li>
<li>Comerciant i porc, no es sap què té fins que és mort</li>
<li>Comptant, comptant, va morir un frare</li>
<li>Comptes llargs i mort present</li>
<li>Comptes vells, parents de la mort</li>
<li>Consciència morta, justícia torta</li>
<li>Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges</li>
<li>Contra la mort, res s'hi pot</li>
<li>Convit de catalans: una vegada en vida i altra en mort</li>
<li>Cop al cap, mort o curat</li>
<li>Costar-li la pell</li>
<li>Dalt de l'Alt Montcabrer moriren tres rossinyols; l'un va nàixer en Provença</li>
<li>D'aquí a cent anys tots serem calvos, o tots serem morts</li>
<li>D'aquí a llavors, o el rei o l'ase o jo serem morts</li>
<li>Darrera es mort, vénen ses antorxes, o ses atxes</li>
<li>Davant el mort, fa de bon plorar</li>
<li>Davant la mort no hi ha diners (o doblers) que valguin</li>
<li>Davant la mort, tots som iguals</li>
<li>De fam no he vist morir ningú; de menjar massa, mil i u</li>
<li>De febre o de mal calent cal morir</li>
<li>De fil prim és teixida la nostra vida</li>
<li>De gates mortes, voler treure moixons vius</li>
<li>De gavatx i de porc, no te'n fiïs fins que és mort</li>
<li>De la mateixa manera es mor de fam que de fartades</li>
<li>De la mort enllà no es pot passar</li>
<li>De la mort ningú s'escapa</li>
<li>De la mort ningú s'escapa, encara que sigui Papa</li>
<li>De la mort no es passa</li>
<li>De la mort, fins les bèsties en fugen</li>
<li>De la terra venim i a la terra tornem</li>
<li>De la vida a la mort, hi ha un instant</li>
<li>De la vida com de la mort, sols Déu en disposa</li>
<li>De l'amor i la mort, ningú en fuig</li>
<li>De l'avar i del porc, cap profit fins que és mort</li>
<li>De l'enemic que et planys a les seves mans moriràs</li>
<li>De mala mort</li>
<li>De molt menjar, n'hi ha molts al fossar</li>
<li>De morir, només es mor una vegada</li>
<li>De mort</li>
<li>De mort i de prenyat, no se’n pot amagar cap</li>
<li>De mort, ens en toca una per hom</li>
<li>De penes i bons sopars, n'estan ben plens els fossars</li>
<li>De soldat, francès i porc no te'n fiïs viu ni mort</li>
<li>De tot te n'escaparàs, però de la mort no podràs</li>
<li>De vell ningú no passa</li>
<li>Deixa qui està morint i vés a qui està parint</li>
<li>Deixar costum és semblant a la mort</li>
<li>Deixar fet un sant Llàtzer</li>
<li>Deixar mort algú o alguna cosa 1</li>
<li>Deixar mort algú o alguna cosa 2</li>
<li>Deixar que els morts enterrin els seus morts</li>
<li>Deixar-hi la pell</li>
<li>Del bressol a la mortalla no et fiïs de cap canalla</li>
<li>Del bressol a la mortalla, la vida és una batalla</li>
<li>Del comerciant i del porc no se'n sap les riqueses fins que és mort</li>
<li>Del mal de la mort, metges no en curen</li>
<li>Del mal que hom té por, d'aquell se mor</li>
<li>Del nàixer al morir és curt camí</li>
<li>Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort</li>
<li>Del viatge de la vida, sempre dol l'adéu</li>
<li>Dels que esperen a demà, algú no hi arribarà</li>
<li>Des que floreix fins que grana, hom pot morir-se de gana</li>
<li>Des que l'home neix, la mort l'empeny</li>
<li>Descansa Anton, que el que es queda ja es compon</li>
<li>Desgraciat de l'home vell que necessita consell</li>
<li>Després de mort el combregaren</li>
<li>Després de mort ni vinya ni hort</li>
<li>Després de mort, li feren un nus a la cua</li>
<li>Després de mort, ni vinya ni hort</li>
<li>Després de mort, Pasqual, portaren la burra a veure</li>
<li>Després de Tots Sants, vénen els morts</li>
<li>Després del mort, vindran les antorxes</li>
<li>Després del singlot ve la mort</li>
<li>Després que fou mort Pasqual, li portaren l'orinal</li>
<li>Després que l'avi és mort és quan s'elogien les seves virtuts</li>
<li>Després que l'avi és mort, fins els boigs li donen la raó</li>
<li>Déu no vol la mort del pecador</li>
<li>Dia d'or, dia de mort</li>
<li>Diarrea tardoral, sovint mortal</li>
<li>Dies mal desperts, abril li diu a maig: deixa-me'n un, deixa-me'n dos i un que faran tres i farem morir la vaca del dolent pagès</li>
<li>Dimecres no compta; dimecres dia mort</li>
<li>Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora</li>
<li>Diner fa bé, diner fa mal, diner fa caure l'home en pecat mortal</li>
<li>Dir-li a u de quin mal ha de morir</li>
<li>Disfruta, menja i beu, que la vida és breu</li>
<li>Ditxós qui mort bé</li>
<li>Ditxós qui pot morir en un recó de casa!</li>
<li>Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?</li>
<li>Diu la mort al degollad ¿quí t'ha tan mal adobat?</li>
<li>Dol de dona morta, dura fins a la porta</li>
<li>Dol per qui poc me dol</li>
<li>D'on s'espera la sort en ve la mort</li>
<li>Dóna alló que és teu abans de morir i et disposaràs a sofrir</li>
<li>Dona alta i bigotuda, primer morta que coneguda</li>
<li>Dona composta, mort a la porta</li>
<li>Dona de molta mainada, no morirà enfitada</li>
<li>Dona morta, casa desfeta</li>
<li>Dona morta, diners a la porta</li>
<li>Dona morta, gata perduda i olla trencada no dolen ni una vegada</li>
<li>Dona morta, l'infant a la porta</li>
<li>Dona morta, set a la porta</li>
<li>Dóna'm pa i carn i no em moriré de fam</li>
<li>Donar mort</li>
<li>Donar per mort</li>
<li>Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat</li>
<li>Donar un salt mortal</li>
<li>Donat s’ha mort i el fill diu que no dóna res</li>
<li>D'oncles i ties, dol quinze dies; i si no et deixen res, de la porta al carrer, i dels cunyats, mentre duri la carn al plat</li>
<li>Dones i vi, a unes fan riure i altres fan morir</li>
<li>Dones, rates i pardals són tres enemics mortals</li>
<li>Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort</li>
<li>Dos ulls té el que compra gra; el que compra farina és tort; el que compra pasta cec, i el que pren fiat, és mort</li>
<li>D'un còlic de bledes, mai morí rei ni reina</li>
<li>Dur (algú) molta pell morta</li>
<li>Dur molta pell morta</li>
<li>Durar més que una corfa de caragol en un femer</li>
<li>Durar tres dies, com la mort del porc</li>
<li>El bac des de dalt d'una figuera és mortal</li>
<li>El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir, es recorda de l'amor o és senyal que vol morir</li>
<li>El bon ase (o burro) sols en la mort troba descans</li>
<li>El borinot designa la mort d'algú de la casa o que el que està malalt se morirà</li>
<li>El burro de sant Hipòlit, quan va estar avesat a no menjar, es va morir</li>
<li>El burro del Pocoli: quan va estar avesat a no menjar es va morir</li>
<li>El burro d'en Poc-Oli, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li>
<li>El burro d'en Villena, que acostumat a no menjar se va morir</li>
<li>El caldo de gallina, el mort ressuscita</li>
<li>El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura</li>
<li>El casament i la mortalla del cel davalla</li>
<li>El castanyer i la figuera varen deixar morir a son pare de fred</li>
<li>El castell més gran i fort, de la mort és més rebost</li>
<li>El català només fa dos àpats: un en vida (quan es casa) i un altre en mort (el funerari)</li>
<li>El cavall de Sant martí, va viure fins que es va morir</li>
<li>El combregaren després de mort</li>
<li>El comerciant i el porc, no se sap què té fins que és mort</li>
<li>El conill i el roí a la seva terra han de morir</li>
<li>El cor fort és parent de la mort</li>
<li>El corb menja carn de burro mort</li>
<li>El corb, quan el tanques es fa el mort</li>
<li>El cucut, si al tres d’abril no ha vingut, és mort o està perdut</li>
<li>El dia cura el mal i la nit el fa mortal</li>
<li>El dia de la mort del Salvador marca l'any venidor</li>
<li>El dia dirà el mal i la nit el farà mortal</li>
<li>El diner és fort, però encara ho és més la mort</li>
<li>El Diner va dir a la Mort: "Detura't!", i la Mort va dir al Diner: "Amb mi no hi pots res"</li>
<li>El dol no treu ànimes</li>
<li>El dol pel senyor dura tres dies, com la mort del porc</li>
<li>El dol per al que li dol</li>
<li>El dol, darrera el mort</li>
<li>El dormir assacia tant com el menjar</li>
<li>El fill mort i l'api a l'hort</li>
<li>El fruital, fent molta fruita, morir se cuita</li>
<li>El gat que miola tres o quatre dies seguits, present la mort d'un veí</li>
<li>El gos mort no mossega</li>
<li>El jove mor confiat, i el vell desesperat</li>
<li>El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire</li>
<li>El liberalisme és la mort de la llibertat</li>
<li>El llimoner no morirà pas per secada</li>
<li>El mal de costat, amb tres dies mort o curat</li>
<li>El mal de la mort, no hi valen metges</li>
<li>El mal masclí no mata, però sembla que t'hagis de morir</li>
<li>El mal mortal no sembla mal</li>
<li>El mal que cou la mort no mou</li>
<li>El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa</li>
<li>El millor amic, el mort</li>
<li>El morir no s'allunya del patir</li>
<li>El morir-se no és desgràcia</li>
<li>El mort a la fossa i els vius a la roba</li>
<li>El mort a la mortalla i el viu a la taula</li>
<li>El mort a la terra i el viu a la guerra</li>
<li>El mort al forat, i el viu al porrat</li>
<li>El mort al sot i el viu al rebost</li>
<li>El mort diu al degollat: ¿Qui t’ha fet eix forat?</li>
<li>El mort és de la mar si lluny de la terra està</li>
<li>El mort és del mar, quan s'és lluny de terra</li>
<li>El mort més estimat, als tres dies ja no és plorat</li>
<li>El mort obre els ulls al viu</li>
<li>El mort, al sot, i el viu, al rebost</li>
<li>El morts no tornen al món</li>
<li>El mosquit va dir a la granota: –Val més morir en el vi que viure en l’aigota</li>
<li>El nas i la boca, fins la mort els adoba</li>
<li>El natural és immortal</li>
<li>El néixer i el morir, de son pler han de venir</li>
<li>El pare mort, jo mestre</li>
<li>El pecat porta l'home a la mort</li>
<li>El peix, per la gola mor</li>
<li>El pobre que no fa dany, no el deixis morir de fam</li>
<li>El pobre que no té clam, el deixen morir de fam</li>
<li>El poll de juliol sempre du dol</li>
<li>El ponent va deixar morir la seva mare de talent</li>
<li>El porc dóna morrades fins després de mort</li>
<li>El porc forga, viu o mort</li>
<li>El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella</li>
<li>El porc mort pel febrer no sala bé</li>
<li>El porc mossega fins després de mort</li>
<li>El porc mossega viu i mort</li>
<li>El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer</li>
<li>El prometre és malaltia i l'atendre és sanitat i el tardar és mort</li>
<li>El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa</li>
<li>El que complica la seua vida, l'acurta</li>
<li>El que deu està mort en creu</li>
<li>El que es desprèn en la bolcadeta es deixa en la mortalleta</li>
<li>El que es mor es mor per molt temps</li>
<li>El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa</li>
<li>El que la mort d'altre espera, la seua veu primera</li>
<li>El que menja ceba no tremola després de mort</li>
<li>El que no mata, engreixa</li>
<li>El que no mata, engreixa o rebenta</li>
<li>El que no viu més que per a ell, està mort pel que fa als altres</li>
<li>El que planta una noguera, la mort l'espera</li>
<li>El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla</li>
<li>El que s'aprèn als bressols no es deixa fins la mort</li>
<li>El que s'aprèn de canalla no es deixa sinó amb la mortalla</li>
<li>El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla</li>
<li>El que s'aprèn en la bolcadeta, es deixa en la mortalleta</li>
<li>El que torna bé per mal, coneix premi inmortal</li>
<li>El que va a caçar el dia dels morts, no caça res</li>
<li>El qui deixa abans d'esser mort mereix que li donin garrot</li>
<li>El qui deu és mort en creu</li>
<li>El qui deu i no pot pagar, és mort en vida</li>
<li>El qui fa el primer dejuni i el darrer té per segur que no morirà dins de la Quaresma</li>
<li>El qui fuig de la mort, corre debades</li>
<li>El qui menja ceba, després de mort, no alena</li>
<li>El qui pixa clar no necessita doctors</li>
<li>El qui torna bé per mal, coneix premi inmortal</li>
<li>El qui viu d'esperances, mor dejú</li>
<li>El raïm a l'agost es cova, al setembre es talla i a l'octubre s'amortalla</li>
<li>El rei és mort, visca el rei</li>
<li>El rei i el porc, els afaiten després de morts</li>
<li>El son fort és germà de la mort</li>
<li>El temps passa i la mort ve, com aquell que no fa res</li>
<li>El temps passa per a tots</li>
<li>El vel i la toca negra no treuen l'ànima de pena</li>
<li>El vell pot morir, però el jove pot no envellir</li>
<li>El vell que beu bon vi triga a morir</li>
<li>El verdet i la busqueta els dos vénen per l'abril; els dos covaven un niu; la busqueta ja n'és morta i el verdet encara és viu</li>
<li>El verm i el trèmol varen deixar morir son pare de fred a la cuina</li>
<li>El vidu a la porta busca la muller morta</li>
<li>El viure virtuosament és vida i el viciós viure és mort</li>
<li>Els absents i morts sempre són culpats</li>
<li>Els amics són bons dins després de la mort</li>
<li>Els beneits se moriren l'any de la neu</li>
<li>Els bons se'n van i els dolents queden</li>
<li>Els canonges de la Seu no poden ésser sinó deu, i un cop que varen ser onze, va morir-se el pare Llonze</li>
<li>Els festeigs llargs són parents de la mort</li>
<li>Els joves poden morir, però els vells no poden viure</li>
<li>Els metges i cirurgians no van a missa major perquè els morts no diguin: "Aquí està el matador"</li>
<li>Els missatgers de la Mort, per a un vell, són tres: el primer, les ulleres per llegir; el segon, la barba florida; el tercer, la malaltia</li>
<li>Els morts a la bassa, els vius a la fogassa</li>
<li>Els morts deixen i els vius regeixen</li>
<li>Els morts diuen: fes-te encí, fes-te enllà, avui per mi, per tu demà</li>
<li>Els morts els enterren i els vius s'arreglen</li>
<li>Els morts i absents, no tenen amics ni parents</li>
<li>Els morts manen</li>
<li>Els morts no danyen</li>
<li>Els morts no parlen, però fan parlar</li>
<li>Els morts obren els ulls als vius</li>
<li>Els morts, millor que un, els porten dos</li>
<li>Els olotins si perden de vista el campanar de sant Esteve ja es veuen morts</li>
<li>Els pastors, quan són joves a robar, quan són vells a captar, i quan són morts a cremar</li>
<li>Els plaers de la vida, tenen bona entrada i mala eixida</li>
<li>Els qui donaven ja són morts, i els que demanen encara corren</li>
<li>Els temeraris moren a mans dels seus contraris</li>
<li>Els tres pecats mortals del pagès: llaurar amb burros, batre amb bous i la dona replicona</li>
<li>Els uns patim, els altres patam, però tots petem</li>
<li>Els vells tenen la mort avant, i els joves darrera</li>
<li>Els vells van a la mort, i la mort va al jovent</li>
<li>En "Què diran" se va morir de fam: | i en "Què diré" s'ho va passar molt bé</li>
<li>En "Si en vols" va morir de fam</li>
<li>En «ja ho faré» va morir de fam i en «ja ho he fet» va viure gras</li>
<li>En aquest món res no és cert, tret dels impostos i la mort</li>
<li>En Dóna és mort, però en Recull encara corre</li>
<li>En Dóna fa anys que és mort i en Poca-vergonya encara corre per l'hort</li>
<li>En el llit, s'hi moren; sortós qui s'hi pot morir</li>
<li>En el món tot té solució 'manco' la mort</li>
<li>En el plor de l'hereu l'alegria es veu</li>
<li>En Feineta es va morir de gana i en Feinassa va campar</li>
<li>En haver dit sí, ja no poren tornar arrera | perquè hi ha una barrera | que tanca fins al morir</li>
<li>En l´hora de la mort, ens sobraran diners i pecats</li>
<li>En la mort sols colliràs, allò que en vida sembraràs</li>
<li>En l'Hospital de Santa Creu, tal hi mort qui no s'ho creu</li>
<li>En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tenguis por a la mort</li>
<li>En morir lo fill, la nora fora</li>
<li>En Parcolí, que tenia aquell ase que, quan estava avesat a no menjar, se li va morir</li>
<li>En Què Diran es va morir de fam, i en Què Diré se la campa bé</li>
<li>En Sinvols es va morir de gana, mentre els altres es van ben atipar</li>
<li>En temps de guerra la mort senyoreja la terra</li>
<li>En tot hi ha parts i quarts, manco amb es néixer i es morir</li>
<li>En tot hi ha remei menys en el morir</li>
<li>Encara Déu no és mort</li>
<li>Encara no és mort Nostre Senyor</li>
<li>Encara no és mort qui expira</li>
<li>Encolomar el mort (a algú)</li>
<li>Endavant ses atxes, que es mort és endavant!</li>
<li>Enfermetat llarga, parenta de la mort</li>
<li>Enfotre-se'n del mort i de qui el vetlla</li>
<li>Enterro en dijous, una altra mort vol</li>
<li>Entre la vida i la mort</li>
<li>Entre març i abril canta cucut si ets viu; pel maig canta mort o viu</li>
<li>Entre morts i ferits tres carros plens</li>
<li>Entre morts i ferits, una sabata plena</li>
<li>Entre tots varen matar-la i ella sola es va morir</li>
<li>Envellir o morir</li>
<li>És bo per anar a buscar la mort</li>
<li>Es cavall de Sant Martí, va viure fins que va morir</li>
<li>És més trist plorar les penes vives que mortes</li>
<li>És millor morir bé que viure malament</li>
<li>Es morirà de vell i li tocaran albats</li>
<li>Es morir-se no és desgràcia</li>
<li>Es mort a sa fossa i es viu a sa taula</li>
<li>És mort qui no respon</li>
<li>És penar per morir</li>
<li>Es pops sempre van a morir a sa colàrsega</li>
<li>Es pot morir d'una cossa (o guitza) de conill</li>
<li>Es qui donava, ja és mort</li>
<li>És una bogeria viure pobre per morir ric</li>
<li>Es va morir sense dir ni xufa</li>
<li>És veritat que començar a viure, és començar a morir</li>
<li>Escapar de la mort</li>
<li>Escorpí, picar i morir</li>
<li>Escudella de gallina els morts ressuscita</li>
<li>Espavila't, Pere, que la mort et ve al darrera</li>
<li>Esperant l'anyada dels aglans, s'ha mort la truja</li>
<li>Ésser a dos dits de la mort</li>
<li>Ésser capaç de fer riure un mort</li>
<li>Ésser com s'ase d'en Ranxé, que quan estigué ensenyat a no menjar es va morir</li>
<li>Ésser lletra morta</li>
<li>Ésser un mort de fam</li>
<li>Ésser un mort de gana</li>
<li>Ésser un poble de mala mort</li>
<li>Ésser una mosca morta</li>
<li>Està a les portes de la mort</li>
<li>Està mort de set, de gana, de fam, de riaies, de son...</li>
<li>Estar a la mort</li>
<li>Estar entre la vida i la mort</li>
<li>Estar més allà que ací</li>
<li>Estar més gelat que un rave</li>
<li>Estar més glaçat que un mort</li>
<li>Estar més prim que la mort d'Ítria</li>
<li>Estar mig mort [o més mort que viu]</li>
<li>Estar mort [per una persona o cosa]</li>
<li>Estar mort de [braços, cames, peus]</li>
<li>Estar mort de cansament</li>
<li>Estar mort de fred (o de por)</li>
<li>Estar mort de gana (o de son, o de cansament, etc.)</li>
<li>Estar mort de riure</li>
<li>Estar mort de son</li>
<li>Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.)</li>
<li>Estar un més ert que un mort de dos dies</li>
<li>Estava malalta quan se va morir. I si no hi estava, se va emmalaltir</li>
<li>Esteles opaques, i lluna esmortida, la pluja s'acosta de seguida</li>
<li>Estimar fins a la mort</li>
<li>Ets més pesat que una haca morta</li>
<li>Fa sa mosca morta, o pareix una mosca morta</li>
<li>Favor fet, agraïment mort</li>
<li>Fe sens obres, morta és</li>
<li>Febre autumnal, o molt llarga o mortal</li>
<li>Febres octubrals, o molt llargues o mortals</li>
<li>Febres setembrals, o llargues o mortals</li>
<li>Feixuc com un ase mort</li>
<li>Feliç és la mort que ve sense cridar-la</li>
<li>Fem per la vida, que la mort ella vindrà</li>
<li>Fer (o ser) com l'ase d'en Pocolí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir</li>
<li>Fer cara de mort</li>
<li>Fer com el cavall de sant Martí, que va viure fins que va morir</li>
<li>Fer com la vaca d'en Pocolí, que quan va estar avesada a no menjar es va morir</li>
<li>Fer com l'ase d'en Poli, que quan va saber viure sense menjar es va morir</li>
<li>Fer com l'haqueta del rector, que quan estigué avesada a no menjar es va morir</li>
<li>Fer el mort</li>
<li>Fer el mort com una guilla</li>
<li>Fer la desena de la mort</li>
<li>Fer la mort del conill</li>
<li>Fer la mort del poll</li>
<li>Fer la mort d'un pollet</li>
<li>Fer més pudor que un gos mort</li>
<li>Fer morir màrtir</li>
<li>fer mort de matxo</li>
<li>Fer mort i vida [en un lloc]</li>
<li>Fer ressuscitar un mort</li>
<li>Fer una cosa en la vida i una altra en la mort</li>
<li>Fer una cosa tan de pressa com qui amortalla sogres</li>
<li>Ferida al cap, aviat mort o curat</li>
<li>Ferida xica, la que més mortifica</li>
<li>Ferit del cor, ferit de mort</li>
<li>Fer-se frare a l'hora de morir</li>
<li>Fes allò que tu voldràs haver fet quan moriràs</li>
<li>Fes allò que voldries que s'hagués fet quan siguis mort</li>
<li>Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire</li>
<li>Fill de gata, mata la rata</li>
<li>Fins a la mort</li>
<li>Fins a la mort, bé hi arribarem vius</li>
<li>Fins a la mort, sempre hi arribarem</li>
<li>Fins a la mort, tot és vida</li>
<li>Fins a la mort, tot és viure</li>
<li>Fins la mort, peu fort</li>
<li>Fins morir tot és vida</li>
<li>Fins morir, tot és viure</li>
<li>Fins que es mort el traginer, no se sap de qui són els matxos</li>
<li>Fins que fou mort en Pascual, no li portaren l'orinal</li>
<li>Fins que un és mort no se sap qui l'estima</li>
<li>Foc follet a la vora, la mort a la porta</li>
<li>Fonda de sisos (o de mala mort)</li>
<li>Fort, fort, res com la mort</li>
<li>Fotre-se'n del mort i de qui el vetlla</li>
<li>Frare i porc, no els vulgues a casa que no sia mort</li>
<li>Gàbia nova, ocell mort</li>
<li>Gall que canta quan el sol ja és post, canta a morts</li>
<li>Gat que miola no és mort</li>
<li>Gent d'Estana, fusta morta i gent orca</li>
<li>Germà de la mort cap s'escapa: ni pobre, ni ric, el rei ni papa</li>
<li>Gos caçador fins a la mort restrejador</li>
<li>Gos que udola, senyal de mort</li>
<li>Gràcies a Déu que el pare és mort i jo seré l'hereu</li>
<li>Guix i calç tapen molts mals</li>
<li>Ha anat a morir en res</li>
<li>Ha mort vestit com un gla</li>
<li>Ha passat un gran desastre, una puça ha mort un sastre.</li>
<li>Hagi pau i morirem vells</li>
<li>Haurien de ser com los morts, que no parlen</li>
<li>Hi ha més avantatge a cobrar dots que a pagar enterros</li>
<li>Hi ha mil maneres de morir i només una de parir</li>
<li>Hi ha moltes maneres de matar puces</li>
<li>Hi ha qui amb un pa a les mans es moriria de gana</li>
<li>Hi ha remeis per tot, menys per la mort</li>
<li>Ho ha après a la capella, i ho deixarà a la mortalla.</li>
<li>Ho ha pres amb la capilla i ho deixarà amb la mortalla</li>
<li>Hom deu amar la vida i no témer la mort</li>
<li>Home adormit, ni tot mort ni tot viu</li>
<li>Home malalt, mig mort</li>
<li>Home mort ja mai més parla</li>
<li>Home mort mai més parla</li>
<li>Home mort no ha companyó</li>
<li>Home mort no mou guerra</li>
<li>Home perseguit, home mort</li>
<li>Home roig i gos pelut, primer mort que conegut</li>
<li>Hostal de mala mort</li>
<li>I encara són vius si no s'han mort</li>
<li>Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat</li>
<li>Ira de rei és missatger de mort</li>
<li>Ja és morta l'abella que la mel feia</li>
<li>Ja feia bé aquella vella que no es volia morir</li>
<li>Ja l'hem parida morta</li>
<li>Jamai coça (o guitza) d'euga ha mort cap pollí</li>
<li>Jo tenia una puput que, si no hagués mort, hauria viscut</li>
<li>Jocs de sort, jocs de mala mort</li>
<li>Jove que vetlla i vell que dorm fort, senyal de mort</li>
<li>Junta de llevadores, criatura morta</li>
<li>Junta de rabadans, ovella morta</li>
<li>Justícia de Castella, després de mort s'obre enquesta sobre la malaltia</li>
<li>Justícia, Senyor, però per quan sigui mort jo</li>
<li>L’abril va deixar morir la seva mare de set</li>
<li>L’agost els cova, el setembre els talla i l’octubre els amortalla</li>
<li>L’home avar és com el porc, no s’aprofita fins que és mort</li>
<li>La balaguera no s'ha mort mai de fred</li>
<li>La bona satisfacció se fa en vida, i en mort no</li>
<li>La bossa i el cullerot / fins a la mort</li>
<li>La bugada de na Rius, que els polls morts tornaven vius</li>
<li>La carn viva, fa oblidar a la morta</li>
<li>La casa que no hi ha pa, fa plorar i la que no hi ha vi fa morir</li>
<li>La dona i el morter només a la cuina estan bé</li>
<li>La dona morta totes les coses iguals</li>
<li>La dona només és bona després de morta</li>
<li>La gàbia oberta, mort l'ocell</li>
<li>La guilla porca ens pren els ous de viva i de morta</li>
<li>La mar un home mort reclama</li>
<li>La mare que té fills de massa no morirà grassa</li>
<li>La massa confiança mata els malalts</li>
<li>La més honrada i la més bona, la que ja és morta</li>
<li>La millor sogra, la morta</li>
<li>La mort amb la seva capa, el rei i a tothom tapa</li>
<li>La mort de l'ase és la festa dels cans</li>
<li>La mort del porc dura tres dies</li>
<li>La mort del porc és una de les tres alegris de l'home</li>
<li>La mort del vi és l'aigua</li>
<li>La mort d'una bufada mata el més fort</li>
<li>La mort el mateix toca en els palaus dels rics que en les cabanes dels pobres</li>
<li>La mort ens iguala a tots</li>
<li>La mort entra pel pecat i pels peus el refredat</li>
<li>La mort és a tots comuna</li>
<li>La mort és cega</li>
<li>La mort és certa i l'hora incerta</li>
<li>La mort és cosa verdadera, la vida cosa sense veritat</li>
<li>La mort és de tal natura que ve més prest als qui la temen que no als qui la desigen</li>
<li>La mort és el darrer remei de tots els mals</li>
<li>La mort és el premi més alt de la vida</li>
<li>La mort és la gran anivelladora</li>
<li>La mort és llei de vida</li>
<li>La mort és més prop dels vells que els ulls de les pestanyes</li>
<li>La mort és platja de la vida</li>
<li>La mort és sorda</li>
<li>La mort és tan certa com la vida incerta</li>
<li>La mort és tan complida que de ningú s'oblida</li>
<li>La mort és un desengany de la vida</li>
<li>La mort està més a la vora nostra que la pestanya de l'ull</li>
<li>La mort fuig de qui la menysprea perquè segueix qui més la tem</li>
<li>La mort i la venda tot ho trenca</li>
<li>La mort i la vida Déu la té; i ve quan ve</li>
<li>La mort la pinten negra</li>
<li>La mort mai no té culpa</li>
<li>La mort mai té culpa</li>
<li>La mort mata la fam</li>
<li>La mort no avisa ningú</li>
<li>La mort no és per qui la busca</li>
<li>La mort no espera ningú</li>
<li>La mort no perdona ni al rei, ni al Papa, ni aquell que no té capa</li>
<li>La mort no perdona ningú</li>
<li>La mort sempre és traïdora: mai diu, ni el dia ni l'hora</li>
<li>La mort sempre té conhort</li>
<li>La mort sempre té excusa</li>
<li>La mort tot ho acaba</li>
<li>La mort tot ho acaba</li>
<li>La mort tot ho esborra</li>
<li>La mort tot ho iguala</li>
<li>La mort tot ho purifica</li>
<li>La mort tot ho trenca</li>
<li>La mort va a qui menys la vol</li>
<li>La mort va a qui no la vol i fuig de qui la desitja</li>
<li>La mort ve a les sordes i quan arriba sempre du frissor</li>
<li>La mort, a tot posa remei</li>
<li>La mort, amb sa dalla, tot ho avassalla</li>
<li>La mort, avui per mi, demà per tu</li>
<li>La mort, may te culpa</li>
<li>La mort, no se l'enganya</li>
<li>La mort, quan arriba, no espera ningú</li>
<li>La mort, tots es dolors espassa</li>
<li>La mortalla solament s'emporta el ric avarient</li>
<li>La persona que molt riu, no té el discurs molt viu</li>
<li>La poca cordura es paga amb la sepultura</li>
<li>La quietud és la mort</li>
<li>La sabata, si és gran, trastorna el peu i si és justa, el mortifica</li>
<li>La sang viva fa avorrir la morta</li>
<li>La sarna amb gust no pica, però mortifica</li>
<li>La talarida, resol la mort a vida</li>
<li>La talarida, torna el bou de mort a vida</li>
<li>La tonteria més gran és el morir</li>
<li>La tos seca, és de la mort la trompeta</li>
<li>La traca mata la caça</li>
<li>La tramuntana, no ha deixat morir mai de secada</li>
<li>La vella es moriria i encara festejaria</li>
<li>La vella no volia morir mai, per veure coses noves</li>
<li>La ventura del mariner: morir en un recó de casa</li>
<li>La veritat pot emmalaltir, però no morir</li>
<li>La vida de la garriga és la mort de l'hortalissa</li>
<li>La vida del pobre | és molt fàcil de contar | mort de fam i fart de figa | i a la "vellea" a captar</li>
<li>La vida és en tres coses: menjar bé, cagar fort i no tenir por de la mort</li>
<li>La vida és un dia, som nats per morir</li>
<li>La vida i la mort, Déu la té</li>
<li>La vida s'hauria de viure dues vegades, però amb una ja n'hi ha prou</li>
<li>La violència és la mort dels pobles</li>
<li>L'abril va deixar morir de set a la seva mare</li>
<li>L'abril va deixar morir sa mare de fred</li>
<li>L'absent i el mort no veuen si els hi fas tort</li>
<li>L'agost els cova, el setembre els talla i l'octubre els amortalla</li>
<li>L'ambició va matar a Napoleó</li>
<li>L'amor és més fort que la mort</li>
<li>L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir</li>
<li>L'any primer més gasta el mort que el vivent</li>
<li>L'arbre vell trasplantat, primer es mort que arrelat</li>
<li>L'argelaga va deixar morir sa mare de fred</li>
<li>L'arrendador et menja en plata i mort en paret</li>
<li>L'ase de Buridam, que tenia menjar i es va morir de fam</li>
<li>L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort</li>
<li>L'enfermedat llarga, la mort curta</li>
<li>L'enterrador Terrafort i l'estrafolari Catius, viuen un d'enterrar els morts i l'altre de despullar els vius</li>
<li>L'enveja mai morirà</li>
<li>Les canes són sobreescrit de la mort</li>
<li>Les cooperatives són com les caixes dels morts, les porten entre quatre vius</li>
<li>Les creïlles són vives, reguem-les amb aigua; les creïlles són mortes, reguem-les amb vi</li>
<li>Les errades dels metges, la terra les cobreix</li>
<li>Les faves verdes, per l'abril encara han de néixer i pel maig són mortes</li>
<li>Les formigues cada any van a morir al peu de la Creu del Matagalls</li>
<li>Les morts són dues i la pobresa és la major</li>
<li>Les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades</li>
<li>Les penes no maten, però atropellen</li>
<li>Les tres coses més inútils que hi ha són: fer llum a un mort, ploure a mar i tenir sogra</li>
<li>Les trumfes són vives, reguem-les amb aigua; les trumfes són mortes, reguem-les amb vi</li>
<li>L'herba ruín mai mort</li>
<li>L'home esvinçat porta la mort i no ho sap</li>
<li>L'home més ric només té una mortalla</li>
<li>L'home mort no guanya sou</li>
<li>L'home sempre mort del mal que més tem</li>
<li>L'home trencat és mort i no ho sap</li>
<li>L'home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred</li>
<li>L'honor dels morts assegura el qui els dóna sepultura</li>
<li>L'hort vol un home mort</li>
<li>Li diu el mort al degollat: ¿Qui t'ha fet eix forat?</li>
<li>Llarga malaltia, curta mort</li>
<li>Llarga malaltia, parenta de la mort</li>
<li>Llàstima és morir-se i no anar al cel</li>
<li>Llençol de bri fins a morir</li>
<li>Lletra morta</li>
<li>Llevant fred i marinada vella, no moriràs de fred</li>
<li>Lluna morta aigua porta</li>
<li>Lluna morta poc peix porta</li>
<li>Lluna morta, aigua a la porta</li>
<li>Lluna morta, llevant a la porta</li>
<li>L'ofici del botxí: qui mata ha de morir</li>
<li>Mà morta</li>
<li>Mà morta, Déu t'aconhorta</li>
<li>Mà morta, pica la porta</li>
<li>Mai cap mula guita ha mort l'amo</li>
<li>Mai cap sastre ha mort a la forca, perquè ni el botxí els vol</li>
<li>Mai ningú no s'ha mort de dejunar</li>
<li>Mai no ha mort cap home fumant</li>
<li>Mai volia morir la vella, per veure coses noves</li>
<li>Major vergonya és a un llinatge tenir un parent mort per justícia que cent per batalla</li>
<li>Mal de cor, només el cura la mort</li>
<li>Mal de freixura, fins a la sepultura</li>
<li>Mal en vida no val tant con be en mort</li>
<li>Mal nerviós no fa tocar a morts</li>
<li>Mal? Mal és morir-se</li>
<li>Mala brossa, mai mor</li>
<li>Mala cara quan morirem</li>
<li>Mala herba mai no mor</li>
<li>Mala mort facis!</li>
<li>Malalt de morir, no hi valen metges</li>
<li>Malalt que arreplega la roba, senyal que s'ha de morir</li>
<li>Malalt que és de mort, cap remei no hi pot</li>
<li>Malalt que menja no es mor</li>
<li>Malalt que no es cura el novembre, la mort espera</li>
<li>Malalt que no explica el mal, o mut o mortal</li>
<li>Malalt que pot dormir, que no temi el morir</li>
<li>Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi</li>
<li>Malalt que té gana la mort enganya</li>
<li>Malalt que vomita, mort que ressuscita</li>
<li>Malaltia del cor, només la cura la mort</li>
<li>malaltía llarga parenta de la mort</li>
<li>Malaltia setembral, mala o mortal</li>
<li>Malaltia setembral, o bé llarga o bé mortal</li>
<li>Malalties tardorals, llargues i mortals</li>
<li>Malat que no es cura el novembre, la mort l'espera</li>
<li>Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell</li>
<li>Març marçot no m’has mort ovella ni borregot; dos-cents borrecs tinc a la muntanya, tots amb un pam de banya; dos-centes ovelles a l’Urgell, totes amb son anyell. — Ja vindrà mon pare abril i te’n matarà més de mil</li>
<li>Març marçot no m'has mort cap ovella ni ovellot. Cent borrecs tinc a Cerdanya, tots ells amb un pam de banya; cent ovelles a l'Urgell, totes amb el seu anyell.</li>
<li>Març marçot ronca fins que és mort</li>
<li>Març marçot, que cap ovella m’has mort. — Manllevaré dos dies a l’abril i te’n mataré més de tres mil</li>
<li>Març marçot, ronca fins que és mort</li>
<li>Març, marcell, no m'has mort cap vaca ni cap vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; mal haja, ara que ets finit!</li>
<li>Març, marcerol, no m'has mort l'ovella, ni el borregol; ja vindrà l'abril, que me'n matarà cent mil</li>
<li>Massa dormir porta el morir</li>
<li>Massa metges, mort segura</li>
<li>Massa singlot, senyal de mort</li>
<li>Mata l'escorpí, que el cel plorarà la seva mort</li>
<li>Mata més gent la taula que la guerra</li>
<li>Matar per no morir</li>
<li>Mateix morirem amb cent lliures avançades que amb cent de deute</li>
<li>Mengem i beguem, que a la mort ja hi arribarem</li>
<li>Mengem, mengem que demà morirem</li>
<li>Menja bé i caga fort i no temis a la mort</li>
<li>Menja bé i caga fort i no tingues por a la mort</li>
<li>Menjar calent a l'estiu, més mort que viu</li>
<li>Menjar el pa mort</li>
<li>Menjar en plata i morir en grillet</li>
<li>Menjar la sopa morta</li>
<li>Menjar-se el pa mort</li>
<li>Mentre hi ha vida, hi ha esperança</li>
<li>Mentre riuràs no moriràs</li>
<li>Menys de la mort, de tot eixim</li>
<li>Menys viu el que més dorm, perquè la son és com la mort</li>
<li>Mercant i porc, no se sap què té fins que és mort</li>
<li>Merda pels morts!</li>
<li>Més callat que un mort</li>
<li>Més cara és una mortalla i no ens la veiem damunt</li>
<li>Més estime bé morir que mal viure</li>
<li>Més estime morir que no viure envergonyit</li>
<li>Més lleig que en Salometa de Reus, que va morir de lletgesa</li>
<li>Més mata la gola que l'espasa</li>
<li>Més n'ha mort la cena, que'n ha curat Avicena</li>
<li>Més són els amenaçats que els morts</li>
<li>Més sort que en Peirot, que va morir d'un rot</li>
<li>Més val al cavaller bona mort que mala i penosa vida</li>
<li>Més val al rei mort sobtada que no ésser rei envergonyit</li>
<li>Més val burro viu, que cavall mort</li>
<li>Més val deixar en la mort l'enemic que demanar en la vida l'amic</li>
<li>Més val morir a honor que viure amb deshonor</li>
<li>Més val morir d'un tip que de fam</li>
<li>Més val morir d'una fartada que de fam</li>
<li>Més val morir tip que prim</li>
<li>Més val morir, que embrutar-se</li>
<li>Més val pelat que amortallat</li>
<li>Mes val tort que mort</li>
<li>Més val un àvol morir que el llinatge avergonyir</li>
<li>Més val una missa en vida que moltes en havent mort</li>
<li>M'ha mort es porc en divendres</li>
<li>Molt i bo, drecera per la mort</li>
<li>Molt més han mort del sopar que Avicena en va curar</li>
<li>Molts del món es queixen, però no el deixen</li>
<li>Molts moren per la boca com els peixos</li>
<li>Mor el qui xiula i viu el qui piula</li>
<li>Mor el rei i mor el Papa i mor aquell que no té capa</li>
<li>Mor és qui no respira i la pota no estira</li>
<li>Mor qui fila i qui no fila</li>
<li>Mor, Anton, que el qui es queda ja es compon</li>
<li>Morfina, mort fina</li>
<li>Mori, Marta, i mori farta</li>
<li>Morir [o caure] com mosques</li>
<li>Morir al llit</li>
<li>Morir al peu del canó</li>
<li>Morir bé i viure mal no ho logra l'home mortal</li>
<li>Morir com a rates</li>
<li>Morir com l'ase d'en Cabossa, que va morir amb la boca oberta</li>
<li>Morir com l'avi Gai, amb la boca oberta</li>
<li>Morir com mosques</li>
<li>Morir com un gos</li>
<li>Morir com un griu (grill)</li>
<li>Morir com un pollet</li>
<li>Morir com una rata</li>
<li>Morir de cara a la paret</li>
<li>Morir de mala mort</li>
<li>Morir de ràbia com els capsigranys</li>
<li>Morir de ràbia com els capsotis</li>
<li>Morir d'enyorança, de pena, d'amor...</li>
<li>Morir en combat</li>
<li>Morir en la misèria</li>
<li>Morir en olor de santedat</li>
<li>Morir en pau</li>
<li>Morir és acabar</li>
<li>Morir és anar a la vida</li>
<li>Morir matant</li>
<li>Morir per la pàtria</li>
<li>Morir per morir, morir ben fart</li>
<li>Morir sense sol, sense llum i sense mosques</li>
<li>Morir-se (o anar-se'n o quedar) amb la creu dels albats</li>
<li>Morir-se com un pollet</li>
<li>Morir-se de fam amb el pa a les alforges</li>
<li>Morir-se de fàstic</li>
<li>Morir-se de gana</li>
<li>Morir-se de ganes</li>
<li>Morir-se de por</li>
<li>Morir-se de riure</li>
<li>Morir-se de set</li>
<li>Morir-se de set (de gana...)</li>
<li>Morir-se de vergonya</li>
<li>Morir-se d'enveja</li>
<li>Morir-se d'una guitza de conill</li>
<li>Morir-se l'amo i quedar-se el rossí</li>
<li>Morir-se-li la cardina (a algú)</li>
<li>Mort a la mar, tràngol segur</li>
<li>Mort a l'aigua, borrasca segura</li>
<li>Mort al diumenge un altre en penja</li>
<li>Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat</li>
<li>Mort casament i venda, tot ho trenca</li>
<li>Mort d'ase, festa de cans</li>
<li>Mort d'aubat, un angelet més al cel</li>
<li>Mort de fam</li>
<li>Mort de fàstic</li>
<li>Mort de gana</li>
<li>Mort de germà, de casa al fossar</li>
<li>Mort desitjada, vida allargada</li>
<li>Mort el cuc, mort el verí</li>
<li>Mort el gos, el gat és qui borda</li>
<li>Mort el gos (o el ca), morta la ràbia</li>
<li>Mort en Jordi s'ha acabat l'ordi</li>
<li>Mort es ca, morta sa ràbia</li>
<li>Mort esperada, vida allargada</li>
<li>Mort i venda tot ho trenca</li>
<li>Mort jo, els altres que se les componguin</li>
<li>Mort jo, merda pal que quede</li>
<li>Mort jo, mort tothom</li>
<li>Mort no vingui que tara no tingui</li>
<li>Mort o venda, tot ho trenca</li>
<li>Mort per mort</li>
<li>Mort per mort, pit a l'aigua</li>
<li>Mort per mort, prova la sort</li>
<li>Mort, ni vinya ni hort</li>
<li>Mort, no vinguis que excusa no tinguis</li>
<li>Morta és la gallina que ponia els ous d'or</li>
<li>Morta la cuca mort el verí</li>
<li>Morta l'aranya, mort el verí, o, morta la cuca...</li>
<li>Morts i pactes trenquen tractes</li>
<li>Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela</li>
<li>Mossegada de vidriol porta dol</li>
<li>Mudar de costum és semblant a la mort</li>
<li>Naixement, casament i mortalla, del cel davalla</li>
<li>Nens abans de festes, maten a gent i a bèsties</li>
<li>N'ha mort més la cena que no n'ha salvat Avicena</li>
<li>Ni boda sens cant ni mortuori sens plant</li>
<li>Ni casaments sense flors, ni mortuori sens plors</li>
<li>Ni de gavatx, ni de porc, no te'n fiïs, ni viu, ni mort</li>
<li>Ni el pare es morirà ni nosaltres soparem</li>
<li>Ni el sol ni la mort poden ser mirats fixament</li>
<li>Ni els morts ni els absents tenen amics ni parents</li>
<li>Ni és mort el pare ni sopem</li>
<li>Ni la mortalla és nostra, que és de la terra</li>
<li>Ni vaca de març ni ovella d'abril, de fart no n'ha mort cap</li>
<li>Ningú es mor el vespre del dia que li toca</li>
<li>Ningú es mort que no li sia arribada l'hora</li>
<li>Ningú no es mor de fam, i sí de fart</li>
<li>Ningú no es mor fins que Déu ho vol</li>
<li>Ningú no es mor la vigília de morir-se</li>
<li>Ningú no sap la vida fins que és finida</li>
<li>Ningú no vol un trosset de terra en les Estacades</li>
<li>Ningú sap de quin mal ha de morir</li>
<li>No cal anar de pressa per a morir</li>
<li>No demanes un canó per matar un teuladí</li>
<li>No em diguis ben casada que no em vegis morta i enterrada</li>
<li>No és aigua beneita la que renta la mort de l'escorpí</li>
<li>No és el mateix mort de pena, que pena de mort</li>
<li>No es mor el malalt, sinó el mortal</li>
<li>No es mor ningú que no li hagi arribat l'hora</li>
<li>No és mort qui encara alena</li>
<li>No és ningú qui puga viure que no haja de morir</li>
<li>No es pot matar tot el que es gras</li>
<li>No és res es morir, sinó es patir</li>
<li>No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort (Es refereix a aquells assumptes que no es resolen fins que n'és passada l'oportunitat)</li>
<li>No et fiïs d'aigua morta, que és la més forta</li>
<li>No et fiïs de l'aigua morta, que la que corre ja es veu</li>
<li>No et refies de l'hora de la mort per passar comptes</li>
<li>No et riguis del meu dol, que quan el meu serà vell, el teu serà nou</li>
<li>No faltar-hi més que un ca mort</li>
<li>No haver mort ni un pardal</li>
<li>No haver ni per a un bon morir</li>
<li>No hem de morir per viure</li>
<li>No hi estic, viure pobre per morir ric</li>
<li>No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors</li>
<li>No hi ha cap boda pobre, ni cap mort rica</li>
<li>No hi ha cap casament pobre, ni cap mort rica</li>
<li>No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors</li>
<li>No hi ha cap poder prou fort contra el mal de la mort</li>
<li>No hi ha casament pobre ni mort rica</li>
<li>No hi ha casament sense plors ni mort sense flors</li>
<li>No hi ha castell prou fort que ens guardi de la mort</li>
<li>No hi ha com la mort per fer plorar</li>
<li>No hi ha cosa més certa que el morir</li>
<li>No hi ha mal que tant duri que el temps o la mort no el curi</li>
<li>No hi ha mal tan fort que no el curi la mort</li>
<li>No hi ha més just que la mort</li>
<li>No hi ha més que una mort</li>
<li>No hi ha més que una mort, però moltes maneres de morir</li>
<li>No hi ha més remei: morir o envellir</li>
<li>No hi ha més remei: morir o fer-se vell</li>
<li>No hi ha més remei: o morir-se jove o fer-se vell</li>
<li>No hi ha mort sense rialles ni casament sense ploralles</li>
<li>No hi ha morts sense rialla ni casament sense plor</li>
<li>No hi ha mortuori ric ni casament pobre</li>
<li>No hi ha noces sense flors ni mortalla sense plors</li>
<li>No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort</li>
<li>No hi ha res tan car com una mortalla</li>
<li>No hi ha vida sense mort, gust sense disgust, descans sense treball, llum sense obscuritat</li>
<li>No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera</li>
<li>No lamento morir, sinó deixar de viure</li>
<li>No li caldran gaires gallines per la seua mort</li>
<li>No mata el mal, que mata la mort</li>
<li>No mata el mal, que mata l'hora</li>
<li>No mata pena ni mal si l'home no és mortal</li>
<li>No mor el malalt, que mor el mortal</li>
<li>No mor ningú que no sia la seva hora</li>
<li>No mor qui bon nom deixa</li>
<li>No morir de llet d'ametlles</li>
<li>No morirem, però ens semarem</li>
<li>No morirem, però es pansirem</li>
<li>No moris en mortaldat ni jugues per Nadal</li>
<li>No mos posem dol abans que es malalt sigui mort</li>
<li>No saben de qui són els deutes fins que el traginer és mort</li>
<li>No se sap de qui són els matxos fins que el traginer és mort</li>
<li>No se sap de qui són les mules fins que és mort el traginer</li>
<li>No són els morts qui obliden els vius, sinó els vius qui obliden els morts</li>
<li>No temis la mort si tens sàlvia a l'hort</li>
<li>No tenir a on caure mort</li>
<li>No t'escarrassis, que també has de morir</li>
<li>No torna viu quan hauràs mort l'anyell</li>
<li>No vendre la pell de l'ós abans d'haver-lo mort</li>
<li>Noces majals, noces mortals</li>
<li>Noia balconera, anc que tinga casera, morirà soltera</li>
<li>Només la mort no té remei</li>
<li>Nostra vida és un fil: cada hora se'n trenquen mil</li>
<li>Null remei és doldre del que és mort</li>
<li>O morir o veure morir</li>
<li>O morir-se o fer-se vell</li>
<li>O parir o morir</li>
<li>Octubre mort, pomes a l'hort</li>
<li>On està el cos està la mort</li>
<li>On hi ha burro mort no faltaran corbs</li>
<li>On hi ha la mort no hi ha bona sort</li>
<li>Onada rebentada, onada morta</li>
<li>Pa de fleca, al cap d'una hora mort de fam</li>
<li>Pa i paciència i mort amb penitència</li>
<li>Pagar i morir fan pau i avenir</li>
<li>Pagar tribut a la mort</li>
<li>Pagar-ho amb la pell</li>
<li>Pareix un pardal mort a canyaes</li>
<li>Paréixer la mort dels ossos</li>
<li>Parèixer que vaja [algú) a buscar la mort</li>
<li>Parèixer un fumarell mort a canyades</li>
<li>Parir i morir pel seu punt ha de venir</li>
<li>Parir o morir</li>
<li>Parir-la morta</li>
<li>Parlar de la mort d'en Prim</li>
<li>Part sense sang, criatura morta</li>
<li>Pasqua marçal, anyada mortal</li>
<li>Pasqua marçal, fam o mortaldat</li>
<li>Pasqua marçal, home mortal i collita reial</li>
<li>Pasqua marçal, misèria mortal</li>
<li>Pasqua marçal, mortandat o fam</li>
<li>Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca</li>
<li>Passar de mort a vida</li>
<li>Passar el mort a algú</li>
<li>Passar-se el mort</li>
<li>Passar-se les hores mortes</li>
<li>Pastors en reunió, mort de llop o de moltó</li>
<li>Patir per patir, val més morir</li>
<li>Pau i paciència i mort amb penitència</li>
<li>Pecats i diners és el que sobra a l'hora de la mort</li>
<li>Peix d'ham, peix mort de fam</li>
<li>Peix fora de l'aigua, peix mort</li>
<li>Pel casament d'un vell toquen a morts o a banyes</li>
<li>Pel mal de la mort res no hi pot</li>
<li>Pel mal mortal metge no hi val</li>
<li>Pel mal mortal, cap herba no hi val</li>
<li>Pel que hi fem, en aquest món, ni mai que ens morim</li>
<li>Penes, Senyor, però la mort no</li>
<li>Pensa en la mort i asseguraràs bona sort</li>
<li>Pensa quan veus morir, que t'ensenyen el camí</li>
<li>Per a qui no s'ha de morir, l'aigua és medicina</li>
<li>Per a tot hi ha remei, menys per a la mort</li>
<li>Per a treure un mort de casa, calen quatre homes</li>
<li>Per al mal de la mort no hi ha metge savi</li>
<li>Per amor i vi, uns poden viure i altres morir</li>
<li>Per l’octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l’enduu</li>
<li>Per la mort del porc, alegries i jocs</li>
<li>Per la mort tothom és igual</li>
<li>Per la Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és dintre França</li>
<li>Per la vida es perd la vida</li>
<li>Per l'amor i la mort ningun home és prou fort</li>
<li>Per l'amor i per la mort, no hi ha res fort</li>
<li>Per l'octubre, el malalt que no està ben segur, la mort se l'enduu</li>
<li>Per mi com si fos mort</li>
<li>Per molt que es vulgui dir, tots som iguals a l'hora de morir</li>
<li>Per morir no cal anar de pressa</li>
<li>Per morir-me de fam no necessite a ningú</li>
<li>Per morir-me jo, mon pare, que és més vell</li>
<li>Per morts Girona, per bateigs Barcelona i per casaments Montserrat</li>
<li>Per oncles i ties, dol de quinze dies; per germans i germanes, tres setmanes; per cunyats i cunyades, salts i camades</li>
<li>Per poca ventura és millor la sepultura</li>
<li>Per salvar un viu, bé es pot penjar un mort</li>
<li>Per Sant Benet cada cucut canta en son (o al seu) indret, i, si no canta, és mort de fred</li>
<li>Per Sant Bernabé quaranta dies plogué i encara deixà morir el carbasser</li>
<li>Per sant Josep (19 de març), puput que no és vingut o s'és mort o s'és perdut</li>
<li>Per Sant Martí, es mata el porc i es tasta el nou vi</li>
<li>Per Sant Maties, tantes ovellesmortes, tantes ovelles vives</li>
<li>Per Setmana Santa, el puput canta, i si no canta és perquè és mort o presoner a França</li>
<li>Per ta llei i per ton rei i pel teu moriràs</li>
<li>Per tenir poca salut val més morir-se</li>
<li>Per tenir poca salut, val més els quatre ciris i el taüt</li>
<li>Per testar, enteniment clar</li>
<li>Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots</li>
<li>Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs</li>
<li>Per treure un mort de casa, calen quatre homes</li>
<li>Per un mort no s'ha de perdre un viu</li>
<li>Per una nou de més l'ase es va morir</li>
<li>Per una tia, dol quinze dies; si no et deixa res, de casa al carrer</li>
<li>Perquè estem alerta, la mort és incerta</li>
<li>Perquè visca, l'hort i la vinya; després de mort, ni vinya ni hort</li>
<li>Pesar com un asimort</li>
<li>Pesar com un mort</li>
<li>Pesar més que un burro mort</li>
<li>Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam</li>
<li>Pescar per Nadal és pecat mortal</li>
<li>Peta bé i rota fort i no et faci por la mort</li>
<li>Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta</li>
<li>Picada d'aranya, la mortalla</li>
<li>Picada de culebra, la mort darrera</li>
<li>Picada de salamandra, la mortalla</li>
<li>Picada de vaca, la mortalla</li>
<li>Pitjor és un plet que una malaltia mortal</li>
<li>Pixa clar i peta fort, i no temis la mort</li>
<li>Plet resolt, l'un malferit i l'altre mort</li>
<li>Plomada de procurador, ganivetada de mort</li>
<li>Plor de dona morta, fins a la porta</li>
<li>Plora tant com voldràs, quan seràs nuvi riuràs</li>
<li>Plorant i rient, va morint-se la gent</li>
<li>Pobre de mi, quan seré mort ja no em podré tenir</li>
<li>Pobres, rics i cardenals, en la mort se fan iguals</li>
<li>Poc dormir i massa dormir porten al morir</li>
<li>Poc mal i bona mort és una gran sort</li>
<li>Poc se me'n dóna que mu mare fos flequera si s'ha morta de fam</li>
<li>Poncellatge, temps ni mort no es pot cobrar</li>
<li>Porc estugós, no pot morir gras</li>
<li>Posar pell morta</li>
<li>Posa't sempre a dormir disposat per morir</li>
<li>Pot més un ca viu que un lleo mort</li>
<li>Pregunta't què hi fas aquí, tu que has de morir</li>
<li>Pregunta't: què hi fas, aquí? Viure bé per ben morir</li>
<li>Prendria mort i passió per ell</li>
<li>Primer morir que confessar</li>
<li>Primer morir que fer vilesa</li>
<li>Primer morir que pecar</li>
<li>Primer morir, que perdre la vida</li>
<li>Primer mort que condemnat</li>
<li>Primer se'n sap la mort que la malaltia</li>
<li>Primer tort que mort</li>
<li>Puix l'ase és mort, toquem a festa</li>
<li>Purgueu-lo i sangreu-lo i, si és mort, enterreu-lo</li>
<li>Qual es la vida tal es la mort</li>
<li>Qual la vida, tal la mort</li>
<li>Quan a una casa es mor una bèstia, estalvia la mort d'una persona</li>
<li>Quan arribada és la mort, no hi ha remei en cap hort</li>
<li>Quan canta l'òliba al teulat hi haurà una mort aviat</li>
<li>Quan cau un estel una ànima del purgatori se'n puja al cel</li>
<li>Quan el corb ens visita és que sent farum de mort</li>
<li>Quan el cucut no canta per Setmana Santa, o és pres o és mort o lligat a França</li>
<li>Quan el mal és de mort sols el morir és remei</li>
<li>Quan el mal és de mort, les medecines són metzines</li>
<li>Quan el mal és de mort, no hi ha remei en cap hort</li>
<li>Quan els taurons al vaixell fan escorta, és que ensumen carn morta</li>
<li>Quan és fet el colomar, el colom és mort</li>
<li>Quan és mort el matxo, surten els traginers</li>
<li>Quan és mort el traginer, se sap de qui són les mules</li>
<li>Quan fonc mort, cridaren credo</li>
<li>Quan fou mort el combregaren</li>
<li>Quan fou mort el combregaren, per falta de sagraments</li>
<li>Quan fou mort li arribaren els remeis</li>
<li>Quan fou mort Pasqual, li portaren l'orinal</li>
<li>Quan ha arribat la mort no hi ha remei en cap hort</li>
<li>Quan ja estava acostumada a no menjar, va i es mor</li>
<li>Quan la mort deu venir, ningun confort no s'hi pot fer</li>
<li>Quan l'ase traurà banyes, s'haurà mort de rialles</li>
<li>Quan les filles són mortes surten los gendres</li>
<li>Quan l'hora de morir és arribada, excuses no hi valen</li>
<li>Quan l'infant denta la mort no s'absenta</li>
<li>Quan l'infant denta, la mort el tempta</li>
<li>Quan lleven Déu i toquen hores, senyal d'un mort a la vora</li>
<li>Quan mos morirem tot mos sobrarà</li>
<li>Quan octubre és finit, mort la mosca i el mosquit</li>
<li>Quan s'ase serà mort de rialles</li>
<li>Quan sentiu el corb, penseu en la mort</li>
<li>Quan serà mort serà curat</li>
<li>Quan seré mort, merda pels vius</li>
<li>Quan són morts, se'ls fan les honres</li>
<li>Quan un corb ens visita és que sent ferum de mort</li>
<li>Quan un home no és de mort l'aigua li serveix de medecina</li>
<li>Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista</li>
<li>Quan va ésser mort en Pasqual li portaren l'orinal</li>
<li>Quan va ésser mort en Pasqual li volien curar el mal</li>
<li>Quan va ésser mort en Pasqual portaren la mula a beure</li>
<li>Que Déu ens doni bona mort i curta malaltia</li>
<li>Què diran? I em vaig morir de fam; jo diré, jo diré, i vaig quedar molt bé</li>
<li>Que en sé jo, de la mort d'en Bergo!</li>
<li>Què farem? Mala cara quan morirem</li>
<li>Que n' durá pochs de capellans al enterro!</li>
<li>Qui ab ferro mata, del ferro mort</li>
<li>Qui acaba, mor</li>
<li>Qui als seus enemics plany, a ses mans mort</li>
<li>Qui als seus vol mal, no pot voler a cap mortal</li>
<li>Qui amb espasa mata d'espasa té de morir</li>
<li>Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu</li>
<li>Qui bé et farà, o se n'anirà o se't morirà</li>
<li>Qui de canyes fa flautes i de dones fa cabal, en la vida tindrà un quarto i morirà a l'hospital</li>
<li>Qui de l'ase es menja el pa, mai de fam no es morirà</li>
<li>Qui dejunà el primer i el darrer, no es morí en tota la Quaresma</li>
<li>Qui deu es mor en creu</li>
<li>Qui deu i no pot pagar, és mort en vida</li>
<li>Qui dóna el seu abans de morir ja es pot preparar a patir</li>
<li>Qui dorm molt, viu poc</li>
<li>Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera</li>
<li>Qui és ferrer, té de morir ferrer</li>
<li>Qui és mort que jegui</li>
<li>Qui és viu viu, qui és mort put</li>
<li>Qui escanya pobres, ha estat mort en dogalet</li>
<li>Qui estalvia la vida, crida la mort</li>
<li>Qui estima, sempre es mor i mai s'acaba de morir</li>
<li>Qui et dóna mos, no voldria veure't mort</li>
<li>Qui guarda costum vell, mor amb ell</li>
<li>Qui ha de morir a les fosques, encara que tingui el pare cerer</li>
<li>Qui hagi mort, l'enterraran</li>
<li>Qui infants té massa, no mort grassa</li>
<li>Qui la mort d'altre espera, la seva veu primera</li>
<li>Qui mata, ha de morir</li>
<li>Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera</li>
<li>Qui menja cargols per l’abril, que es prepari per morir</li>
<li>Qui menja ceba no tremola després de mort</li>
<li>Qui menja cervell de porc, as cap de s'any és viu o és mort</li>
<li>Qui menja fetge de porc i beu, quan és mort no hi veu</li>
<li>Qui menja fred a l’estiu, més mort que viu</li>
<li>Qui menja sense gana, primer mort que curat</li>
<li>Qui menja una gla i beu, quan és mort no hi veu</li>
<li>Qui més no pot, crida la mort</li>
<li>Qui més no pot, morir es deixa</li>
<li>Qui molt viu molt veu</li>
<li>Qui mor en dissabte, la Mare de Déu l'espera</li>
<li>Qui neix ase, no pot morir ruc</li>
<li>Qui no ha de morir tot ho passa</li>
<li>Qui no posa el ventre en perill, mai no pot morir</li>
<li>Qui no posa el ventre en perill, no morirà fart</li>
<li>Qui no pot més, morir se deixa</li>
<li>Qui no s'ha de morir, amb aigua clara es cura</li>
<li>Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura</li>
<li>Qui no s'ha de morir, tot ho passa</li>
<li>Qui no té sort ni hort ni porc, més valdria que fos mort</li>
<li>Qui no té sort, ni hort, ni porc, més valdria que fos mort</li>
<li>Qui no va a la guerra, no mor en ella</li>
<li>Qui per sant Joan desfà una teranyina, la mort l'afina</li>
<li>Qui per sopar menja carn a la brassa té la mort a casa</li>
<li>Qui pesca un àngel pel març, mort aviat</li>
<li>Qui planta l'aromer, mort el primer</li>
<li>Qui polseja i fuma, quan és mort, no hi veu</li>
<li>Qui primer neix, primer peix</li>
<li>Qui se sap mortificar, motiu té per alcançar</li>
<li>Qui surt a caçar per Nadal cau en pecat mortal</li>
<li>Qui té bona vida té bona mort</li>
<li>Qui te fills al costat, no morirá enfitat</li>
<li>Qui té mal que gemegui, i qui s'ha mort que jegui</li>
<li>Qui té mort a casa seva, no va a plorar a la dels altres</li>
<li>Qui té porc, el mossega viu i mort</li>
<li>Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles</li>
<li>Qui té un mort a casa no va a plorar a casa dels altres</li>
<li>Qui tem a la mort no gosa la vida</li>
<li>Qui tem massa la mort, no envelleix gaire</li>
<li>Qui t'ha fet eixe forat? li diu el mort al degollat</li>
<li>Qui tinga fills al costat, no morirà enfitat</li>
<li>Qui tinga mort a sa casa, que no vaja a plorar a la dels altres</li>
<li>Qui torna bé per mal, aconsegueix premi immortal</li>
<li>Qui va néixer ase, no pot morir ruc</li>
<li>Qui viu mal, no morirà bé</li>
<li>Qui viu sense dolor, mor sense amargor</li>
<li>Qui vulgui viure poc i morir ric que vagi a Alberic</li>
<li>Quin desastre! Una puça ha mort un sastre!</li>
<li>Quiscú sap la seva sort: tal la vida, tal la mort</li>
<li>Renovar-se o morir</li>
<li>Respon, que en Quim no et farà fort, que fa mesos que és mort</li>
<li>Reunió de llevadores, criatura morta</li>
<li>Reunió de pastors, ovella morta</li>
<li>Rient, rient, es va morint la gent</li>
<li>Riure's (o fotre's) del mort i de qui el vetlla</li>
<li>Sabem a on naixem i no a on morirem</li>
<li>Sabem on naixem, però no on morim (o morirem)</li>
<li>Sabem on som nats, no sabem on serem enterrats</li>
<li>Saber de quin mal s'ha de morir</li>
<li>Sagneu-lo, purgueu-lo i si és mort enterreu-lo</li>
<li>Sàlvia a l’hort espanta la mort</li>
<li>Sàlvia a l'hort, i el nen no és mort</li>
<li>Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort</li>
<li>Sant Donat és a Sedó, diu que va morir de mal de barres i va deixar per testament que no es donés res a la gent</li>
<li>Sant Donet es va morir de mal de barres</li>
<li>Sant Elm a coberta, la mort certa</li>
<li>Sant Elm a coberta, ten la mort per certa</li>
<li>Sant Nicolau de la boca des port, que ens doni bona vida i bona mort</li>
<li>Sant Ramon Nonat, no volia morir, perquè no havia nat</li>
<li>Santa Caterina ens guardi de mort repentina</li>
<li>Saps qui és mort? Sa coa d'es porc</li>
<li>Sarna amb gust, no pica, però mortifica</li>
<li>Se va morir, perquè era... viva</li>
<li>Segons la vida, la mort</li>
<li>Sembla que vagis a cercar la mort</li>
<li>Semblar (algú) la mort i passió de ses arengades</li>
<li>Sembles Eudimion, que sempre anava mort de son</li>
<li>Sembra, casament i mortalla del cel davalla</li>
<li>Sempre crema el foc i de vegades causa la mort</li>
<li>Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi</li>
<li>Sempre serà millor morir fart que de fam</li>
<li>Sempre s'ha sentit dir que qui mata ha de morir</li>
<li>Se'n moren més de joves que de vells</li>
<li>Sentiment de dona morta, sol durar fins a la porta</li>
<li>Sepultura oberta, mort a punt</li>
<li>Ser (la d'algú) la mort del porc</li>
<li>Ser [algú] un pollastre mort a canyades</li>
<li>Ser a les portes de la mort</li>
<li>Ser bo per anar a cercar la Mort</li>
<li>Ser com l'ase d'en Pacolí, que quan va estar acostumat a no menjar es va morir</li>
<li>Ser com s'ase d'en Calderon que quan va estar ensenyat (o acostumat) a no menjar es va morir</li>
<li>Ser com una mosqueta morta</li>
<li>Ser de mala mort</li>
<li>Ser de mata morta</li>
<li>Ser feixuc com un ase mort</li>
<li>Ser la revifalla de la mort</li>
<li>Ser mes lleig que un pecat mortal</li>
<li>Ser més mort que viu</li>
<li>Ser més vell que la mort</li>
<li>Ser per morir-s'hi</li>
<li>Ser qüestió de vida o mort</li>
<li>Ser un mort de fam</li>
<li>Ser un mort de gana</li>
<li>Ser un mosca morta</li>
<li>Ser un poble de mala mort</li>
<li>Ser una cosa colp de mort</li>
<li>Ser una mosca morta</li>
<li>Servir i no gaudir, esperar i no venir, ser al llit i no dormir, tres coses són que fan morir</li>
<li>Si a l'octubre fa fred, mort el cuquet</li>
<li>Si això és viure, no sé què serà morir</li>
<li>Si al mes d’abril el cucut no ha cantat, és que és mort i enterrat</li>
<li>Si creus el cucut, no et moriràs mal</li>
<li>Si dónes ans de morir, aparella't a sofrir</li>
<li>Si dos octubres un any tenia, la gent es moriria</li>
<li>Si el cucut no canta per sant Benet, cantarà per Setmana Santa, o sinó, és senyal que és mort o pres a França</li>
<li>Si el dia tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu</li>
<li>Si el dijous el cucut no canta, o és mort o és pres a França</li>
<li>Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França</li>
<li>Si el març se'n va i el cucut no torn, o el cucut s'ha mort o és la fi del món</li>
<li>Si el tres d'abril el cucut no canta, digueu que ha mort o que ha fugit a França</li>
<li>Si el tres d'abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o senyala mal estiu</li>
<li>Si el tres d'abril el cucut no ha cantat, és mort i enterrat</li>
<li>Si els taurons al vaixell fan escolta, és que ensumen carn morta</li>
<li>Si en vols, es va morir de fam</li>
<li>Si entra l'abril i no em sentiu, o estic mort o estic captiu</li>
<li>Si et vols morir, menja carn a la brasa i vés a dormir</li>
<li>Si et vols salvar, primer morir que pecar</li>
<li>Si mates l'escorpí avui, demà el cel plorarà la seva mort</li>
<li>Si mates una rata per l'abril, n'hauràs mort mil</li>
<li>Si menges ceba de viu, de mort no tremoles</li>
<li>Si menges ceba de viu, no tremoles de mort</li>
<li>Si m'he trencat, la mortalla al costat</li>
<li>Si mortificar-te vols, el més agre et serà dolç</li>
<li>Si no hagués sigut el vent, n'hauria mort més de cent</li>
<li>Si no vols morir passa el port de la Bonaigua al de matí</li>
<li>Si nus neixen, més pobres marxen</li>
<li>Si nusos naixem, més pobres morirem</li>
<li>Si tens ganes de morir, sopa bona cosa i vés-te’n a dormir</li>
<li>Si tens una filla que no l'estimis gaire, casa-la a Albons, o a Bellcaire, o sinó a Vilademat, que serà morta més aviat</li>
<li>Si tens una filla que no l'estimis, casa-la a Viladamat i es morirà aviat</li>
<li>Si un gos udola vol dir que algú ha de morir</li>
<li>Si una persona és morta, ja res no l'importa</li>
<li>Si vols arribar a vell, guarda la pell</li>
<li>Si vols el cel alcançar, primer morir que pecar</li>
<li>Si vols morir enverinat, menja pa del sindicat</li>
<li>Si vols morir ric, vés-te'n a viure a Alberic</li>
<li>Si vols morir sense febre, prova de marxar de casa</li>
<li>Si vols morir, menja magrana i vés a dormir</li>
<li>Si vols patir, dóna el que tens abans de morir</li>
<li>Si vols quedar mort, ves a fer el carajillo al Bar del Nord</li>
<li>Sigues pacífic i moriràs vell</li>
<li>Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal</li>
<li>Sofrir mort i passió [o sofrir mil morts]</li>
<li>Sogra i cunyada, val més morta que enterrada</li>
<li>Sols la mort no té remei</li>
<li>Son fort, germà de la mort</li>
<li>Són tres enemics mortals: frares, rates i pardals</li>
<li>S'operació ha anat bé, però madona és morta</li>
<li>Sortida de març, entrada d'abril, mort és el cucut si res no diu</li>
<li>Sortosa la porta que veu passar noia morta</li>
<li>Sot pot ser i deixar de ser, menys que una rata morta faci el niu sota la cua d'un gat viu</li>
<li>Sota pena de mort</li>
<li>Tal la vida, tal la mort</li>
<li>Talamanca, Mura i Rocafort, tres pobles de mala mort, on els bous van calçats</li>
<li>Tan cert, com que m'he de morir</li>
<li>Tant es va carregar l'ase, que es va morir</li>
<li>Tant li és repicar com tocar a mort</li>
<li>Tant mor l'ovella com el corder</li>
<li>Tant se val morir refredat com constipat</li>
<li>Tanta culpa té qui mata la cabra com qui aguanta la garra</li>
<li>Tants com en mata la guerra en colga la terra</li>
<li>Tants dies morts com tants de vius</li>
<li>Tard o dejorn tots hem de morir</li>
<li>Tavella vella i llevant fred, no et moriràs de set</li>
<li>Tavernera vella i llevant fred, no et moriràs de set</li>
<li>Té la mort a les dents</li>
<li>Te moriràs de fam davant d'un sac de pa</li>
<li>Té por de morir vestit</li>
<li>Tenir (un home) la cuca morta</li>
<li>Tenir la mort a la gola</li>
<li>Tenir més sort que el peirot, que va morir d'un rot</li>
<li>Tenir molta terra a la Havana i a la taula morir-se de gana</li>
<li>Tenir por de morir vestit</li>
<li>Tenir ulls morts</li>
<li>Tenir un ensurt de mort</li>
<li>Tenir una bona mort</li>
<li>Tenir una mort dolça</li>
<li>Tenir-la morta</li>
<li>Teuladí en gàbia, mort de ràbia</li>
<li>Tindrà mort de cigala</li>
<li>Tindràs sempre en record que corrent vas a la mort</li>
<li>Tindre la mort a la porta</li>
<li>Tindre un peu en l'altre món</li>
<li>Tinguem pau i morirem vells</li>
<li>Tingues sempre en la memòria mort, judici, infern i glòria</li>
<li>Tingues sempre per deport, pensar que vas a la mort</li>
<li>Tirar terra al mort</li>
<li>Tirar-li a u el gos mort</li>
<li>Tireu confits, escarransits; si no en voleu tirar, el noi es morirà</li>
<li>Tocar a morts</li>
<li>Toqueu a festa que l'ase és mort</li>
<li>Tornar de la mort i anar a la vida</li>
<li>Tornar de mort a vida</li>
<li>Tort fa a Deu qui tem per sa amor morir</li>
<li>Tortosí, primer matar que morir</li>
<li>Tortosí, primer mort que fugir</li>
<li>Tortosí, primer mort que trair</li>
<li>Tot el nat ha de morir</li>
<li>Tot el que no mata engreixa</li>
<li>Tot el viu ha de morir</li>
<li>Tot és vida fins la mort</li>
<li>Tot té remei, menys la mort</li>
<li>Tothom sap la seva sort: tal la vida, tal la mort</li>
<li>Tots els pops van a morir a Maó</li>
<li>Tots hem nat per morir</li>
<li>Tots som mortals</li>
<li>Trampa vella, trampa morta</li>
<li>Tramuntana morta, aigua a la porta</li>
<li>Tramuntana morta, llebeig en porta</li>
<li>Tramuntana morta, mestral a la porta</li>
<li>Tramuntana morta, ponent (o mestral) a sa porta</li>
<li>Tramuntana, tramuntanot, cap ovella no m'has mort</li>
<li>Tramuntanella morta, migjorn a la porta</li>
<li>Treballar a esclar de mort</li>
<li>Trencar el setrill, de mort diu perill</li>
<li>Tres barates... una mort</li>
<li>Tres coses fan hom tost vell: engendrat de vell, naixement de lluna nova, por de mort</li>
<li>Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre</li>
<li>Tres coses només hi ha que el diner no pugui dominar: el cel, la mar i la mort</li>
<li>Tretze a la taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort</li>
<li>Treure's el mort de sobre</li>
<li>Trobar la mort</li>
<li>Trobar-se a les portes de la mort</li>
<li>Tronades de març, mortaldat i fam</li>
<li>Tronades de setembre porten mala obra, el pa molt car i mort de gent pobra</li>
<li>Trucar a la porta la mort</li>
<li>Tu doble, com lo sagristà</li>
<li>Tu rai que ets de faig, jo sóc de cirerer i ben aviat moriré</li>
<li>Tut-tururut, qui va néixer ase no pot morir ruc</li>
<li>Ulls de peix mort</li>
<li>Un bon cap no hauria de morir mai</li>
<li>Un bon morir tota la vida honra</li>
<li>Un ca se'n va morir, de gràcies</li>
<li>Un cas dels que succeeixen una vegada en la vida i altra en la mort</li>
<li>Un cos pesa més mort que viu</li>
<li>Un dia d'hort, un dia de mort</li>
<li>Un dia sense dinar no fa morir a ningú</li>
<li>Un fill sense os, porta la mare al fos</li>
<li>Un jove pot morir però un vell no pot tardar</li>
<li>Un jove pot morir, però un vell no pot viure</li>
<li>Un mort en crida un altre</li>
<li>Un mort en dissabte un altre en capta; un mort en diumenge un altre en menja</li>
<li>Un mort, a la primeria, gasta més diners que en vida</li>
<li>Un mort, quatre ferits i les butxaques plenes</li>
<li>Un trencat és mort en vida</li>
<li>Una cosa us vaig a dir que us farà pixar de riure: quan el pare es va morir la mare va quedar viuda</li>
<li>Una en la vida i altra en la mort</li>
<li>Una mort adoba i espatlla</li>
<li>Una via té la vida: la mort en té mil, i vius tranquil?</li>
<li>Va dir el diner: "Jo faré el que voldré". Va contestar la mort: "Jo sóc més fort"</li>
<li>Vaca d'abril i ovella de maig, mai la fam n'ha morta cap</li>
<li>Vaca de març i ovella d'abril mai la fam no les ha fet morir</li>
<li>Vagis dret, vagis tort, sempre de cara a la mort</li>
<li>Val més anar i venir que penar i morir</li>
<li>Val més aprendre de vell que morir ase</li>
<li>Val més aprendre de vell que morir de tonto</li>
<li>Val més bé morir que mal viure</li>
<li>Val més delicat que amortallat</li>
<li>Val més donar als enemics en la mort que deixar als amics en la vida</li>
<li>Val més dur dol que morir-se</li>
<li>Val més fugir que morir</li>
<li>Val més la mort que el deshonor</li>
<li>Val més morir amb honra que viure amb deshonra</li>
<li>Val més morir de fart que de fam</li>
<li>Val més morir dret que viure de genolls</li>
<li>Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia</li>
<li>Val més morir d'un tip que de gana</li>
<li>Val més morir d'un tip que d'esvaït</li>
<li>Val més morir espantat que condemnat</li>
<li>Val més morir fart, que d'un panxó de fam</li>
<li>Val més morir fumat que de fumera</li>
<li>Val més morir honrat, que viure afrontat</li>
<li>Val més morir que descobrir</li>
<li>Val més morir retgirats que condemnats</li>
<li>Val més morir tip que esvaït</li>
<li>Val més morir tip que morir de gana</li>
<li>Val més pelar que amortallar</li>
<li>Val més pres que mort</li>
<li>Val més que diguin per aquí passa un ase (o burro), que per aquí passa un mort</li>
<li>Val més sofrir cent vegades que morir-ne una</li>
<li>Val més tonto i viu que savi mort</li>
<li>Val més tort que mort</li>
<li>Val més un de mort que cent de ferits</li>
<li>Val més un de mort que molts de ferits</li>
<li>Val més un jorn de vida que cent de mort</li>
<li>Valeriana prendràs, i no et moriràs</li>
<li>Van més delicat que amortallat</li>
<li>Vell que dorm molt i jove que dorm poc, la mort està prop</li>
<li>Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir</li>
<li>Vèncer la mort</li>
<li>Vent de port i tavernera, mai n'ha mort cap al darrera</li>
<li>Vent porta a port i vent porta la mort</li>
<li>Venta, que passa un mort</li>
<li>Vés-te’n, vés-te’n, Anton, que el que es queda ja es compon</li>
<li>Vetllar un mort</li>
<li>Veure Barcelona i morir</li>
<li>Veure-se sa mort darrere ses oreies</li>
<li>Vi i aiguardent, mort de moment</li>
<li>Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare</li>
<li>Vida de solter, malaltia de casat i mort de frare</li>
<li>Vida sens amic, mort sens testimoni</li>
<li>Vindrà temps que valdrà més morir-se que viure</li>
<li>Visquem en pau i morirem vells</li>
<li>Viu pobre per morir ric</li>
<li>Viure amb delit porta amb si por de mort</li>
<li>Viure és morir</li>
<li>Viure esperant, morir cagant</li>
<li>Viure i viure podràs, però de la mort no te n'escaparàs</li>
<li>Viure mal i acabar bé no pot ser</li>
<li>Volada de corbs, olor de carn morta</li>
<li>Vols veure ton marit mort? Dóna-li cols en agost</li>
<li>Xavo va néixer, xavo morirà</li>
</ol>
<div>
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br />
</span></div>
<div>
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><b>Mira També</b></span></div>
<div>
<ul>
<li><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">Joan Amades i Gelats (1935): </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><i>La mort. Costums i creences</i></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">. Col. «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. XXIII (Barcelona). Edició facsímil d'Edicions El Mèdol (Tarragona, 2001), dins la col·lecció «Biblioteca de Tradicions Populars», núm. 11</span></li>
<li><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">Víctor Pàmies i Riudor (2010): "<a href="http://vpamies.blogspot.com/2010/11/la-mort-i-el-refranyer.html">Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se</a>", dins el blog <i>Raons que rimen</i>, l'1 de novembre de 2011.</span></li>
</ul>
</div><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-9986222702141123732010-09-07T23:28:00.002+02:002010-09-07T23:36:41.798+02:00L'agricultura<ol><li>A l'all res li fa que sigui mal plantat si és ben renegat</li>
<li>A l'any de traspàs de faves no en plantis pas</li>
<li>A l'hort on hi ha ruda, totes les plantes tenen fortuna</li>
<li>Arbre ben plantat, dóna bon resultat</li>
<li>Al juriol se plante la col</li>
<li>Al mallol recent plantat, tin-lo sempre molt cavat</li>
<li>Alls plantats en lluna nova, de grans un cove</li>
<li>Amb farigola, malves i grans de rosari es planta un ric herbolari</li>
<li>Amb plantatge i cascall, fuig el mal de queixal</li>
<li>Any de traspàs, de faves no en plantis pas</li>
<li>Aquí cols plantava l'avi, aquí cols planto jo, savi</li>
<li>Arbre molt transplantat, mai ben arrelat</li>
<li>Arbre transplantat, la terra no li prova</li>
<li>Arbre trasplantat ha de ser ben regat</li>
<li>Arbre vell i trasplantat, primer mort que arrelat</li>
<li>Arbre vell, trasplantat a terra nova, mal li prova</li>
<li>Bona herència deixarà qui molt abre plantarà</li>
<li>Bona planta i mals fets</li>
<li>Cor sense amor, jardí sense flors</li>
<li>De bon cep planta la vinya, i de bona mare, la filla</li>
<li>De bona planta, bona vinya</li>
<li>De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi</li>
<li>De mala mata no ix bona planta</li>
<li>Deixar plantat</li>
<li>Deixar-se plantar la bleda al clatell</li>
<li>Dijous sant, carbasses a plantar</li>
<li>Diu la vinya: L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida</li>
<li>Dona, si no saps plantar, tapa'm la barba i deixa'm estar</li>
<li>El dia de sant Lluc és el millor per a plantar faves</li>
<li>El millor fava és el plantat pel Pilar</li>
<li>El planter no saps cuidar si no't cuides d'escardar</li>
<li>El que bon peu planta, bon arbre cria</li>
<li>El que planta, canta</li>
<li>El qui planta un noguer, no en menjarà nous</li>
<li>El qui sempre mira els vents, mai sembra ni planta a temps</li>
<li>El vell planta la vinya, i el jove la verema</li>
<li>Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols</li>
<li>En febrer, rega el teu planter</li>
<li>En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment</li>
<li>En terra al riu arrimada no deixes de fer plantada</li>
<li>En terra de baró, no hi plantis ton bordó, i si l'hi plantes no l'hi plantis pregó</li>
<li>En terra de l'escuder, planta col i no noguer</li>
<li>Entre les dues Mares de Déu, ni planteu ni conreeu</li>
<li>És més lletja que una garba de planter mal lligada</li>
<li>Es sol purifica ses plantes, però esmorteeix ses bergantes</li>
<li>Floreix on t'han plantat</li>
<li>La flor, quan neix, ja fa planta</li>
<li>La millor col és la plantada en juliol</li>
<li>La planta de molta ufana té poca grana</li>
<li>La vinya de Sant Joaquim [26 de juliol], molta planta i poc raïm</li>
<li>L'any de traspàs, de faves no en plantis pas</li>
<li>Les fulles verdes mostren que la planta no és seca</li>
<li>Les gelades blanques són el greix de les plantes; les negres les aterren</li>
<li>Les tres herbes fetes pel dimoni són: el gram, la canyoca i la calcida, que es mengen les altres plantes</li>
<li>L'olivera plantada pel novembre mai no menteix</li>
<li>L'olivera plantada per Sant Martí és la que fa l'oli més fi</li>
<li>Maig arribat, un jardí a cada prat</li>
<li>Mentre l'arbre fulla té, no el trasplanta qui el vol bé</li>
<li>Més val hort que jardí, i pollastre que teuladí</li>
<li>No hi ha millor pagador que l'agricultor</li>
<li>No hi ha vinya millor que la que planta i poda el seu amo</li>
<li>No plantes vinya en costera ni sembres blat en barranc ni et cases en forastera... Mira que t'enganyaran!</li>
<li>On es cria ruda totes les plantes tenen virtut</li>
<li>Pel febrer trau l’alfàbega del planter</li>
<li>Pel gener planta l'aller; cap al darrer, no pel primer</li>
<li>Pel mes d'abril planta la fava com un fil; pel mes de maig, com un pal</li>
<li>Per l'Assumpció, es planta la grana del Senyor: el carbassó</li>
<li>Per què no creixes, alfàbrega? Perquè no em va veure plantada santa Àgata</li>
<li>Per replantar i empeltar l'ametller, la lluna de Nadal va bé</li>
<li>Per Sant Andreu, si no heu plantat, planteu</li>
<li>Per Sant Bernabé, planta (o se sembra) el carbasser</li>
<li>Per Sant Bernabé, planta els fesols o fes-ho fer</li>
<li>Per sant Blai, planta ton all</li>
<li>Per sant Nin i sant Non es talla el raïm de la planta i es penja de la llàntia</li>
<li>Per Sant Pere, planta ton all; per Sant Pere, capça l'all; per Sant Pere arrenca l'all</li>
<li>Per sant Teresa, planta l'ametlla</li>
<li>Per sant Vidal, planteu els melons</li>
<li>Per santa Àgata, planta l'alfàbrega; dama polida ja la té eixida</li>
<li>Per Santa Àgueda planta l'alfàbrega, que per Santa Margarida ja serà florida</li>
<li>Per Santa Anna, vinya plantada</li>
<li>Per Santa Teresa, planta l'ametlla</li>
<li>Per tindre bona col, planta-la pel juliol</li>
<li>Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes</li>
<li>Planta que poc creix, ajuda mereix</li>
<li>Planta un cep allí on quep</li>
<li>Planta vinya... quan el vi estiga barat</li>
<li>Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria</li>
<li>Planta-me-la al clatell!</li>
<li>Planta-me-les aquí que no tinc butxaques</li>
<li>Plantant en pampa, un any s’avança</li>
<li>Plantar cebes fa gandul i treballar fa burro</li>
<li>Plantar en lluna creixent i sembrar en lluna minvant</li>
<li>Plantar la bleda al clatell</li>
<li>Plantis el que plantis, mulla-li els peus</li>
<li>Quan canta el rossinyol, planta el fesol.</li>
<li>Quan fa vent, les plantes tenen turment</li>
<li>Quan l'any s'acaba planta la fava</li>
<li>Quan Santa Cecilia vegis arribar, planta el favar</li>
<li>Qui a bèstia o a planta fa mla, és un insensat animal</li>
<li>Qui bones trumfes planta bones trumfes arrenca</li>
<li>Qui bons abres vol lograr un planter es deu formar</li>
<li>Qui de jove planta de vell canta</li>
<li>Qui de son ventre fa un jardí, ans de l'any en veu la fi</li>
<li>Qui de vinya plantar vol, procura que li toqui el sol, que millora el sarment anant de fred a calent</li>
<li>Qui moltes estaques planta, una o altra se li trenca</li>
<li>Qui planta maduixeres, menja maduixes</li>
<li>Qui planta per l'Advent guanya un any de temps</li>
<li>Qui planta un aglà, un roure collirà</li>
<li>Qui planta un pomer per ell ho fa</li>
<li>Ser un jardí de roses</li>
<li>Si faves vols menjar, per l'hivern les has de plantar</li>
<li>Si no tens aigua al jardí, no hi plantis res, creu-me a mi</li>
<li>Si terres tens prop de riu, no hi deixes de fer plantiu</li>
<li>Si vol tenir bona col, planta-la pel (o es) juliol</li>
<li>Si vols all coent planta'l un dimecres d'Advent</li>
<li>Si vols all coent, planta'l per l'advent; si el vols bo i fi sembra'l per Sant Martí</li>
<li>Si vols bon aller, planta'l pel febrer</li>
<li>Si vols bon planter, tu mateix te l'has de fer</li>
<li>Si vols ceba de diner, planta-la pel gener</li>
<li>Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent</li>
<li>Si vols enganyar el pagès, planta les faves i l'ordi espès</li>
<li>Si vols enganyar el teu veí, planta la morera grossa, la figuera petita i fema el teu prat per sant Martí</li>
<li>Si vols l'all coent, planta'l un dimecres de l'Advent</li>
<li>Si vols menjar pèsols pel segar, per l'abril els has de plantar</li>
<li>Si vols tenir bon cigronar, per Nadal l'has de plantar</li>
<li>Si vols tenir bona col, planta-la al juliol</li>
<li>Si vols tindre un bon favar, planta-lo pel Pilar.</li>
<li>Tansplantar el julivert porta mala sort</li>
<li>Tenir planta</li>
<li>Terra per a fer plantiu, la de vora riu</li>
<li>Tot lo qu'hajes trasplantat deixau sempre ben regat</li>
<li>Tota planta que es soterra, fa bon profit a la terra</li>
<li>Tota planta transplantada vol ser aviat regada</li>
<li>Tres coses hi ha perdurables: plantar palma, començar plet i esperar la mort d'un sogre</li>
<li>Una casa sense al.lots és com un jardí sense flors</li>
<li>Una taula sense porró, és com un jardí sense flors</li>
</ol><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;"><br />
</span></b></div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;">Bibliografia</span></b></div><div><br />
</div><div><ul><li><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-weight: bold;">FAGES DE ROMÀ (1853)</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">- Narcís Fages de Romà (1853):</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-style: italic;">El amic dels llauradors o aforismes rurals</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 1980</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">.</span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2008/11/fages-de-rom-1853.html" style="color: #5588aa; text-decoration: none;">Ressenya</a></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">.</span></li>
<li><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-weight: bold;">GOMIS (1983)</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"> - Cels Gomis i Mestre (1983): </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-style: italic;">Dites i tradicions populars referents a les plantes</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">. Barcelona: Editorial Montblanc-Martín / Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Segona edició ampliada i modificada de la </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><span style="font-style: italic;">Botànica popular</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"> de l'any 1891. </span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;"><a href="http://biblioteca-paremiologica.blogspot.com/2008/02/gomis-1983-dites-i-tradicions-populars.html" style="color: #5588aa; text-decoration: none;">Ressenya</a></span><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: 13px; line-height: 20px;">.</span></li>
</ul><div><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, serif; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px; line-height: 20px;"><b>Nota:</b> Dedicat a l'amiga Cristina Broquetas, que m'ho va demanar per treballar-ho a la feina.</span></span></div></div><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-45592669483597162732010-08-10T08:00:00.001+02:002010-08-10T12:41:25.750+02:00Ceràmica i terrissers<ol><li>A boca d’ampolla</li>
<li>A Castellciutat, la forja, la bóta, la cullera i el plat</li>
<li>A cents i a milers, com els teulers</li>
<li>A comptar per mils a la teulada (o al teular)</li>
<li>A Eroles són guineus i trenquen olles</li>
<li>A Folgueroles fan cassoles, a Sant Julià, terrissers, a Calldetenes són xerraires i a Vic ne són mentiders</li>
<li>A Freixa, saltabarrancs i cagaolles</li>
<li>A la Granja, olla grossa</li>
<li>A la Selva (del Camp), plats i topins</li>
<li>A l'olla, tot hi cap</li>
<li>A mi ningú em posa l'olla</li>
<li>A Miravet, gerra i topí</li>
<li>A pastar fang</li>
<li>A Rasquera fan cabassos; a Ginestar, cabassoles; i a Miravet, plats i cassoles</li>
<li>A tota teulada hi ha goteres</li>
<li>Aigua de novembre, la teulada renta</li>
<li>Això és una olla</li>
<li>Al govern i al marranxó no els hi tinguis compassió (Marranxó: pitxet de vi de terrissa)</li>
<li>Amb peus de fang</li>
<li>Amb ulls com a plats</li>
<li>Amb una perola vella, se'n troba una de nova</li>
<li>Amistats i teules, les més bones les velles</li>
<li>Anar/enviar a pastar fang a la vora del riu</li>
<li>Anar-se'n com el broc del càntir</li>
<li>Anar-se'n de l'olla</li>
<li>Anar-se'n un càntir (o un sac, etc.)</li>
<li>Ànima de càntir</li>
<li>Any de set nevades, blat per les teulades</li>
<li>Arrossegar pel fang algú</li>
<li>Arruixa i no facis fang</li>
<li>Assemblar-se com els testos i les olles</li>
<li>Ball de càntirs</li>
<li>Benicolet no cap en un perolet</li>
<li>Benidorm davall teulada o de pillo s'adorm</li>
<li>Boca d'ampolla</li>
<li>Bufant, bufant, fan ampolles</li>
<li>Bufar i fer ampolles</li>
<li>Buidaampolles</li>
<li>Cada gerreta té la seva fargaladeta</li>
<li>Cada gota de pluja fa el seu fang</li>
<li>Cada olla té la seua cobertora</li>
<li>Cada oller (o terriser) alaba les seves olles, i més encara si són foradades</li>
<li>Cada perolet té la seua tapadoreta</li>
<li>Caldera vella i teulat vell, o tavella o forat</li>
<li>Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs</li>
<li>Cap boig s'apedrega la teulada</li>
<li>Cara de no haver trencat mai un plat</li>
<li>Caure (alguna cosa a algú) com un gerro (o gerra, o galleda) d'aigua freda</li>
<li>Caure les teules</li>
<li>Ciutadella, terra de gerret</li>
<li>Coll d'ampolla</li>
<li>Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa</li>
<li>Començar la casa per la teulada</li>
<li>Compta com els teulers, a cent i a milers</li>
<li>Conill de teulada</li>
<li>Criada nova, perol trencat</li>
<li>Cul de got</li>
<li>Cul d'olla</li>
<li>D'allà on ets nat, no apedreguis el teulat</li>
<li>De casa de teulada mala, d'aqueixa te guarda</li>
<li>De tant anar a la font deixaràs el càntir</li>
<li>De teulada cap avall, cadascú menja del seu treball</li>
<li>Deixar en el fang</li>
<li>Déu ens guard de la pols de maig i del fang d’agost</li>
<li>Déu ens guard de pols de gener i de fang de juliol</li>
<li>Dormir sota teulada</li>
<li>Eixir del fang i caure al barranc (o en la merda)</li>
<li>El càntir nou fa l'aigua fresca</li>
<li>El Ginebraire del càntir gros</li>
<li>El llebeig porta la gerra al cul</li>
<li>El sol de l'estiu la cera ablaneix i el fang endureix</li>
<li>El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any</li>
<li>Els cantirets de Miravet, que van voler derrocar el castell a cops de càntir</li>
<li>Els plats (o els testos) s'assemblen a les olles. -del mig o de les vores-</li>
<li>Engegar (o enviar) a pastar fang algú o alguna cosa</li>
<li>Entrar en càntir</li>
<li>Entre poc i massa hi ha una tassa</li>
<li>Enyorar les olles d'Egipte</li>
<li>És un plat molt ben fet</li>
<li>Escuder pobre, tassa de plata i cànter de pobre</li>
<li>Ésser dels que plogueren i no feren fang</li>
<li>Esser persona de fang</li>
<li>Ésser sord com una perola</li>
<li>Ésser un cul de got</li>
<li>Ésser una ànima de càntir</li>
<li>Estar com un got entre dos pedres</li>
<li>Estar més moll que el fang d'un planter</li>
<li>Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu</li>
<li>Fang de maig, espiga d'agost, entra l'hivern de veritat</li>
<li>Fang i calç, tapen molts mals</li>
<li>Fangada abans de glaçada val per a mitja femada</li>
<li>Fangada abans de Nadal, per mitja femada val</li>
<li>Fer cara de no haver trencat mai un plat</li>
<li>Fer com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap</li>
<li>Fer el got</li>
<li>Fer la copa (... el got)</li>
<li>Fer la gerra</li>
<li>Fer pagar els plats trencats</li>
<li>Fer plat d'una cosa</li>
<li>Ficar l'olla grossa dins la xica (o la petita)</li>
<li>Guardeu-nos de la pols de maig i de fang d'agost</li>
<li>Haver posat la mà al càntir</li>
<li>Hivern fangós, juny granellós</li>
<li>Home i fang de terrisser, no els preguntes què han de fer</li>
<li>Home pobre, olla d'argent i cànter de coure</li>
<li>La cançó dels teulers: sol i aire i aigua no</li>
<li>La mare i la teulada, com més vella més estimada</li>
<li>La més fresca és la del càntir</li>
<li>La Selva, tupins i plats fins</li>
<li>La tramuntana no se sol enfangar gaire</li>
<li>Les dones són com les gerres, la que no suma se n'ix (o la que no traspua vessa)</li>
<li>Les dones tenen la teulada de vidre</li>
<li>Llançar pedres contra la pròpia teulada</li>
<li>Llançar-se els plats pel cap</li>
<li>Mal n'eixiria pel broc si no n'hi ha en el càntir</li>
<li>Més amunt de la teulada no hi ha estat tothom que en parla</li>
<li>No començar la casa per la teulada</li>
<li>No creguis en pols de maig ni en fang de juliol</li>
<li>No et fiïs de pols de maig, ni de fang d'agost</li>
<li>No haver trencat mai cap plat [ ni cap olla]</li>
<li>No hi ha olla ni olleta que no trobi la seva tapadoreta</li>
<li>No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot</li>
<li>No saber fer una O amb un cul de got</li>
<li>No tenir un pam de teulada</li>
<li>No tot és bufar i fer ampolles</li>
<li>Ofegar-se en el testet on beuen les gallines</li>
<li>Ofegar-se en un got d'aigua</li>
<li>Olla esquerdada sempre vessa</li>
<li>Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro</li>
<li>Olla nova pren l'olor del que s'hi posa</li>
<li>Olla sense anses, t'escaldarà</li>
<li>Olla vella, bony o forat, o tot plegat</li>
<li>Otos, una gerra plena d'ossos</li>
<li>Pa xiques guapes Sant Jordi i l'afaram de Cervera, per a la dansa Canet i per càntirs nous Traiguera</li>
<li>Pagar els plats trencats</li>
<li>Panxa d'ampolla</li>
<li>Pareix l' animeta del plateret</li>
<li>Parlar per boca de càntir</li>
<li>Pel so, l'olla; per la paraula, l'home</li>
<li>Per bona fangada, la del gener</li>
<li>Per fer olles, la millor terra és la de Sant Salvador de Breda</li>
<li>Perola vella, bony o forat</li>
<li>Plats trencats, mar bonança</li>
<li>Plats-i-olles</li>
<li>Ploure i no fer fang</li>
<li>Poca pluja, molt fang</li>
<li>Posar l'olla gran dins la petita</li>
<li>Qui no té teulada de vidre, no li fan por les pedres</li>
<li>Qui té la teulada de vidre, no tir pedres a la del veïnat</li>
<li>Qui té olles, prest té tests</li>
<li>Qui té plats, pot fer tests</li>
<li>Sa gerra, amb tant d'anar a dur aigua, arriba que hi cau</li>
<li>Sa gerra, tant d'anar an es pou, arriba que se romp</li>
<li>Sant Pelegrí de Pacs trencava els càntirs a cops de cap</li>
<li>Sempre plou (allà) on hi ha més fang</li>
<li>Ser bufar i fer ampolles</li>
<li>Ser sord com una perola</li>
<li>Ser un cul d'olla</li>
<li>Ser un llepaplats</li>
<li>Ser una ànima de càntir</li>
<li>Ser una olla</li>
<li>Ser una tasseta de plata</li>
<li>Si al càntir no n'hi ha, no en pot sortir pel bec</li>
<li>Si compres cosa vella, que siga gerra o teula</li>
<li>Sol blanc, parent (o senyal) del fang</li>
<li>Sol blanc, vent o fang</li>
<li>Sol i vent i foc per baix, ofici dels teulers</li>
<li>Sol i vent i pluja no, ofici dels teulers</li>
<li>Són olla i cobertora</li>
<li>Sonar la teula</li>
<li>Sortir de test</li>
<li>Sortir del fang per caure al barranc</li>
<li>Tant d'anar el càntir (cànter) a la font, arriba que es trenca / Tantes vegades va el càntir (o cànter) a la font que finalment es trenca</li>
<li>Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp</li>
<li>Tant si el càntir topa amb la pedra com si la pedra topa amb el càntir, pobre càntir</li>
<li>Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar</li>
<li>Taula parada, gran teulada</li>
<li>Tenir ànima de càntir</li>
<li>Tenir els peus de fang</li>
<li>Tenir la teulada de vidre</li>
<li>Terra vermella, terra d'olles</li>
<li>Teula somoguda no cria molsa</li>
<li>Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig</li>
<li>Tirar pedres al seu terrat [o teulada]</li>
<li>Tirar pedres contra la teulada pròpia</li>
<li>Tocat del perol</li>
<li>Tornar a les olles d'Egipte</li>
<li>Tot càntir nou fa l'aigua fresca</li>
<li>Trencar el càntir a la vella</li>
<li>Trencar el plat bonic</li>
<li>Tres coses fan plorar les dones: perdre una gallina, trencar el càntir i picada d'escarbat</li>
<li>Trincar els gots (copes, etc.)</li>
<li>Un càntir mallal (d'alguna cosa)</li>
<li>Vés a pastar fang!</li>
<li>Veure's com una ampolla entre dos cantals</li>
<li>Vinya vora teularia, per l'amo poca alegria</li>
<li>Xiu-xiu, xiu-xiu, pluja fina fa fang</li>
</ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-27005109363900628452010-05-03T08:00:00.001+02:002010-05-03T08:00:02.696+02:00Barca<ol><li>A barca nova, patró vell</li><li>A barca vella, tothom hi fa estella</li><li>A barca vella, veles noves</li><li>A bordo, si duus dona o duus comanda, posa-les a bona banda</li><li>A la barca i a l'esposa sempre els falta alguna cosa</li><li>A la dona i a la barca, sempre alguna cosa els falta</li><li>A la mula, la barca i el carro, la càrrega al cul</li><li>A males dones i al mal vent, a tres braces barlovent</li><li>A més maror, més vela</li><li>A nau foradada tot vent li és contrari</li><li>A Portopí, dins quatre pams de fons s'hi perdé una barcada de patrons</li><li>A vela estripada, cap vent li va bé</li><li>A vela perduda, Déu ens do ajuda</li><li>Aigua d'enlaire, ni amb barca brandaire; però aigua de sota, tota càrrega és poca</li><li>Aigua per sota, ben carregat el barco; aigua per dalt, ni barca buida</li><li>Al marit barca i a la muller arca</li><li>Al molí, a la dona i a la barca, sempre els fa mal una cosa o altra</li><li>Amb bon vent i barca nova es va lluny</li><li>Amb un rem a cada mà fa de mal anar</li><li>Amb vent fluix o fort, qui és a barlovent és a port</li><li>Anar ençà i enllà com la barca del mal temps</li><li>Anar ençà i enllà com la barca d'Olesa</li><li>Aquest fa el tonto per no anar als vaixells</li><li>Barca a la capa, mariner a l’hamaca</li><li>Barca buida o barca plena, pel pescador sempre mullena</li><li>Barca desarmada, tots els vents li són dolents</li><li>Barca deturada, mar brava</li><li>Barca deturada, maror preparada</li><li>Barca en terra mai s'escapa</li><li>Barca en terra, sempre salvada</li><li>Barca estellada, barca varada</li><li>Barca i ruc, la càrrega al cul</li><li>Barca llesta bon temps espera</li><li>Barca mal guiada, aviat estrellada</li><li>Barca marinera ben carregada del darrera</li><li>Barca molt brandaire, barca caminaire</li><li>Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera</li><li>Barca parada no guanya nòlits</li><li>Barca parada no mou guerra</li><li>Barca perduda, mariner lliure</li><li>Barca perduda, patró ric</li><li>Barca sense coberta, sepultura oberta</li><li>Barca sense timó va a la perdició</li><li>Barca vella vol adob</li><li>Barca vella, bony o forat o tavella</li><li>Barca vella, per fer-ne estella</li><li>Barca, joc i camí de l'estrany en fan cosí</li><li>Barca, per qui la cavalca</li><li>Barco a la capa, mariner a l'hamaca</li><li>Barco fet mai està quiet</li><li>Barco gran, tant corrent com caminant</li><li>Bastiment aturat, mareig aviat</li><li>Bona és la vela, però tot no s'ha d'esperar d'ella</li><li>Cada pal que aguanti sa vela</li><li>Dalt de la barca el patró és més que l'emperador</li><li>De barca que mena el segon patró, liberanos dominó</li><li>El patró pesca per ell i per la barca</li><li>El patró, de la barca és el senyor</li><li>El vaixell gros, si no navega tot, en navega un tros</li><li>Embarcar en barca de canya, ho fa només qui s'enganya</li><li>Entre la barca i el barquer van fer un pet i no van saber qui l'havia fet</li><li>Fer com l'àncora: que no sap de nedar i sempre és a l'aigua</li><li>Fer més viatges que la barca del peix</li><li>Fer-ne més que barca dreta</li><li>La barca i el mercader es perden en una hora</li><li>La barca i la dona costen de compondre</li><li>La barca pel barquer i la terra pel masover</li><li>La vela s'ha de vetllar, i si no la pots vetllar, no l'has d'hissar</li><li>La ventura de la barca: de jove a treballar i de vella a cremar</li><li>La verga ben dreta i la vela ben tesa</li><li>L'home que no té que fer, prengui vaixell o muller</li><li>Molts patrons perden una barca</li><li>Molts patrons tiren la barca a perdre</li><li>Navega quan fa calor; quan fa fred, no</li><li>Navegar contra vent, perill de la vida i gran turment</li><li>Ni cavall sense esperó ni barca sense timó</li><li>Nit entrada, vela lligada</li><li>Nit tronada, vela ferrada</li><li>No fa de bon navegar amb barca nova</li><li>No t'embarquis amb barca de canya</li><li>On dona comanda, el vaixell a la banda</li><li>Or, vi i amic, vell; barca, dona i casa, nova</li><li>Passar-ho tot a rem i a vela</li><li>Patró que mal governa, la vida es juga</li><li>Patró que mena vaixell sempre en remull té la pell</li><li>Patró que quan mira el sol arrufa el nas, dóna-li pedaç</li><li>Patró que té dos quadros a la Sang, ni de franc</li><li>Per anar a part i a banda, pren el rem que no branda</li><li>Per la barca bona vela i per la dona bona candela</li><li>Per la barca que fa mesos que rodola, la merda hi sol córrer tota sola</li><li>Per la pinta es coneix la carta i per la vela la barca</li><li>Per l'aigua es perden les barques</li><li>Per manar una barca com Déu mana no n'hi ha prou d'haver nascut a la drassana</li><li>Per massa marinera pateix una nau</li><li>Per un punt es perd una mitja, per un nus una barca i per una paraula un home</li><li>Per varar la vela cal plegar</li><li>Per vella que sigui la barca, una vegada almenys passa la mar</li><li>Pluja abans de vent, arria veles al moment; vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera</li><li>Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda</li><li>Quan el timó marca bé guia la barca</li><li>Quan es belluga el vaixell el patró es desperta amb ell</li><li>Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa!</li><li>Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar</li><li>Quan una barca va fina, un alè la despentina</li><li>Quan ve un barco foraster, cerca sa seu el primer</li><li>Qui arriba tard rema amb el rem tort</li><li>Qui barca maneja i dona passeja ha de saber de quin peu coixeja</li><li>Qui guarda la clau guarda la nau</li><li>Qui mor a la barca, la mar el demana</li><li>Qui mor en vaixell, el mar el vol per ell</li><li>Qui no sap de nedar que no s'embarqui</li><li>Qui no sap de resar que no s'embarqui</li><li>Qui no tingui res per fer, que meni barco o prengui muller</li><li>Qui passa barca no compta jornada</li><li>Qui pesca amb barca tot ho abarca</li><li>Qui s'ha embarcat una vegada i es torna a embarcar, no el planyis si es mareja</li><li>Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar</li><li>Qui vetlla vela i desconfia mai no es perd</li><li>Riba tocada, barca salvada</li><li>Ser com la barca d'en Guillem: sens timó, vela ni rem</li><li>Si el rem es romp pel galló la culpa la té el patró; i, si la vela s'esqueix, passa el mateix</li><li>Si la vela bat el pal, va mal</li><li>Si vas amb vela major, faràs poc, però millor</li><li>Si vols conèixer si una barca camina, mira-li els nedants</li><li>Si vols vaixell, vés amb ell</li><li>Tant si fem com si no fem, mal va la barca sense rem</li><li>Temps i veles menen galeres</li><li>Un pam ençà, un pam enllà, la barca va</li><li>Una barca perduda en salva d'altres</li><li>Una cosa és manejar xarxes i l'altra governar veles</li><li>Una mica cada u, la barca va</li><li>Vaixell molt navegador mareja les veles i el patró</li><li>Val més anar amb mal carro que amb bona barca</li><li>Val més mal cavall que bona barca</li><li>Val més perdre el peix que perdre la caravel.la</li><li>Val més un ram de vela que cent rems de galera</li><li>Val més una mala sella que una bona quilla</li><li>Valen més calderes que ales i veles</li><li>Vela vol dir vetlla</li><li>Veles i cordes no se saben governar soles</li><li>Vella barcassa molta aigua abraça</li><li>Vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera</li><li>Vent en popa i mar bonança, navegava en Sanxo Pança</li><li>Vent en popa les carbasses naveguen</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-85631069349701767012010-04-26T08:00:00.001+02:002010-04-26T08:00:01.659+02:00Mar<ol><li>A cop de mar, cap serè</li><li>A la mar i a la terra, el peix gros es menja al petit</li><li>A la mar la fusta i els ossos a la terra</li><li>A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi ha una barcassa</li><li>A la mar, no ve d'un peix</li><li>A la mar, per un peix no s'hi coneix</li><li>A la marinera (cast.)</li><li>A mala mar no hi val bon mariner</li><li>A mar boja, pit i fora</li><li>A mar boja, testa serena</li><li>A mar en popa, llarga l'escota</li><li>A temporal ferm, mariner de tremp</li><li>A temporal passat, bastiment salvat</li><li>Aigua, Senyor, que la mar es crema</li><li>Ajeu-te a la mar i adreça't en terra</li><li>Al petit pescador, el mar gran li fa por</li><li>Al ric donar és tirar aigua a mar</li><li>Alaba la mar i fuig d'ella</li><li>Alaba la mar i queda't en terra</li><li>Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més avi s'erra</li><li>Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre</li><li>Amb poca aigua, poc es navega</li><li>Baladrejar més que la mar de llevant</li><li>Bo és el mar, però millor per terra anar</li><li>Bonança vol dir confiança, però alerta amb la bonança</li><li>Camp, mar i església donen la riquesa</li><li>Carn en terra i llenya a la mar</li><li>Com més mar, més peix</li><li>Com més maror, més peix</li><li>De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers</li><li>De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un</li><li>De la dona, de la mar i del foc, no te'n fiïs molt ni poc</li><li>De la mar el bon peixó i de la terra el bon moltó</li><li>De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sinó el que pot</li><li>De la mar l'esturió i de la terra el bacó</li><li>De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal</li><li>De la mar, ni sentir-ne parlar</li><li>De peix, a la mar en neix</li><li>De peix, com més maror més</li><li>De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar</li><li>Dona, foc i mar són tres mals</li><li>El bon ventet per la proa s'admet</li><li>El bord bordeja i el mar mareja</li><li>El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar</li><li>El gran peix és al gran mar</li><li>El mar en guerra? Ben lluny d'en terra</li><li>El mar és bonic d'en terra</li><li>El mar és molt bonic mirat de lluny</li><li>El mar porta honra</li><li>El mar porta honra i pobresa; la terra, tresors i baixesa</li><li>El mateix en terra que a la mar les pesqueres són males de trobar</li><li>El mort és del mar, quan s'és lluny de terra</li><li>El que la mar dóna, la mar s'ho emporta</li><li>El que treguis de la mar pescat o salvat, t'ho has guanyat</li><li>El vent fa moure la mar</li><li>El verat amb maror ha d'ésser pescat</li><li>Els plets i la mar, de lluny te'ls has de mirar</li><li>Els plors de les dones són com onades de la mar</li><li>En mal temps tot recer és bon port</li><li>En mar i amors, hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs</li><li>En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc és cranc comanda</li><li>Església, mar o casa reial, si vols riquesa</li><li>Et vols curar l'amor? Posa-hi el mar entremig</li><li>Gavines en terra, temporal a la mar</li><li>Gavines per terra, la mar en guerra</li><li>Gavines per terra, plors a la mar</li><li>Gavinots al camp, mal temps a la mar</li><li>Jornada de mar no es deixa tassar</li><li>La mar al mariner més vell, posa en perill la pell</li><li>La mar com més té més brama</li><li>La mar costa d'enganyar</li><li>La mar costa d'entendre</li><li>La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar</li><li>La mar dóna cent per un</li><li>La mar en calma molt enganya</li><li>La mar en fa de rics i de pobres</li><li>La mar ensenya a resar</li><li>La mar és dels peixos i dels anglesos</li><li>La mar és dura de tractar</li><li>La mar és generosa: pren poca i dóna molt</li><li>La mar és l'infern d'aquesta vida</li><li>La mar és molt noble i a tothom tracta igual</li><li>La mar és plana si Déu ho vol</li><li>La mar és reganyosa</li><li>La mar és traïdora com a femella que és</li><li>La mar és una femella que no deixa anar qui s'acotxa amb ella</li><li>La mar i el jugador, ara sí, ara no</li><li>La mar i les dones mirades de lluny són bones</li><li>La mar manté a tothom que la tracta</li><li>La mar no és avara</li><li>La mar no es mou sense vent</li><li>La mar no es queda res del que s'emporta</li><li>La mar no li apagaria la set</li><li>La mar no vol jocs</li><li>La mar pel mariner i la terra pel masover</li><li>La mar sempre juga de traïdor</li><li>La mar té mal geni</li><li>La mar torna pel que és seu</li><li>La mar un home mort reclama</li><li>La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell</li><li>La mar, ditxós és qui no l'ha de passar</li><li>La mar, ditxós qui mai no l'ha vista</li><li>La mar, ditxós qui mai no n'ha sentit parlar</li><li>La mar, si no fos salada, deixaria d'ésser mar</li><li>La platja sap qui se'n va, però no qui tornarà</li><li>La serena de la mar cura de tot mal</li><li>La set de l'ambiciós ni la mar l'apaga</li><li>L'aigua de mar és medecina</li><li>L'aigua de mar i el creure fan de mal veure</li><li>L'aigua del mar cura tots els mals</li><li>L'almadrava vol mar blava</li><li>L'anar per mar cura de tot mal</li><li>Les dones i la mar, les has de saber enganyar</li><li>Les malalties s'agafen per terra; mentre es va per mar no se n'agafa cap</li><li>Llampant a la mar, llenya a la llar</li><li>Mai perdis l'esperança: darrera una maror ve una bonança</li><li>Mar a carrera, aigua a reguera</li><li>Mar alta sense vent, senyal de mal temps</li><li>Mar bonaire, no és pescaire</li><li>Mar bonança, mar de dones</li><li>Mar bonança, onada mansa</li><li>Mar brava, testa serena</li><li>Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta</li><li>Mar passada, mar oblidada</li><li>Mar plena i vent de fora, el cel està si plora o no plora</li><li>Mar ratllada, vent i aigua</li><li>Més et perdràs vora d'en terra que enmig d'en mar</li><li>Molta fusta fora l'aigua, recull la tormenta</li><li>Mort a la mar, tràngol segur</li><li>Mort a l'aigua, borrasca segura</li><li>Munta mula o vés en mar si vols perillar</li><li>No és bon pescador el que no sap enganyar la mar</li><li>No et tiris en mar quan està brava</li><li>No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor</li><li>No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar</li><li>No sap a Déu pregar qui per mar no va</li><li>Parlar de la mar és un mai no acabar</li><li>Parlar de la mar i no voler-hi entrar és ben obrar</li><li>Per ben navegar, o molt a la vora de terra o molt endintre de mar</li><li>Per mar, hi va qui paga</li><li>Per terra hi ha camp per córrer, que per mar no</li><li>Per un peix no es perd la mar</li><li>Platja tova, corrent de llevant</li><li>Quan dormis en mar, no et cansis de preparar</li><li>Quan el mar morga, la maror es mor</li><li>Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera</li><li>Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua</li><li>Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins</li><li>Quan la mar brama, no la contradiguis</li><li>Quan la mar està en bonança, tothom pot ser mariner</li><li>Quan la mar fa illetes, cap a terra barquetes</li><li>Quan la mar rondina, senyal que té moïna, i deixa-la rondinar</li><li>Quan ronca la mar demana carn</li><li>Quan salta el peix salta la mar</li><li>Quan sentis la gavina cantar, popa a la mar</li><li>Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs</li><li>Quan vegis terra és quan has de tenir més por de perdre't</li><li>Quan vegis terra és quan més segur estaràs en mar</li><li>Que no es queixi de la mar qui dues vegades la vol passar</li><li>Qui cau en la mar, no se'l troba</li><li>Qui és al mar navega i qui en terra conreua</li><li>Qui és en mar navega i qui és en terra fabrica</li><li>Qui ha passat la mar pot passar la verola</li><li>Qui li fa por la mar no menja peix</li><li>Qui mor en mar el vol la mar</li><li>Qui mor en vaixell, el mar el vol per ell</li><li>Qui no sàpiga de nedar que no es tiri al mar</li><li>Qui no sàpiga nedar que fugi de la mar</li><li>Qui no s'aventura no passa la mar</li><li>Qui no s'embarca no passa la mar</li><li>Qui passa la mar guanya la glòria</li><li>Qui per mar no s'aventura no troba ventura</li><li>Qui pesca en mar pesca treballs</li><li>Qui té la seva hisenda al mar molts afanys ha de passar</li><li>Qui va per mar i pot tornar, en gràcia deu estar</li><li>Qui va per mar mai no està malalt</li><li>Sant Elm a coberta, la mort certa</li><li>Sant Elm a coberta, mariner alerta</li><li>Sant Elm a coberta, mort certa</li><li>Sant Elm a coberta, no tinguis l'escotilla oberta</li><li>Sant Elm a l'arboradura, el bon temps poc dura</li><li>Sant Elm a l'arboradura, el mal temps molt dura</li><li>Sant Elm a l'arboradura, mala nit segura</li><li>Sant Elm a l'arbre mestre, tota la gent en destre</li><li>Sant Elm a l'arbre mestre, tots els vents en destre</li><li>Sant Elm de garbí, temps de diluví</li><li>Sant Elm porta el vent</li><li>Sant Elm porta turment</li><li>Si al matí trona a la mar, mariner ves-te'n a casa a esmorzar</li><li>Si Déu vols cridar, fica't a la mar</li><li>Si ens ve a veure sant Elm, treballs tindrem</li><li>Si et vols enganyar, parla del temps i de la mar</li><li>Si hi ha maror, peix en abundor</li><li>Si la mar bufa fort, senyal de vent nord</li><li>Si la mar deixava d'ésser brava, deixaria d'ésser mar</li><li>Si la mar es casés, deixaria d'ésser brava</li><li>Si la mar fa flor de llevor, l'endemà bon llevantó</li><li>Si pots anar per terra no vagis mai per mar</li><li>Si vols aprendre de resar, vés per la mar</li><li>Si vols ésser mariner, no et venguis per això, el terrer</li><li>Si vols estar mal a ton pler, vés per mar o pren muller</li><li>Si vols peix, al mar en creix</li><li>Si vols pescar, fondo has de calar</li><li>Si vols pescar, molt enfora tens de calar</li><li>Si vols saber si a la mar hi ha tribulls escolta un corn marí</li><li>Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar</li><li>Tot el de la mar qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu</li><li>Tothom diu mal de la mar, però si la mar es moria el món acabaria</li><li>Tramuntana, la mar inflada</li><li>Vent de mar, dona i ventura, prest es muden</li><li>Vora de la costa, pescada poca</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-11442056925988111862010-04-19T08:00:00.000+02:002010-04-19T08:00:00.393+02:00Mariners<ol><li>A cel núvol, mariner serè</li><li>A gran maror no hi val bon patró</li><li>A on hi ha patró, no mana mariner</li><li>A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell</li><li>A temporal desfet, mariner despert i dret</li><li>Ai mares que teniu filles, no les deu a mariners, en passant la Palomera, ja no pensen tornar més</li><li>Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell</li><li>Amb bon temps, tothom és [bon] mariner</li><li>Amb bon vent tothom és mariner</li><li>Amb bona mar, tothom és bon mariner</li><li>Amb bona mar, tothom és mariner</li><li>Amb volant o sense volant, el conductor de motores és un perill constant</li><li>Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina</li><li>Arc de sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb la caputxina</li><li>Ave Maria se canta per les places i carrers, pregau per los mariners, Verge de Terra Santa</li><li>Bandera vella, honra de patró</li><li>Barca a la capa, mariner a l’hamaca</li><li>Besada de mariner fa picada de grumet</li><li>Bon bolitxer i enamorat baladrer solen posar una campana en el capcer</li><li>Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes...</li><li>Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador</li><li>Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat</li><li>Cap home de mar no ha estat mai penjat</li><li>Cel aborregat, mariner ajaçat</li><li>Cel ras i estels llampurnents, poca feina pels mariners</li><li>Conya marinera</li><li>Dalt de la barca el patró és més que l'emperador</li><li>De barca que mena el segon patró, liberanos dominó</li><li>De bon mariner, no tothom en sap fer</li><li>De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers</li><li>De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un</li><li>De gent de barca, Déu me n'aparta</li><li>De gent de mar, que Déu ens en guard</li><li>De mal de mariners, el metges no en curen</li><li>De mariner i de pescador, no n'hi ha cap de mal home i de traïdor</li><li>De mariner no tothom en pot ser</li><li>De mariner no tothom en sap fer</li><li>De mariner tothom n’és</li><li>De mariner, no tothom en pot ser</li><li>De mariner, no tothom en sap ser</li><li>De patró, tothom ho és, els pilots tots són corders i els que han de fer la feina són els pobres mariners</li><li>Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d'altar</li><li>Dones de mar, si vols patir i penar</li><li>El bisbe al palau i el mariner a la nau</li><li>El bon mariner es mareja en terra i en mar està seré</li><li>El bon mariner fa bon patró i el bon patró fa bon mariner</li><li>El bon mariner fa bon patró no menen marinera</li><li>El bon mariner fe bon patró i el bon patró fa bon mariner</li><li>El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar</li><li>El bon mariner ha de vetllar les veles</li><li>El bon mariner navega amb calor, que amb fred no</li><li>El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer</li><li>El bon pilot es coneix en la maror</li><li>El diable no va ésser mariner, perquè no sap encomanar-se a Déu</li><li>El mariner a la mar, el pagès a la terra i el soldat a la guerra</li><li>El mariner a la mar; el llaurador, a la terra, i el soldat, a la guerra </li><li>El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu</li><li>El mariner esteler sempre sap l'hora que és</li><li>El mariner i el vaixell són de la mateixa pell</li><li>El mariner menja brut, però s'afarta</li><li>El mariner menja brut, però te’n pots fiar</li><li>El mariner no pot perdre son lloguer</li><li>El mariner no pot ser ni gras ni vell ni poruc</li><li>El mariner té poc conhort, si no arriba a port</li><li>El mariner té poc conhort, si no pot arribar a port</li><li>El mariner tot ho porta a l’esquena</li><li>El mariner, a la mar; el pagès, a la terra, i el soldat, a la guerra</li><li>El mariner, honrat primer, el pescador ja no és tan bo, i el calafat d’egoisme està tocat</li><li>El mariner, ni gras ni vell ni poruc</li><li>El mariner, quan té peix, a sa mare desconeix</li><li>El mariner, si no hi havia un clau de què es pogués pagar, se deu pagar</li><li>El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser</li><li>El patró mana que mana, el timoner roda que roda i el pobre mariner tota la feina se n'emporta</li><li>El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la feina ha de fer </li><li>El patró mana, el timoner roda i el pobre mariner tota la feina se n'emporta</li><li>El patró pesca per ell i per la barca</li><li>El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer</li><li>El patró, de la barca és el senyor</li><li>Els bons mariners parlen amb els estels</li><li>Els catalans, bons mariners i bons comerciants</li><li>Els focs de Sant Elm, el mariner tem </li><li>Els mallorquins, mariners fins</li><li>Els mariners en terra pareixen un ram de flors, si els vegéssiu en la mar, com passen els seus dolors</li><li>Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems i altres pels rems i les veles</li><li>Em caso amb un mariner de les cases d'Alcanar, que a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar</li><li>En bon temps tothom és mariner</li><li>En bona mar, tothom és bon mariner</li><li>En les fortunes apar qui és bon mariner</li><li>En temps de fred, no et moguis, mariner, de ton indret</li><li>En temps de gel i en temps de fred, mariner, no surtis del teu indret</li><li>Entre amics, mariners i soldats, compliments són excusats</li><li>Entre la gent de mar no hi ha cap malvat</li><li>Entre mariners, no es paguen nòlits</li><li>Entre pescaire i caçaire no fan mai bon afaire</li><li>Es patró Mostela, que quan no feia vent bufava a sa vela</li><li>Ésser un Jan mariner</li><li>Estrelles llampurnents, poca feina pels mariners</li><li>Fa mal mariner parlar de la mar des de terra</li><li>Fa savi parlar de la mar i no entrar-hi</li><li>Farola de Capdepera, el mariner espera </li><li>Fer com el capità Aranya, que embarcava a tothom i ell es quedava en terra</li><li>Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra</li><li>Fer tornar tambor de marina</li><li>Fumar amb pipa, fa lletrat, bastaix o mariner</li><li>Gavina a la platja, mariner en terra</li><li>Gavina en terra, mariner passeja</li><li>Gent de mar i marina són de la mateixa farina</li><li>Gent de marina, dóna'ls la mà i tomba'ls l'esquena</li><li>Gent de marina, els dónes un bou i et tornen una sardina</li><li>Gent de marina, gent de barretina</li><li>Gent de marina, gent de rampinya</li><li>Gent de terra al mar no mou guerra</li><li>Gotós i mariner, prou desgràcia té</li><li>Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar en sabonera</li><li>Hortolans i mariners, mai esguerren la collita</li><li>L´almadrava, vol mar brava</li><li>La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners </li><li>La mar al mariner més vell, posa en perill la pell</li><li>La mar pel mariner i la terra pel masover</li><li>La mar, al mariner més vell, posa en perill la pell</li><li>La muller del mariner és casada i no n’és</li><li>La navegació vol vocació</li><li>La ventura del mariner: morir en un racó de casa</li><li>La vida del mariner / és una vida reial, / quan són joves, fan fatxenda, / quan són vells, a l'hospital</li><li>Lastre vol el mariner i bona mula el traginer</li><li>Les seques del gener, bones per al pescador i males per al mariner</li><li>Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són</li><li>Lluna aixecada, mariner ajagut</li><li>Lluna ajaguda ,mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut </li><li>Lluna ajaguda, mariner dret (o de peu)</li><li>Lluna ajaguda, mariner dret; lluna dreta, mariner ajagut</li><li>Lluna clara, el mariner descansa</li><li>Lluna dreta, mariner a la quinzeneta (o guitzoneta)</li><li>Lluna dreta, mariner ajagut</li><li>Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret </li><li>Lluna marinera, aigua al darrere</li><li>Lluna marinera, temps variable</li><li>Lluna penjada, mariner de vetlla</li><li>Lluna penjada, mariner en vetlla</li><li>Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa</li><li>Lluneta dreta mariner a la quinzeneta</li><li>Lo diable no va ser mariner</li><li>Maig ventós, pel mariner, dolorós</li><li>Març ventós, per al pagès és profitós, i per al mariner desastrós </li><li>─Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? ─De bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar</li><li>Mariner d'aigua dolça</li><li>Mariner de bona llei, una mà per ell i l'altra pel rei</li><li>Mariner de la muntanya sempre troba la mar plana</li><li>Mariner enamorat, tot el viatge ha frisat </li><li>Mariner i pescador, de la gent el bo i millor</li><li>Mariner que dorm no mena vaixell</li><li>Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé</li><li>Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? de bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar</li><li>Mariner, llenguallarg i mentider</li><li>Mariner, mariner, a cent braces de la costa, passi-ho bé</li><li>Me caso amb un mariner de les Cases d'Alcanar, quie a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar</li><li>Misericòrdia de Canet, providencia del mariner</li><li>Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé </li><li>Muller de mariner, vídua gairebé </li><li>Nau a la capa, mariner a l'hamaca</li><li>Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig</li><li>Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner</li><li>Ni en llevant, ni en llebeig, mariner, segur no et veig</li><li>Ningú no és mariner si no es troba en perill</li><li>No de bon mariner el qui no s’ha mig negat</li><li>No és bon mariner el que no ha anat a l'altra banda</li><li>No és bon mariner el que no ha caigut cent vegades a l’aigua</li><li>No és bon mariner el que no ha passat la mar gran</li><li>No és bon mariner el que no s'ha marejat mai</li><li>No és bon mariner el qui no ha caigut cent vegades a l'aigua </li><li>No és bon mariner el qui no s'ha mig negat</li><li>No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar</li><li>No et fiïs de promeses de mariners, de dones ni d'hostalers</li><li>No et fiïs de prometença de mariner ni de dona d'hostaler</li><li>No fa mariner no trobar-se en perills</li><li>No pot dir cap mariner: "D'aquesta aigua, no en beuré"</li><li>Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner </li><li>On hi ha el patró, no mana el mariner</li><li>On hi ha patró no mana mariner</li><li>On hi ha patrons, no hi manen mariners</li><li>Per a mariner, l'anglès; per a invents, Alemanya; per a la música, Itàlia; i per a lladres, Espanya</li><li>Per la roda de Santa Caterina, el bon mariner en terra ha de ser</li><li>Per molts mariners pereix una nau</li><li>Per Nadal, mariner fora de la mar</li><li>Per Nadal, mariners fora la mar</li><li>Pescador sent fred i calor</li><li>Quan el desembre gela i glaça mariner a casa</li><li>Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar</li><li>Quan el mariner el conviden a beure, o li han fet treure el fetge o l'hi faran treure</li><li>Quan el patró va de brega, també hi va el mariner</li><li>Quan el temps està bé, tothom és bon mariner</li><li>Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol</li><li>Quan gela o glaça, mariner a casa</li><li>Quan la lluna en néixer es tapa, mariner agafa la capa</li><li>Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes </li><li>Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps </li><li>Quan resa el mariner, és molta la por que té</li><li>Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar</li><li>Quan vegis el vent de terra, mariner no et facis a la mar</li><li>Quan vegis les estrelles, mariner, hissa les veles</li><li>Quan vegis les veles, mariner, hissa les veles</li><li>Qui és mariner amb bon temps, ho ha d'ésser amb mal temps</li><li>Qui no fa bondat, a mariner o a soldat i ja sabrà com les gasten</li><li>Qui no sigui bo per mariner que no s’embarqui</li><li>Quin temps farà, mariner? Demà t'ho diré</li><li>Res poden bon patró i bon timoner amb mal mariner</li><li>Ser una conya marinera</li><li>Si a la vora vols arribar, vogar i vogar</li><li>Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner</li><li>Si al matí trona a la mar, mariner ves-te'n a casa a esmorzar</li><li>Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs</li><li>Si corres pel carrer major, (Mar lliure) faràs poc, però millor (Mariner)</li><li>Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró</li><li>Si es romp una braga, el patró la paga</li><li>Si Montgó duu capell, mariner, aferra't amb ell</li><li>Si sa lluna jeu, mariner en peu</li><li>Si veus estrelles brillar, mariner, fes-te a la mar</li><li>Sol mariner, pluja al darrer</li><li>Tenir tela marinera</li><li>Timoner que està alerta no mulla la coberta</li><li>Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador </li><li>Tot mariner de puny clos creix a l'aigua com l'arròs</li><li>Tres coses fan bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i moltes mars saber</li><li>Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedari gras estar</li><li>Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral</li><li>Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!</li><li>Voldria ser mariner per saber conèixer el vent: el cerç i la garbinada, el llevant i el sol ponent</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-7804812019238769322010-04-13T08:00:00.000+02:002010-04-13T08:00:00.364+02:00Pescadors<ol><li>A l'art d'en Peret tant n'hi caben sis, com n'hi caben set</li><li>A l'art, tothom guanya igual, tant si tira com si no tira</li><li>A l'art, tothom hi cap</li><li>A pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament</li><li>A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada</li><li>Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l'ormeig</li><li>Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar</li><li>Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria</li><li>Al caçador i al pescador, sempre la peça més grossa se’ls hi ha escapat</li><li>Al millor pescador, li escapa una anguila</li><li>Al pescador i al caçador sempre se’ls escapen els més grossos</li><li>Al pescador i al caçador, sempre se’ls escapa la millor</li><li>Al petit pescador, el mar gran li fa por</li><li>Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena</li><li>Boira a la riera, pescador, enrere</li><li>Boira al pla, pescador, a pescar</li><li>Boira per terra, pescador a la mar</li><li>Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya</li><li>Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador</li><li>Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital</li><li>Caçador i pescador, fam, fred i calor</li><li>Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica</li><li>Cacera i pesquera, fam espera</li><li>Cacera i pesquera, fam verdadera</li><li>Cada pesca té el seu enginy</li><li>Cada pesca val una esca</li><li>Cada pesca vol la seva esca</li><li>Cada pescador coneix el seu ormeig</li><li>Cadascú viu amb l'art que aprèn</li><li>Cap pescador no mor tip</li><li>Com ho passa, senyor vent?; Em tractes de senyor? ets moliner o ets pescador</li><li>Coraller, molta feina i poc diner</li><li>Coraller, poca feina i molt diner</li><li>Costa més de pescar que d'enamorar</li><li>De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se'n queda un per sos quefers</li><li>De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un</li><li>De mariner i de pescador, no n'hi ha cap de mal home i de traïdor</li><li>De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó</li><li>De pescar, nedar i parlar, no en sap tothom qui s'ho pensa</li><li>De pescar, ningú no en mor gras</li><li>De pescar, ningú no n'és savi</li><li>De pescar, no en sap tothom qui s'ho pensa</li><li>De pescar, tothom en sap igual</li><li>Déu ens guardi d'home boig i de pesca de salroig</li><li>Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres</li><li>Doneu l'art al qui l'ha</li><li>El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua</li><li>El bon pescador cap el peix on té l’ajocador</li><li>El bon pescador fa el que els peixos volen</li><li>El bon pescador no perd mai calada</li><li>El bon pescador parla amb els peixos</li><li>El bon pescador pesca sense ormeig</li><li>El bon pescador s’estima més el bastiment que la dona</li><li>El bon pescador sap el peix on té l'ajocador</li><li>El bon pescador treu el bo i millor</li><li>El bon pescador, el peix el va a trobar</li><li>El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut</li><li>El dimarts els pescadors tiren les arts</li><li>El mateix en terra que a la mar les pesqueres són males de trobar</li><li>El millor pescador mai pot dir sí ni no</li><li>El patró pesca per ell i per la barca</li><li>El pescador avui sí i demà no</li><li>El pescador de canya i el caçador de cardina és tard quan dina</li><li>El pescador de canya perd més que no guanya</li><li>El pescador de riu vora del mar no riu</li><li>El pescador menja sardines el peixater moltes gallines</li><li>El pescador perfet, pel setembre cobra a la nansa i llança l’artet</li><li>El pescador pesca quan pot i no quan vol</li><li>El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescarà</li><li>El pescador, avui sí i demà no</li><li>El pescador, la mar el governa</li><li>El pescador, quan té peix, sa mare desconeix</li><li>El pescar vol més cap que mans</li><li>El petit pescador tres braces més enllà de terra s'espanta</li><li>El socaire no es cansa gens</li><li>Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida</li><li>Entre pescaire i caçaire no fan mai bon afaire</li><li>Es pescador d'ham a ca seva hi sol dur fam</li><li>Es pescador i es caçador amb son sau són coneixedors</li><li>Gavines al port, malament pel pescador</li><li>Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de canya, mentre preníeu un bany us varen robar la capa</li><li>Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de fluixa, mentre preníeu un bany us varen robar la jupa</li><li>Hams a mi, que sóc palangrer!</li><li>Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó</li><li>L’amor, com el carbó de pescador, no ha de restar mai ni el demanar-lo</li><li>La cordonada de sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners </li><li>La corona de sol mulla el pescador</li><li>La golosia de l'esquer fa perdre el peix</li><li>La pesca de nansa vol bon temps i bonança</li><li>La pesca engresca quan es pesca</li><li>La pesca és boja: avui per tu, demà per mi i no hi val tenir magí</li><li>La pesca fa rics els peixaters i pobres els pescadors</li><li>La pesqueria vol més hora que dia</li><li>La platja sap qui se'n va, però no qui tornarà</li><li>L'amor, com el carbó de pescador, no ha de costar mai ni el demanar-lo</li><li>L'art, pesca d'aprenents</li><li>L'art, pesca de dones</li><li>L'art, pesca de nois</li><li>L'art, pesca de rucs</li><li>L'art, pesca de vells</li><li>Les seques del gener, bones per al pescador i males per al mariner</li><li>L'esca fa la pesca</li><li>L'ormeig es cobra més vegades buit que ple</li><li>Mai cap pescador ha estat en presó</li><li>Mar bonaire, no és pescaire</li><li>Mariner i pescador, de la gent el bo i millor</li><li>Me caso amb un mariner de les Cases d'Alcanar, quie a mi sempre m'ha agradat l'ofici d'anar a pescar</li><li>Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc molts afanys i pocs diners</li><li>Molts van a pescar per no treballar</li><li>Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya</li><li>No és bon pescador el que no sap enganyar la mar</li><li>No és l'ham ni la canya, sinó la xixina el que enganya</li><li>No és pas l'home ni és pas la canya; és l'esquer el que els enganya</li><li>No hi ha plaer més viu que el que sent un pescador de riu</li><li>No pesquis mai amb ormeig d'altri</li><li>No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor</li><li>No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar</li><li>No pot judicar de l'art qui en ell no té part</li><li>No sap a Déu pregar qui per mar no va</li><li>No t'embarquis amb barca de canya</li><li>No tothom que pesca és pescador</li><li>No tothom qui cala, no, es pot dir pescador</li><li>No tots els peixos es pesquen amb el mateix ormeig</li><li>No vagis mai a pescar mig adormit</li><li>Palangrer, bon manifasser</li><li>Pel febrer el bon pescador pren la canya i el bertrol</li><li>Pel pescador perfet, pel maig ni bou ni artet</li><li>Per la pesca i per la caça, catxassa</li><li>Per pescar s'ha de cavil.lar</li><li>Per pescar t'has de mullar</li><li>Per pescar, no hi val ser savi ni ser ruc</li><li>Pesca d'altura, no és per criatura</li><li>Pesca de costa, poca virosta</li><li>Pesca de palangre, pesca de baralles</li><li>Pesca de teranyina, pesca de ruïna</li><li>Pesca i caça no fan casa</li><li>Pescador a l’encesa, amic de la fosca</li><li>Pescador amb bona ventura, l'aigua se li torna truites; pescador amb ventura mala, les truites li tornen aigua</li><li>Pescador boig es el que deixa un peix per agafar-ne un altre</li><li>Pescador d’aigua dolça mai no té gran bossa</li><li>Pescador d’aigua dolça, hi cria molsa</li><li>Pescador d’art mai no pot fer un fart</li><li>Pescador d’esquer. pescador de res</li><li>Pescador d’ham, a casa seva sol dur fam</li><li>Pescador d’ham, moridor de fam</li><li>Pescador d’ham, patidor de fam</li><li>Pescador d’ham, pescador de fam</li><li>Pescador d’un peix, pescador és</li><li>Pescador d'aigua dolça mai no té gran bossa</li><li>Pescador d'aigua dolça, hi cria molsa</li><li>Pescador d'art mai no pot fer un fart</li><li>Pescador de bagarella, poc tall a la paella</li><li>Pescador de barca molt abarca</li><li>Pescador de bartol dina quan vol; pescador de llinya, és tant quan dina</li><li>Pescador de bolitx, no arriba a mig</li><li>Pescador de canya en comptes de peix treu banya</li><li>Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells</li><li>Pescador de canya i de xeixina, poc dina</li><li>Pescador de canya i moliner de vent mal no han fet testament</li><li>Pescador de canya i moliner de vent, els hi basta l’ungla per fer testament</li><li>Pescador de canya i moliner de vent, mala olla i pitjor testament</li><li>Pescador de canya i moliner de vent, no els hi cal notari per fer testament</li><li>Pescador de canya i moliner de vent, no ha menester notari per fer testament</li><li>Pescador de canya menja més que el que guanya i si té gran ventura ruïna segura</li><li>Pescador de canya més hi perd que hi guanya</li><li>Pescador de canya perd més del que guanya</li><li>Pescador de canya perd més que no guanya</li><li>Pescador de canya, hi perd més que no guanya</li><li>Pescador de canya, la fam l'enganya</li><li>Pescador de canya, lladre de raïms</li><li>Pescador de canya, menja més que no guanya</li><li>Pescador de canya, moridor de gana</li><li>Pescador de canya, perd més que no guanya</li><li>Pescador de canya, pescador de ganya</li><li>Pescador de canyeta duu prima la panxeta</li><li>Pescador de canyeta, la fam l’apreta</li><li>Pescador de llinya i caçador de sardina, és miracle quan ho endevina</li><li>Pescador de llinya, la fam l’aprima</li><li>Pescador de melva, pescador de malva</li><li>Pescador de nansa fa bona panxa</li><li>Pescador de nansa, tot l'hivern a casa</li><li>Pescador de nina, ja és tard quan dina</li><li>Pescador de nou tot el mar remou</li><li>Pescador de traire sovint beu aigua</li><li>Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina</li><li>Pescador d'esquer, pescador de res</li><li>Pescador d'ham, a casa seva sol dur fam</li><li>Pescador d'ham, moridor de fam</li><li>Pescador d'ham, patidor de fam</li><li>Pescador i caçador, de béns no gaires</li><li>Pescador i caçador, fam, fred o calor</li><li>Pescador matiner cala primer</li><li>Pescador que agafa un peix, pescador és</li><li>Pescador que menja carn, pescador de mal any</li><li>Pescador que no crida, alguna espina s'ha engolida</li><li>Pescador que no pesca, mel en la bresca</li><li>Pescador que pesca un peix, pescador és</li><li>Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà</li><li>Pescador sent fred i calor</li><li>Pescador, caçador i gaiter mai tindran gaire diner</li><li>Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam</li><li>Pescador, poc guany i molt dolor</li><li>Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates</li><li>Pescant ningú no es fa ric</li><li>Pescar amb canya i moldre amb vent vol el seu talent</li><li>Pescar amb ham de mosca</li><li>Pescar amb l'ormeig eixut no pot pas ésser</li><li>Pescar molt no vol dir pas ésser bon pescador</li><li>Pescar no és feina de dones</li><li>Pescar per cada malla set peixos</li><li>Pescar vol dir paciència</li><li>Pesquera i cacera, segura pollera</li><li>Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda</li><li>Qualsevol ofici es millor que el de pescador</li><li>Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera</li><li>Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador</li><li>Quan la grua va a pescar, no surtis en mar</li><li>Quan les gavines ballen, els pescadors reposen</li><li>Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs</li><li>Qui bé cala bé cobra</li><li>Qui bé pesca mal navega</li><li>Qui cala, 'jala'</li><li>Qui cala, sempre pesca alguna cosa</li><li>Qui coralla a la brama, molts diners guanya</li><li>Qui dorm no pesca</li><li>Qui és de l'art que el gast</li><li>Qui molt pesca algun peix agafa</li><li>Qui no arrisca no pisca</li><li>Qui no esca no pesca</li><li>Qui pesca amb barca tot ho abarca</li><li>Qui pesca amb ham pesca amb fam</li><li>Qui pesca en mar pesca treballs</li><li>Qui pesca peix, enganya gitanos i domina ases és més savi que set savis</li><li>Qui té art va a qualsevol part</li><li>Qui té barquera, que li vagi al darrera</li><li>Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar</li><li>Qui té millor esca més bé pesca</li><li>Qui tira l'art tira la fam</li><li>Qui vol menjar peix que es mulli les ungles</li><li>Qui vol pesca si el deix se deixa agafar</li><li>Sardinaler, tot o res</li><li>Sastres i sabaters, caçadors i pescadors, els quatre evangelistes de la mentida</li><li>Sempre pesca qui en treu un</li><li>Set de caçador i fam de pescador</li><li>S'ham de plata és una 'alaca' que et posa la mar dins sa butxaca</li><li>Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró</li><li>Si hi ha maror, peix en abundor</li><li>Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords</li><li>Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana</li><li>Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya</li><li>Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix</li><li>Si vols pescar, fondo has de calar</li><li>Si vols pescar, molt enfora tens de calar</li><li>Socaire, feina de jaio</li><li>Temps i filada, que el peix picarà alguna vegada</li><li>Temps i veles menen galeres</li><li>Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar</li><li>Tirar l'art, feina de bou</li><li>Tot pescador ha començat tirant l’art</li><li>Tothom fa bona pesquera si el peix l'espera</li><li>Tothom pesca quan els peixos es deixen prendre</li><li>Tothom que tira l'art té la seva part</li><li>Tothom qui no sap de pescar tira l'art</li><li>Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres</li><li>Treure-ho del car i posar-ho a la pena, tot queda a l'antena</li><li>Un artet es tira dret</li><li>Un boig tira una pedra al mar i cent savis amb cent cordes no la poden pescar</li><li>Una calada no es perd mai; si res més no, es mulla l'ormeig</li><li>Valga'ns sant Semproni, pescador de canya, que se'l va menjar un peixet que va pescar</li><li>Vora de la costa, pescada poca</li><li>Xarxa calada, vinguis de peix enramada</li><li>Xarxa calada, xarxa esquinçada</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-34821216016853635832010-04-07T08:00:00.000+02:002010-04-07T08:00:02.112+02:00Peixos<ol><li>A la mar, no ve d'un peix</li><li>A la mar, per un peix no s'hi coneix</li><li>Amb el cuc es pesca l'anguila</li><li>Any de molta sardina, mal any</li><li>Cada peix fa sa mola</li><li>Cada peix té el seu nedar</li><li>Cada peix té la cua igual</li><li>Cada peix té la seva cua</li><li>Cap al vespre mor el peix</li><li>Cap i cua fan el peix</li><li>Carn fina és un calamar i et pot emmascarar</li><li>Com més avall, peix de més tall</li><li>Com més mar, més peix</li><li>Com més maror, més peix</li><li>Costa més haver enganyat el peix que les dones</li><li>De la bastina, el millor és l'espina</li><li>De molt de peix que menges, si sabies el que ha costat de treure, ploraries</li><li>De peix, a la mar en neix</li><li>De peix, com més maror més</li><li>Del lluç, la cua</li><li>Del pop val més el riure que tot</li><li>Déu li do tan bon repòs com al peix fora de l'aigua</li><li>Dia llarg, peix curt</li><li>Diners d'altri i brou de peix no fan greix</li><li>Dona i saupa tot l'any és paupa</li><li>El gran peix és al gran mar</li><li>El més fi del peix és l'ull</li><li>El millor peix és del pescador</li><li>El moll ha d'ésser: pescat, torrat i menjat</li><li>El palangre tot l'any guanya i el bolitx, tot l'any i mig</li><li>El peix a l'aigua i el ferrer a la farga</li><li>El peix alimenta i no fa greix</li><li>El peix costa llàgrimes i es ven per diners</li><li>El peix del pescador costa llàgrimes i dolor</li><li>El peix dins de l'aigua creix</li><li>El peix és de qui se'l mereix</li><li>El peix fa salut i no fa greix</li><li>El peix gros es cria molt enfora</li><li>El peix gros es menja el xic</li><li>El peix ha de nedar tres vegades en aigua, en vi i en oli</li><li>El peix menut al cap d'una hora put</li><li>El peix per a qui se'l mereix, i l'espina per al gat</li><li>El peix per la cua es podreix</li><li>El peix quan vol es pesca ell tot sol</li><li>El peix quan vol se'n va a l'ormeig ell tot sol</li><li>El peix que cerca l'ham cerca el seu mal</li><li>El peix varia de preu segons allà on jeu</li><li>El peix, per la cua se'l coneix</li><li>El peix, qui l'agafa és seu</li><li>El pop sempre mor a la culàrsega</li><li>El que hi ha al cove, és peix; tot el demés és pesquera</li><li>El sardinal o molt bé o molt mal</li><li>El verat amb maror ha d'ésser pescat</li><li>Els miracles de la Peixfrit, que comprava el peix a set i el venia a sis</li><li>Els peixos s'agafen amb ham i els homes amb reclam</li><li>En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc és cranc comanda</li><li>En un mal cuc s'agarra'l millor peix</li><li>Estar com el peix a l'aigua</li><li>Fer més viatges que la barca del peix</li><li>Hoste i peix menut, al cap de tres dies put</li><li>Infant i peix a l'aigua creix</li><li>La sal és el menjar dels peixos</li><li>La sal és el pa dels peixos</li><li>La salta i l'almadrava mai no es poden veure; quan l'una està calada, l'altra està en terra</li><li>La sardina, per fer xixina</li><li>L'almadrava vol mar blava</li><li>L'anguila com més fort s'agafa més s'escapa</li><li>L'anguila, agafa-la pel coll, i no per la cua</li><li>Lo que hi ha en lo cove és peix i lo demés és pescar</li><li>L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar</li><li>Los cargols i els peixos, naixen en aigua i moren en vi</li><li>Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta</li><li>Murlà a flor d'aigua, senyal d'aigua</li><li>No és peix tot el que s'agafa amb l'ham</li><li>Peix blanc, a la brasa</li><li>Peix blanc, peix de malalt</li><li>Peix blau, peix de pobre</li><li>Peix cria peix</li><li>Peix d'art, tothom hi té part</li><li>Peix de bon menjar ha d'ésser de mar</li><li>Peix de calada, peix de tallada</li><li>Peix de cames, guarda't d'ell</li><li>Peix de canya, peix de res</li><li>Peix de mar de perills és car</li><li>Peix de mar és peix, peix de riu no és res</li><li>Peix de mar, gran cosa; peix de riu, poca cosa</li><li>Peix de mar, peix de gran treball</li><li>Peix de sang i dona que té flato, dona'ls barato</li><li>Peix de vora terra menja merda</li><li>Peix de vora terra, peix de merda</li><li>Peix d'escata, peix de barata</li><li>Peix d'escata, peix dolent</li><li>Peix d'ham, peix de mort de fam</li><li>Peix fa mal a peix</li><li>Peix fora de l'aigua de seguida acaba</li><li>Peix fora de l'aigua, peix mort</li><li>Peix gros i rafit un altre n'ha engolit</li><li>Peix i garrí viuen en aiguai moren en vi</li><li>Peix menja peix</li><li>Peix que camina, peix sense espina</li><li>Peix que fuig, qui l'agafa és seu</li><li>Peix que llambreja es riu de qui el grumeja</li><li>peix que neda és de qui l'agafa</li><li>Peix que no es veu, no l'agafareu</li><li>Peix que no neda, peix que no val</li><li>Peix que no val, cap a la mar altra vegada</li><li>Peix que pica, peix pescat</li><li>Peix que put, tira'l al mar</li><li>Peix que salta de la barca és de qui l'atrapa</li><li>Peix que salta de la xarxa és de qui l'agafa</li><li>Peix que salta, l'ham no l'agafa</li><li>Peix que s'emmalla no sap el que fa</li><li>Peix que s'emmalla, cap a la barca</li><li>Peix que s'escapa de la xarxa mai més no s'agafa</li><li>Peix que surt de la mar, no hi sol tornar</li><li>Peix vermell fa mal al ventrell</li><li>Peix vermell obre els esperits</li><li>Peix vermell, el diable amb ell</li><li>Peix vermell, guarda't d'ell</li><li>Per la boca mor el peix</li><li>Per miracles, Madó Bis: venia el peix a quatre i el pagava a sis</li><li>Per un peix no es perd la mar</li><li>Pesat com un pop</li><li>Petit peix, pel camí creix</li><li>Picada d'escorpra i d'eriçó, no hi és a temps l'extremunció</li><li>Quan el peix no vol, no hi val saber de pescar</li><li>Quan el temps és arribat, el peix se'n va al plat</li><li>Quan salta el peix salta la mar</li><li>Quan vegis el peix saltar para la trama i deixa de caçar</li><li>Qui bon peix vol menjar, de la bossa ha de pagar</li><li>Qui de tots els peixos sap el nom és mirat savi per tothom</li><li>Qui li fa por la mar no menja peix</li><li>Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l'espera</li><li>Qui menja peix salut té</li><li>Qui peix pesca peix menja</li><li>Qui peix vol menjar la cua s'ha d'estirar</li><li>Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar</li><li>Qui vulgui peix que es mulli el cul</li><li>Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta</li><li>Sa dona i es pop, tots dos ben ablanits són millors</li><li>Salmó, allí on cauen</li><li>Sang d'anguila verdadera cura la borratxera</li><li>Sardina a l'art, maror a la mar</li><li>Saupa i dona tot temps és bona</li><li>Segons el peix, l'ormeig</li><li>Ser prim com una anguila</li><li>S'escorpra, sa sogra i ses cunyades tenen pues metzinades</li><li>Si tens manya, amb un pedaç, cranc i dona agafaràs</li><li>Si tens una anguila per la cua i una nina per la fe, ja pots dir que no tens res</li><li>Si vols peix, al mar en creix</li><li>Tonyina, per la gent roïna</li><li>Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador</li><li>Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no</li><li>Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut</li><li>Val més ésser cap d'arengada que cua de lluç</li><li>Val més perdre el peix que perdre la caravel.la</li><li>Val més ser cap d'arengada que cua de pagell</li><li>Val més un esparrall a la mà que una tonyina nedar (o que una sardina, o un reix, a la mà)</li><li>Val més una costelleta que una sardineta</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-15311642108347873722010-01-17T08:00:00.000+01:002010-01-17T08:00:01.028+01:00Sant Antoni (abat, del porquet, de gener)<ol><li>A la novena de sant Antoni, lo que no vingue no tindrà oli</li><li>A sant Anton, la neu ja té cames</li><li>A sant Anton, un pas de bou</li><li>A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni</li><li>A sant Antoni, un pas de dimoni</li><li>Acabar com el porquet de sant Antoni</li><li>Ai! Sant Antoni</li><li>Anar més solt que el porquet de sant Antoni</li><li>De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any</li><li>De Sant Tomàs a Sant Anton, temps de Nadal som</li><li>Dels sants del gener, Sant Antoni és el primer</li><li>Des de Sant Anton, una hora més de sol</li><li>Després de Sant Anton Carnestoltes són</li><li>El disset és Sant Antoni i el vint és Sant Sebastià; qui bones obres farà no tindrà por del dimoni</li><li>Els de Sant Antoni són de la pell del dimoni</li><li>Entre Sant Antoni i Sant Sebastià, més fred que entre tot l'any fa</li><li>Fins a Sant Anton, pasqües són</li><li>Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç</li><li>Haver-hi (un) foc de sant Antoni</li><li>La fornera de Patraix, que anava a missa a Sant Antoni i no feia falta al forn</li><li>La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà</li><li>La molinera de Silla, que va a missa a Sant Antoni</li><li>La que va enganyar a sant Antoni</li><li>L'endemà de Sant Antoni comencen a sortir el boig i el dimoni</li><li>Les cols de Sant Antoni mantenen fins el dimoni</li><li>Més barbut que sant Antoni</li><li>Més brut que el porc de sant Antoni</li><li>Més lletja que la que va enganyar sant Pere, va temptar sant Antoni i va apedregar sant Esteve</li><li>N'ha fetes més en Saldoni que miracles sant Antoni</li><li>Pareixia la que anà a enganyar sant Antoni</li><li>Passat Sant Anton, sastres al sol</li><li>Patró sant Antoni, amic dels rucs i pelut com els gitanos</li><li>Per a Sant Antoni grans balles hi ha: per a Sant Maurici tot el poble hi va</li><li>Per Nadal, es dia creix una passa de pardal; pels Reis, una passa de vells; per sant Antoni, una passa de dimoni</li><li>Per Nadal, una passa de pardal; per Sant Antoni, una passa de dimoni</li><li>Per Sant Anton de gener, perd la boira l'«aposenter»</li><li>Per Sant Anton tot ocell pon</li><li>Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol</li><li>Per Sant Anton, Carnestoltes són</li><li>Per Sant Anton, diu el gall a la gallina: pon!</li><li>Per Sant Anton, la boira en un «rincon»</li><li>Per Sant Anton, la gallina pon</li><li>Per Sant Antoni (17 de gener), (es creix) una passa de dimoni</li><li>Per Sant Antoni Abat, dos peus i un cap</li><li>Per Sant Antoni Abat, mitja hora per cap</li><li>Per Sant Antoni Abat, s'allarga el dia mitja hora per cap</li><li>Per Sant Antoni cargols amb allioli</li><li>Per Sant Antoni comencen els focs i s'acaben els jocs</li><li>Per Sant Antoni de gener camina una hora més el traginer</li><li>Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer</li><li>Per Sant Antoni de gener penja el perdigot on et vingui bé, i si no vol cantar, penja'l per Sant Sebastià</li><li>Per Sant Antoni de gener prova el teu perdiguer, i si no vol caçar, ja el pots deixar anar</li><li>Per sant Antoni de gener, a les cinc el sol veuré</li><li>Per sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer</li><li>Per Sant Antoni de gener, el sol al peu del carrer</li><li>Per sant Antoni de gener, fan festa el cavall (o el ruc) i el traginer</li><li>Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner</li><li>Per Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner, i el porc encara mig sencer</li><li>Per sant Antoni de gener, una hora més de civader</li><li>Per Sant Antoni de gener, una hora més pel traginer</li><li>Per Sant Antoni del bacó cada u en el seu racó</li><li>Per Sant Antoni del gener, mig porquet i mig paller, que si no en tens malament ho passaràs</li><li>Per Sant Antoni del gener, tinc l'ovella amb son corder a la panxa o al braguer</li><li>Per Sant Antoni del porcot cada perdiu amb el seu perdigot</li><li>Per Sant Antoni del porquet a les cinc ja es veu (el) solet</li><li>Per Sant Antoni del porquet cada perdiu canta en son indret</li><li>Per Sant Antoni del porquet, a les cinc ja es veu solet</li><li>Per Sant Antoni es comença a fer el toni</li><li>Per Sant Antoni fa un fred del dimoni</li><li>Per Sant Antoni fa un fred del dimoni; per sant Julià cuida matar</li><li>Per Sant Antoni fes el toni, per Sant Sebastià comença a bogejar</li><li>Per Sant Antoni fredura i per Sant Llorenç calura, ni l'una ni l'altra dura</li><li>Per Sant Antoni gelades, i per Sant Llorenç, calorades</li><li>Per Sant Antoni i Sant Sebastià sol i aire no cal pregar</li><li>Per Sant Antoni ja es comença a fer el toni</li><li>Per Sant Antoni s'acaben els jocs i comencen els focs</li><li>Per Sant Antoni, a l'hivern li talle els peus lo dimoni</li><li>Per Sant Antoni, cargols amb allioli</li><li>Per Sant Antoni, es comença a fer el toni</li><li>Per Sant Antoni, fa un fred com un dimoni</li><li>Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar</li><li>Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Sebastià, cuida a matar</li><li>Per Sant Antoni, gelades i per sant Llorenç, calorades</li><li>Per Sant Antoni, ja es comença a fer el toni; i per Sant Sebastià ja es comença a bogejar</li><li>Per Sant Antoni, la boira al dimoni</li><li>Per Sant Antoni, mitja hora de cada cap</li><li>Per Sant Antoni, pas (o un pas) de dimoni</li><li>Per Sant Antoni, s'allarga un pas de dimoni</li><li>Per Sant Antoni, un fred com un dimoni</li><li>Per Sant Antoni, un pas de butoni</li><li>Per Sant Antoni, un pas de dimoni</li><li>Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis</li><li>Pocs diners, pocs sant Antonis</li><li>Promès, dona, sant Antoni i sant Josep, matrimoni</li><li>Quan està el vent al davall, després de Sant Antoni, puja l'aigua del port com un dimoni</li><li>Quan vénen els tres barbuts: Sant Pau ermità, Sant Maure i Sant Antoni Abad, vénen els freds cascarruts</li><li>Qui guarda els xais? Sant Antoni</li><li>Sant Anton s'enamorà d'un porc</li><li>Sant Anton treu la boira del món</li><li>Sant Antoni beneït, feu-me trobar un bon marit, que sigui bon home i ric, i, si pot ser, de seguit</li><li>Sant Antoni de gener, cavalls amb flocs pel carrer</li><li>Sant Antoni de gener, compta bé, que disset és</li><li>Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner</li><li>Sant Antoni de gener, mitja palla i mig graner; mig hort i mig porc, i qui no té ni hort ni porc valdria més que fos mort</li><li>Sant Antoni de gener, sant Antoni verdader</li><li>Sant Antoni del porquet de gener és el disset</li><li>Sant Antoni del porquet és el primer sant del fred</li><li>Sant Antoni del porquet sempre s'escau en disset</li><li>Sant Antoni del porquet, a les velles fa ganyotes (o carasses) i a les joves fa l'ullet</li><li>Sant Antoni del porquet, del gener, dia disset</li><li>Sant Antoni del porquet, mitja palla i mig graner; si gaire menys n'has, fretura en passaràs</li><li>Sant Antoni del porquet, sempre s'escau en disset</li><li>Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí</li><li>Sant Antoni del porquí tot just ha nat el garrí</li><li>Sant Antoni eixut omple el graner i el cup</li><li>Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra</li><li>Sant Antoni és un bon sant i el qui té un diner li dóna: mira't bé, tu, l'animal, que és de pèl i no de ploma</li><li>Sant Antoni es va enamorar d'un porc</li><li>Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Joan d'un be, i jo de vostè</li><li>Sant Antoni es va enamorar d'un porc, sant Roc d'un gos i jo de vós</li><li>Sant Antoni gloriós!</li><li>Sant Antoni governa l'oli</li><li>Sant Antoni guarda'ns de foc i dimoni</li><li>Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u; el dimoni va fer trenta, i sant Antoni, trenta-u</li><li>Sant Antoni i Sant Jeroni van tenir quatre raons, tot plegat per unes calces que no hi havia botons</li><li>Ssant Antoni mullat, bé per a les patates i dolent per al blat</li><li>Sant Antoni mullat, bo per a les patates i mal per al blat</li><li>Sant Antoni pixaner porta les velles al joquer</li><li>Sant Antoni plover per a les patates va bé</li><li>Sant Antoni que el ruc cau!</li><li>Sant Antoni que mos diu que li donem un dobler, si li donam de gener ell mos tornarà en estiu</li><li>Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera. Sant Julià, a casa deixeu-me tornar</li><li>Sant Antoni serè omple la bóta i el graner</li><li>Sant Antoni va pel món tocant una campana, demanant llet per als infants que no tenen mamelleta</li><li>Sant Antoni va per mar amb un porc a cada costat</li><li>Sant Antoni, el ruc al rec</li><li>Sant Antoni, patró dels rucs</li><li>Sant Antoni, que el ruc cau!</li><li>Sant Antoni, sant Antoni, és a disset de ginê i a la meua faldriquera no hi ha entrat cap de dinê</li><li>Sant Antoni, sant Antoni, una cosa et voldria dî: que els pobres planten la vinya i els rics se beuen lo vi</li><li>Sant Antoni, un pas de dimoni</li><li>Sant Pau bromic troba Sant Antoni, Sant Antoni allarga la mà i troba Sant Sebastià, Sant Sebastià reganya les dents i troba Sant Vicenç, Sant Vicenç rosega les crostes i troba Carnestoltes, Carnestoltes dura tres dies, vet aquí Sant Maties, tant de nit com de dies</li><li>Semblar la que va anar a enganyar a Sant Antoni</li><li>Ser com sant Antoni del porquet</li><li>Si per Sant Antoni està embromat, per Sant Joan estarà estrellat</li><li>Si plou per Sant Antoni, pluja de dimoni</li><li>Si surt amb barba serà sant Antoni i si surt amb cua, serà el dimoni</li><li>Són sant Antoni i el porquet</li><li>Tenir menys vergonya que el porquet de sant Antoni</li><li>Tenir més barbes que sant Antoni</li><li>Tenir o donar la fava de sant Antoni</li><li>Tindre més fam que lo gorrinet de sant Antoni / que lo xic de l'esquilador</li><li>Tothom té, i sant Joan té es xot i sant Antoni es porc</li><li>Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni</li><li>Val més ésser porc de Sant Antoni, que el passegen amb música</li><li>Voltar com lo gorrionet de sant Antoni</li><li>Voltar més que els porcs de sant Antoni</li></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-67359769220480893392009-12-31T21:12:00.002+01:002012-07-07T00:16:41.189+02:00Cap d'Any (o Ninou)<ol>
<li>Amoretes de Cap d'Any, per Nadal afanys</li>
<li>Amoretes de Cap d'Any, per Sant Miquel afany</li>
<li>Apedaçant s'arriba al cap d'any</li>
<li>Boig serà el campaner que assenyala pedregada per Cap d'Any</li>
<li>Cap d'Any en dijous porta mals de cor</li>
<li>Cap d'Any en dimarts porta mal de cap</li>
<li>Cap d'Any en diumenge, ven els bous i no sembris</li>
<li>Cap d'Any en divendres porta mal de ventre</li>
<li>Cap d'Any gelat, any de molt blat</li>
<li>Cap d'Any gelat, molt pa assegurat</li>
<li>Cap d'Any llegany, mal any</li>
<li>Cap d'Any serè, tot l'any va bé</li>
<li>Cap d'Any, neules</li>
<li>Ceba de Cap d'Any fa bon averany</li>
<li>De sant Andreu a Nadal no hi ha un mes per un igual; la vella que ho va comptar pel Cap d'Any l'hi va trobar</li>
<li>De Sant Andreu a Nadal, un mes no hi val; la vella que ho va comptar per Any Nou (o per Cap d'Any) l'hi va trobar</li>
<li>Després de Cap d'Any, figues seques per company</li>
<li>El dia no es mou fins a Ninou</li>
<li>El foc de Cap d'Any, no fa dany</li>
<li>El que es fa per Cap d'Any, es fa tot l'any</li>
<li>El qui no visita el camp per Cap d'Any, té mal any</li>
<li>Els qui es casen en dilluns, al cap d'any són difunts</li>
<li>Estrena de Cap d'Any sac ple, budell gran</li>
<li>Gelada de Cap d'Any, pa per tot l'any</li>
<li>La missa de Cap d'Any val per tot l'any</li>
<li>La que no fila en tot l'any, fila el dia de cap d'any</li>
<li>Les dones, només es veuen menjar dues vegades a l'any: per Nadal i per Cap d'Any</li>
<li>Lluna creixent per Cap d'Any, blat abundant</li>
<li>Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any</li>
<li>Missa de cap d'any, serveix per a tot l'any</li>
<li>Nadal passat, Cap d'Any aviat</li>
<li>Ninou, ninou, la cua del bou</li>
<li>Pa torrat, pa torrat, que Cap d'Any és arribat</li>
<li>Per Cap d'Any cada u resa pel seu sant</li>
<li>Per Cap d'Any el dia s'allarga un pam</li>
<li>Per Cap d'Any els tísics fan el dany</li>
<li>Per Cap d'Any i cap de mes aneu-vos-en de casa que no us hi vull més</li>
<li>Per Cap d'Any i cap de mes deixaré la casa, que no em convé més</li>
<li>Per Cap d'Any s'enceten les figues seques</li>
<li>Per Cap d'Any s'estira el dia, però no s'estira el guany</li>
<li>Per cap d'any, el dia s'allarga un pam</li>
<li>Per Nadal i per Cap d'Any, cadascú amb el seu company</li>
<li>Per Ninou (Cap d'Any) un pas de bou</li>
<li>Per Ninou pagar el sou i tracte nou</li>
<li>Per Ninou s'allarga el dia, però no s'allarga el sou</li>
<li>Per Ninou tracte nou i paga el sou</li>
<li>Per Ninou un pas de bou</li>
<li>Per Ninou, pagar el sou i tracte nou</li>
<li>Per Ninou, tracte nou i paga el sou</li>
<li>Per Ninou, un pas de bou</li>
<li>Per Sant Martí, tasta el teu vi, i per Cap d'Any ja et farà dany</li>
<li>Per Santa Llúcia un pas de puça; per Nadal un pas de gall; per Ninou un pas de bou, i per Reis mitja hora creix</li>
<li>Per santa Llúcia, un salt de puça, per Nadal un salt de gall, per Cap d'Any un pas de bou, per Reis mitja hora creix</li>
<li>Pluja de Cap d'Any duu mal averany</li>
<li>Pluja de Cap d'Any, mal any</li>
<li>Qui menja raïm per Cap d'Any, té diners tot l'any</li>
<li>Qui no passa el Nadal, no arriba a Cap d'Any</li>
<li>Qui no treballa en tot l'any treballa el dia de Cap d'Any</li>
<li>Qui no visita el camp per Cap d'Any té mal any</li>
<li>Qui treballa el dia de Cap d'Any teballa tot l'any</li>
<li>Sant Silvestre no pot estre sinó una vegada a l'any: la vigília de Cap d'Any</li>
<li>Sant Silvestre no protesta sinó una vegada a l'any, que és la vigília de Cap d'Any</li>
<li>Segons cacis el dia de Cap d'Any, caçaràs la resta de l'any</li>
<li>Sempre ha estat Ninou després de nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall</li>
<li>Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel</li>
<li>Si ets cast per Cap d'Any, passaràs bona quaresma</li>
<li>Si ets cast per Cap d'Any, per quaresma no tindràs afany</li>
<li>Si files per Cap d'Any, filaràs tot l'any</li>
<li>Si no vols passar un mal any no et casis per Cap d'Any</li>
<li>Si plou per Cap d'Any s'esguerra tot l'any</li>
<li>Si treballes per cap d'any, hauràs de treballar tot l'any</li>
<li>Tretze a taula, mala sort. Al cap de l'any, un de mort</li>
<li>Trons per Cap d'Any porten mal any</li>
</ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-89841433600005427272009-12-18T08:00:00.002+01:002009-12-20T20:55:16.852+01:00Brou (sopa, escudella, caldo...)<ol><li>A Alcarràs mengen sopes amb un cabàs <br />
</li>
<li>A Gramós, fan el caldo sense carn ni os</li>
<li>A l'Albagés, sopes i no res <br />
</li>
<li>A l'hivern farinetes per esmorzar, i per dinar sopes bullides <br />
</li>
<li>A la escudella, y pitança, bufarli és mala criança</li>
<li>A la Granadella, cada dia escudella</li>
<li>A la peresa, doneu-li sopes <br />
</li>
<li>A la sopa del convent tant n'hi mengen vint com cent</li>
<li>A les joves, un caldo de polles, un llamp de mamelles i un bon xicot</li>
<li>A les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves</li>
<li>A les tres, sopa de rap</li>
<li>A les velles, caldo d'estelles i llamps que les toc; a les joves, caldo de polles i un bon xicot</li>
<li>A les velles, un caldo d'estelles, un mal de mamelles i un llamp que les fot</li>
<li>A l'escudella i pitança, bufar-hi és mala criança</li>
<li>A l'escudella sense escumar molta brutícia hi ha</li>
<li>A l'hivern, bona sopa (o escudella) i vi calent</li>
<li>A Malpartit fan sopes, a Alguaire les escudelles, a Rosselló hi posen oli i a Almacelles se les mengen <br />
</li>
<li>A Montbui fan les sopes en una campana <br />
</li>
<li>A qui no té dents, doneu-li sopes <br />
</li>
<li>A qui no vol brou, tassa plena</li>
<li>A qui no vol caldo, dues tasses</li>
<li>A qui no vol caldo, tres tasses</li>
<li>A Seròs, sopes amb tomàquet <br />
</li>
<li>Aigua i pa sopa farà</li>
<li>Això és bufar en caldo fret</li>
<li>Al bon caldo, el vi li fa coixí</li>
<li>Al bon caldo, el vi li obre el camí</li>
<li>Al bon vi, el brou li fa camí</li>
<li>Al fer escudella es veu la triadella</li>
<li>Al malalt li preguntes si vol caldo</li>
<li>Al que no vol brou, deu escudelles</li>
<li>Al qui no li agrada una escudella bona, no és home ni dona</li>
<li>Al qui no vol brou, dar-li'n tres tasses</li>
<li>Al qui no vol 'caldo', tassa i mitja</li>
<li>Al Soleràs, mengen sopes en un cabàs <br />
</li>
<li>Alimenta més l'escudella que una bona costella, però si pot ésser la costella i l'escudella</li>
<li>Als vells atuells, bona sopa</li>
<li>Amb aigua sola no es fa bon brou (o caldo)</li>
<li>Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí</li>
<li>Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir</li>
<li>Amb l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres</li>
<li>Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir</li>
<li>Amb pa d'altri, sopa espessa</li>
<li>Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir <br />
</li>
<li>Amb sopes i all i vi fort no et faci por la mort <br />
</li>
<li>Amb sopes i surres se crien les criatures <br />
</li>
<li>Amb surres i sopes se crien les bones mosses <br />
</li>
<li>Amb una bona escudella per endavant la resta no ve d'un pam</li>
<li>Anar (algú) a la sopa</li>
<li>Beu brou i viuràs prou</li>
<li>Beu una vegada amb l'escudella, dues amb el peix i amb la carn tres</li>
<li>Beure un afront com una sopa de llet</li>
<li>Bon convent, si donen sopa</li>
<li>Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou</li>
<li>Bon vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera</li>
<li>Bon vi i sopa bullida allarguen la vida</li>
<li>Borratxo com una sopa</li>
<li>Brou de gallina els morts ressuscita</li>
<li>Brou de gallina torna la vida</li>
<li>Brou de gallina, la millor medecina</li>
<li>Brou de gallina, torna la vida</li>
<li>Brou de la taverna no beveu</li>
<li>Brou de llengües</li>
<li>Brou de partera</li>
<li>Brou de partera, gallina sencera</li>
<li>Brou rescalfat i amic reconciliat, perden el gust</li>
<li>Brou rescalfat, pel dimoni</li>
<li>Brou sense greix amb escreix</li>
<li>Bufa es brou i el té ben fred</li>
<li>Bufar en brou (caldo) fred (o gelat)</li>
<li>Bufar es brou i tenir-lo fred</li>
<li>Cada dia cols amarga el caldo</li>
<li>Cada dia olla amarga el caldo</li>
<li>Caldo de gallina, torna la vida</li>
<li>Caldo dolent bufant i bevent i com més dolent més bullent</li>
<li>Caldo dolent, bufant i bullent</li>
<li>Caldo i casament, en calent</li>
<li>Caldo massa calent, caldo dolent</li>
<li>Caldo rescalfat i amic reconciliat perden el gust</li>
<li>Caldo rescalfat, pel dimoni</li>
<li>Caldo rescalfat, pel gat</li>
<li>Caldo sense pernil ni gallina, no val una sardina</li>
<li>Calent com un caldo</li>
<li>Carn de carpó fa caldo millor</li>
<li>Carn vella fa bon brou</li>
<li>Com caldo de tramussos o de guilla, que està fred i crema</li>
<li>Constipat com una sopa</li>
<li>Contar sopars de duro</li>
<li>Crear un caldo de cultiu</li>
<li>Cundir més que l'escudella caldosa</li>
<li>De la má á la boca, se pert la sopa</li>
<li>De les sopes de la infantesa queden records a la vellesa <br />
</li>
<li>De poc pa, no se'n poden fer gaires sopes <br />
</li>
<li>De quin pa farem sopes? <br />
</li>
<li>Del seu pa faràs sopes <br />
</li>
<li>Deixar per un plat d'escudella</li>
<li>Deixar sense pilota l'escudella</li>
<li>Del cigró, beu-te el caldo i tira-ló</li>
<li>Del plat a la boca es perd la sopa</li>
<li>Descobrir (o inventar) (algú) la sopa d'all</li>
<li>D'escudella sense oli</li>
<li>Després de l'escudella i la carn d'olla hi ha els entrants</li>
<li>Després d'una festa major, una sopa amb oli</li>
<li>Diners d'altri i brou (o caldo) de peix, no fan greix</li>
<li>Dona d'altre marit, olla de caldo afegit</li>
<li>Dona que estima el maridet, darrera l'escudella bon traguet</li>
<li>Dona que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi</li>
<li>Dona que estima el marit, darrera l'escudella li dóna vi tot seguit</li>
<li>Donar (o explicar) un sopar d'a duro</li>
<li>El bon brou amb un all de ceba ja en té prou</li>
<li>El bon brou bon vi vol</li>
<li>El bon vi i la sopa bullida allarguen la vida</li>
<li>El brou amb tassa i sense tatxa</li>
<li>El brou bon vi vol</li>
<li>El brou de gallina resta set anys dintre del ventre</li>
<li>El brou i el casament, en calent</li>
<li>El brou sense greix i amb escreix</li>
<li>El brou, a gust del malalt</li>
<li>El caldo de gallina per tots mals és medicina</li>
<li>El caldo de gallina resta set anys dins del ventre</li>
<li>El caldo de gallina, el mort ressuscita</li>
<li>El caldo de gallina, és gran medecina</li>
<li>El caldo és bo pel matiner</li>
<li>El caldo fi, vol vi per coixí</li>
<li>El caldo i el casament, en calent</li>
<li>El dijous, sopes amb ous i la vella no fila </li>
<li>El dimecres, menja sopes amb vetes i la vella no fila<br />
</li>
<li>El llit calent fa menjar la sopa freda</li>
<li>El millor brou és el de palet</li>
<li>El porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella</li>
<li>El que menja sopes se les pensa totes <br />
</li>
<li>El que no put ni fa olor, no fa bon brou</li>
<li>El qui sopa sopa es pensa que sopa i no sopa</li>
<li>El vi calent i caldo fred</li>
<li>El vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent</li>
<li>els cinc manaments del pastor: el primer, menjar sopes en calder; el segon, que del seu ramat és tot el món; el tercer, menjar-se el millor corder; el quart, dejunar després de fart; el cinquè, viure sense fer res</li>
<li>Els d'Alfarràs mengen sopes amb un cabàs</li>
<li>Els de Montbui fan les sopes en una campana<br />
</li>
<li>Els llençols calents fan menjar l'escudella freda</li>
<li>Els qui mengen sopes són bons balladors <br />
</li>
<li>En fer l'escudella es veu la triadella</li>
<li>En hivern, bona sopa i vi calent</li>
<li>En l'hivern, bona sopa i vi calent</li>
<li>Entre cunyades, caldo al carrer</li>
<li>És un brou que es pot tallar</li>
<li>Escudella a la correguda</li>
<li>Escudella a plats i olives a estives i t'allargaràs la vida</li>
<li>Escudella amb forquilla</li>
<li>Escudella amb mitja polla vol gran olla</li>
<li>Escudella amb pa, menjar de frare</li>
<li>Escudella amb porc, moltó i gallina, la millor medecina</li>
<li>Escudella amb vi fa bon sagí</li>
<li>Escudella amb vi, aixequen el padrí</li>
<li>Escudella ben bullida a tothom convida</li>
<li>Escudella calenta, menjar de senyor, escudella freda no la vol ni el gos</li>
<li>Escudella clara, per rentar la cara</li>
<li>Escudella de Cadaqués, naps i cols i no res més</li>
<li>Escudella de can Claret, poca carn i molt suquet</li>
<li>Escudella de gallina els morts ressuscita</li>
<li>Escudella de moltó, escudella de senyor</li>
<li>Escudella de sagí, no la vull per mi</li>
<li>Escudella de sagí, olla de mesquí</li>
<li>Escudella de tota carn, olla podrida</li>
<li>Escudella de tripes, bé te'n repiques</li>
<li>Escudella de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn</li>
<li>Escudella d'escopina per la meva veïna</li>
<li>Escudella d'esquirol cura diarrea</li>
<li>Escudella endevinada a qui no agrada</li>
<li>Escudella espessa cura la cabeça</li>
<li>Escudella freda, i vi calent, fan mal al ventrell</li>
<li>Escudella i aixeca't</li>
<li>Escudella i carn d'olla</li>
<li>Escudella i vi fan bon sagí</li>
<li>Escudella massa bullida, perd sentida</li>
<li>Escudella per dinar i escudella per sopar acaba per cansar</li>
<li>Escudella per dinar i per sopar acaba per cansar</li>
<li>Escudella per dinar un gran menjar, escudella per sopar la pots llençar</li>
<li>Escudella que bull massa té gust de carbassa</li>
<li>Escudella que bull massa, carabassa</li>
<li>Escudella reposada és la millor menjada</li>
<li>Escudella reposada fa més llarga la dinada</li>
<li>Escudella reposada, la millor menjada</li>
<li>Escudella rescalfada, pel gat o per la criada</li>
<li>Escudella rescalfada, que se la mengi la criada</li>
<li>Escudella sense col no val un caragol</li>
<li>Escudella sense gallina, per la meva veïna</li>
<li>Escudella sense patata, com boda sense ballada</li>
<li>Escudella sense porc no val molt ni poc</li>
<li>Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina</li>
<li>Espès com un caldo de faves</li>
<li>Ésser brou de llengua</li>
<li>Ésser el qui va fregir l'escudella</li>
<li>Ésser l'inventor de la sopa d'all</li>
<li>Ésser un sopes <br />
</li>
<li>Estar (algú) a la sopa</li>
<li>Estar (algú) com una sopa (o fet una sopa)</li>
<li>Estar (algú) fet caldo</li>
<li>Estar a la sopa</li>
<li>Estar borratxo com una sopa</li>
<li>Estar com una sopa</li>
<li>Estar fet caldo</li>
<li>Estar gat com una sopa</li>
<li>Explicar sopars de duro</li>
<li>Explicar un sopar de duro</li>
<li>Fer com el bisbe Don Opes, que menjava pa amb les sopes <br />
</li>
<li>Fer com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella</li>
<li>Fer com en Cluella, que menjava primer la carn d'olla que l'escudella</li>
<li>Fer com en Cucuella que primer es menjava la carn de l'olla que l'escudella</li>
<li>Fer com en Lluella, que menja primer la vianda que l'escudella</li>
<li>Fer el caldo gras a algú</li>
<li>Fer escudella</li>
<li>Fer l'escudella</li>
<li>Fer l'escudella magra</li>
<li>Fer olor d'escudella</li>
<li>Fer sopes (d'algú)</li>
<li>Fer-se les sopes (en un lloc)<br />
</li>
<li>Fesolet o caldo és bo per a qui matina</li>
<li>Fins a la sopa</li>
<li>Foll és, i trop ardit, qui diu del vi del rei agre ni del brou de la sua caldera magre</li>
<li>Gallina jove, caldo clar</li>
<li>Gallina vella fa bon brou</li>
<li>Gallina vella fa bon caldo</li>
<li>Gallina vella, fa bon caldo... però que se'l begui qui està malalt</li>
<li>Gat com una sopa</li>
<li>Gat que no miola no sopa</li>
<li>Haver inventat la sopa d'all</li>
<li>Haver-li donat brou de llengües</li>
<li>Inventar la sopa d'all</li>
<li>La benedicció de la sopa, si no me l'acabo, en guardaré poca</li>
<li>La bona escudella fa bona costella</li>
<li>La bona escudella infla la mamella</li>
<li>La carn del carpó fa el brou millor</li>
<li>La casa ben regida al migdia escudella i al vespre amanida</li>
<li>La cullera fa el brou</li>
<li>La gallina grossa fa el bon brou</li>
<li>La mare no vol que begui vi i ell hi fa sopes <br />
</li>
<li>La menta no pot mentir: l'escudella fa pair</li>
<li>La núvia ben ballada, i l'escudella reposada</li>
<li>La peresa vol sopes <br />
</li>
<li>La que estimi el marit, després de la sopa que li doni vi</li>
<li>La sopa bollida, allargue la vida; i l'escudella, doblada</li>
<li>La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada</li>
<li>La sopa clara i el xocolate espès</li>
<li>La sopa d'all si no fa bé no fa mal</li>
<li>La sopa de sagí fa de bon pair</li>
<li>La sopa és el coixí del païdor</li>
<li>La sopa és fada</li>
<li>La sopa escalda(da) allarga l'anya(da)</li>
<li>La sopa escaldada fa sortir el color a la cara</li>
<li>La sopa escaldada treu llustre en cara</li>
<li>La sopa fa la galta grossa</li>
<li>La sopa i el casament, en calent</li>
<li>Les bromades del juliol, molt soroll i poc brou</li>
<li>Les gràcies es donen després de sopar</li>
<li>Les sopes i el sol a l'hivern donen consol </li>
<li>Les sopes i els amors, els primers són els millors</li>
<li>Les sopes són el llevat del ventre</li>
<li>les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell<br />
</li>
<li>L'escudella a taula, santa paraula</li>
<li>L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata</li>
<li>L'escudella amb carbassa vol ser ofegada amb vi, aigua no massa</li>
<li>L'escudella calenta retorna el ventre, però si no ho és no val res</li>
<li>L'escudella calenta tempera el ventre</li>
<li>L'escudella de llentilles aclareix el cervell i no te'n rigues</li>
<li>L'escudella de pagès atipa i saps què és</li>
<li>L'escudella de pagès és el plat que atipa més</li>
<li>L'escudella de sagí no la vol el veí</li>
<li>L'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet</li>
<li>L'escudella de santa Clara, verdura i aigua</li>
<li>L'escudella del palau nap i cols i adéu-siau</li>
<li>L'escudella del palau, aigua, trumfes i adéu-siau</li>
<li>L'escudella d'esquirol fa passar la diarrea</li>
<li>L'escudella endevina a qui no agrada</li>
<li>L'escudella és bona pel cos i per la butxaca</li>
<li>L'escudella és el llevat del ventre</li>
<li>L'escudella es fa sola</li>
<li>L'escudella és la cadira del menjar</li>
<li>L'escudella és la mare del ventre</li>
<li>L'escudella fa bon ventre</li>
<li>L'escudella i els amors els més promptes són millors</li>
<li>L'escudella i la carn d'olla, omplen la garjola</li>
<li>L'escudella i pitança, bufar-hi és de mala criança</li>
<li>L'escudella manté el cos i la butxaca</li>
<li>L'escudella no s'ha de remenar per més que cremi</li>
<li>L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra</li>
<li>L'escudella reposada és la millor menjada</li>
<li>L'escudella reposada fa la vida a la criada</li>
<li>L'escudella sense espumar, molta brutícia hi ha</li>
<li>L'escudella, al migdia és or, al vespre plata i l'endemà mata</li>
<li>L'escudella, ben bullida i ben humida</li>
<li>L'inventor de la sopa d'all</li>
<li>L'olla sense cap patata, escudella de beata</li>
<li>Los bons, al caldo</li>
<li>Llençols calents, fan menjar la sopa freda</li>
<li>Massa cols el caldo amargueja</li>
<li>Matar el porc en lluna vella fa dolenta l'escudella</li>
<li>Menjar la sopa boba</li>
<li>Menjar l'escudella amb forquilla</li>
<li>Menjar l'escudella bé i amb tranquil•litat com a can Pagès d'Armadà</li>
<li>Menjar l'escudella freda</li>
<li>Menjar-se la sopa boba</li>
<li>Menjar-se l'escudella freda amb prou temps</li>
<li>Menjar-se-li l'escudella al cap</li>
<li>Mirar el caldo i els talls</li>
<li>Misericòrdia amb escudella, brou amb graella</li>
<li>Misericòrdia en sopes, caldo en graelles</li>
<li>Molt caldo i pocs trossos</li>
<li>Molta verdura i poca carn, escudella per matar de fam</li>
<li>Molts de cuiners junts no fan es brou bo</li>
<li>Mullar-se com una sopa</li>
<li>Naps i cols i cols i naps, escudella de soldat</li>
<li>Naps i cols, escudella de pagès</li>
<li>Ni escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense trampes ni consells</li>
<li>Ni escudella rescalfada ni donzella festejada</li>
<li>Ni escudella rescalfada ni promesa conciliada</li>
<li>Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all</li>
<li>Ni menjar sopes sense cullera ni tenir porta amb polleguera <br />
</li>
<li>Ni put, ni ol, ni fa bon brou</li>
<li>Ni vi calent ni brou fred</li>
<li>No es fa bon brou, amb aigua sola</li>
<li>No et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat</li>
<li>No fer-li l'escudella a gust</li>
<li>No haver trencat mai cap escudella</li>
<li>No remenis l'escudella encara que es cremi</li>
<li>No saber de què fer l'escudella</li>
<li>No saber de quin pa fer sopes <br />
</li>
<li>No saber ni treure l'escudella del foc</li>
<li>No servir ni per treure l'escudella del foc</li>
<li>No vols "caldo"?; Dues tasses</li>
<li>No vols brou? Tassa i mitja</li>
<li>No vols 'caldo'? Tassa i mitja</li>
<li>No vols caldo? Tres tasses!</li>
<li>Olla petita, escudella pobra i magra</li>
<li>Olla sense sal, escudella que no val</li>
<li>Olla sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar</li>
<li>Pa eixut i escudella reposada treuen l'hoste de casa</li>
<li>Pa i aigua: sopa (o sopes)<br />
</li>
<li>Parlar (o fer) sopes <br />
</li>
<li>Partir-se l'escudella</li>
<li>Passe avant i afegirem caldo</li>
<li>Pel desembre, farinetes i sopes de tupí <br />
</li>
<li>Pel desembre, gelades i nevades i sopes escaldades <br />
</li>
<li>Pel juliol, molt soroll i poc brou</li>
<li>Pel vell, sopa clara i vi bo és el millor</li>
<li>Pel vell, sopes, caldo i vi bo és el millor</li>
<li>Pels vells escudella i vi novell, és el millor</li>
<li>Per a bon arròs a cal Tet d'Albanyà, per escudella fina a can Merlo de Lledó</li>
<li>Per a la primera tassa mai no hi falta brou</li>
<li>Per la gent de marina, sopes amb vi és medecina <br />
</li>
<li>Per les velles, caldo d'estrelles; pels hereus, caldo de peus; pels fadrins, caldo d'escorpins; pels casats, caldo de gats; per les joves, caldo de polles</li>
<li>Per qui no pot rosegar l'escudella és el millor menjar</li>
<li>Per qui no té dents l'escudella és el millor element</li>
<li>Per un cigró no es perd l'escudella</li>
<li>Poder-s'hi menjar sopes <br />
</li>
<li>Posar-se com una sopa</li>
<li>Precaució i brou de gallina estalvia medecina</li>
<li>Predica na Saura que no begui vi i ella hi feia sopes <br />
</li>
<li>Prou escudella</li>
<li>Quan hi ha poc pa, escudella't primer, que la vianda ho pagarà</li>
<li>Quan l'ase pixi et beus el brou</li>
<li>Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor a la muntanya ha de tornar</li>
<li>Quan les Cabrelles es ponen a l'hora de sopar, el pastor se'n pot tornar</li>
<li>Quan les Cabrelles van a sopar a la muntanya, el bon pastor torna a la cabanya</li>
<li>Quan treguin l'escudella del foc, no abandonis mai el lloc</li>
<li>Que es faci fúmer l'estalviar, una arengada per a tots dos i l'espina pel caldo</li>
<li>Que n'has de menjar de plats d'escudella!</li>
<li>Que no ens faltin sopes, i encara no poques <br />
</li>
<li>Quedar fet una sopa</li>
<li>Qui amb la sopa beu, quan és mort no hi veu</li>
<li>Qui beu amb l'escudella quan es mor no beu amb botella</li>
<li>Qui beu radere la sopa después de mort no hi veu gota</li>
<li>Qui després de la sopa beu s'acosta al tombeu</li>
<li>Qui en tingui més, que mengi més sopes <br />
</li>
<li>Qui escudella d'altre espera, dinarà tard</li>
<li>Qui escudella d'altre espera, freda se la menja</li>
<li>Qui escudella d'altri espera mai se la menja calenta</li>
<li>Qui escudella d'altri espera mai se la menja sencera</li>
<li>Qui escudella d'altri espera, freda se la menja... i a vegades ni freda ni calenta</li>
<li>Qui ha d'esperar un altre menja l'escudella tard i dolenta</li>
<li>Qui l'escudella d'altri espera, freda la menja</li>
<li>Qui menja escudella de carn, menja galant</li>
<li>Qui menja sopes les entén totes</li>
<li>Qui menja sopes se les pensa totes<br />
</li>
<li>Qui no li agrada l'escudella bona no és home ni dona</li>
<li>Qui no menja escudella no està gras</li>
<li>Qui no menja escudella no menja fregit</li>
<li>Qui no menja escudella omple la mamella</li>
<li>Qui no menja sopes, no se les té totes <br />
</li>
<li>Qui no té pa no pot fer sopes <br />
</li>
<li>Qui no vol «caldo», tres tasses</li>
<li>Qui no vol brou, set escudelles</li>
<li>Qui no vol caldo, dues tasses</li>
<li>Qui no vota no sopa</li>
<li>Qui té mare minge sopes i qui no en té no se les minge totes <br />
</li>
<li>Qui té pa cuit, ja es pot fer sopes <br />
</li>
<li>Qui té pa sec que es faci sopa i qui té pa tou que es faci rostes</li>
<li>Qui tinga crostes, que es faci sopes i qui no en tinga, que badalli <br />
</li>
<li>Qui tingui més pa, que se'n faci sopes <br />
</li>
<li>Qui vol menjar sopes a l'estiu, ha de sembrar pèsols al mes d'abril <br />
</li>
<li>Remena, Ramon, que sopes són <br />
</li>
<li>Sa mare no vol que begui vi i ell se'n fa sopes <br />
</li>
<li>Seguit, seguit, el caldo amarga</li>
<li>Sense pa no es fan sopes <br />
</li>
<li>Ser bufar en caldo fred</li>
<li>Ser caldo de borraines</li>
<li>Ser clar com caldo de sopista</li>
<li>Ser com l'escudella de sant Claret, poca pasta i molt suquet</li>
<li>Ser com l'escudella de santa Clara, verdura i aigua</li>
<li>Ser estudiant de la sopa</li>
<li>Ser un agafa-sopes <br />
</li>
<li>Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol <br />
</li>
<li>Si eres vella, caldo de tella</li>
<li>Si no vols brou, dues tasses!</li>
<li>Si no vols caldo, dues tasses</li>
<li>Si no vols caldo, tassa i mitja</li>
<li>Si no vols menjar sopes tot l'estiu, sembra pèsols per l'abril <br />
</li>
<li>Si tens mal de ventre menja sopes de menta <br />
</li>
<li>Si vols bé al teu marit, després de les sopes dóna-li vi <br />
</li>
<li>Si vols tenir bon sagí, menja sopes de pa vespre i matí <br />
</li>
<li>Sobretot canyella, que fa bon brou</li>
<li>Sopa bullida allarga la vida</li>
<li>Sopa d'aigua</li>
<li>Sopa d'all, per a esperar el tall</li>
<li>Sopa de flocs de civada</li>
<li>Sopa de menta, pel mal de ventre, de farigola pel mal de cap, d'un raig d'oli escaldat pel rogall i la de ruda per l'histeri</li>
<li>Sopa de pa, de mon mastegar</li>
<li>Sopa de pa, fa de bon mastegar, escudella de sagí, fa de bon pair</li>
<li>Sopa grassa, testament magre</li>
<li>Sopa sense oli no val un dimoni</li>
<li>Sopes amb pa, menjar beneït <br />
</li>
<li>Sopes amb vi aixequen el padrí <br />
</li>
<li>Sopes amb vi fan bon sagí </li>
<li>Sopes amb vi no emborratxen, però aixafen</li>
<li>Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa</li>
<li>Sopes amb vi no emborratxen, però escalfen</li>
<li>Sopes de pa, menjar de beneits</li>
<li>Sopes i olives, o cap o a estibes<br />
</li>
<li>Sopes, aigua i pa</li>
<li>Sopes, olives i dones, fora de casa són més bones</li>
<li>Suar-se les sopes<br />
</li>
<li>Tenir l'escudella assegurada</li>
<li>Tirar l'escudella a terra</li>
<li>Tirar terra a l'escudella</li>
<li>Tonteries són sopes i es mingen a grapats <br />
</li>
<li>Tot passa, fins l'escudella</li>
<li>Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada</li>
<li>Trellat, ¿vols sopes? <br />
</li>
<li>Trobar fins a la sopa</li>
<li>Trobar pèls a la sopa</li>
<li>Trobar-se (algú) [fins] a la sopa</li>
<li>Trobar-te'l fins a la sopa</li>
<li>Unes sopes d'un caldo de borraines entren com sant Josep i la Virgen</li>
<li>Valer més el brou que les tallades</li>
<li>Vella gallina fa bon brou</li>
<li>Vessar-se l'escudella</li>
<li>Viuda d'altre marit, olla de caldo afegit</li>
<li>Viure de la sopa boba</li>
<li>Xocolata i sopa bullida, allarguen la vida</li>
<li>Xop com una sopa</li>
<li>Xopat com una sopa</li>
</ol><br />
<b><span style="font-size: large;">Mira també</span></b><br />
<br />
Joan Amades i Gelats (1978b): <i>L'escudella</i>. Ed. Selecta. Col·lecció «El Tresor Popular de Catalunya», núm. 2. 142 pàg. <br />
<ol></ol><div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-254663176658740955.post-83696127253838113402009-12-12T17:00:00.003+01:002009-12-12T17:06:36.127+01:00Barretina<ol><li>A Olot, barretines</li><li>A Olot, barretines de pertot</li><li>Això no em cap a la barretina</li><li>Amb barretines i esclops no tindràs piulots, i amb tricot i peücs, ni fredelucs</li><li>Arc per la matina, prepara la barretina</li><li>Au!, a can Daldo d'Olot a forrar (o enfortir) barretines</li><li>Barretina a la dreta, discreta; barretina a l'esquerra vol guerra</li><li>Barretina de costat, fa enamorat</li><li>Barretina d'Olot</li><li>Barretina en mà, és el millor anar</li><li>Barretina endavant i peu endarrera</li><li>Cap sense barretina, tothom hi barrina</li><li>De barretines i mocadors, d'allà on n'entra un ne surten dos</li><li>En temps de fred, val més una barretina que un barret</li><li>Encara era a enfortir barretines a Olot</li><li>Ésser encara a enfortir barretines</li><li>Fer (algú) barretines</li><li>Ficar-s'ho a la barretina</li><li>Gent de marina, gent de barretina</li><li>Haver-n'hi per tirar la barretina al foc</li><li>No cabre a la barretina una cosa a algú</li><li>No em passa per la barretina!</li><li>On hi ha barretines, no hi campen mantellines (o caputxines)</li><li>On parlen barretines, callen mantellines (o caputxines)</li><li>Passar alguna cosa per la barretina</li><li>Peu endavant i barretina endarrera</li><li>Qui gasta molt en barretines sempre va amb esclops</li><li>Qui gasta molt en barretines, sempre va descalç</li><li>Si es gira la barretina al revés, fa de mal parlar-hi</li><li>Si l'enveja es tornés tinya, a molts no els cabria la barretina</li><li>Sortir de la barretina</li><li>Suar la barretina</li><li>Tant se val barretina vermella que vermella barretina</li><li>Tant se val barretina vermella, com vermella barretina</li><li>Tenir pedres a la barretina</li><li>Tirar la barretina</li><li>Treure's alguna cosa de la barretina</li><li>Trons i llamps, barretines de set pams</li></ol><br /><br /><span style="font-weight: bold;font-size:130%;" >Mira també</span><br /><br />Joan Amades (1955): <span style="font-style: italic;">La barretina</span>. Barcelona. Col·lecció «Biblioteca de cultura tradicional». 78 pàgines. | Edició facsímil el 1982. Barcelona, Ed. Diàfora. 78 pàgines.<div class="blogger-post-footer"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://fraseologia-ulls.blogspot.com/p/llibre.html" target="_blank" style="clear: center; float: center;"><img border="0" src="http://gickr.com/results4/anim_9af8b3c4-5dec-6e44-d1fe-0b0112b1b05a.gif" /></a></div></div>Víctor Pàmies i Riudorhttp://www.blogger.com/profile/09068044040229746847noreply@blogger.com2